Les cadenes del presoner Rafael Blasco

Després d'esdevenir en una peça clau per als governs de Lerma, Zaplana i Camps, l'ex-conseller viu entre reixes. El pas dels tripijocs polítics al desviament de fons públics destinats als més necessitat per a comprar pisos a València l'han portat a la garjola. A l'espera de les altres peces del cas que rep el seu nom, la seua ombra plana sobre altres investigacions de corrupció. Són les seues cadenes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La vida de Rafael Blasco, ex-conseller amb el PSPV i el PP i autèntic ideòleg del règim popular, ha estat marcada per les reixes. Els quatre barrots de la cel·la són ben presents a la seua vida. I no només a causa dels seus tripijocs des de l'Administració Pública. Les seues aventures de joventut al grup terrorista Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP) van costar-li també una temporada curta a l'ombra.

El desgast del seu dogmatisme per adaptar el seu pensament al moment oportú i l'habilitat per analitzar la societat i aconseguir sempre els seus propòsits, van sortir a la llum, de seguida, que va involucrar-se en l'activisme contra la dictadura franquista. El seu salt al PSOE i el posterior fixatge pel PP després de flirtejar amb la creació d'un partit valencianista van accentuar més el seu perfil d'estrateg i d'interposar els seus objectius i interessos personals per damunt de totes les coses.

Si la temptació dels diners va jugar-li una mala passada quan ocupava la conselleria d'Obres Públiques al govern de Joan Lerma -fet que li va costar l'expulsió del partit-, erigir-se com un dels cervells polítics i electorals dels executius d'Eduardo Zaplana i Francisco Camps -on les trames, els suborns i els tripijocs constituïen la norma- va augmentar la seua avidesa, oblidant els temps freds de la presó.

La impunitat que regnava abans de la caiguda de l'hegemonia del PP va suposar la seua tornada a la garjola. La denúncia de les diputades Clara Tirado (PSPV-PSOE) i Mireia Mollà (Compromís) van posar llum a un dels episodis de corrupció més repugnants que ha suportat el País Valencià: el desviament de diners destinats als més necessitats del tercer món per a augmentar el vast imperi immobiliari dels Blasco a València i altres ciutats.

Malgrat la creença que els tribunals mai el farien retornar a l'ombra, Blasco va ser condemnat a sis anys i mig entre reixes per aquests fets. A l'espera que la resta de peces del cas que rep el seu nom allarguen la seua estança a la garjola i després d'amagar amb una confessió que no ha arribat mai, l'aparició del seu nom a altres investigacions poden lligar-lo als barrots de la presó. Tot i que la seua estança no està sent ni de bon tros tan traumàtica com als seus anys de joventut. Fins i tot, podria ser més dolça: la seua dona, Consuelo Císcar, pot acabar al mateix centre pels sobrecostos a l'IVAM a la seua etapa de directora de la pinacoteca.

Negocis amb els enemics

L'adéu de Blasco al partit que va ajudar a consolidar una hegemonia que duraria dues dècades no va ser calmat. L'expulsió decretada per Alberto Fabra després que l'ex-conseller malparlara d'ell a 13TV, la televisió propietat de la Conferència Episcopal, va comportar el sorgiment d'una misteriosa associació contra la corrupció que no només va disparar amb denúncies amb poc de recorregut contra l'aleshores president valencià, també va apuntar el seu espiell cap a Serafín Castellano, llavors secretari general del PP valencià i lloctinent de Fabra.

Abans d'aquest enfrontament públic, les relacions entre Castellano i Blasco mai van acabar de ser bones. El suport del presoner a Alfonso Rus, ex-president de la Diputació de València que pot seguir el mateix camí que el seu amic, a l'organització provincial els dividia políticament. Però no impossibilitava que intentaren forjar negocis conjunts. O almenys, així ho creu la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia judicial.

Segons els agents, el contractista fetitxe de Castellano va pagar una comissió de 300.000 euros a un testaferro de Blasco pels seus serveis d'intermediació en el projecte urbanístic del PAI d'Alafara d'Algímia (Camps de Morvedre). Jesús Garrido, assessor i mà dreta de l'ex-dirigent del PP durant la seua estada a la conselleria de Territori, va cobrar aquesta quantitat a través de l'empresa Consult and Develop Gamar SL, radicada en Picanya. Es tractaria d'un «presumpte suborn» a Blasco.

