-Aquest divendres la militància de Junts per Catalunya va decidir per un 55% dels vots abandonar el Govern de Catalunya, amb la qual cosa vostès es queden com a l'únic membre de l'executiu amb només 33 escons. L'experiment de la unitat independentista entre formacions amb diferències ideològiques en la qüestió social i econòmica no ha funcionat.
Allò que ha passat és que Junts per Catalunya ha fet una consulta i ha decidit. Però aquí hi ha un compromís d'un Govern, d'un president, per tirar endavant el mandat de les urnes del 21 de febrer del 2021, de poder servir el país, d'ajudar a la gent i de poder fer passos per avançar cap a la República catalana. Certament, a les passades eleccions catalanes, va haver-hi un 52% dels vots que van escollir opcions independentistes i això no ha canviat. Ha canviat la fórmula, la composició de la coalició de govern, però no ho ha fet la voluntat de ser República, ni d'avançar cap a convertir-la en una realitat. En tot cas, davant de la decisió de Junts de Catalunya, que nosaltres hem de respectar, el convenciment d'ERC és continuar amb aquest govern per responsabilitat amb la gent i el país.
-Què suposa aquesta decisió per a les aspiracions nacionals de Catalunya? No debades, l'entesa amb Junts per Catalunya queda tocada i sense unitat dels diferents partits independentistes sembla complicat tirar endavant una agenda amb aquest perfil.
Suposo que ens haurem de seguir entenent, de seguir parlant, que haurem de seguir construint la unitat independentista. Des de l'any 2012 fins a l'actualitat, hi ha hagut diferents fórmules de govern a la Generalitat de Catalunya. Fa deu anys que compartim objectiu, el qual no és altre que fer real la República catalana, i ho hem fet amb diverses fórmules. No s'acaba res; segueix. El convenciment, la força i la majoria s'ha incrementat. El que passa ara és que s'inicia una nova etapa pel que fa a la conformació del Govern de Catalunya, on hi haurà un executiu monocolor d'ERC. Això no vol dir que s'hagi acabat el procés, ni la lluita per a República catalana. Continuem sumant forces, complicitats internacionals i treballant en la tasca d'enfortir el procés de negociació amb l'Estat.
-Tem que aquesta acció de desunió per part de Junts per Catalunya, que la confirmació d'una separació del matrimoni dels partits independentistes, puga desmobilitzar a l'electorat per l'autodeterminació i que puguen desencantar-se amb el moviment?
Ens toca respectar la decisió de la militància de Junts per Catalunya. Nosaltres no volíem que s'arribés fins aquest punt i estàvem treballant per poder millorar la relació dins de la coalició de Govern. Junts per Catalunya ha volgut preguntar a les bases i s'ha fet evident que hi havia una divisió interna amb gent que des de l'inici de la legislatura havia treballat per sortir del Govern, i, fins i tot, per trencar-lo. Respectem la decisió, però demanem, al seu torn, la màxima responsabilitat pel context de crisi, de complexitat econòmica per la inflació, la crisi energètica, la guerra d'Ucraïna. En aquest context, cal donar respostes a la gent i a les empreses, i responsabilitat per trobar els punts d'acord per caminar cap a la República catalana des de la seva ideologia, des dels seus matisos. Aquestes diferències converteixen el moviment independentista en transversal i plural. Segur que haurem de parlar, però demanem responsabilitats: una vegada han pres aquesta decisió de marxar, han d'exercir una oposició amb la màxima responsabilitat possible.
-Jordi Sánchez, exsecretari general de Junts per Catalunya, ha afirmat, que amb la marxa dels postconvergents de l'executiu «el procés queda, de manera definitiva, tancat».
El procés no s'acaba perquè aquest finalitzarà quan puguem assolir l'objectiu de fer realitat la República catalana. I perseguim aquest propòsit perquè sabem que un Estat propi és la millor manera d'ajudar a la gent, de tenir els recursos, les eines, les competències i la sobirania per tal de poder decidir i ajudar al màxim possible a la ciutadana. Estem convençuts que és la millor alternativa, l'única que és útil. Per tant, el procés no s'ha acabat. Potser hem tancat una fase del procés. Nosaltres ni renunciem, ni tirem la tovallola, ni perdem la fe. Al contrari, tenim tota l'esperança, tota la força, tota la convicció en continuar treballant dia a dia per aconseguir aquest propòsit.
-Com interpreta, per tant, que una veu tan important com Jordi Sánchez mostre públicament, segons les paraules que ha emprat vostè, que haja perdut la fe?
