Taula, la mascletada de corrupció que ha fet saltar Rita Barberá

Durant 24 anys, Rita Barberá va convertir-se en l'autèntica reina de València. Desnonada del poder per l'esquerra, l'ex-alcaldessa no ha pogut sortejar l'última causa judicial que l'assetjava com havia fet abans. La traca de corrupció del 'cas Taula' li ha suposat la seua primera imputació. És la caiguda d'un referent del PP convertit en una herència pesada per als populars.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les Falles eren l'hàbitat natural de Rita Barberá. Al dalt del balcó de l'Ajuntament de València se sentia com l'autèntica fallera major. Res l'eclipsava. Els seus salts agradaven a la gent. Formava part del discurs populista i barroer que tants bons resultats electorals li va donar al PP. Des del missatge anticatalanista fins a culpar de tots els mals a l'executiu del socialista José Luis Rodríguez Zapatero a Madrid.

Aquella manera especial de connectar amb la gent de la festa i dels mercats va erosionar-se. Quan la ressaca de la festa de la rajola era evident, Barberá va veure com les protestes arribaven fins a les Falles. El ridícul amb el famós discurs del caloret fou el símptoma de la decadència del seu regnat; la derrota electoral que va patir a les eleccions del 24 de maig de 2015 va suposar el seu acomiadament com alcaldessa de la seua ciutat; i la imputació d'aquest dimarts ha sigut el colp definitiu a la seua trajectòria, el primer tràngol judicial per a Barberá després de sortejar els altres coets judicials.

La reina de València

Periodista de professió i afiliada a Aliança Popular (AP) en 1976 -compta amb el carnet número 3 de la formació antecessora del PP-, la seua carrera política és meteòrica. No debades, l'any 1987 va ser la candidata d'AP a la Generalitat Valenciana. Els seus discrets resultats, però, i la irrupció de Pedro Agramunt primer, i després d'Eduardo Zaplana com a referents del PP al País Valencià durant els anys 90, l'aparten de la primera línia. Això sí, fins que la mort a mans d'ETA de l'advocat Manuel Broseta li deixa el camí lliure per optar a l'alcaldia. No és el que més li entusiasma, de fet, però prompte li acabarà agradant. Tant, que només un tripartit conformat per Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú l'ha pogut desallotjar de l'alcaldia.

Tot i que Barberá va necessitar el suport d'Unió Valenciana per a poder governar al mandat comprés entre els anys 1991 i 1995, a partir d'aquest any anirà encadenant majories absolutes una darrere l'altra. El discurs populista i anticatalanista, el domini del món de les Falles i les festes i la venda d'una València pròspera emmirallen, com aconsegueix després el PP a la resta del País Valencià, els votants. De fet, Barberá és qui trenca amb el domini electoral dels socialistes al territori valencià i inaugura una etapa d'hegemonia del partit de la gavina.

Menyspreant els moviments veïnals, abandonant a la seua sort els barris més perifèrics i realitzant una política urbanística al servei dels senyors del totxo, Barberá intenta construir una València elitista que contrasta amb les zones degrades i oblidades pel seu equip de govern. No només és El Cabanyal, encara que siga l'exemple més clar. Natzaret, la Malva-Rosa, Orriols, Fontsanta, l'horta del voltant de la ciutat.... El creixement de València és pactat amb la complicitat dels grans constructors.

Alliberada de Zaplana com a president de la Generalitat Valenciana i amb el seu benvolgut Francisco Camps al capdavant del Consell, Barberá aconsegueix les seues màximes quotes de poder i esplendor. Mentre el Govern valencià utilitza un victimisme fals per culpar dels mals del País Valencià al govern del socialista Zapatero, l'actual senadora converteix València en l'aparador del món amb grans esdeveniments. La Fórmula 1, la Copa Amèrica de vela, el torneig de Tenis... mai hi ha prou fins que els temps de bogeria s'acaben.

Pólvora mullada

Malgrat que les derrotes que acumula per l'impossibilitat de tirar endavant el seu pla especulatiu al barri d'El Cabanyal suposen el primer símptoma de desgast, és l'aparició de causes judicials que l'impliquen l'evidència que el seu regnat no és tan ferm. Que hi ha escletxes que l'amenacen. La progressiva aparició de casos de corrupció que l'esquitxen és la confirmació de la seua caiguda. Però el fet de sortejar cada un d'ells eixint indemne suposa encara una mostra del seu poder i la seua capacitat de supervivència.

Tot i que van sorgir diverses ombres als seus mandats, el primer gran cas de corrupció que l'assetja és la trama Gürtel. No només perquè el Tribunal Superior de Justícia valencià va rastrejar contractes atorgats per part de l'Ajuntament de València a diverses empreses vinculades a la causa, també perquè el seu nom va sortir a les converses entre els capitostos de la trama.

«Estic en Louis Vuitton perquè hi ha una cosa que no hem pensat, perquè duem regalant-li una cosa a l'ex-alcaldessa i aquest any no vaig a no regalar-li res, saps?», li diu el delegat d'Orange Market, la franquícia de la Gürtel al País Valencià, Álvaro Pérez, al gerent d'aquesta empresa. Tot i que els investigadors van atribuir el nom «d'alcaldessa» a Barberá i Compromís va denunciar als jutjats les bosses de mà que havia rebut presumptament de la xarxa corrupta, tot va quedar en res. Com el més d'un milió i mig que Barberá atorgar-li a la trama capitanejada per Francisco Correa quan era presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Va ser el seu primer regat a la justícia.

