Diners públics

Els negocis groguets de Fernando Roig

Pagaments a jugadors a paradisos fiscals, problemes amb el fisc, aventures automobilístiques rescatades per la Generalitat Valenciana, diners públics per al Vila-real CF a través de patrocinis, contractacions amb la trama Nóos, relacions empresarials amb el presidiari Carlos Fabra... L’empresari i propietari del club groguet, Fernando Roig, acumula taques polèmiques en els seus negocis esportius.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«Tinc 66 anys i duc treballant des dels 22. No sóc ni d'esquerres ni de dretes. He fet molt per la Comunitat Valenciana i per Espanya». La frase va escoltar-se la legislatura passada en un despatx de les Corts Valencianes. Fernando Roig, president del Vila-real CF i empresari tauleller i energètic, havia entrat a la sala que albergava el grup parlamentari d'Esquerra Unida. La formació havia denunciat diverses ajudes públiques i operacions força controvertides que van beneficiar-lo. El germà del propietari de Mercadona, Juan Roig, va demanar explicacions per aquelles revelacions. No suportava que es posara en dubte la imatge positiva que s'havia creat per la seua bona gestió al club groguet.

Són aquests negocis amb el submarí, precisament, els fets que l'han situat en la palestra pública. Com també la seua aventura al món de la Fórmula 1, que va acabar sufragada per la Generalitat Valenciana i està investigada pels tribunals valencians. Els seus pagaments a la trama encapçalada pel gendre del monarca emèrit, Iñaki Urdangarín, i la participació en el polèmic pla eòlic del PP completen un historial en el qual el groc de la samarreta compta amb taques de fang, i no per la gespa de l'Estadi de la Ceràmica.

Gols amb diners públics

Temporada 2009-2010 de la primera divisió de futbol. Genis de la pilota com ara l'italianoamericà Giussepe Rossi, l'asturià Santiago Cazorla o el francès Robert Pires llueixen la samarreta del Vila-real CF. A l'equipatge groguet, hi ha dos logos: un de l'aeroport de Castelló, situat al mig, i un altre de l'extinta Canal 9, ubicat al muscle. Dos patrocinis pagats amb diners públics. «Una subvenció encoberta als equips valencians», en paraules d'Ignacio Blanco, aleshores diputat d'Esquerra Unida al parlament valencià.

Segons va destapar la formació esquerrana, l'equip va rebre 30 milions d'euros de l'administració valenciana a través de patrocinis durant els governs del PP. Només mitjançant l'empresa pública que gestiona l'Aeroport de Castelló, Aerocas, el club presidit per Roig va ingressar 20 milions d'euros. La resta va completar-se amb 1,8 milions d'euros provinents de l'Agència Valenciana de Turisme, 7,8 milions d'euros abonats per Societat de Projectes Temàtics i per CACSA, la firma de la Generalitat Valenciana que gestiona la Ciutat de les Arts i les Ciències. Aquesta societat pública, no debades, va abonar més d'un milió d'euros en publicitat al València CF, al Llevant UE i a l'equip de la comarca de la Plana Baixa.

«Uns diners públics regalats als clubs de futbol a través d'empreses públiques» que, a parer de Blanco, «podien constituir un delicte societari». Ara bé, la firma dels contractes l'any 2006 invalidava qualsevol acció legal, ja que aquest delicte prescriu si han passat cinc anys d'ençà de la seua comissió.

Tanmateix, Canal 9 fou la principal font d'ingressos públics de l'equip de Roig. Segons va admetre el fill de l'empresari i gestor de l'entitat grogueta, Fernando Roig Negueroles, la televisió pública valenciana abonava 300.000 euros al conjunt de la Plana Baixa per cada partit amistós, de prèvia de l'Europa League -la segona competició europea- o de la pedrera.

