Les clavegueres de la 'policia política' espanyola

Recuperem aquest reportatge sobre José Villarejo avui, dia en què l'han detingut per presumpta corrupció.

L'olor dels baixos fons de l'Estat espanyol només havia traspassat la superfície en comptades ocasions. El procés independentista a Catalunya, però, ha alçat la tapa. I la pudor de la guerra bruta s'ha fet insuportable. Lluita entre comissaris 'polítics', màfia xina, espies, informes falsos, fons reservats, xocs amb el CNI, gravacions il·legals... Un regall de porqueria que mostra com va gestar-se l'Operació Catalunya i que ha contaminat tots els cops judicials contra la vella Convergència. L'herència de Fernández Díaz.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'olor de la maquinària soterrada de l'Estat s'ha transformat en pudor agònica. D'ençà que va destapar-se la guerra bruta contra ETA, que les operacions dels baixos fons no havien esquitxat tot el panorama polític. El terratrèmol del procés independentista català ha alçat la tapa. I l'aroma ha infectat totes les operacions judicials que s'han fet durant els últims anys contra la renovada Convergència.

Quan l'any 2011 el PP va aconseguir el Govern espanyol, la missió era esborrar, segons la formació conservadora, l'etapa negra d'Alfredo Pérez Rubalcaba. Malgrat realitzar un paper clau per obtenir la fi de l'activitat d'ETA al País Basc, l'esclat del 'cas Gürtel' va empipar-los molt. I les acusacions «d'utilització política» del departament d'Interior sense proves van ocupar planes i planes de diaris. Unes denúncies vessades contra l'ex-ministre socialista que han acabat girant-se en contra dels populars.

Només arribar al ministeri d'Interior, Fernández Díaz, un home proper a l'Opus Dei, va rellevar l'antiga cúpula policial. A l'organigrama, el comissari Eugenio Pino, lligat al PP per diverses vies, va ocupar la Direcció Adjunta Operativa (DAO). La seua amistat i l'enfrontament obert entre el ministre i el director de la policia espanyola, Ignacio Cosidó, va convertir-lo en l'autèntic manifasser de les forces de seguretat. La intenció de crear una estructura d'intel·ligència va xocar, de seguida, amb el comissari general d'Informació, Enrique Baron, ja que usurpava competències d'aquesta secció policial. També va enutjar el CNI, l'únic habilitat, segons la legislació aprovada en 2003, per investigar amenaces a la integritat del territori espanyol.

Baron va parar la jugada de Pino, però no va esborrar-la de la seua ment. Amb una obsessió quasi malaltissa contra el procés independentista de Catalunya, la mà dreta de Fernández Díaz va camuflar aquest grup d'intel·ligència en altres dues unitats reconegudes oficialment: la d'Afers Interns i la de Planificació Estratègica i Coordinació. I després de militaritzar la policia -canvi d'insígnies dels uniformes, imposició del càntic castrense i regularització de les salutacions dels comandaments- va posar en marxa, sota la supervisió de Fernández Díaz, la denominada Operació Catalunya.

Objectiu: derrocar el procés

Després d'una Diada empentant el govern d'Artur Mas, el sobiranisme va transformar-se en independentisme. Les possibilitats de resoldre la qüestió catalana amb un simple pacte fiscal havien saltat pels aires davant l'immobilisme de l'executiu de Mariano Rajoy, pressionat pels sectors més escorats a la dreta del PP. I una vegada el procés s'havia engegat de debò, el Govern espanyol va pensar com aturar l'estroncada. És en aquell moment, any 2012, quan Fernández Díaz dóna via lliure a Pino.

