Dopatge electoral

Els secrets de la 'caixa B' del PP de Francisco Camps

La confessió del capitost de Gürtel, Francisco Correa, va marcar el camí. Els seus lloctinents a la trama, Pablo Crespo i Álvaro Pérez El Bigotes, han desvelat les X del suposat dopatge electoral que es jutja a l'Audiència Nacional, tot i no haver pactat amb Anticorrupció. Amb Crespo esquitxant l'expresident popular Alberto Fabra, Pérez ha obert de bat a bat la caixa B del PPCV. Ha assenyalat l'excap del Consell, Francisco Camps, com a cervell del presumpte finançament il·legal; ha apuntat cap a l'exconseller i exdirector de la policia, Juan Cotino, com a enllaç amb els constructors i ha censurat que «no estan [al judici] tots els empresaris» implicats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Era el judici a una època, a una forma de perpetuar-se al poder marcada per la sospita. Els constructors implicats, temerosos d'acabar entre els quatre barrots, havien confessat. Els grans reis de la rajola valenciana havien admès els pagaments en B per finançar el PP valencià. Un reconeixement dels fets que deixava la responsabilitat judicial sobre la cúpula de Francisco Camps -Ricardo Costa, Vicente Rambla i David Serra- i sobre els anomenats capitostos de la trama: Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez El Bigotes.

El guio, però, va sofrir modificacions pocs dies abans d'iniciar-se les sessions judicials. Correa, després de diversos intents, pactava amb la Fiscalia Anticorrupció. Amb aquest acord que implicava una rebaixa de la seua condemna, el cap de la Gürtel va començar a desvelar els secrets de la caixa B del PP valencià. Va reconèixer que les campanyes de 2007 i 2008 s'havien abonat irregularment. És a dir, va confirmar la mecànica apuntada pels investigadors sobre que Orange Market, la principal empresa de la xarxa corrupta, actuava de pantalla entre les donacions dels empresaris i els populars. Però també va assenyalar l'exsecretari general del PPCV, Ricardo Costa, com l'encarregat d'ordenar a la trama que havien de facturar amb determinats empresaris per cobrar.

Aquella confessió va canviar d'opinió als seus lloctinents Crespo i Pérez. I tot i que, finalment, no han aconseguit cap pacte amb el Ministeri Públic, aquest divendres ambdós han obert en canal el presumpte dopatge electoral del PP al País Valencià. Álvaro Pérez El Bigotes, delegat a València de la Gürtel, ha sigut el més contundent en seu judicial. «Va ser Francisco Camps, quan encara no era president de la Generalitat Valenciana, qui va cridar-me per treballar a València. Era el meu interlocutor», ha començat, en una declaració «on contaria coses que mai no havia explicat». La X de la Gürtel, el màxim responsable de la trama, començava a esbrinar-se, tot i que els possibles delictes que haguera pogut cometre l'expresident en aquesta causa hagen estat prescrits. La seua absolució per un suposat suborn -el conegut com a cas dels vestits- marcaria la seua sort en la resta del procediment i impediria que poguera enfrontar-se com a imputat davant d'un jutge.

«Tots els PP d'Espanya, tots, volien treballar amb nosaltres [en referència a la trama Gürtel]. A cada lloc, teníem els nostres interlocutors. I a la Comunitat Valenciana, el nostre contacte era, principalment, Francisco Camps. També Víctor Campos [exvicepresident de la Generalitat Valenciana condemnat per suborn al cas Gürtel], Adela Pedrosa [actualment senadora i, en aquell moment, secretària general del PPCV] i Ricardo Costa, que rebia les ordres de Pedrosa», ha detallat el número tres de la trama. El Bigotes, però, no apuntava només als polítics. També als empresaris. «Ací no estan tots els que són», ha censurat, insinuant que hi havia més constructors afins que van contribuir a les campanyes del PPCV.

L'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, assenyalat per ser el suposat cervell del finançament il·legal del PP valencià. A la imatge, en un acte electoral| EL TEMPS

Pérez, de fet, ha centrat per moments la seua declaració judicial contra els finançadors. «No se'ls ha preguntat a canvi de què van aportar diners», s'ha queixat. El jutge, amb tot, ha aturat les crítiques del lloctinent de Correa sobre les raons que van dur als constructors a ser benefactors dels actes electorals del PP. Uns empresaris que, com el cap de Brugal, Enrique Ortiz, van beneficiar-se presumptament d'informació privilegiada a la ciutat d'Alacant per realitzar diverses pilotades urbanístiques després de sufragar la campanya electoral. Junt amb Vicente Cotino, nebot de l'expresident de les Corts i exdirector de la policia, Juan Cotino, i un altre dels empresaris que han confessat, Ortiz suposadament també va incrementar després d'aquelles donacions els guanys en les concessions de residències de la tercera edat. «Recorde que un dels empresaris, Enrique Gimeno [propietari de Facsa, que va fitxar a un dels capitostos del cas Emarsa, Juan José Morenilla] va cridar-me i va donar-me un sobre amb diners», ha evocat.