Tot i que el permís per engegar aquest pla urbanístic va atorgar-se un any després de la sortida de Blasco de la conselleria, la policia judicial apunta que aquest gaudia d'una influència indirecta sobre alguns projectes per tal que tiraren endavant. Camuflada la suposada comissió amb el concepte fictici de «mediació en la venda com a condició d'agent urbanitzador», el testaferro del factòtum del PP valencià va reclamar part de la comissió després que l'adjudicatari de capçalera de Castellano no complira amb la seua paraula.

Amistats tòxiques

Com a arquitecte d'un vast teixit de relacions i xarxes de confiança que van ajudar als triomfs electorals del PP, Blasco va articular una sèrie de relacions empresarials tacades per la sospita. A una de les múltiples derivades del cas Cooperació, hi ha un nexe comú entre Blasco i el seu nebot, Sergio Blasco, ex-gerent de l'Hospital General de València. Aquest és Francisco Escandell Vila.

Electricista d'ascensors i natural d'Alzira (La Ribera Alta), ciutat natal de Blasco, és administrador únic, apoderat o accionista de les sis empreses investigades pels seus contractes amb el departament de Sanitat. Amb lligams fraternals entre ambdós, i també amb el seu nebot, la xarxa de societat vinculada a Escandell compta amb el mateix patró que va utilitzar-se per a desviar les ajudes al Tercer Món, com va denunciar Esquerra Unida. Escandell, al seu torn, va fer negocis amb la família Blasco en vendre-li la seua participació a Corporación Sanitaria del Mediterráneo a Francisco Blasco Pérez, germà de Sergio Blasco i nebot de l'ex-conseller.

Un cercle d'amistats i relacions que arriba fins a Rus. Segons va publicar El País, Mantenimientos Integrales Turia, empresa dedicada a la construcció de la qual Escandell era gerent, va rebre entre 2011 i 2012 treballs per valor de 50.000 euros d'Imelsa, empresa pública de la Diputació de València i bressol de la trama Taula.

Seguint el patró utilitzat per altres empreses investigades a la causa que ha posat cap per avall al PP valencià, Mantenimientos Integrales Turia va aportar 48.100 euros -quasi la xifra que va rebre pels contractes de la mercantil dirigida pel ionqui dels diners, Marcos Benavent- a l'Olímpic de Xàtiva. Presidit per Rus, aquest club de futbol, segons la Guàrdia Civil, va actuar d'instrument per a camuflar els suborns que s'abonaven al dirigent popular.

Mantenimeintos Turia, de fet, i segons assenyala la investigació, va actuar com una de les mercantils «interposades per a traspassar diners des d'Imelsa al Club Esportiu Olímpic de Xàtiva a través de facturació falsa». L'acumulació d'ombres fa sospitar a la Fiscalia que Escandell va actuar com a testaferro de Blasco.

El nom de l'ex-conseller tampoc s'estalvia d'aparèixer a les gravacions que han fet tremolar els fonaments del PP valencià. «Després has de parlar-ho amb ell», diu Benavent. «Amb qui?», pregunta Rus. «Amb el conseller. I tindre algun detall amb ell. Has de dir-li: Rafa, gràcies, m'has atès de puta mare», li contesta el penedit del cas.

Una constructora pantalla?

La xarxa empresarial lligada a la família de l'ex-conseller aniria més enllà de la teranyina societària creada per Escandell. La constructora BM3 gaudiria d'un paper clau. Col·laboradora a les aventures investigades pels tribunals del nebot de Blasco al Perú per a la construcció d'un Hospital, aquesta promotora va rebre prop de 85 milions d'euros en contractes de l'empresa pública encarregada de construir els col·legis al País Valencià, Ciegsa. Considerada per la Guàrdia Civil com una mercantil creada ex profeso per a cobrar comissions i finançar de forma il·legal al PP valencià, BM3 va adjudicar-se 15 centres que van acabar amb uns sobrecostos propers al 60%.