Això caldria preguntar-li-ho a ell perquè s'expliqués millor. Com li deia, s'acaba una fórmula de coalició, però continua la lluita per la República catalana. ERC ni dimiteix, ni renuncia, ni passa a l'oposició. Al contrari, fins i tot en els moments de màxima dificultat i complexitat, és quan ens agrada més afrontar el repte.
-Oriol Junqueras ha afirmat aquest dissabte que no es plantegen cap pacte de govern amb el PSC perquè no tenen una actitud de condemna de la repressió que experimenta el món independentista. Aquesta línia roja també s'aplica per teixir aliances parlamentàries? El Govern, amb només 33 diputats, haurà de practicar la geometria variable, i més quan s'albira una oposició combativa de Junts per Catalunya.
Haurem de treballar per generar les màximes complicitats al Parlament de Catalunya, però tal com ho hem fet des de l'inici de la legislatura. Hem oferit diàleg a la CUP; hem fet el mateix amb Junts per Catalunya, amb els quals haurem de treballar conjuntament malgrat ser a l'oposició, i allarguem la mà als comuns, amb qui l'any passat vam arribar a un pacte pels pressupostos. Oferim diàleg a les formacions amb les quals compartim una part dels objectius i una visió de país. Això vol dir treballar pel benestar de la ciutadania, però també per la resolució democràtica del conflicte. Ara bé, amb aquell que estigui fora d'aquests límits, fora d'allò que el mateix Junqueras anomenava garantia del benestar i dignitat del poble de Catalunya, serà molt difícil pactar. Fer-ho, no debades, seria un contrasentit.
-Fora d'aquests límits estaria, segons ho ha definit, el PSC.
El PSC, avui en dia, no el trobem ni en el compromís absolutament explícit per la resolució democràtica del conflicte des de la lògica de donar veu a la ciutadania, tot i que uns anys enrere ho defensaven, ni en la denúncia contra la repressió, la qual no deixa de ser una persecució per allò que pensem i som els independentistes.
-El PSC, amb tot, compta amb 33 diputats, una força parlamentària que podria dotar d'estabilitat a la legislatura. I més, insistisc, en cas que Junts per Catalunya aposte per una oposició combativa. Descarta cap fórmula d'aliança ferma amb els socialistes? No dic de reeditar un tripartit, sinó de col·locar, per exemple i com a fórmula de futur, independents a conselleries que li puguin ser afins.
No hi som pas per acontentar, ni per demanar ajuda al PSC. Ni tan sols per buscar els socialistes fins que no assumeixen aquesta visió majoritària en la ciutadania, aquests grans consensos, que són la defensa de l'autodeterminació i l'amnistia, és a dir, el dret a poder votar i que s'acabi la repressió. El PSC, en aquests moments, no hi és aquí, encara que molts votants del PSC sí que hi són. No és el nostre objectiu, ni en la configuració d'un nou govern que s'està acabant de definir, ni amb les pròximes setmanes i mesos buscar el PSC al Parlament de Catalunya. Nosaltres seguim apel·lant i oferim diàleg amb aquells amb qui compartim propòsits. En primer lloc, amb Junts per Catalunya. Encara que hagin decidit sortir del govern, entenc que no renegaran d'allò que fins al moment estaven fent. Fins i tot, entenem que el sentit comú marca que ens faciliten l'aprovació d'uns pressupostos que ha preparat un conseller a proposta seua.
No hi volem renunciar d'entrada, així que oferirem diàleg a Junts per Catalunya, amb els quals hem compartit govern fins aquesta setmana i que han contribuït a fer part de l'obra de govern feta fins al moment. Continuarem, en segon lloc, oferint diàleg i buscant complicitats amb la CUP, amb qui vam fer possible la investidura del president Aragonès. Molta part de l'obra de govern és fruit de l'acord que vam signar amb la CUP. Ells són coprotagonistes, colíders d'aquestes polítiques que s'estan desenvolupant al nostre país. No volem renunciar a estendre la mà, ni a construir aquestes sinergies amb la CUP. I tampoc amb els comuns. Aquest és el marc prioritari d'entesa. És aquest el camp de joc. A partir d'ací, segur que en determinades votacions som capaços de generar grans consensos, com en altres moments ens hem trobat, amb el PSC, per exemple, per defensar i protegir la llengua catalana o per renovar els òrgans estatutaris. Tanmateix, en el més nuclear, si el PSC no canvia, és molt complicat arribar a cap mena d'acord.
-Els comuns sí que són, com vostè acaba de radiografiar, socis preferents. Heu barallat l'opció que pogueren incorporar-se al Govern?
