Zaplana i Cleop: la connexió valenciana del 'saqueig' del Canal d'Isabel II

Eloy Velasco, jutge de l'Audiència Nacional i ex-director de Justícia de l'executiu valencià d'Eduardo Zaplana, ha fet trontollar el tauler polític de la 'Villa y Corte'. L'obertura de la comporta del Canal d'Isabel II ha fet brollar una onada de corrupció que ha empresonat l'ex-president madrileny Ignacio González. Una operació amb dues connexions al País Valencià: la investigació dels negocis de González amb Zaplana i la imputació de Carlos Turró, un dels empresaris esquitxats al 'cas Taula' per finançar irregularment el PPCV.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco va estirar del magraner de l'Operació Púnica, no va trobar-se només amb diversos fruits podrits. La pesta arribava a l'arboç de la Comunitat de Madrid. La trama que capitanejaven els empresaris Alejandro de Pedro i David Marjaliza havia contagiat diversos ajuntaments, conselleries i, fins i tot, l'ajuntament de la capital espanyola. Velasco, però, va anar més enllà. Volia trobar l'origen de l'aigua que havia contaminat l'arbre del PP madrileny i bona part dels seus empresaris afins.

En aquesta tasca, el magistrat va topar-se amb diversos pagaments per millorar la reputació de l'ex-president madrileny Ignacio González canalitzats a través del Canal d'Isabel II, l'empresa que gestiona l'aigua de la Madrid i la seua àrea d'influència. Però hi havia més. L'obertura judicial de les comportes ha fet brollar un autèntic tsunami de corrupció. González, mà dreta dels governs d'Esperanza Aguirre, i Edmundo González, testaferro del dirigent, conseller delegat de La Razón i directiu del Canal, han sigut enviats a presó provisionalment. I empresaris com ara l'ex-ministre durant la primera etapa de la Transició i propietari d'OHL, Juan Miguel Villar Mir; el seu gendre, amic personal dels monarques espanyols i investigat en una truculenta trama d'assetjament a la doctora Elisa Pino, Javier López Madrid; i l'influent president de La Razón i home fort de Planeta, Mauricio Casals, han sigut imputats.

L'aspiració de determinats polítics valencians de fer carrera a Madrid ha aflorat dues connexions valencianes de la trama. Eduardo Zaplana, ex-president de la Generalitat Valenciana (1995-2002) i ex-ministre de Treball amb Aznar, ha sortit esquitxat de les converses per negocis frustrats amb González. I, segons Europa Press, ha estat imputat en la investigació. Un extrem que altres mitjans neguen. Carles Turró, suposat responsable de finançar irregularment el PP valencià i imputat al cas Taula, ha estat també encausat. Un transvasament de corrupció bidireccional entre ambdós territoris que compleix els somnis d'Aguirre i Francisco Camps amb l'eix de la prosperitat.

La fi de la sort judicial

L'ombra de la corrupció ha perseguit Zaplana per tot arreu. Es va convertir en alcalde de Benidorm l'any 1991 gràcies a una trànsfuga del PSPV que va assolir posicions benestants arran d'aquella operació. Dues firmes vinculades a l'empresari Vicente Conesa, un home de negocis assenyalat com un dels capitosts del saqueig de Terra Mítica, es van fer amb ls adjudicacions del Pla Sonor de la ciutat costanera. «El senyor Conesa deia que es repartia els diners amb Zaplana. Vaig veure com Conesa introduïa la borsa al cotxe», confessaven els empresaris Antonio Moreno i José Herreros, implicats a la causa, al diputat socialista José Camarasa. Un cop, però, que no va comportar cap maldecap judicial per a Zaplana. La història, sense gravacions això sí, va repetir-se al cas Ivex, del qual també va sortir-ne sense cap imputació.