L'altre va realitzar-lo al quan va esclatar el cas Emarsa, on s'investigava el saqueig de l'empresa pública encarregada de depurar les aigües dels municipis de l'àrea metropolitana de València, incloguen la ciutat. Juan Carlos Gimeno, ex-regidor del PP i ex-director de qualitat d'Emarsa, va assegurar que l'ex-alcaldessa va rebre tres o quatre bosses de mà pagades per l'empresa. Tot i que Barberá va agrair-li a l'ex-gerent de la societat pública, Esteban Cuesta, el regal realitzat no va tindre notícies de la justícia per aquesta causa.

Del cas Nóos també se'n va lliurar. Però pels pèls. Assenyalada per obrir de par en par les portes de l'administració valenciana a la trama encapçalada per Iñaki Urdangarín i Diego Torres junt amb l'ex-president Camps, va rebre un colp de sort del Tribunal Superior de Justícia valencià quan no va imputar-la ni a ella ni a Camps, quan l'ex-president balear Jaume Matas sí que ho va ser per la mateixa situació. L'ex-vice-alcalde de València, Alfonso Grau, ara enfrontat a Barberá, va ser qui va assumir la responsabilitat judicial dels 3,1 milions d'euros que van anar a parar a les butxaques del gendre del rei emèrit espanyol Joan Carles I.

Especialista a sortejar qualsevol sospita, Barberá va deslligar el seu nom al més pur estil de l'ex-presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, de moltes causes que van afectar l'Ajuntament de València durant el seu mandat. Ni els contractes amb la trama Púnica, ni la polèmica adjudicació del servei de neteja viària i d'edificis atorgat a Secopsa, ni la concessió dels muppis de publicitat a canvi del Valenbisi a JC Decaux, ni les sospites de finançament il·legal amb el cas Laterne i la fundació CEyD, ni les ombres a la Fundació València Turisme van provocar-li cap maldecap als tribunals. De tots, va saber eixir-ne sense cap dificultat.

La pèrdua del poder, però, van suposar-li nous problemes judicials. Pocs dies abans d'acabar la campanya electoral de les municipals del 2015, Compromís va traure a la llum el cas Ritaleaks. Es tractava de despeses de luxe realitzades per l'alcaldessa que havien estat carregades a l'erari públic. Amb ombres de finançament il·legal entre les despeses i de fraccionament de contractes en l'adjudicació de l'agència de viatges, Barberá va tornar a sortejar als tribunals gràcies al seu aforament. Relegada al senat després d'abandonar l'Ajuntament, el Tribunal Suprem va arxivar el tema.

Sense encara saber quin serà el recorregut d'una causa que s'albira també com una bomba per al PP valencià, el nom de Barberá ha sortit a la investigació judicial sobre els sobrecostos a Fira València. La policia espanyola rastreja regals a l'ex-alcaldessa per valor de 7.600 euros mentre dirigia el patronat i apostava per una gestió que ha acabat amb un deute desorbitat.

Traca final

Tot i l'experiència en sortejar casos de corrupció i investigacions judicials, Barberá no ha pogut regatejar la seua imputació al cas Taula. El Tribunal Suprem ha obert aquest dimarts una causa penal contra l'ex-alcaldessa considerant com a vàlides les afirmacions de l'informe que va enviar el jutge que instrueix el cas a València. A l'escrit, apreciava vincles de Barberá amb la trama i afirmava que calia investigar si l'actual senadora va participar en el famós pitufeig, és a dir, entregar 1.000 euros en A al partit per a rebre després la mateixa quantitat en negre a través de dos bitllets de 500. Un mecanisme per a finançar-se suposadament de forma il·legal amb les presumptes comissions il·legals rebudes per la manipulació dels contractes públics.

Amb un informe de la Guàrdia Civil acreditant les trampes electorals del PP de València des del 2006 i diverses gravacions enregistrades pel penedit, ionqui dels diners i capitost de la trama, Marcos Benavent, on li deia a l'ex-regidora de Cultura, María José Alcón, que s'havien atorgat contractes al nebot de Barberá, la reina de València ha vist com la mascletada de corrupció del cas Taula ha estat impossible de saltar. Que la causa dels contractes fraccionats al grup Trasgos, agència de publicitat que organitzava les campanyes del PP de València, estiga relacionada amb el cas Taula fa dubtar de la dimensió real de la causa.

Assenyalats per l'ull de la justícia molts contractes adjudicats durant el seu mandat per estar falsejats i sabent que al consistori res es feia sense el seu permís, un dels grans interrogants del cas és esbrinar quin paper tenia a la trama Barberá. Que la responsable d'anotar les donacions al PP de València i de custodiar els comptes opacs de la formació conservadora, Mari Carmen García Fuster, tinguera una relació ben estreta amb Barberá sembra molts dubtes. Frases com ara «ens hem passat, molta gent, ens hem passat», pronunciada per la seua germana i ex-cap de gabinet seua respecte al rentat de diners negres i que l'ex-alcaldessa estiguera a la llista dels qui van realitzar donacions, afegeix més dubtes si més no.

El cas Taula no només ha posat cap per avall al PP valencià. Ha donat l'estocada judicial a l'únic gran símbol del PP que continuava sense arrossegar problemes amb la justícia. Aquesta vegada no ha sigut Barberá qui ha saltat al balcó de l'Ajuntament de València, com li agradava. Ha sigut la traca judicial del blanqueig de diners negres qui ha fet saltar pels aires el seu rècord de sortejar imputacions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.