POLÍTICA

Aznar avisa que el futur d’Espanya es juga al País Valencià

En una conferència organitzada per la fundació FAES a València, José María Aznar adverteix que el futur d’Espanya es dilucidarà al País Valencià. El seu discurs, centrat en el panorama català, tanca la possibilitat d’un “retorn a la situació anterior” i es mostra duríssim contra els “revisionistes” de la Constitució. “El que ha succeït a Catalunya és un punt i a banda, una rebel·lió en tota regla”, proclama a l’estil Llarena.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’espai de la sisena planta de l’hotel Valencia Palace on té lloc la jornada “La Comunidad Valenciana ante el nacionalismo catalán” sembla que ha estat acondicionada com a sala d’extermini lingüístic. Jon Juaristi, exdirector de l’Instituto Cervantes, acaba de dir que no val la pena parlar el català, valencià o com li vulguem dir. “Els bascos ja ho han entès així, el 75% de les llengües estan condemnades a desaparèixer a causa de la globalització”, explica. Al costat seu, l’assagista Miquel Porta Perales demana disculpes sinceres quan, de sobte, enmig del seu parlament,se li escapa un “País Valenciano”… “Ho veuen? Al final tots acabem contaminats!”, exclama en referència a la intoxicació nominalista que acaba de patir i que deu recordar-li els temps de la lepra i la poliomielitis. Per últim, la periodista i experta en comunicació corporativa Tania de la Torre s’enorgulleix de la decisió que, “com a valenciana”, va prendre el dia que el seu home i ella van matricular les seues dues filles en un col·legi estranger per evitar-les l’estudi d’una llengua que considera inútil. “Són de València i no han necessitat aprendre valencià, no passa absolutament res”, se n'alegra. Avui cap de les dues no saben el significat de “grinyolar” però triomfen en el món del business en dues empreses americanes.

Precisament això, les americanes, predominen a la sala. La defensa de la unitat d’Espanya és cosa d’homes, com el brandi, perquè ja se sap que Espanya és un “estado soberano” i les comunitats autònomes, un succedani de garrafó. En efecte, una vuitantena d’homes i poquíssimes dones han acudit al segon fòrum que FAES organitza a València. L’anterior cita de la fundació a la ciutat va celebrar-se a la seu de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) i va centrar-se, sobretot, en aspectes econòmics. Avui, el menú del dia té un plat únic: els riscos de l’expansionisme català.

Com les safatetes de les esglésies, els organitzadors han deixat a cada cadira uns fulls que expliquen el sentit vital de FAES i ofereixen la possibilitat d’efectuar-hi aportacions desinteressades. També hi ha un paperet groc –vade retro, quin color!– de l’associació Hablamos Español, que demana signatures per garantir “que se pueda estudiar en español en toda España”. L’objectiu és presentar una ILP al Congrés per assegurar-se que a les senyals on ara es pot llegir “rua”, “carrer” o “kalea” també s’hi puga llegir “calle”, així com que la “informació turística” sempre estiga almenys en castellà.

Amb tot, el gran protagonista del dia, José María Aznar, arriba amb retard. Amb molt de retard. S’ha perdut la primera taula redona i accedeix a la sala quan la segona ja fa estona que s’ha iniciat. De bon matí, s’ha posat un xandall i ha marxat a córrer pel llit vell del riu Túria, aquell que els seus predecessors ideològics volien veure reconvertit en circumval·lació interior i que l’alcalde Ricard Pérez Casado va pintar de verd. Un populista dels vuitanta, devia ser aquell home que va preferir el romanticisme dels arbres a la solidesa de l’asfalt. Quina mentalitat més chavista...

En tornar de la sessió de running, Aznar ha pujat a la seua habitació i s’ha estat una hora a la dutxa i vestint-se. No hi tenia pressa. O el tema de la jornada li resultava absurd o se'n sabia de memòria l’argumentari i no li calia escoltar-lo de nou. En el moment que fa acte de presència, a l’estil del Misteri d’Elx, una allau de fotògrafs l’envolten i fan inaudibles, per culpa dels seus flaixos, les paraules de Juaristi, que intervé en aquell precís instant. No passa res. De segur que s’ha tornat a referir a les autonomies que, en paraules seues, “aspiren a esdevenir microestats de la senyoreta Pepis”. Mentre continua amb la seua perorata, el papa Aznar fa un gest amb les seues mans impolutes i els reporters gràfics s’evaporen de seguida, com si s'hagueren convertit en àngels. L’expresident espanyol, amb les cames creuades perquè no disposa d'una taula al davant on poder reposar-les com va fer a les Açores, ocupa el seu seient de la primera fila i és acompanyat d’Enrique Lucas, l’empresari valencià que edita el digital Valencia Plaza, coorganitzador de l’esdeveniment. De VIPs del PPCV n'hi ha ben pocs. Un exVIP, si de cas: l'etern Ignacio Gil-Lázaro. El buit de la cúpula del partit no s'explica pel ple que se celebra a aquella hora a les Corts, sinó per la radicalitat que darrerament caracteritza Aznar. Als dirigents populars, Aznar ja els sembla massa de dretes.