Ara bé, les cintes del cas Terra Mítica no eren les primeres que podrien haver complicat el futur judicial de Zaplana. «He de guanyar molts diners, em fan falta per viure. Ara he de comprar un cotxe. T'agrada el Vectra 16 vàlvules?», va preguntar l'ex-president valencià a Salvador Palop, en aquell moment regidor del PP a l'Ajuntament de València. Es tracta d'una de les converses interceptades del cas Naseiro, l'antecedent del cas Gürtel. Una investigació que va arxivar-se quan el Tribunal Suprem va sentenciar que Luis Manglano, el jutge instructor, havia vulnerat els drets dels acusats. Les gravacions, la principal prova acusatòria, va ser anul·lada.

El cantant Julio Iglesias i Eduardo Zaplana. Amb negocis conjunts, el contracte firmat per la Generalitat Valenciana de Zaplana amb el cantant va acabar als tribunals.

Zaplana, tanmateix, tornaria a topar-se sense cap efecte judicial amb una altra investigació per corrupció. I, de nou, arran d'una gravació. «Això d'Elx està fet, et rebrà». Les paraules va pronunciar-les l'ex-ministre a De Pedro, comissionista de la trama Púnica, bressol de l'operació que ha obert les comportes del Canal d'Isabel II. Aquella frase, que no comportava cap actuació incriminatòria contra Zaplana, va posar al descobert les suposades gestions del conseller de Telefònica -havia creuat la porta giratòria una vegada va acomiadar-se de la política- en favor d'aquest empresari de la reputació online. L'ex-ministre intercedia suposadament per facilitar una trobada entre el capitost de Púnica i l'ex-alcaldessa popular de la ciutat il·licitana, Mercedes Alonso.

Amb tot, la relació entre De Pedro i Zaplana fou més estreta. Segons la Guàrdia Civil, entre els mesos d'agost del 2013 i del 2014, hi ha més d'una quinzena de converses mitjançant missatges de text entre ambdós protagonistes, sense comptar la gran quantitat de referències a l'ex-president valencià que hi ha en altres intercanvis de SMS. «El dilluns que ve estarà Fabra a Madrid [en referència a l'ex-president valencià]. Tu pots?», pregunta Zaplana a De Pedro, que respon: «Sí, clar aquí estic». «Doncs ho veiem ací», afirma Zaplana. «Perfecte, doncs ja em diu Mitsouko [secretària en aquell moment de Zaplana]. Una abraçada», conclou l'empresari imputat. És només una mostra de com De Pedro se serveix suposadament dels contactes de l'ex-ministre per aconseguir reunir-se amb Alberto Fabra.

Si Velasco va trobar-se amb el seu ex-cap a la instrucció de Púnica, ara ha vist com podria imputar-lo a la denominada Operació Lezo, que investiga el presumpte saqueig del Canal d'Isabel II de Madrid. Segons les converses enregistrades per la Guàrdia Civil, Zaplana va tranquil·litzar a González sobre les investigacions judicials que l'assetjaven. A la gravació, l'ex-ministre explica que l'arribada a la Fiscalia Anticorrupció de Manuel Moix suposaria un fre a l'activitat d'aquestes causes judicials. L'elecció d'aquest fiscal, proper a Aguirre, va estar envoltada de polèmica per la seua manca d'idoneïtat, segons diverses associacions judicials.

El jutge Eloy Velasco va ser alt càrrec de l'executiu que encapçalava Eduardo Zaplana.

Aquesta relació, que es va incrementar en desdejunis en les terrasses de la Porta d'Alcalà o a l'Hotel Villa Magna quan González va ser apartat de la primera línia política, va derivar en negocis. La gran afició de Zaplana. Velasco narra a l'auto una operació de González i Zaplana per comprar el 50% d'una empresa que gaudia de la patent per a desinfectar aigües. Una jugada que, paradoxalment, estava empestada suposadament pel virus de la corrupció. «González va sondejar l'advocat uruguaià Fernando Belhot, relacionat amb el blanqueig de capitals en un cas argentí de corrupció. L'objectiu era crear alguna mena d'estructura financera per canalitzar capitals a llarg termini junt amb Eduardo Zaplana, un fet que apunta, de forma indiciària, la possessió d'actius financers a l'exterior», relata a l'escrit de Velasco. L'ex-ministre ha negat cap vinculació empresarial amb González.

