L'enrenou mediàtic havia fet miquetes qualsevol precedent. Si les presentacions dels resultats de Mercadona solien acaparar els focus i l'atenció dels mitjans de comunicació, la compareixença d'enguany de Juan Roig, propietari del gegant dels supermercats, havia multiplicat les expectatives exponencialment. L'encariment de la cistella de la compra fins a límits inèdits a causa de l'escenari inflacionari havia provocat que Podem, des del seient del Govern espanyol, criticara les grans superfícies com a responsables d'aquesta pujada exorbitant dels preus. Encara més, els morats havien personificat la seua denúncia en la figura de Roig.
«És indecent que el senyor Juan Roig s'estiga omplint les butxaques sent un capitalista despietat», va censurar la ministra de Drets Socials i secretària general de Podem, Ione Belarra. Roig, que ja havia contestat la dirigent esquerrana al Fòrum Europa Tribuna Mediterrània amb l'afirmació que «eren els empresaris qui creaven riquesa i benestar», va respondre, de nou, les invectives dels morats a preguntes dels periodistes: «Em sent orgullós dels meus fets».
En aquella roda de premsa Mercadona havia anunciat uns beneficis de 718 milions d'euros i unes vendes per valor de 31.041 milions d'euros, una xifra superior al pressupost anual de la Generalitat Valenciana. Gràcies a uns guanys que s'incrementaven el 5% eners l'exercici anterior, Roig va percebre 11 milions d'euros de sou i uns altres 88 en concepte de dividend com a màxim accionista de la cadena de distribució. Aquests ingressos reforçaven un patrimoni que van situar-lo en la quarta posició de la llista dels més rics de l'Estat espanyol l'any 2022, amb una fortuna estimada de 3.400 milions d'euros d'acord amb la revista Forbes.
La seua condició de persona més acabalada del País Valencià l'han convertit, com ho defineix la politòloga i professora del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de València, Rosa Roig, «en un poder fàctic», a més «d'un referent social gràcies a la seua trajectòria empresarial». «És una de les poques figures que ha tingut el País Valencià que, a banda de formar part de la classe dominant d'aquelles persones amb grans patrimonis, s'ha d'incloure dintre del grup de la classe dirigent pel seu ampli poder empresarial i la seua capacitat d'influència política», radiografia Josep Sorribes, professor jubilat d'Economia Regional i Urbana de la Universitat de València.
Potència econòmica
L'eix del seu poder i la seua influència, d'erigir-se al territori valencià en «l'únic digne del qualificatiu de poder fàctic», en paraules del periodista Javier Alfonso a l'obra Historia de un éxito: Mercadona. Las claves del triunfo de Juan Roig (Conecta, 2014), és Mercadona. Amb una gestió personalista, el gegant de l'agroalimentació compta amb una plantilla de 95.800 treballadors, immersos en un model laboral amb clarobscurs, i domina el sector de la distribució amb una quota de mercat del 25,3%. La consultora Kantar revelava una dada que exemplificava la seua penetració a la cistella de la compra: el 89% de les famílies a l'Estat espanyol han comprat almenys una vegada a l'any al supermercat valencià.
«El poder econòmic de Juan Roig es reforça per la xarxa d'interproveïdors que ha teixit al voltant de Mercadona», assenyala Sorribes, sobre una malla conformada per 1.500 proveïdors totals, els quals es troben dintre d'un sistema assenyalat per antics integrants pel domini i el control que exerceixen sobre les firmes proveïdores, atesa la dependència exclusiva envers la cadena de supermercats. Tanmateix, segons dades publicades per El Mundo, aquest univers empresarial a l'òrbita de la companyia genera una gran activitat econòmica, fins a crear 153.390 llocs de feina.
A la propietat d'una de les empreses líders en facturació a l'Estat espanyol, se suma la possessió d'altres societats com ara Inmo Alameda SL, dedicada a afers immobiliaris i de compravenda de participacions empresarials. La mercantil actua com una mena de matriu de la qual depenen Ciudadela Nort SL, Finop SL, Forvasa, Sothis Servicios Tecnológicos SL i Sothis Tecnología de la Información SL. La seua dona, Hortensia Herrero, controla la firma Herrecha Inversions, que posseeix el 22% de la companyia Itstobal, dedicada a la neteja d'automòbils.
L'empori es complementa amb Marina d'Empreses, un espai de generació econòmica localitzat en una zona privilegiada de la façana marítima de València. En aquest enclavament, el magnat valencià ha impulsat l'acceleradora d'empreses emergents Lanzadera; l'escola de negocis EDEM, on consten com a patrons grans noms de l'economia valenciana i espanyola, així com firmes a l'òrbita de Mercadona i de la nissaga Roig, i el fons Angels Capital, amb una cartera d'inversions que abasta des del sector vinícola i el menjar japonès fins a videojocs i comercialitzadores energètiques. Tota una jugada, en part, per diversificar les seues apostes empresarials, i també per presentar-se com el mecenes econòmic valencià.