Amb tot, El Bigotes s'ha esforçat a assenyalar les persones que van tractar amb els donants. «Ni Ricardo Costa, ni Vicente Rambla [exvicepresident de la Generalitat Valenciana] tractaven amb els empresaris. Aquesta responsabilitat era de Juan Cotino [imputat en la peça separada de Gürtel que investiga les contractacions durant la vista del papa Benet XVI a València l'any 2006], de Francisco Camps i d'Ana Michavila, la cap de gabinet de Camps i la persona que més poder tenia a València», ha desvelat. A preguntes de l'acusació popular representada pel PSPV-PSOE, Pérez ha afegit un nom: «Els encarregats de parlar amb els constructors eren Cotino, Camps i Juan García Antón».

Sobre l'exconseller d'Obres Públics mort el 2009 i esquitxat també pels enregistraments policials de Brugal, Pérez ha relatat una suposada entrega de diners negres en la seua Conselleria. «Alguna persona de la Conselleria, igual va avisar-me que havia de recollir els diners Cotino, va donar-me un sobre amb 20.000 euros. Ni el vaig obrir», ha narrat. Una mecànica, però, que es repetiria per part de «Serra, Costa o García Antón». «Mai no va donar-me diners negres Rambla», ha precisat.

La campanya de Fabra i el negoci frustrat de Cotino

Crespo, tanmateix, ha sigut l'encarregat d'engegar un ventilador que ha guanyat potència amb El Bigotes. «El PP era el millor negoci d'Orange Market a la Comunitat Valenciana», ha començat Crespo, que ben prompte ha donat pistes sobre els responsables d'organitzar el sistema de finançament irregular de la formació de la gavina. «Álvaro Pérez tenia relació amb Camps, Costa, Rambla, Pedrosa, David Serra [exvicesecretari del PPCV], consellers, presidents provincials del partit en Alacant, València i Castelló...», ha enumerat, abans d'apuntar a l'expresident. «Els deutes del PP amb Orange Market van tractar-se directament o indirectament amb Camps», ha afirmat.

L'exdirector de la policia espanyola, exconseller i expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino. Segons la declaració d'Álvaro Pérez El Bigotes, seria un dels contactes entre el PPCV i els empresaris que aportaven suposdament a les campanyes electorals. Està imputat a la peça que investiga el contracte de les pantalles durant la visita del papa Benet XVI a València l'any 2006| ET

El numero dos de la trama també ha reconegut la presumpta mecànica irregular del suposat dopatge electoral dels populars. «Les factures que els empresaris han reconegut en seu judicial eren diners que el PP ens devia a nosaltres. I el PP ens deia que havíem de facturar amb els constructors», ha confessat. De fet, ha posat l'exemple d'unes tanques electorals que van col·locar-se per promocionar al candidat dels populars a l'alcaldia de Castelló, l'expresident de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra. «Ens van dir que del pagament s'encarregava la seu regional i va ser, finalment, Piaf qui va abonar-la», ha desvelat. Piaf és propietària del finançador confés dels populars Antonio Pons, qui va ser soci de Campos a la mercantil Patrimonial Millars SL.

Tot i que explicar amb bastants detalls aquestes operacions, ha expressat que no coneixia a cap empresari. Això sí, llevat d'un. «Amb l'únic que vaig tenir relació va ser amb Vicente Cotino. Però no va ser per aquests fets. Vam coincidir perquè l'any 2008 volia comprar la nostra empresa de comunicació. Ara bé, la venda, que va negociar-se a l'hotel Fénix de Madrid, va frustrar-se per manca d'acord», ha destapat.

Aquest secret, encara no descobert de la Gürtel, potser no és l'últim que els capitostos de la trama trauran a la llum. «Vull col·laborar amb la justícia en la resta de peces», ha avisat El Bigotes quan ha finalitzat la seua declaració. L'esperit de confessar, per aconseguir una rebaixa siga com siga de la pena, pot traslladar-se en altres peces, com ara la relativa a la contractació de les pantalles durant la visita del papa Benet XVI a València l'any 2006. I més, amb les seues paraules sobre aquesta adjudicació, que han sonat a premonició bíblica a la sala. «Parlar d'aquest peça és el tercer testament», ha advertit. Si la voluntat de confessar continua, la resta de peces de la trama poden convertir-se en la versió judicial de les plagues d'Egipte per al PP valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.