Per a posar en marxar l'Operació Catalunya, es recluten quasi 30 policies. Ara bé, seran quatre els principals protagonistes del pla d'Interior: el cap del gabinet de Pino, José Ángel Fuentes; el cap d'Afers Interns, Marcelino Martín-Blas, el cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), José Luis Olivera, el cap de l'àrea d'Informació, Enrique García Castaño i el comissari més fosc, José Manuel Villarejo. L'elecció no és casual: Villarejo, Olivera i Martín-Blas han passat per Barcelona durant la seua etapa policial durant les dècades dels 80 i els 90. Una època en la qual van fer pinya amb el secretari del PP de Catalunya i governador civil de la capital catalana, Fernández Díaz.

Eugenio Pino, mà dreta de Fernández Díaz i responsable de la Direcció Adjunta Operativa de la policia espanyola//EFE. 

Una vegada s'han seleccionat els responsables de l'operació, els papers es reparteixen. Villarejo, un especialista a actuar per lliure del qual després en parlarem més extensament, adopta una identitat falsa. Amb el pseudònim de Manuel Villar, es fa passar per un agent del CNI. El pla consisteix a enganyar a l'ex-banquer Javier de la Rosa perquè detalle suposades irregularitats de dirigents independentistes i, especialment, de la família Pujol. Segons desvela Público a través d'una gravació realitzada pel Pequeño Nicolás, el comissari convertit en espia ofereix a De la Rosa ajuda econòmica i resoldre els seus problemes judicials. Després de moltes promeses, Villarejo no compleix la seua paraula. I el projecte d'aconseguir informació suposadament comprometedora s'esvaeix.

Paral·lelament, però, el comissari realitza altres accions. No ho fia tot a una carta. També cerca la declaració de Victoria Álvarez, ex-parella d'un dels fills de Jordi Pujol, Jordi Pujol Ferrusola. Villarejo vol aprofitar que la líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, va organitzar un dinar l'any 2012 al restaurant La Camarga amb l'ex-núvia de Pujol Ferrusola. La conversa es grava amb l'ajuda de l'agència de detectius Mètode 3. I tot, amb el coneixement de Jorge Moragas, cap de gabinet de Mariano Rajoy.

Villarejo la convenç perquè aporte documents suposadament compromesos contra dirigents convergents a la UDEF. Una unitat dirigida en aquell moment per Olivera, comissari implicat a l'operació i proper al ministre Fernández Díaz, a l'actual ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, i al seu marit, l'empresari Ignacio López del Hierro. És en aquell moment quan sorgeixen els informes apòcrifs i falsos de la policia espanyola contra Artur Mas, la família Pujol i Xavier Trias. Les filtracions periodístiques esdevenen recurrents durant les eleccions catalanes del 2012.

No hi ha prou, però. I Villarejo cerca captar més informació d'Àlvarez. Per aconseguir-ho, li presenta a l'espia Antonio Giménez Raso. Ara bé, l'ex-núvia de Pujol Ferrusola el coneix amb la identitat falsa d'inspector en cap de la UDEF en Catalunya, Andrés García. Giménez Raso és, en realitat, un policia en segona activitat que va estar en presó preventiva per participar presumptament d'una xarxa de narcotràfic i que té negocis en l'àmbit de la seguretat amb el mateix Villarejo. Aquest agent crea una societat d'investigació privada en la dècada dels 2000 amb la mare de l'ex-director de Mètode 3, Francisco Marco. Durant aquells anys coneix a Julián Peribañez i Antonio Tamarit. Contractats per l'Agència Antifrau catalana, tots tres reberen suposadament fons reservats d'Interior per la seua col·laboració amb l'operació.

Aquest comissari junt amb Martín-Blas realitzen altra jugada per obtenir informació reservada. Segons els propietaris del Banc Privat d'Andorra, un diplomàtic els posa en contacte amb aquests dos agents. Els policies utilitzen tot tipus d'amenaces per pescar documents amb els quals esquitxar la família Pujol.

Mentre Villarejo mou els seus fils, l'any 2014 Gago i Martín-Blas promouen una trobada sense cap fruit amb Daniel de Alfonso, director de l'Oficina Antifrau de Catalunya. De Alfonso dimitiria després de destapar-se unes gravacions on surt amb el ministre d'Interior conspirant contra dirigents independentistes com ara Oriol Junqueras o Francesc Homs. «Açò, la Fiscalia t'ho afina», són les paraules que pronuncia Fernández Díaz en aquella conversa.

