Ministeri de l'aigua

Aigües tèrboles a València

Egevasa, la societat semipública encarregada de gestionar 49 depuradores de les comarques de València, s’ha convertit en punt de fricció entre PSPV i Compromís. Amb la mercantil a tocar del banc dels acusats i esquitxada en diverses causes judicials, els interessos del soci privat de l’empresa propietat de la Diputació de València, Aigües de València, estan en joc. 

 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quedaven menys de 48 hores perquè l’any 2015 diguera adéu. El dia dels Innocents havia passat. Però un avís mitja hora abans del consell d’administració d’Egevasa, una empresa dependent de la Diputació amb un 51% de capital públic i el 49% restant en mans d’Aigües de València, semblava que prorrogaria un dia més la tradició de fer broma. Els socialistes havien comunicat a la resta de membres de l’òrgan de direcció que Alberto Hernández Campa, militant del PSOE lligat a l’ex-ministre José Bono i parella de la consellera de Sanitat, Carmen Montón, era l’escollit com a nou gerent de la firma semipública. Els socis de Govern (Compromís, València en Comú (Vec) i Esquerra Unida) van quedar-se estupefactes. Compromís i VeC , amb tot, van donar-hi suport per evitar la riuada. 

La polèmica, però, va córrer com l’aigua quan plou torrencialment. Mónica Oltra, vice-presidenta de la Generalitat Valenciana, va qualificar aquella decisió de “poc estètica”. Els lligams d’Hernández Campa amb Montón i la seua poca experiència al camp de l’aigua van sentenciar-lo. A tocar de les campanades, va anunciar que plegava. “Marxe per evitar l’ús partidista que s’ha fet d’aquest nomenament”, va argumentar. 

Ara bé, aquella fuita no ha estat l’única. Egevasa s’ha convertit en els darrers mesos en l’escenari d’una picabaralla entre la Conselleria de Medi Ambient, dominada per Compromís, i la direcció de la Diputació de València, ocupada pels socialistes. Les friccions —que també s’han produït entre el PSPV i la coalició en la corporació— amenacen els interessos d’Aigües de València, amb comportaments sospitosos a Egevasa. Una firma pública enfangada i esquitxada per diverses causes judicials. 

D’aquella pols...

Any 1998. Manuel Tarancón (PP) és president de la Diputació de València. La corporació provincial compta amb dues empreses cent per cent públiques: Girsa, encarregada dels residus, i Egevasa, creada per respondre a les necessitats que sofrien en el cicle hidràulic els municipis valencians. Tarancón, influenciat per la pàtina liberal del president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, decideix privatitzar-les. 

Aquest procés, però, coincideix amb l’operació impulsada per Zaplana i l’ex-alcaldessa de València, Rita Barberà, de valencianitzar Aigües de València, la firma capdavantera del sector al País Valencià. També en l’intent de crear un grup de comunicació afí al president i ex-alcalde de Benidorm (Marina Baixa).  Amb un accionariat dominat pel grup Bouygues, els socis locals —Banc de València, Banco Central Hispano i les constructores Facsa i Lubasa— aspiren a aconseguir el control de la companyia. Tot i que hi havia un acord entre els accionistes majoritàriament valencians per comprar les participacions als francesos, el pacte es trenca. 

El concurs públic d’Egevasa és l’escenari de la disputa: les dues faccions es presenten a la licitació per separat. Vaimosa, l’UTE conformada pels socis valencians, acaba imposant-se als seus competidors en la compra del 49% d’Egevasa. Ara bé, la incorporació del navilier Vicente Boluda a la presidència d’Aigües de València de la mà dels francesos pacifica a poc a poc la guerra. Vaimosa és absorbida l’any 2002 per la companyia hídrica després d’un repartiment accionarial entre ambdues parts. Aigües de València aconsegueix així una porció rellevant del pastís de l’aigua a les comarques de València i presenta la seua candidatura com a màxima aspirant a guanyar el milionari concurs d’aigües potables de València. La firma, d’ençà de la seua jugada en Egevasa, controlarà tots els principals organismes de gestió de l’aigua al cap i casal.