Els lligams de Zaplana amb el Canal d'Isabel II, però, tenen un origen anterior. Entre 2002 i 2003, quan el seu període a la presidència de la Generalitat Valenciana anava acabant-se per donar el salt al Ministeri de Treball, va intentar materialitzar al sector hídric aquella idea tan repetida des de l'aznarisme d'unir forces entre Madrid i València per fer pinya contra Barcelona. Zaplana, amb l'intent d'Alberto Ruiz Gallardón, en aquell moment alcalde de Madrid, de privatitzar el Canal, va intentar la fusió de l'empresa madrilenya amb Aguas de Valencia. La intenció era competir amb Aigües de Barcelona. L'operació va fracassar.

Suborns a la valenciana

Un any abans d'aquella operació fallida de Zaplana, Rafael Blasco, en aquell moment conseller de Benestar Social, va inventar el conegut com a 'model Cotino' de residències de la tercera edat. Un sistema farcit d'irregularitats que va comportar jugades fosques com la realitzada a Xàtiva, tal com va contar EL TEMPS. Després de diversos moviments accionarials que apuntaven a una suposada pilotada del mateix Blasco, la constructora Cleop va fer-se amb aquest geriàtric. Això sí, gràcies a un suborn de 90.000 euros que, segons la declaració del penedit Marcos Benavent, va rebre l'ex-alcalde xativí i ex-president de la Diputació de València, Alfonso Rus. Aquesta empresa està implicada en el suposat finançament il·legal del PPCV que s'investiga al cas Taula. No debades, només de l'Ajuntament de València va rebre contractes per més de 20 milions d'euros durant l'etapa de Rita Barberá.

L'operativa, fins i tot, sembla que va exportar-la a Amèrica Llatina. Segons ha publicat El País, les aventures empresarials d'Inassa -l'empresa del canal a terres llatinoamericanes i en el focus de la trama corrupta- i Cleop estan sota investigació judicial. «S'ha posat de manifest que, en 2012, el consorci d'empreses denominat Inassa-Cleop (...) va ser adjudicatari de forma irregular, per un import de quatre milions de dòlars, d'un contracte d'obra pública a Panamà. Estava denominat Obra para el Diseño y Construcción del Alcantarillado Sanitario de La Pintada, a la província de Cocle».

El president de la constructora, Carles Turró -el primer des de l'esquerra-, ha estat imputat en la trama del Canal d'Isabel II//CLEOP.

Segons l'auto de Velasco, «el procés de licitació va manipular-se» perquè la contracta recaiguera en Inassa-Cleop i en la mercantil MG Infraestructures. Aquesta societat estava representada pel «ciutadà espanyol Sergio Vidal, qui hauria pagat una comissió il·legal de 273.672 dòlars». Vidal actuaria de forma «il·lícita mitjançant un contracte de prestació de serveis inexistents. Un acord que va subscriure amb la firma Eduholding Corps, ubicada a les Illes Verges britàniques».

El magistrat, al seu torn, assenyala que Vidal era l'encarregat de la intermediació per realitzar el pagament de les comissions per aconseguir contractes públics. Ara bé, l'altre responsable d'aquestes pràctiques seria Carlos Isidro Bell, directiu de Cleop. «Era l'encarregat dels contractes i de pagar les comissions», apunta Velasco. De totes aquestes operacions, però, estava al corrent el president de la constructora i imputat al cas Taula, Carles Turró. «El tenia sempre informat», remata l'auto. Les aigües tèrboles del Canal d'Isabel II arriben al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.