L'empresari Fernando Roig i l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps| EFE

Com amb altres clubs, el Vila-real CF va firmar un contracte amb RTVV per drets d'emissió. Un acord, però, que va tenir dues cares. Si el conjunt groguet va beneficiar-se d'una injecció econòmica de 152,6 milions d'euros públics, Canal 9 només va tenir un retorn d'aquesta inversió de 69 milions d'euros. L'equip de Roig, al seu torn, va rebre 5,3 milions d'euros pels drets televisius de la seua mascota denominada Groguet. Fou el club més beneficiat, fins i tot, per damunt del València CF.

Del canal públic valencià, però, també va captar «ajudes públiques» a través de la fórmula de patrocinis. El Consell de Francisco Camps va signar un conveni de patrocini de RTVV amb el Vila-real CF, que li reportava unes aportacions de 3 milions d'euros anuals al conjunt presidit per Roig.

Després de les dades fetes públiques per Esquerra Unida, Compromís va presentar a la Fiscalia Anticorrupció una denúncia per diverses contractacions irregulars a RTVV. Entre les actuacions presumptament il·legals que va recollir la coalició valencianista al seu escrit, destacava «el contracte de cessió de drets esportius i de col·laboració comercial» entre l'ens públic i l'equip de futbol. El text dels valencianistes, basat en les advertències que havia assenyalat la Sindicatura de Comptes, censurava que «sobre els drets adquirits en concepte d'explotació de mascotes, s'observa que TVV no havia registrat cap ingrés», en referència a l'acord amb el Vila-real. A més, afegien els retrets de l'òrgan fiscalitzador valencià sobre com s'havia tramitat el contracte i la manca d'una anàlisi dels preus a pagar i d'un informe que justificara la necessitat del conveni. Tot un regall d'operacions que contradeien les paraules que havia expressat Roig en una entrevista a la revista Panenka: «Els diners públics no estan per jugar a futbol».

Cobrar des de Suïssa

Els problemes de l'empresari castellonenc amb el Vila-real CF, amb tot, no s'acaben amb la polèmica pels diners que va rebre de l'administració valenciana. L'Audiència Nacional va condemnar el submarí groguet per pagar a les seues estrelles a través de paradisos fiscals. Arran d'una inspecció de l'Agència Tributària, el fisc espanyol va destapar l'entramat offshore que va emprar el conjunt de la Plana Baixa per abonar les nòmines de jugadors com ara el migcampista argentí Juan Román Riquelme.

Mentre Riquelme i el conjunt de Roig va firmar el seu contracte de treball, el club va reconèixer el mateix dia un deute de 730.000 euros amb la mercantil holandesa Play International BV. La firma, segons la sentència de l'Audiència Nacional, havia de cobrar sis pagaments per la intermediació en la cessió del jugador provinent del FC Barcelona, tot i que no hi havia cap contracte que apuntara que la societat haguera intervingut en la transacció econòmica. Les factures, però, van resoldre el misteri de la participació de Play Internacional BV. «En les factures emeses per Play International BV, que s'emeten periòdicament al Vila-real CF, figura la menció serveis per la temporada 2003-2004 pel contracte que afecta Juan Román Riquelme. La descripció sembla vincular la retribució periòdica del futbolista», afirma l'alt tribunal espanyol.

L'estadi del Vila-real CF, equip presidit per l'industrial del taulell| EL TEMPS

L'entramat era encara més complex. La societat holandesa havia venut els drets d'imatge del mitjapunta argentí per mig milió d'euros a la firma Baleno, radicada al paradís fiscal de Belice. A canvi d'aquesta quantitat, rebia els 10 milions d'euros que corresponien al futbolista en drets d'imatge. El Vila-real CF havia d'abonar un milió d'euros, però, segons la sentència, no va fer-ho pels mecanismes corrents de l'Estat espanyol, amb una tributació del 45%. El club va pagar-li 730.000 euros a Holanda. Però els diners no van quedar-se aturats: de la firma del país de les tulipes va passar a un compte corrent de la mercantil de Belice, que estava ubicat a Suïssa. És a dir, segons la resolució, Riquelme cobrava a través del país helvètic. L'Audiència Nacional va condemnar fa poc l'estrella argentina per aquests fets.