L’adjudicació, però, desperta les crítiques de l’esquerra. PSPV, Esquerra Unida i Nova Esquerra —una escissió d’EUPV que acabarà integrant-se a les files socialistes— acusen l’entorn de Zaplana de “teledirigir el concurs”. El socialista Antoni Such, de fet, afirma que “no es pretenia valencianitzar la gestió de l’aigua, sinó zaplanitzar-la a través d’Egevasa”. El partit del puny i la rosa denuncia, a més, que el 49% d’Egevasa venut a Vaimosa valia quasi el doble de la quantitat abonada per l’adjudicatària. Tot i que les consultores calculen la valoració en 11 milions d’euros, Aigües de València paga 19 milions d’euros per absorbir l’empresa dintre del joc d’accions de la companyia. 

L'ex-president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, va apadrinar l'operació per 'valencianitzar' Aigües de València

Els socialistes, en aquell moment, presenten un recurs contra la privatització. I el guanyen. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) anul·la el concurs. Però la Diputació de València no l’acata. El PSPV també va posar en dubte, després d’analitzar un document de la vella Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que els 4,9 milions d’euros que Vaimosa promet de millores no s’han pagat. Segons fonts d’Egevasa, actualment aquesta aportació dinerària està incompleta. Només s’han invertit prop de 400.000 euros en qüestions informàtiques i de xarxes. La Diputació de València, de fet, va firmar un aval fals per justificar aquest pagament. La denúncia de l’enginyer Juan Broseta, en aquell moment representant de Suez Environment, va destapar la falsificació. 

... aquest fang

El corrent d’aigua bruta, però, no s’atura a Egevasa. Poc després d’acordar-se’n la privatització, un canvi en la llei de contractes públics la deixa “als llimbs legals”, apunten fonts de la corporació provincial. Des d’aleshores, l’empresa semipública actua “com si es tractara d’una societat privada més del sector”, però rebent aportacions públiques i sent gestionada per Aigües de València. 

Amb la mentalitat de societat privada, Egevasa comença a participar en concursos per tot el País Valencià i la resta de l’Estat espanyol. Segons estableix el plec de privatització d’Egevasa, “l’àmbit territorial dels serveis de gestió integral del cicle hidràulic és el de la província de València, sense perjudici de les competències en altres administracions públiques”. És a dir, no pot presentar-se a concursos fora de la frontera provincial.  

Tanmateix, Egevasa incompleix constantment aquest punt. La mercantil semipública va pescar l’any 2007 una adjudicació de 2.712.831,62 euros junt amb les societats Seasa (d’Aigües de València) i Tenaos Construcción per al tractament d’aigües residuals a La Coronada (Extremadura). L’operació va repetir-se a Aragó. L’any 2008 l’UTE Asp-Egevasa Edar Río Huerva va rebre un contracte d’1.235.839,04 euros del Govern aragonès pel funcionament, manteniment i la conservació d’aquelles instal·lacions. Egevasa també participa en Aigües de Calp, població de la Marina Alta. Ho fa a través de Sherico, de la qual posseeix el 70% de les accions —el 30% restant està en mans de Lubasa, una constructora implicada en diverses causes judicials—. L’olor de les aigües de Calp, però, és ben pestilent. Una trama empresarial va desviar prop d’un milió d’euros d’aquesta societat pública. L’operació va realitzar-se a compte d’un contracte adjudicat a una empresa de Francisco Artecho, Obras Hidráulicas de Levante. Artecho era cunyat del regidor d’aigües en aquell moment, Juan Roselló. Francisco Zorrilla, representant d’Aigües de València i actual membre del consell d’administració d’Egevasa, està assenyalat per participar del desviament de diners, segons una interlocutòria de l’any 2016. 

Fonts de la Diputació de València, apunten que “Egevasa ja no opta a concursos fora dels límits provincials i que s’ha desfet de la participació en la depuradora de Pego (Marina Alta), tot i indicar-ho a la pàgina web”. “Només ens queda la participació a Calp, que estem en procés de valorar les accions per posar-les a la venda”, indiquen. “Estem en una fase de redreçament de l’empresa”, rematen des del Palau de la Batllia

GUERRA DE L’AIGUA. La intenció de la Conselleria de Medi Ambient, dirigida per Elena Cebrián de rescatar les depuradores  de la Generalitat cedides a Egevasa ha despertat un conflicte amb la pota socialista de la Diputació de València, que presideix Jorge Rodríguez (a la imatge). La legalitat del conveni de cessió i els preus actuals són els punts en discussió| Miguel Lorenzo. 