Això, de moment, no es contempla. El president Aragonès ha expressat en les diferents declaracions institucionals d'aquests dies que assumia totes les responsabilitats, que es tirava el govern endavant perquè era l'única manera de tirar el país endavant. No es contempla, de moment, una incorporació dels comuns, però sí que treballarem, com ja vam fer l'any passat, en els pressupostos o en altres votacions estratègiques. Si es cau, a més, treballarem per intensificar la feina o les complicitats.
-Després d'aquest sotrac, de la sortida de Junts per Catalunya del Govern, contempleu una pròrroga dels pressupostos per salvar la legislatura?
Tenim uns pressupostos embastats. Mirarem totes les possibilitats, però, com he dit abans, seria il·lògic pensar que Junts per Catalunya, malgrat la decisió de sortir del Govern, no facilités uns comptes que ha confeccionat un conseller a proposta seva. Si es compleix la lògica i Junts per Catalunya facilita aquests pressupostos, caldrà explorar altres suports perquè entre Junts per Catalunya i ERC no en sumem prou. Si aquest escenari no es dona perquè Junts per Catalunya vol fer oposició dura a un govern independentista i republicà, haurem de valorar totes les possibilitats, una de les quals, evidentment, és una pròrroga dels pressupostos.
-Tota aquesta crisi de Govern va iniciar-se quan Junts per Catalunya va anunciar la presentació d'una qüestió de confiança envers el president Aragonès. Aquella iniciativa va conduir a la destitució del vicepresident Puigneró. No hi havia cap altra alternativa per reconduir la situació i salvar el govern? Considereu que Junts per Catalunya mai va pensar, a partir d'aleshores, de quedar-se al Govern?
La decisió de Junts per Catalunya d'anunciar en seu parlamentària, durant el debat de política general, la petició d'una qüestió de confiança al president fou la gota que va vessar el got. Al final, s'evidencia aquest dilema intern de Junts per Catalunya de ser govern o ser oposició. Per tant, es tradueix en una deslleialtat cap al president, qui respon amb la destitució del vicepresident perquè formava part del nucli de decisió que va idear aquella qüestió de confiança. A partir d'aquell fet, es precipita la consulta a la militància de Junts per Catalunya sobre si han de continuar o no al govern. És la gota que fa vessar el got perquè fa mesos o setmanes Junts per Catalunya estava anunciant primer una auditoria i després una consulta, és a dir, aflorant aquestes discrepàncies internes de no saber si volien ser Govern o oposició.
Una part important i molt rellevant de Junts, de fet, ha treballat per trencar aquest Govern, o ha fet declaracions per desestabilitzar aquest Govern, o ha fet trontollar apostes estratègiques d'aquest Govern per aconseguir-ne la caiguda. No era una qüestió d'ERC, de si el president podia salvar el Govern amb Junts per Catalunya, sinó que hi havia una necessitat bàsica de Junts per decidir què volien fer. Ara ja s'ha aclarit el dilema. No era una qüestió en la qual podien intervenir els consellers d'ERC, o el mateix president. Era una qüestió que havia de resoldre de manera interna Junts per Catalunya. Queda demostrat amb la decisió que han pres que tenien una majoria de gent que apostaven per no estar en aquest Govern i, per això, aquest executiu havia patit deslleialtats, sotracs i molt soroll en lloc de tancar files per garantir-ne l'estabilitat.
-Aquest anunci es va produir durant el debat de política general de Catalunya. En aquesta jornada, el president Aragonès va plantejar un «acord de claredat» a l'Estat espanyol per un referèndum. En què consisteix i per què va posar damunt de la taula aquesta via quan l'Estat, de moment, s'ha demostrat força immobilista?
És tan trist que un debat de política general que volia ser el punt de partida d'unes propostes de país quedés eclipsat per una qüestió de confiança. Dit açò, es tracta d'un acord de claredat que vol definir el com fer un referèndum d'autodeterminació, en quines condicions es pot pactar amb l'Estat una vegada ens hàgim posat d'acord a dintre de Catalunya. La filosofia és la mateixa del Quebec o d'Escòcia. És la proposta del president, la qual no ha quedat per a res soterrada. Pot haver-hi quedat silenciada, però la voluntat és fer tots els treballs per assolir un acord de claredat, en un primer moment, al conjunt de la societat catalana, per forjar un consens sobre com decidir el futur, la qual cosa compta, val insistir, amb el suport del 80% de la població de Catalunya. Amb aquest consens i amb aquest suport i força del 80% de la gent, el segon pas seria exposar a l'Estat quina ha estat la voluntat de Catalunya i pactar unes condicions per celebrar aquest referèndum d'autodeterminació.