Ben pagats

Gago, el comissari que actua de contacte entre el ministeri i De Alfonso, és poc després condecorat. Tanmateix, rep més prebendes per part de l'Estat: és destinat a l'ambaixada d'Holanda amb un sou de 10.000. El mateix que la seua parella, que també treballa a la ciutat holandesa de la Haia. Un tracte idèntic al d'Olivera, que es converteix en director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat. Agents de la UDEF l'acusen de fer tasques de «comissari polític» una vegada ha sortit de la direcció d'aquesta unitat.

El comissari José Manuel Villarejo arriban als jutjats. És la peça policial clau de tot l'engranatge de la brigada policial contra el procés//EFE.

Castaño, conegut com El Gordo i amb gran influència al cos de la policia espanyola durant molts anys, no corre la mateixa sort. Amb l'arribada de Juan Ignacio Zoido al departament d'Interior és destituït. Una situació semblant li ocorre a Martín-Blas. La seua caiguda en desgràcia després d'un enfrontament amb Villarejo va deixar-lo sense la direcció d'Afers Interns.

Ambdós comissaris relegats a l'ostracisme van participar amb altres operacions amb Villarejo. Castaño va acompanyar-lo per a gravar a l'ex-president de la Comunitat de Madrid, Ignacio Gonzalez. Una conversa enregistrada que va posar fi a la carrera política de l'hereu d'Esperanza Aguirre. La col·laboració de Martín-Blas, en canvi, té lloc a la dècada de 1990. Es produeix amb l'elaboració de l'Informe Veritas, un dossier que acusa el jutge Baltasar Garzón durant la instrucció dels GAL de relacions amb narcotraficants i de practicar orgies.

Així, tots els fils d'aquesta trama condueixen a Villarejo. Sindicalista, espia, comissari indomable va convertir-se en el policia més temut i polèmic. I la peça clau de l'engranatge de La Curia, el sobrenom que rebia el cercle policial de Pino. Un policia que actua com si es tractara d'un agent de la DEA, la unitat nord-americana contra el narcotràfic. És a dir, d'ençà que en 1971 aprova les seues primeres oposicions que es dedica a obtenir informació i entregar-li-la a qui considera necessari.

Condecorat per l'Operació Catalunya i amb les seues empreses facturant a l'Agència Antifrau, Villarejo acumula un patrimoni ben extens. Compta amb 25 milions d'euros en paradisos fiscals com ara Panamà o Suïssa i amb 92 immobles valorats en 14 milions d'euros. Aquesta fortuna, si més no, va formar-se amb operacions com la venda de terrenys a l'empresari Rafael Gómez Sánchez, conegut com a Sandokan i implicat al cas Malaya. La jugada, de la qual va percebre sis milions d'euros, va realitzar-se quan Villarejo participava en aquesta mateixa investigació.

Una extensa trama societària creada gràcies a l'excedència de la qual va gaudir després del pas per la Brigada Polític-Social i per posar en marxa el Sindicat Professional de Policia. Actualment, amb l'advocat Rafael Redondo gestiona aquest empori societari, el qual té, fins i tot, un mitjà de comunicació: Información Sensible. Es tracta de la plataforma que utilitza per difondre algunes de les seues filtracions.

Amb connexions força estretes en determinats cercles periodístics, ha tingut enfrontaments amb el CNI. Primer, perquè Villarejo va aconseguir captar abans que el centre d'intel·ligència espanyol el confident siri Monzer Al Kassad. Es tracta d'un traficant d'armes que va estar detingut a l'Estat espanyol i extradit als Estats Units per haver fet d'intermediari en una venda d'armes a les FARC. Gràcies als seus serveis, segons CTXT, va desarticular-se una cèl·lula gihadista a territori espanyol i va engalipar-se al narcotraficant gallec, Laureano Oubiña. Amb tot, la principal batalla entre el CNI i Villarejo va estar quan van destapar-se les escoltes il·legals del Cesid. En aquell moment, els serveis d'intel·ligència van acusar el comissari de filtrar la informació. Una guerra que encara continua.