Dintre d’aquesta fase s’ha apostat “per traure a licitació les adjudicacions, un fet que no passava en temps del PP”. Durant la darrera etapa d’Alfonso Rus al capdavant de la institució, Egevasa va adjudicar contractes a empreses lligades al soci privat de la mateixa mercantil semipública, Aigües de València. Segons consta en el seu portal de transparència, Uradis C.C.S.A. va rebre l’any 2013 un contracte a través d’un procediment negociat per actuacions en el pou de Luis Balbastres de Xiva (Foia de Bunyol) de 68.843,67 euros. Un any més tard, la mateixa societat va obtenir un lot del contracte de manteniment de la xarxa d’aigua potable i sanejament valorat en 35.000 euros. En 2015, Castellonense de Contadores e Instalaciones Industriales SAU va rebre el lot 2 d’uns treballs de manteniment de col·lectors xifrat en 191.924,15 euros. Tant Uradis com Castellonense de Contadores e Instalaciones Industriales tenen com a administrador únic Fomento Urbano de Castellón SA. Aquesta societat la controla Eugenio Calabuig, màxim accionista d’Aigües de València. 

Quan PSPV, Compromís, València en Comú (VeC) i Esquerra Unida van accedir al poder, va considerar-se la idea de recuperar el 100% de la propietat d’Egevasa. Però després de l’experiència de situar-hi com a gerent Hernández —que va dimitir per la seua relació amb Montón—, va optar-se per col·locar-hi com a directiva Gloria Fayos, d’Aigües de València. La decisió va crear malestar en la coalició i Esquerra Unida va rebutjar el nomenament. Rosa Pérez, representant de la formació esquerrana, no ha firmat els comptes. Junt amb Compromís i VeC, aposten perquè Egevasa siga cent per cent pública. “Volem que es recupere el control públic i que no siga com una empresa més del grup Aigües de València. Que els treballadors d’Egevasa estiguen al mateix edifici de la companyia privada és molt simptomàtic”, critiquen fonts de la Diputació de València. 

La nova guerra de l’aigua

Les aigües agitades entre nacionalistes i socialistes van més enllà d’aquestes qüestions. La revisió del conveni que va firmar la Generalitat Valenciana amb la Diputació de València perquè Egevasa gestionara 59 depuradores propietat de l’administració valenciana ha despertat les hostilitats entre la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural i la pota socialista de la corporació provincial, que presideix la institució. Egevasa, no debades, és l’empresa mixta que més diners rep de l’EPSAR: 15 milions d’euros, segons dades de l’any 2016. La firma semipública hi és present, junt amb altres societats del grup Aigües de València, que facturen 4,4 milions d’euros anualment. 

Des de l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR), propietària de les instal·lacions i dependent de la Conselleria de Medi Ambient, va denunciar-se que el conveni no s’ajusta a la llei de Règim Jurídic del Sector Públic de l’any 2015. També, que “aquestes depuradores han estat captives en mans d’Egevasa a diferència d’altres explotacions que es renoven cada vuit anys”. 

La consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián. Cebrián defensa resctara les depuradores d'Egevasa|Miguel Lorenzo

Aquest conveni estava sotmès a la construcció d’aquestes depuradores que van fixar amb un altre acord la Conselleria d’Obres Públiques i la Diputació de València. Tot i haver-se firmat el pacte a finals de la dècada dels 90, l’EPSAR encara espera rebre la darrera depuradora a Marines (Camp de Túria). L’endarreriment ha permès prorrogar el conveni.
“Nosaltres defensem que hi haja concurrència pública, que no siga una privatització a dit”, explica Julià Álvaro, secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, que posa en dubte: “No té sentit que la Generalitat, tenint un organisme encarregat d’això, no gestione les depuradores i ho encarregue a una empresa de la Diputació que, a més, està privatitzada”. “Seria més positiu i en tindríem més control si estiguera en mans de l’EPSAR”, defensa. 