La mecànica va copiar-se per pagar al davanter uruguaià Diego Forlán, que va sortir als Papers de Panamà per crear la societat Rosario Trading Company encarregada de gestionar un compte a Suïssa de quasi un milió i mig de dòlars. Precisament, a través de societats del país natural de Forlán, van cobrar altres futbolistes groguets com ara el davanter argentí Luciano Figueroa, el lateral esquerrà Rodolfo Arruabarrena, el migcampista Sebastián Battaglia o el també stopper italià Alessio Tachinardi. La resolució de l'Audiència Nacional, però, va més enllà i descriu pagaments des d'Alemanya al centrecampista romanès Constantin Galca i una comissió desconeguda pel fitxatge del porter argentí Mariano Barbosa.

La condemna de l'alt tribunal espanyol al Vila-real CF no era el primer maldecap fiscal de Roig. Al contrari. Hisenda va traure-li targeta groga per un suposat frau fiscal de 500.000 euros en unes obres a l'Estadi de la Ceràmica, en la qual el fisc espanyol advertia «d'una facturació en nombre d'hores i materials superiors a la real». La justícia va arxivar el cas.

Tampoc va haver-hi cap responsabilitat judicial quan va destapar-se un pagament de 600.000 euros, dividit en dues entregues, del conjunt groguet a Nóos, la firma a través de la qual el gendre del rei emèrit, Iñaki Urdangarín, feia negocis considerats il·legals per la justícia balear. Roig havia contractat Urdangarín perquè elaborara un informe que ajudara l'equip a captar més patrocinadors després de la intermediació de Miguel Zorío, accionista mediàtic del València CF. El document elaborat per Nóos va ser extret d'internet.

L'airbag del Consell

El futbol no ha sigut l'únic esport amb el qual s'ha implicat Roig. També ha participat de competicions més vibrants i amb velocitats de vertigen. L'empresari va formar part de l'accionariat de la societat que havia d'organitzar el Gran Premi de Fórmula 1 a València. Encara més, va ser nomenat president de Valmor, una mercantil de la qual disposava el 33% de l'accionariat. La resta de socis eren Bancaixa i una firma propietat de Vicente Cotino, finançador confés del PP i nebot del dirigent popular imputat a la trama Gürtel, Juan Cotino, i del pilot de motos Jorge Martínez Aspar. Amb tot, fou Aspar qui va tenir un paper predominant a la societat, a parer de la policia espanyola. A través de la mercantil regada amb diners públics per part de la Generalitat Valenciana de Camps, va comprar-se diversos immobles, segons va publicar El Confidencial.

Roig va participar de l'aventura de la F-1 a València, ara investigada als tribunals| EFE

Valmor va incomplir el seu paper d'organitzadora de la cursa automobilística. Amb un capital inicial de 45.000 euros, va necessitar diners públics per poder pagar les seues primeres despeses, segons recull un informe de la policia espanyola, al qual ha accedit aquest setmanari. Bancaixa, accionista de la societat i controlada pel Govern valencià del PP, va concedir-li un préstec de 600.000 euros i el braç financer del Consell, l'Institut Valencià de Finances (IVF), un aval valorat en 8 milions d'euros. Malgrat comptar amb l'ajuda dels pulmons econòmics públics, la firma presidida per Roig només va pagar el primer cànon als gestors de la Fórmula 1. La resta va sufragar-se per part de la Generalitat Valenciana. Aquest suposat frau està investigat pels tribunals arran d'una denúncia del PSPV i una altra d'Esquerra Unida.