L'ombra de Villarejo, de fet, és ben allargada. Va estar involucrat en la suposada ganivetada a la doctora Elisa Pina, que va patir presumptament assetjament sexual per part de Javier López Madrid. Pino tenia la sospita que s'havien manipulat les proves en favor del gendre de l'ex-ministre franquistes i propietari d'OHL, Miguel Villar Mir, per part del mateix comissari. López Madrid, esquitxat per les donacions de la constructora al PP madrileny, va fer-se famós quan eldiario.es va publicar unes conversacions de whatsapp amb els actuals monarques espanyols. A Villarejo també se li atribueix el naixement d'un col·lectiu contra la corrupció -Associació per a la protecció d'Inversions- al més pur estil Manos Limpias que està personat en el cas Campeón, el cas Nicolay, el cas Aguirre, entre altres.

Guerra policial

Els tentacles de Vilarrejo, però, han provocat una autèntica guerra a la policia política espanyola. L'informe elaborant per Martín-Blas sobre l'Operació Emperador, una investigació sobre la màfia xina que va esquitxar, fins i tot, la gestió de l'IVAM durant l'etapa de Consuelo Císcar, molesta el comissari totpoderós. En ell, s'acusa el seu fill i a Carlos Salamanca, un altre policia amic íntim de Villarejo. Tot i que la investigació s'engega en 2012, ambdós participaran d'aquesta brigada especial contra el procés.

El 'cas Nicolay' ha obert la guerra policial que ha destapat l'Operació Catalunya.

Tanmateix, en 2014 renaix la batalla. Amb Martín-Blas com a enllaç del CNI dintre de la policia, la secció d'Afers Interns i els serveis d'intel·ligència investiguen al jove Francisco Nicolás Gómez, més conegut com al Pequeño Nicolás. La recerca dels dos organismes, però, entrebanca amb una gravació il·legal que es filtra el mateix mes que les reunions entre Fernández Díaz i De Alfonso. En ella, surt el cap d'Afers Interns i membres del CNI parlant de la investigació. Martín-Blas es destituït per Pino en 2015. Però el jutge del cas Nicolay el recupera.

El resultat de tot plegat és un informe que assenyala la cúpula policial de Fernández Díaz. I que mostra, al seu torn, la suposada complicitat entre Villarejo i l'ex-número dos d'Interior, Francisco Martínez. Al document redactat pel comissari desterrat, surt una conversa entre Villarejo i Martínez realitzada durant la intervenció policial de la casa del Pequeño Nicolás. Un habitatge que contenia notes manuscrites del comissari de les mil cares.

Una guerra policial que ha provocat filtracions sobre assumptes espinosos de l'ex-monarca espanyol Joan Carles I o la desaparició d'informació sobre dirigents independentistes. La policia va trobar un llapis de memòria amb suposada informació d'irregularitats de dirigents de la vella Convergència. L'Audiència Nacional investiga l'origen d'aquestes proves per esbrinar si estan contaminades.

La porqueria al descobert de les clavegueres de l'Estat ha provocat reaccions internacionals. El relator especial de l'ONU, Alfred-Maurice de Zayas, va enviar una carta a l'ambaixada espanyola a Suïssa. En la missiva, expressava la preocupació sobre la possible violació dels drets humans amb l'Operació Catalunya. Una mostra de com el procés ha obert la tapa del clavegueram policial, deixant a l'aire els secrets inconfessables de l'Estat. I que amb la lluita entre ambdues faccions lluny d'acabar, a brutícia sembla que brollarà sense aturar-se. L'herència de Fernández Díaz.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.