La celebració de concursos públics, segons Álvaro, permetria “evitar” els sobrecostos d’entre mig i un milió d’euros que calcula l’EPSAR que s’han produït en els preus de l’aigua. “Els preus són més ajustats a Egevasa. No és el mateix fer una comparativa amb depuradores grans que xicotetes”, replica Voro Femenia, nou conseller delegat de l’empresa després de la dimissió de Diana Morant, alcaldessa de Gandia (la Safor). “El preu mitjà és inferior al del País Valencià. L’EPSAR només va fer la comparativa amb unes quantes depuradores”, afegeixen fonts socialistes. Des de l’EPSAR, però, contesten: “La grandària mitjana de les depuradores de Castelló és molt inferior a les de València”. 

Ofegada judicialment

La conselleria, controlada per la pota verda de la coalició, i l’EPSAR qüestionen la vigència del conveni, d’acord amb la nova llei de contractes públics, que va entrar en vigor l’any 2016. Per això, ha encarregat un informe a l’Advocacia de la Generalitat Valenciana que haurà de decidir si el conveni està ajustat a la legalitat. Ara bé, un informe del secretari general de la Diputació de València, al qual ha tingut accés aquest setmanari, afirma que la institució provincial “pot adjudicar directament a Egevasa els contractes per la gestió del servei públic hidràulic i formalitzar les pròrrogues ja realitzades”. 

Amb tot, hi ha precedents que poden qüestionar-ho. Els tribunals van anul·lar la decisió de Requena (Plana d’Utiel) d’allargar el subministrament d’Egevasa, perquè la firma no era al cent per cent pública. Segons va publicar Levante-EMV, el jutge del cas Taula va investigar les pròrrogues dels contractes d’aigua d’Egevasa en diversos ajuntaments. La Guàrdia Civil, Anticorrupció i el mateix magistrat van rastrejar presumptes comissions en contractes d’obres de depuradores i canalitzacions d’aigües i suposats suborns en informes externs. 

Xàtiva (Costera), governada en aquell moment pel capitost de la trama Taula, Alfonso Rus, va pagar el triple l’any 2014 en el rebut d’aigua per ser client d’Egevasa. Com a president de la Diputació de València, Rus va passar pel màxim òrgan directiu de l’entitat. Isabel Caturla, germana del presumpte comissionista i ex-dirigent de la Diputació de València Màximo Caturla, va seure al consell d’administració d’Aigües de Calp, en representació d’Aigües de València i de la qual formava part Egevasa. 

En la imatge, Eugenio Calabuig, màxim accionista d’Aigües de València. Calabuig, a més, és propietari de Fomento Urbano de Castellón SA. Aigües de València compta amb gran part dels contractes del seu camp al cap i casal. 

Un altre ex-dirigent de la corporació provincial i implicat en el saqueig de la depuradora d’Emarsa, Juan José Medina, va passar pel consell d’administració d’Egevasa. La firma mixta va estar involucrada en la causa, ja que va ser adjudicatària —com també Aigües de València— d’obres d’emergència en depuradores que van tenir uns sobrecostos, segons la Conselleria de Medi Ambient, de fins a un 100%. També va aportar diners a una de les empreses d’Ignacio Bernácer, capitost del cas Emarsa

Ara bé, la causa que amenaça la mateixa supervivència d’Egevasa és l’anomenada trama dels informes falsos. La Fiscalia Anticorrupció ha enviat l’empresa mixta al banc dels acusats i ha demanat una multa d’1,8 milions d’euros. Segons l’escrit del Ministeri Públic, l’ex-secretari municipal de Canet (Camp de Morvedre) i el responsable de serveis jurídics d’Egevasa, Marcial Alcalà, van posar-se d’acord perquè una empresa d’aquest funcionari realitzara un informe a favor de la pròrroga del contracte de la societat mixta. Aquesta mercantil, Academia Valenciana de Juristas, va confeccionar quatre factures per serveis inexistents. Egevasa, segons Anticorrupció, “pagava sense que constara cap treball efectivament fet”. Al remat, va realitzar-se l’ampliació del contracte. 

El Ministeri Públic, a més, qüestiona que Egevasa manca d’un model d’organització i gestió d’acord amb les seues necessitats sense que conste cap mesura adoptada per evitar aquesta naturalesa. També adverteix que Marcial continua en el seu càrrec. Cas que es confirmara aquesta acusació, Egevasa s’enfrontaria a deu anys d’inhabilitació  i no podria obtenir subvencions ni optar a concursos. Un corrent d’aigua bruta que pot enfonsar per sempre Egevasa. Les aigües tèrboles baixen pel riu Túria

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.