Zaplana com a símptoma, la censura com a resposta

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dijous de la setmana passada, l’expresident valencià Eduardo Zaplana accedia a la presó de Picassent com a conseqüència d’una investigació que ha tret a la llum el cobrament de comissions milionàries durant la seua etapa al capdavant de la Generalitat. Una quantitat superior als 10 milions d’euros que ara Zaplana tractava de fer aflorar a través de testaferros i paradisos fiscals. 

L’empresonament de la persona que va capitanejar l’accés del PPCV a la principal institució valenciana i que va instaurar un modus operandi corrupte és el colp definitiu —si en faltava cap— a una etapa sinistra, ominosa. EL TEMPS, com alguns altres mitjans de comunicació, van patir-ne els efectes directament. Els populars valencians van traçar una línia que separava el bé del mal: una línia que separava aquells que estaven al seu costat o que callaven per tal de no ser represaliats de tots aquells que van oposar-se a una manera fastigosa de fer política. 

En efecte, la caiguda de Zaplana no és una caiguda més i el seu impacte supera, de llarg, el de la majoria de casos de corrupció que s’han succeït al País Valencià. El mateix dia que la jutgessa d’instrucció número 8 de València decretava la seua entrada en presó provisional, sense fiança, l’expresidenta de les Corts i exconsellera Milagrosa Martínez accedia al centre penitenciari de Villena (Alt Vinalopó) per tal de complir la pena de 9 anys de presó a què va condemnar-la el TSJCV en una sentència que després ha ratificat el Tribunal Suprem. La branca del cas Gürtel relativa a la contractació del pavelló de Fitur ha acabat amb els óssos d’aquesta campista en una cel·la. Perquè la corrupció valenciana no coneixia rivalitats polítiques: era endèmica en tots els sectors del partit, en totes les institucions i tots els punts geogràfics. Tal com ha estat batejada l’operació en què ha caigut Zaplana, el PPCV va convertir el país en un erm (Erial).

Amb tot, el dijous 24 de maig no sols passarà a la història com el de l’empresonament de Zaplana i l’exconsellera Martínez. Aquell mateix dia es coneixia la sentència de l’Audiència espanyola sobre la peça principal del cas Gürtel, que, entre més, ha comportat penes de 54 anys de presó per a Francisco Correa, de 30 anys per a l’extresorer Luis Bárcenas i de 15 anys per a la seua esposa, Rosalia Iglesias. Per si no n’hi havia prou, la mateixa sentència condemna el PP per finançament il·legal —aquesta formació haurà de satisfer una multa de 240.000 euros— i considera que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, no va dir la veritat durant la seua compareixença com a testimoni en la vista oral.

Tot plegat ha deixat la imatge dels populars sota mínims. La magnitud de la tragèdia és tal que l’empresonament d’una persona significadíssima com Zaplana —va ser ministre i portaveu del Govern d’Aznar, i portaveu del PP al Congrés amb Rajoy— ja sembla una notícia menor. Una més.

La corrupció ha corcat tant la formació conservadora que fins i tot el socialista Pedro Sánchez, que semblava absent, s’ha decidit a fer un pas endavant. Divendres passat va anunciar la presentació d’una moció de censura que pot enfonsar definitivament el PP. I és que una situació d’emergència com aquesta requereix una resposta d’emergència. En aquest sentit, cal valorar —i molt— el pas que ha fet el secretari general del PSOE. La xacra de la corrupció i la incapacitat de Rajoy de donar resposta a la situació catalana exigeix un canvi de rumb. Un gir d’urgència.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps