Ministeri de l'aigua

Aigües tèrboles II: l'Emshi i Emimet sota sospita

Quan els tribunals van aturar l'anomenat contracte del segle, Emimet va fer-se famosa. L'entitat, conformada per tots els municipis de l'àrea metropolitana de València amb participació majoritària de l'empresa privada Aigües de València, va estar assenyalada per les suposades irregularitats de l'adjudicació que van crear-la. Com si fos una mena de riu Guadiana, les ombres d'aquell contracte atorgat a través de la societat pública Emshi han revifat per una denúncia d'Esquerra Unida.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Juan Carlos Girbés, gerent de l'empresa mixta Emimet que s'encarrega de transportar l'aigua fins als municipis de l'àrea metropolitana de València, plegava. Les informacions que apuntaven a contractacions d'una mercantil seua amb l'empresa mixta que dirigia, amb 30% de capital públic i la resta de la firma privada Aigües de València, l'obligaven a marxar. El calendari marcava el 20 de juny de 2012. Després de l'escàndol d'Emarsa, les aigües de València no aconseguien deixar de ser tèrboles. Al contrari. Cada vegada agafaven més color.

Aquella dimissió coincidia amb una altra polèmica judicial que assetjava Emimet i l'Emshi, l'entitat metropolitana que va impulsar-la junt amb Aigües de València l'any 2008. La justícia havia anul·lat el contracte que l'Emshi havia atorgat a la firma privada. Una suspensió, però, que l'entitat metropolitana controlada pel PP va saber capgirar perquè el resultat de l'adjudicació inicial – la beneficiària seria Aigües de València- no canviara. Ara, tres anys després d'aquell enrenou l'Emimet i l'Emshi estan, de nou, sota sospita després d'una denúncia d'Esquerra Unida. La formació ha qüestionat als tribunals que l'Emshi atorgue sense concurrència pública els seus contractes a Emimet, de majoria privada. La polèmica està servida.
 

El contracte del segle

La disputa accionarial havia acabat. La jugada de l'expresident valencià Eduardo Zaplana per valencianitzar Aigües de València aprofitant la privatització d'Egevasa, l'empresa d'aigües de la Diputació de València, havia donat els seus fruits. I la firma, una vegada lluny de conflictes entre socis, s'havia consolidat com una de les grans del sector. L'adjudicació que preparava l'Emshi, l'entitat que gestiona el sanejament, el tractament i l'abastiment de l'aigua de tota l'àrea metropolitana de València, podia ser la confirmació d'aquelles expectatives empresarials. Però també la consolidació dintre del País Valencià.

Enrique Crespo, en aquell moment president de l'Emshi i posteriorment imputat al saqueig d'Emarsa, va iniciar el procés. Aigües de València va guanyar un concurs de 2.500 milions d'euros que assegurava el negoci de la firma durant 50 anys. L'adjudicació va fer-se d'urgència abans que entrara en vigor la llei de Contractes del Sector Públic de 2008. Per posar-lo en marxa, l'Emshi i l'empresa del grup que presideix Eugenio Calabuig van crear Emimet.

La firma metropolitana va crear-se amb l'assessorament legal del bufet de l'exdiputat del PP, José María Michavila. Aquest despatx d'advocats anomenat Eius estava relacionat amb l'exvicepresident d'Emimet, Andrés Jiménez. En aquell moment, el Congrés tenia oberta una investigació contra Jiménez i altre soci d'Eius, Alberto Dorrega de Carlos, per la compatibilitat de la seua activitat privada amb la condició de lletrats parlamentaris. Eius va participar en l'empresa Cabanyal 2010, creada per impulsar el pla de l'exalcaldessa de València Rita Barberá de partit en dos el barri marítim per ampliar l'avinguda Blasco Ibañez, i va assessorar el constructor esquitxat en la Gürtel, José Luis Ulibarri, en la concessió de llicències de TDT.


L'empresa mixta, a més, va incomplir ben prompte les condicions a les quals estava subjecta. Tal com va contar aquest setmanari, els comptes presentats per Emimet dels anys 2009 i 2010 indicaven que només va dedicar a l'execució d'obres 12,5 milions d'euros dels promesos. La mercantil tampoc va esmerçar 36.000 euros dels 72 milions que havia d'invertir en pla de xoc per millorar les infraestructures, segons fixava el plec de condicions.

Amb tot, la sort d'Emimet va empitjorar. El Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) valencià va anul·lar l'any 2012 el concurs atorgat a Aigües de València. La sentència va qualificar «d'arbitrària» la resolució de la licitació pública, per la qual també competia Agbar. La raó principal d'aquella resolució radicava en els informes tècnics que havien servit de base per decantar el beneficiari. «No s'ajusten a l'ordenament aplicable», apuntava l'auto.

La firma encarregada d'elaborar aquell informe era Secuenzia Píxel SL. Una mercantil dedicada a aplicacions informàtiques i no als serveis hídrics que, segons el TSJCV, «no gaudia de l'habilitació professional necessària». Secuenzia Píxel amb contactes en el PP madrileny d'Esperanza Aguirre havia redactat, segons va denunciar Compromís, els plecs del concurs de la televisió local que ella mateixa va valorar. La guanyadora d'aquell concurs fou Gerencia d'Ondas 13 SL, d'Ulibarri. La societat, al seu torn, tenia un propietari ben conegut per als populars: Idelfonso de Miguel, detingut fa uns mesos a l'Operació Lezo. De Miguel també va estar involucrat en el cas d'espionatge a la Comunitat de Madrid i va marxar del Canal d'Isabel II, l'empresa que gestiona l'aigua a la capital espanyola, quan van fer-se públics els seus negocis per 1.743.000 amb la mateixa conselleria d'Hisenda madrilenya.

«Ambdós informes són pràcticament iguals», va denunciar el tribunal valencià respecte l'altre document redactat per la mateixa Emishi només quatre dies després de l'avaluació de Secuenzia Pixels SL. Amb Agbar advertint de defectes de forma a la mesa de contractació, Crespo va afirmar en seu judicial que l'exvicealcalde i mà dreta de Rita Barbera imputat en diverses causes judicialsAlfonso Grau, havia estat el cicerone de la firma per desembarcar a l'Emshi. Grau va negar-ho.

A tot aquest enrenou, va sumar-se la dimissió de Girbés. Extècnic del cicle de l'aigua a l'Ajuntament de València, va fitxar per Aigües de València un dia després de deixar l'Emtre, l'entitat metropolitana que gestiona el tractament de la brossa. Només 24 hores més tard va convertir-se en gerent d'Emimet. Girbés va facturar a través d'Incivisa 400.000 euros a Emimet. També va pescar contractes a l'empresa municipal Aumsa, en l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (EPSAR) -dependent de la Generalitat Valenciana- i a l'àrea de carreteres de la Diputació de València que dirigia Crespo, al seu torn, president d'Emimet. Fins i tot, l'any 2013 va guanyar la licitació pel control de la gestió del tràfic de València.
 

Enrique Crespo, expresident d'Emimet, declara en seu judicial pel 'cas Emarsa'| EL TEMPS

Agbar va exigir als tribunals un nou concurs. L'empresa havia denunciat que havia oferit 63 milions d'euros més que la firma valenciana i que la tarifa proposada per Aigües de València era un 17% més elevada. Amb tot, un jutjat va validar que la mesa de contractació atorgara, de nou, el contracte a la concessionària autòctona.
 

Tot adjudicat

La controvèrsia d'aquell contracte, però, s'ha revifat arran del darrer informe de la Sindicatura de Comptes. L'òrgan fiscalitzador, que havia basat la seua anàlisi en l'Emshi, centra la seua atenció en l'encomana continuada de totes les obres a Emimet.

«Aquest contracte [en referència a l'atorgat per l'Emshi a Emimet, dominada accionarialment per Aigües de València] compta amb una peculiaretat, ja que s'observa l'execució d'obres complementàries de forma continuada durant 50 anys residint, en la pràctica, en l'òrgan de contractació de l'empresa mixta, de majoria privada, limitant-se l'Emshi a l'encomana a Emimet en la seua execució», indica l'informe. «La contractació d'aquestes obres, finançades per la tarifa que paguen els ciutadans i que rep l'Emshi, és tramitada per l'empresa Emimet, que no és poder adjudicador i que per la seua naturalesa no estaria subjecta a la llei de contractes públics ni tampoc sotmesa al control ni fiscalització per part de l'Emshi o de l'òrgan de control extern», assenyala.