-La proposta va ser rebutjada al Parlament de Catalunya, entre altres coses per l'abstenció de Junts per Catalunya. Hi ha pensament d'insistir-hi, fins i tot després que la Moncloa verbalitzara la seua negativa?
Sempre diem que la Moncloa, d'entrada, mai acull amb els braços oberts les propostes que venen de Catalunya i, especialment, dels independentistes, sinó que se l'obliga a fer per la força dels vots, dels consensos, de la democràcia. No ens preocupa la primera reacció de la Moncloa, ni tampoc que la proposta, la qual va ser formulada pels comuns, no comptés amb els suports escaients al parlament. Això no invalida una iniciativa que busca iniciar el procés per assolir un acord de claredat.
-En juliol, quan encara es mantenia el Govern de coalició, va celebrar-se la tercera taula de diàleg, a la qual s'hi ha negat a assistir Junts per Catalunya. Quin balanç en fan d'aquest instrument? Creieu que ha estat efectiu per als objectius polítics d'avançar cap a la independència?
L'aposta per la negociació com a fórmula per a la resolució del conflicte sempre és útil. Sempre és una inversió en legitimitat, credibilitat i en via democràtica, tant a escala catalana per aquesta voluntat de ser cada dia més i, especialment, a l'àmbit internacional per generar legitimitat i credibilitat. Si ens fixem de manera concreta amb la taula, a nosaltres ens haguera agradat avançar amb més solidesa, intensitat, constància i, fins i tot, amb més resultats tangibles. Ara bé, hem de valorar que l'articulació de la taula va suposar un reconeixement del conflicte polític. Fins llavors, el Govern espanyol deia que hi havia un conflicte entre catalans, quan allò que existeix és un conflicte de sobirania entre Catalunya i l'Estat espanyol. Catalunya vol poder decidir i l'Estat espanyol no li ho permet. S'ha aconseguit, a més, un reconeixement en igualtats de condicions d'ambdós governs, poder parlar-ne de tot, és a dir, també de l'amnistia.
En cada trobada, s'han forjat acords. A nosaltres, de fet, ens agradaria destacar l'últim, referent a l'agenda antirepressiva. Això és importantíssim perquè es tracta de treballar per la desjudicialització, per la fi de la repressió. No debades, és l'única de garantia d'una negociació en igualtat de condicions. Si mentre negocies hi ha repressió, judicialització, inhabilitacions, exiliats o persones pendents de judicis que poden ser empresonades, es produeix una desigualtat abismal.
-Vostè està avui a València amb motiu de la celebració de la diada nacional del País Valencià. Quina és l'agenda d'ERC i, per tant, del Govern envers aquest territori? Hi ha qüestions pendents com la reciprocitat o fer més pinya en determinats àmbits. El president valencià, Ximo Puig, va demanar fa temps a Catalunya una aliança per reformar el sistema de finançament.
Tenim molta feina a fer junts, però, d'entrada, m'agradaria destacar que d'ençà que ERC lidera la Generalitat de Catalunya i Pere Aragonès exerceix com a president, s'ha produït un desgel en les relacions entre ambdós governs. I, per tant, diversos departaments han treballat plegats en diferents qüestions. Feia anys que no s'havien forjat les relacions necessàries entre dos territoris germans. Hem pogut intensificar les relacions entre presidències, al més alt nivell polític, però sobretot s'ha generat un treball en dos àmbits sectorials molt importants. En primer lloc, amb la llengua catalana, amb la generació de projectes conjunts, com ara la celebració de l'any Fuster. En segon lloc, tot el vinculat a la lluita contra el canvi climàtic o en infraestructures necessàries per potenciar l'economia d'ambdós territoris.
-Acabem en clau partidista. Creu que seria una bona fórmula integrar Esquerra Republicana del País Valencià en Compromís, tal com s'ha fet a les Illes Balears amb Més per Mallorca?
El que hagi de ser ERPV ho decidiran els companys d'ERPV. De vegades, fer comparacions és una mica odiós. A Esquerra Republicana compartim molt la forma d'actuar i els valors a cada un dels territoris, però, a voltes, els companys de viatge, les altres formacions, no ho fan i, per tant, ens sembla complicat que pugui desenvolupar-se la fórmula de les Illes Balears. Ara bé, no per part d'Esquerra, sinó per la resta de socis. Crec que la tasca i la feina que pot fer ERPV és reconstruir i reformular un espai que ara mateix està orfe de representació institucional i política, que és aquest espai sobiranista i republicà valencià.