Pocs dies abans de la nit de Nadal, en un moment epidemiològic complicat per l'increment dels contagis de la COVID-19, l'aleshores síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Fran Ferri, va moure les plaques tectòniques de la coalició valencianista. Ferri deixava d'exercir com a veu de la cooperativa política al parlament valencià, un càrrec que havia ocupat d'ençà de les eleccions valencianes de l'any 2015 i la configuració del Govern del Botànic. La decisió de caràcter personal es produïa després de mesos d'especulacions sobre la renúncia d'un altre pes pesant de la UTE electoral: el conseller d'Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà. El dirigent valencianista feia temps que sospesava deixar el departament de Campanar per assumir una tasca menys institucional.
La marxa de Ferri, no debades, situava Marzà com al principal aspirant per rellevar-lo a la sindicatura. És cert que el referent valencianista havia negat per terra, mar i aire la seua ambició d'ocupar aquest càrrec, però el seu nom estava escrit amb lletres grosses per a una part de la direcció amb l'objectiu que encapçalara el grup parlamentari de Compromís. L'estructura dirigent de Més-Compromís, formació a la qual pertany Marzà i branca més nacionalista de la coalició, no va jugar bé les seues cartes. L'oposició de significants i veterans membres de Més-Compromís al seu nomenament, així com la falta de consens amb Iniciativa del Poble Valencià, l'altre gran soci de la cooperativa política valencianista, van frustrar l'operació. Papi Robles, secretària general de Més-Compromís a la capital valenciana i persona de l'estima de l'alcalde de València, Joan Ribó, fou la designada. L'intent fallit d'elevar a Marzà com a síndic va deixar-lo tocat.
En un context de remodelació del Govern valencià, on el PSPV prepara canvis amb el propòsit de reforçar-se de cara a les eleccions valencianes del 2023, Marzà anunciava aquest dimecres la seua dimissió com a conseller d'Educació, Cultura i Esports. Ho feia per assumir funcions orgàniques i ideològiques, per «enfortir Compromís». «Quasi tots els reptes a la conselleria estan assolits o encaminats», ha afirmat per justificar el moment de la decisió acompanyat per la coordinadora nacional de Més-Compromís, Àgueda Micó. La seua marxa s'ha endarrerit fins ara perquè durant les passades festes de Nadal la situació sanitària del coronavirus encara era força complicada a les aules. «Amb la pandèmia controlada, puc fer aquest pas. Abans no ho podia fer per responsabilitat», ha explicat.
«Com a diputat, em dedicaré a consolidar i enfortir el nostre projecte. Sempre he dit que la política és la manera de transformar la societat, la qual no es desenvolupa només des de les institucions, sinó que es pot dur a terme des d'altres espais», ha ampliat després d'haver donat pinzellades del seu balanç com al conseller més longeu al departament d'Ensenyament. «El treball orgànic pot produir les condicions i les capacitats per arribar a les institucions. No hi ha bons governs que no compten amb un bon projecte al darrere. Les organitzacions importen més enllà dels hiperpersonaliesmes», ha expressat, així com ha negat que el seu nou rol implique canvis en els equilibris de poder del grup parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes.
Marzà ha pres aquesta decisió perquè «no li agrada la patrimonialització d'una conselleria», és a dir, que no considera adequat desplegar una ambiciosa tasca partidista des d'una institució. «A partir d'aquest moment, el treball al qual em dedicaré amb un compromís del 200% serà enfortir el projecte, les nostres llistes electorals, construir una alternativa més àmplia de cara a les eleccions valencianes i espanyoles», ha subratllat. L'encara conseller adquiriria un rol de cervell ideològic i electoral, de negociador de les llistes electorals i dels pactes amb altres formacions a cada municipi, al conjunt del País Valencià i en la configuració d'una plataforma electoral progressista a escala estatal. Compromís, junt amb Més per Mallorca, Más País, la Chunta Aragonesista i Verds-Equo, ja va fent camí en aquesta qüestió: aquest dilluns van firmar un pacte que, segons Ribó, és «el pal de paller d'una alternativa d'esquerres potent».
«És necessari consolidar un tercer Botànic, aconseguir revalidar una majoria d'esquerres, valencianista, feminista, ecologista i transformadora», ha remarcat en diverses ocasions durant el seu acomiadament públic com a conseller. La idea de Compromís i de la seua sala de màquines electoral és intentar pactar una estratègia amb el PSPV de cara als comicis valencians. Una tàctica de no-agressió per repartir-se els diferents nínxols electorals. O dit d'una altra manera: mentre Compromís ha d'intentar recollir els votants els desencantats d'Unides Podem i evitar fugues del seu electorat, els socialistes haurien de pescar en els caladors de Ciutadans. Per dur a terme aquest full de ruta, s'ha escollit, entre altres, a Marzà. La magnífica relació amb el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, pot ser un actiu important.
El dirigent valencianista ha intentat mostrar una certa unitat botànica, traslladar el missatge d'entesa entre el conjunt del bloc progressista i de les forces que integren l'executiu valencià, amb el seu elogi al secretari autonòmic d'Educació, Miquel Soler, de la formació del puny i la rosa. «He treballat enormement a gust amb ell», ha ressaltat, així com ha insistit: «En la política, hi ha cicles». L'adéu de Marzà, de fet, alimenta la sensació de fi de cicle dintre de la biografia del Botànic: és el tercer pilar de l'acord progressista que plega després de Ferri i de Manolo Mata, fins fa res síndic del PSPV a les Corts Valencianes. La jugada, a més, trenca amb l'acusació dels socialistes a Compromís de «ser immobilistes» a l'executiu del País Valencià en el principal escalafó.