La Sindicatura, al seu torn, censura que «l'adjudicatària [és a dir, Emimet] no disposa dels mitjans suficients ni de la qualificació precisa per la qual cosa no executa directament les obres, sinó que les acaba subcontractant al 100%». «La concessionària, per tant, no hauria acreditat la seua capacitat d'obrar i l'habilitació professional necessària per a l'execució de les obres», remata l'òrgan fiscalitzador. De fet, l'organisme assenyala que «la subcontractació a la qual acudeix Emimet, estaria contravenint l'article 289 de la llei de Contractes del Sector Públic, que estableix que l'adjudicatari d'un contracte de gestió de serveis públics no podrà subcontractar més que activitats accessòries». «Entenem que una part substancial de l'objecte del contracte -les obres- no pot ser considerat accessòria i subcontractar-se el 100%. Tot i que cal destacar que el contracte contempla expressament que les obres no les execute directament l'empresa mixta, malgrat que són part essencial de l'objecte del mateix», ressalta.

Després de qüestionar la capacitat d'Emimet per dur endavant el contracte pel qual se li ha adjudicat i d'assenyalar l'incompliment de la llei de Contractes del Sector Públic en la qual incorre l'empresa participada majoritàriament per Aigües de València en subcontractar el 100% de les obres, la Sindicatura conclou l'encomana sistemàtica de l'Emshi a Emimet. L'organisme considera que, en cas de tractar-se de contractes d'execució d'obres, «estaríem davant modificacions del contracte que haurien d'haver-se licitat». Segons la Sindicatura, s'hauria contravingut la normativa contractual en el seu article 11 que prescriu els principis de publicitat, concurrència, igualtat i no discriminació a la qual està subjecta l'adjudicació. El mateix ocorreria si s'aplicara la llei més actual. L'incompliment també s'hauria produït en cas que fos considerat com una concessió d'obra pública.

Aquest informe va provocar que Esquerra Unida demanara explicacions a l'Emshi. L'entitat metropolitana, però, va sol·licitar una segona opinió al Consell Jurídic Consultiu. L'òrgan jurídic, que va estimar les obres previstes en 850 milions d'euros i no en 547 milions com va fer-ho la Sindicatura de Comptes, va concloure que «no era procedent que l'Emshi licitara cada any les obres corresponents al Pla Anual d'Inversions, ja que la seua execució ha estat licitada i adjudicada per als pròxims 50 anys de vigència del contracte. En cas de procedir a una nova licitació anual, s'infringirien el que estipula el contracte». Ho argumenta així: «De conformitat amb les precitades clàusules del plec de condicions, forma part del contracte per a la gestió del subministrament d'aigua en alta, la convocatòria de la qual fou publicada al BOE el 29 d'abril del 2008, no sols la prestació del subministrament d'aigua en alta, també l'execució d'obres en els termes exposats».
 

Esquerra Unida ha presentat un recurs contra una encomana de l'Emshi a Emimet. A la imatge, el representant de la formació a l'entitat, Valentín Mateos, i l'excoordinador, David Rodríguez.

El dictamen de l'òrgan consultiu, amb tot, va comptar amb el vot particular de María Luisa Mediavilla. «Del que s'ha exposat, s'extrau que l'execució de les obres, com a part de l'objecte del contracte, és qüestionable, ja que les funcions de potabilització es troben excloses del plec. Sent així, és difícil mantenir que ens trobem davant un pla anual d'inversions de preu cert i perfectament quantificable, simplement perquè l'objecte del contracte no es correspon a les obres a executar», critica. «També és complicat sostenir que les obres foren licitades, en sentit estricte, ja que es desconeix si contaven els projectes d'obres a realitzar en el moment de l'adjudicació a l'empresa mixta. No hi ha cap document en l'expedient que ho avale», sentència.

Amb arguments jurídics contraposats, el representant d'Esquerra Unida a l'Emshi, Valentín Mateos, va interposar en la seua tasca de fiscalització quasi solitària de l'entitat un recurs contenciós-administratiu contra l'encomana a Emimet per a unes obres en Puçol (Horta). Mateos, a l'escrit, censura que l'avantprojecte de l'obra no està al pla d'inversions i que, per tant, cal que es licite. «L'adjudicació directa a la societat mixta és improcedent», estableix el recurs.

El també regidor d'Esquerra Unida a Silla (Horta) compara al text el cas d'aquesta adjudicació directa a Emimet amb un contracte similar d'aigua potable i clavegueram de Tavernes de la Valldigna (La Safor). A l'escrit, Mateos recull la resolució que va realitzar la Junta Superior de Contractació Administrativa de la Generalitat Valenciana. Aquest pronunciament considerava que «l'execució d'obres del pla director del servei d'aigua potable i clavegueram de l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna ha de ser objecte de licitació per assegurar els principis d'igualtat i lliure concurrència, sense que puguen ser encomanats a l'adjudicatari del servei públic pel simple fet d'haver estat seleccionats en l'avançament del pla director i en la posterior redacció del mateix».

«En el cas de Puçol, per tant, ens trobem amb una situació anàloga en la qual l'Emshi vol adjudicar, sense expedient de contractació, una obra a l'empresa encarregada del subministrament en alta, i sense que la inversió de referència es trobe dintre de la relació d'avantprojectes que serviren per definir el Pla d'Inversions que fou aprovat», apunta al contenciós. Mateos a la seua denúnica, però, va més lluny. I censura que, segons l'article 158.2 de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, s'estableix que «en els contractes de gestió de serveis públics que comprenguen l'execució d'obres, la tramitació de l'expedient anirà precedida de l'elaboració i aprovació administrativa de l'avantprojecte d'explotació». Per tot plegat, demana «l'anul·lació de la corresponent licitació per garantir la concurrència pública»

Tot resta en casa

A pesar dels retrets sobre la subcontractació de la Sindicatura de Comptes a Emimet, l'empresa controlada accionarialment per Aigües de València reprodueix un comportament similar al d'Egevasa. Tal com va contar en exclusiva aquest setmanari, societats del mateix grup van facturar a l'empresa d'aigües provincial quan la mercantil privada té el 49% de la propietat. Segons la documentació a la qual ha accedit EL TEMPS, l'any 2015 empreses del grup Aigües de València (batejat com Global Òmnium) van facturar a Emimet 7.761.042,80 euros. Implantaciones de Sistema de Gestión, Aigües de València, Castellonses de Contadores, EGSPU i Emivasa (80% d'Aigües de València i 20% de l'ajuntament del cap i casal) foren les empreses que reberen licitacions d'Emimet.

En la imatge, Eugenio Calabuig, màxim accionista d’Aigües de València. Calabuig, a més, és propietari de Fomento Urbano de Castellón SA. Aigües de València compta amb gran part dels contractes del seu camp al cap i casal. 

D'entre les obres atorgades a empreses del grup, destaca el contracte per «obra civil i muntatge de canonades de l'obra d'adducció de la presa de València tram 1 fase 2» per valor de 3.821.940,91 euros. El contracte va ser signat el 10 d'agost de 2015 i la beneficiària fou Castellonense de Contadores, del conglomerant empresarial que encapçala Eugenio Calabuig. La mateixa empresa va rebre per una quantia d'1.160.000 euros una obra de «manteniment de la xarxa d'aigua en alta de l'àrea metropolitana». Justament pel muntatge del tram 3 de Puçol (Horta), la mateixa constructora va rebre també el 10 d'agost de 2015 una obra xifrada en 1.127.249,86 euros.

Tot i que no totes les adjudicacions recauen en mercantils del mateix grup, sí que és significatiu el contracte per «una operació de sistema de telecomandament i telecontrol» per valor de 490.248 euros que va adjudicar-se l'empresa mixta Emivasa. Amb la mateixa Aigües de València facturant a Emimet per serveis de redacció de diferents projectes, EGSPU SL va cobrar 7.809,78 euros pel «lloguer d'oficines del parc empresarial tàctica Emimet».

Tanmateix, les subcontractacions al mateix a empreses del mateix grup no contravenen la llei. Les encomanes de l'Emshi a Emimet, però, sí que podrien incomplir-la. El recurs d'Esquerra Unida serà qui espante els dubtes. L'aigua tèrbola no és exclusiva d'Egevasa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.