A banda de convertir-se en una suposada empresa pantalla per amagar presumptament l'autèntic pagador de la cursa d'alta velocitat, Valmor va contractar firmes assenyalades per suposadament canalitzar diners negres de constructores al PP de Rita Barberá. Es tracta de Laterne, que, segons la policia espanyola, va cobrar 336.000 euros de la societat presidida per l'empresari groguet.

Tot i no estar imputat ni al suposat frau de la Fórmula 1, la Unitat de Suport de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat va entregar un informe a Anticorrupció que qüestionava l'acord signat l'any 2008 per Roig en representació de Valmor amb el Circuit del Motor per a l'organització de l'esdeveniment esportiu. «S'indica que aquest contracte és nul per infracció del codi civil a causa de la indeterminació de la contraprestació a càrrec de Valmor Sport SL», s'apunta al sumari, al qual ha tingut accés EL TEMPS. «Perquè el contracte puga considerar-se com a vàlid, és necessari que es conega, en el moment de la celebració, la contraprestació de cada una de les parts. Si la concreció de la contraprestació d'una de les parts es deixa per a un moment posterior, com ha ocorregut en el cas de Valmor Sport, no existeix un verdader contracte», censura l'òrgan fiscalitzador.

L'aventura de Roig al negoci de la Fórmula 1, tot i la suposada complicitat de l'administració valenciana, fou ruïnosa. Segons va declarar l'exvicepresidenta del Consell, Paula Sánchez de León, a la Fiscalia Anticorrupció, «els senyors Roig i Martínez plantejaren que no tenien capacitat per organitzar el Gran Premi de la Fórmula 1 a València l'any 2014 i que volien veure quina solució s'adoptava». El Consell va decidir rescatar Valmor, assumint un deute de 31,5 milions d'euros. L'operació va lliurar Roig i la resta de socis dels diners que devien a Valmor. Amb aquesta mesura, la factura de la cursa automobilística va incrementar-se fins als 300 milions d'euros.

Avalista del virrei «tort»

Més enllà dels negocis esportius, l'èxit empresarial de Roig al sector tauleller l'ha convertit en un referent econòmic de les comarques de Castelló. Membre de la classe dirigent valenciana, el propietari del Vila-real CF va fer negocis amb el virrei de Castelló, l'expresident de la Diputació Carlos Fabra, empresonat per frau fiscal i conegut, segons desvelen les gravacions del cas Taula, com el «tort» pels seus excoreligionaris del PP de València. Cottocer SL, una firma que tenia com apoderat a Roig durant l'operació, va abonar 153.378,28 euros entre el 2000 i el 2002 per treballs d'assessorament a Carmacas, societat conformada per Fabra i els seus fills. Aquests pagaments van sortir a la llum durant la investigació judicial a l'exdirigent popular per intervenir suposadament en favor de determinades firmes davant l'administració pública.

El propietari de l'equip groguet, Fernando Roig, i l'expresident de la Diputació de Castelló i empresonat per frau fiscal, Carlos Fabra| EL TEMPS

Durant aquest procediment als jutjats, a més, també va destapar-se que l'empresari groguet va avalar un crèdit a Fabra de 390.000 euros en 1996. L'operació va ser investigada per la justícia, però no va tenir més transcendència judicial.

Els projectes empresarials del president del club de la Plana Baixa en el sector de l'energia també van ser controvertits. Roig junt amb Iberdrola, el desaparegut Banc de València i un empresari reconegut del sector de les renovables, Francisco Fenoller, van conformar la societat Renomar. La firma va adjudicar-se cinc zones del pla eòlic dissenyat pel Consell d'Eduardo Zaplana. El projecte, segons denuncien els socialistes, va fer-se «sense pla inicial, ni mediambiental».«Les concessionàries tampoc van pagar el fons de compensació eòlica i no van complir amb els terminis per posar en marxa les instal·lacions energètiques», recorden des del partit del puny i la rosa. La darrera operació econòmica de Roig esquitxada per la polèmica. Com els seus negocis groguets.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.