El pas cap a la política orgànica i cap a funcions de llanterner de Marzà, qui gaudirà d'una llibertat discursiva i mediàtica més gran a les Corts Valencianes enfront del cert encotillament que tenia a una cartera influent com ara Educació, Cultura i Esports, també s'interpreta com a la seua possible preparació de cara a ocupar el cap de cartell de Compromís a les eleccions valencianes del 2023. Amb la vicepresidenta valenciana i màxima referent de la coalició valencianista, Mónica Oltra, a tocar de la imputació per una causa judicial rere la qual convergeix la participació del PP i l'extrema dreta més fosca, Marzà podria erigir-se en relleu. En la compareixença d'adéu, no ha descartat aquesta possibilitat: «Es tracta d'una decisió col·lectiva que es donarà en el seu moment».
La idea de Marzà com a candidat, tanmateix, xoca amb les anàlisis que traçaven altres figures influents de coalició valencianista: «Compromís només posseeix tres grans actius electorals: Mónica Oltra, Joan Ribó i Joan Baldoví [diputat al Congrés]. Si Oltra no és candidata, l'alternativa més probable i amb certa consistència electoral podria ser Baldoví». La decisió de l'encara conseller d'Educació ha tingut una altra lectura: s'ha vist com a un exercici de pressió a Oltra, una visió que s'ha negat per part de la coportaveu de Compromís, Àgueda Micó, qui ha expressat «la màxima confiança en la vicepresidenta».
«Calia començar a moure el vesper. Ha de ser el primer pas de molts per renovar el Botànic i atorgar-li un nou impuls a Compromís», assenyala una persona influent dintre de l'estructura valencianista. El president de les Corts Valencianes, el valencianista Enric Morera, ja va expressar-ho fa poc dintre de les mateixes coordenades en una entrevista a Levante-EMV: «Necessitem un revulsiu per a un Botànic III, un nou projecte i una renovació de les idees». La substitució de Marzà s'hauria pogut aprofitar, precisament, per a promocionar noves cares i amb projecció. El dirigent valencianista apostava, no debades, per figures emergents com el portaveu de Compromís a la Diputació d'Alacant, Gerard Fullana. Com a possibles relleus de Marzà, s'ha barallat el nom de Maria Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València. «Aquesta proposta no comptava amb el quòrum necessari dintre de l'executiva de Més-Compromís. Hi havia dirigents veterans que s'hi oposaven», apunten des de la branca més nacionalista de la cooperativa política.
L'elegida ha estat Raquel Tamarit, exalcaldessa de Sueca (Ribera Baixa) i actual secretària autonòmica de Cultura. Tot i el seu perfil més baix, era vista per les diferents famílies de Més-Compromís com la substituta «lògica» i «coherent». «A un any perquè se celebren les eleccions valencianes, no tenia massa sentit col·locar una persona aliena a la conselleria. Amb només un any de marge, altre candidat no hauria tingut l'oportunitat d'emprar la conselleria com a plataforma de projecció, a més que haguera aterrat al departament desconeixent el seu funcionament i les dinàmiques internes. Una altra cosa és que el canvi s'haguera fet a mitjan legislatura, però en plena precampanya electoral, només hi havia la possibilitat de situar Raquel Tamarit. No debades, és la figura de transició ideal, més enllà de què després fora l'aposta de Compromís en Educació per un tercer Botànic», reflexiona un alt càrrec de la coalició valencianista.
L'operació, malgrat comptar amb l'aval d'Iniciativa del Poble Valencià i de Verds-Equo, no ha estat ben rebuda pels altres components de Compromís per les formes fetes servir. L'executiva nacional de Compromís que havia de ratificar Tamarit s'ha allargat més del compte per les intervencions crítiques en aquest aspecte, per exemple de membres ecosocialistes. «No hi haurà més canvis en el Consell per part de Compromís», ha conformat la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i referent de la cooperativa política valenciana, Mónica Oltra, que ha destacat els canvis en matèria d'educació, cultura i esports impulsats per Marzà en els seus set anys com a conseller. «Tots hem coincidit que s'havia de fer un canvi responsable, amb l'elecció d'una persona que conega l'equip i la consellera, amb la qual ens puguem assegurar una continuïtat en el treball i no una persona que s'haja de situar quan queda un any perquè acabe la legislatura», ha exposat.
Amb l'extrema dreta en ple auge demoscòpic i el PP acariciant la idea de reconquerir la Generalitat Valenciana gràcies a un panorama econòmic incert i complicat pels efectes de la guerra d'Ucraïna, Compromís col·loca un dels seus millors actius, de moment, en la sala de màquines de la coalició, entre la massa grisa que ha de dissenyar un full de ruta per resistir a les urnes enfront de la possibilitat d'un bipartit al País Valencià integrat pels populars i la ultradreta Vox. Marzà, que havia rebut ofertes de la iniciativa privada i s'havia quedat distanciat dels cercles d'influència de la coalició valencianista d'ençà de la maniobra frustrada de nomenar-lo síndic a les Corts Valencianes, es converteix en ment pensant i llanterner de Compromís. La segona sacsada al vesper valencianista després de la marxa de Ferri a la seua antiga empresa quan el calendari marcava l'adveniment de Nadal.