La seua dependència de Ciegsa era tal que la suposada constructora pantalla de Blasco va fitxar al director tècnic de l'empresa pública, Carlos Roque. Un funcionari que va creuar la porta giratòria en menys d'un mes: si en maig del 2008 era el responsable de l'àrea tècnica de Ciegsa, en juny del mateix any va incorporar-se a la plantilla de la promotora a la qual la societat pública li atorgava contractes. Com a membre de l'àrea internacional, Roque va treballar a l'operació de l'Hospital del Perú impulsada per Sergio Blasco.

Una ombra omnipresent

Si les casualitats del destí van provocar que Rus i Blasco esdevingueren bons amics, malgrat que per la implicació d'ambdós en diferents casos poguera ser aquesta una amistat doblement tòxica, una jugada fosca al voltant de la residència de Xàtiva (La Costera) els converteix en cap i cua d'una operació investigada al cas Taula. La història es retrau l'any 2001, quan Blasco com a conseller de Benestar Social posa els fonaments per a l'anomenat model Cotino de residències de la tercera edat.

A la demarcació de Xàtiva, la guanyadora esdevé una unió temporal d'empreses formada per l'aragonesa especialitzada en el sector, GTTS, i altra que ha participat en el negoci de la ITV, Crespinell. Aquest mercantil és propietat de Juan Ramón Ferris Tortajada, vinculat amb Blasco.

Seguint l'exemple realitzat al negoci de la ITV, aquesta UTE es desfà prompte de l'adjudicació. I ho fa subrogant, de seguida, el seu servei en Neletass, una societat fantasma comprada per Crespinell a Ramón Cerdà, un empresari dedicat a subministrar mercantils que han aparegut en casos de corrupció com ara Gürtel, Nóos o Taula. Malgrat que la residència és només un esbós, la unió d'empreses demana la retirada de la subrogació a la mercantil de Cerdà. És el principi d'una jugada que va desvelar EL TEMPS.

Tres mesos després de crear Credà la mercantil Siete Treinta SL, la UTE la compra. A la nova mercantil li canvien l'objecte social i reclamen a la Generalitat Valenciana, de nou, la subrogació, argumentant que l'havien creat, quan en realitat l'havien comprat. Un detall no menor. La conselleria dirigida per Blasco atorga altra vegada la subrogació basant-se en la solvència de GTTS, el soci amb experiència al sector. Al cap de sis dies, però, ven la societat a un dels senyors de la rajola d'Andalusia. Cada soci s'emporta 120.000 euros. La residència acabarà en mans de Cleop, després de diversos canvis accionarials i de l'aparició en escena de Rus, que prepara tota aquesta adjudicació a canvi, segons va declarar Benavent, de 90.000 euros de peatge.

La traïció de la 'Gürtel'

Conscient que per a posar en marxa els seus projectes necessitava persones de confiança al seu cercle més proper, Blasco va trobar en Tina Sanjuán el seu perfil ideal. De fet, va acompanyar de forma fidel a l'ex-conseller per tots els departaments que va gestionar. Era la seua mà dreta.

Encarregada de la feina més tècnica, Sanjuán va ser la responsable de pagar a les empreses que l'any 2005 va instal·lar per a la conselleria de Territori un pavelló de 18 metres quadrats en Fitur. Cinc d'aquestes empreses eren presumptes societats instrumentals de la trama Gürtel, quasi totes contractades amb encàrrecs inferiors a 12.000 euros, la quantitat fixada per l'Administració pública a partir de la qual s'ha de realitzar concurs. La Fiscalia manté que les adjudicacions van fraccionar-se.

Malgrat reconèixer Sanjuán que va ser ella qui va ordenar l'abonament de les factures, va derivar les responsabilitats de contractar amb aquestes mercantils al seu cap. «Va ser una decisió política presa pel gabinet del conseller Rafael Blasco», va afirmar davant el jutge. Sanjuán apuntava al futur presidiari.

Blasco està atrapat pels tribunals, impossibilitant-li les reixes gaudir d'una jubilació de luxe. Les sospites sobre els seus tripijocs esquitxen diverses sumaris. Tal com la seua ombra planava sobre les principals operacions polítiques a l'època de Zaplana i Camps. Una omnipresència que pot lligar-lo a la garjola per més anys. Són les cadenes que l'ancoren com a pres, a un final de vida vestit de ratlles blanques i negres. Com als seus anys de joventut.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.