La creuada aznarista

L’expresident defuig dels “relats apocal·líptics” que parlen de “situacions sense solució”. Segons ell, la resposta a tots els problemes cal trobar-la a la bíblia espanyola anomenada Constitució. Immutable i perenne pels segles dels segles, amèn. “S’ha posat a prova la solidesa del nostre edifici constitucional”, es felicita, “encara que alguns s’entesten a dir que la Constitució és el problema i la seua reforma, la solució”.

Aznar és madridista, però políticament prefereix anar partit a partit, seguint la doctrina de l'entrenador de l'Atlètic de Madrid, Diego Pablo Simeone. Així, considera que “la gran majoria de la societat espanyola està responent amb un sentit nacional ben sòlid al desafiament independentista de Catalunya, però això no significa que aquest desafiament haja conclòs, que haja estat derrotat o que puga albirar-se un horitzó de normalitat constitucional i cívica per a Catalunya”. Si fa no fa, el mateix discurs que feia com a president, amb la substitució del terme ETA pel de Catalunya.

Persuadit de què “el nacionalisme està actuant com a catalitzador d’una estratègia de desestabilització per a destruir la Constitució de tots”, Aznar alerta que “el designi expansionista de l’independentisme català no és un element menor ni secundari i apunta clarament a la Comunitat Valenciana”. Aquest era, de fet, el tema de la conferència programada. Al seu parer, “l’amalgama destructiva que el nacionalisme independentista ha creat amb els populistes i els revisionistes aspira a reproduir-se allà on es creen les condicions necessàries”.

Aznar no perdona. Es nega a perdonar. Diu que els fets de Catalunya no són“un episodi més de radicalització del nacionalisme”. Per a ell, es tracta d’un “punt i a banda”, d’una “rebel·lió en tota regla”. Taxatiu, observa que “no podem suposar cap bona fe en les apel·lacions al diàleg, ni és possible parlar de diàleg amb aquells que han protagonitzat la rebel·lió des dels seus càrrecs públics i han posat les estructures dels seus partits i organitzacions polítiques al servei d’una estratègia insurreccional”.

Res de diàleg ni de fer com si no haguera passat res, doncs. Els catalans han de pagar car per allò que han fet i tornar a la casella de partida. Com al 1978. “L’Espanya democràtica no té cap deute amb el nacionalisme, més aviat al contrari”, opina Aznar, “els independentistes han arribat a un extrem inacceptable en aquest doble joc i el seu temps s’ha acabat”. Ateses les circumstàncies, augura que “els desigs d’un retorn a la situació anterior no es compliran, fins i tot afegiria que no han de complir-se”. L’única eixida per a Catalunya és “el remei de la llei” i “l’estímul d’una alternativa política àmplia davant l’independentisme”.

En aquest sentit, el País Valencià, “que sempre ha estat un factor essencial per a l’equilibri territorial dins del nostre país”, es troba en una posició “crucial” amb vista al futur de l’Estat. “Ho sabem nosaltres i ho saben els qui volen trencar l’Estat”, subratlla l’expresident espanyol. Una estratègia en què participen els “populistes antisistema” en companyia dels “revisionistes del nostre pacte constitucional que exhibeixen a València la seua mirada curta i la seua incapacitat d’adreçar-se als espanyols amb un projecte nacional comú”. Una frase, aquesta darrera, dedicada al president valencià, Ximo Puig, que acaba de plantejar –en nom del Govern del Botànic– una reforma constitucional marcadament federalitzant.

“La pressió expansionista del nacionalisme continuarà”, ha advertit Aznar davant un auditori temerós d’una invasió alienígena. “Cal assegurar de manera creïble als valencians que aquesta societat no seguirà les passes de ruptura i enfrontament civil ni mentirà els seus ciutadans amb un miratge destructiu”, ha reblat. Per últim, ha convidat els assistents a resistir els embats que vindran: “No hem d’oblidar que el nacionalisme amaga un projecte d’hegemonia de la societat civil, d’ocupació de tots els seus espais, molt més enllà de la representativitat real”. Front aquesta amenaça, Aznar encoratja la societat civil valenciana a expressar “una determinació clara de convivència, sense la qual res de positiu no és possible”.

Un discurs breu però intens, com el personatge en sí. A sota, al hall de l’hotel, els tennistes de la selecció espanyola que aquest cap de setmana disputen l’eliminatòria de Copa Davis contra Alemanya esperen l’arribada del vehicle que ha de transportar-los a l’Ajuntament de València, on se celebra el sorteig que n'ha de definir l'ordre dels partits. La Generalitat, la Diputació i el consistori han abonat 300.000 euros per a acollir la cita i han adaptat la plaça de bous com a pista de terra batuda. Una exaltació nacionalista sufragada amb diners públics que a Aznar no li incomoda gens. Ans al contrari. ¡Vamos, Rafa!

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.