Influència absoluta
La capacitat de pressió de Roig cap a la societat i les administracions públiques s'ha vehiculat tradicionalment mitjançant el seu control dels principals lobbies empresarials. O com expressa Alfonso en la seua biografia de Roig: «Juan Roig va descobrir la utilitat de l'associacionisme empresarial per influir en els polítics de la mà de Carlos Calero, que va representar Mercadona a la Cambra de Comerç de València, la Confederació Empresarial Valenciana i a una associació d'àmbit nacional impulsada en 1999 pel mateix Calero, l'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoservici i Supermercats (Asedas)». Roig, no debades, va estar el promotor d'aquesta patronal d'àmbit estatal, la qual va escollir setmanes enrere l'exdiputat de CIU, Josep Antoni Duran i Lleida, com a president.
L'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), un grup de pressió econòmic que acull les principals empreses valencianes, és el seu gran instrument d'influència. «Va néixer per la seua inspiració i és l'home fort dintre d'aquest actor econòmic. AVE és Juan Roig», indica una veu amb coneixement dels cercles empresarials del País Valencià. AVE, de fet, ha comptat amb presidents que eren proveïdors de Mercadona: siga Federico Félix, notari empresarial del pacte entre el PP i la blavera Unió Valenciana, amb Helados Estiu; siga Francisco Pons a través d'Importaco, de fruits secs, o bé siga el navilier Vicente Boluda, transportista dels seus productes per a les illes Canàries i amb qui manté una estreta amistat.
«No hi ha cap iniciativa important d'AVE que no compte amb el vistiplau de Roig», sosté una altra persona amb trajectòria dintre dels circuits del poder econòmic valencià. Membre de la junta directiva d'aquest lobby, Roig estén la seua influència a la Confederació Empresarial Valenciana i a la Cambra de Comerç de València a través de Yasmina Santos Galán, directora de Relacions Externes de Mercadona i amb seient en els òrgans directius d'ambdues organitzacions empresarials. «No està pendent de la gestió diària, però exerceix el seu poder quan hi ha una qüestió que afecta els seus interessos», assenyalen fonts econòmiques.
Els tentacles de Roig s'amplien fins a l'Associació de Supermercats de la Comunitat Valenciana (Asucova), on compta amb una ascendència crucial com va exhibir-se, segons les fonts consultades, en el conflicte que va haver-hi amb el Consell envers el Pla d'acció territorial de comerç, el qual va ser motiu de xoc entre el PSPV i Compromís. A través d'aquesta patronal, l'empresari va reclamar una normativa que s'adaptara a la seua estructura de supermercats, la qual cosa podia no coincidir amb els interessos d'altres socis patronals.
«La seua influència és notòria quan es dicten normes de contingut econòmic i ho ha estat en el cas d'alguns nomenaments [polítics]», subratlla Alfonso en la seua obra sobre el propietari de Mercadona, el qual ha ocupat càrrecs empresarials estatals com ara la presidència de l'Associació Espanyola de Codificació Empresarial o de l'Institut de l'Empresa Familiar. «La demostració del seu poder l'evidencia la capacitat d'influència que també té a Madrid, on tothom sap qui és. És quasi l'únic empresari valencià amb aquestes condicions», remarca Sorribes.
Roig, per exemple, va ser l'únic representant del País Valencià que va formar part l'any 2011, en els temps de turbulències financeres i econòmiques de la Gran Recessió, del Consell Empresarial per a la Competitivitat, integrat per les principals firmes empresarials espanyoles. Una capacitat d'influència que, fins i tot, va tenir traducció en una aventura mediàtica a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, quan va convertir-se en accionista d'Antena 3, amb l'adquisició d'un 6% de la cadena que va vendre pel doble del preu abonat al banquer Mario Conde. Antics periodistes d'aquest canal, segons descriu Alfonso a la seua biografia sobre Roig, van participar de la seua estratègia envers els mitjans, «per controlar tota la informació publicada, per a què la història de Mercadona l'escriguera Mercadona».
Donacions bipartidistes
A la seua capacitat de pressió política derivada del seu enorme pes econòmic, se suma la seua contribució a fundacions vinculades amb les dues formacions que integren el bipartidisme espanyol. Segons la comptabilitat de FAES destapada per EL TEMPS, un think tank històricament lligat al PP i convertit en ariet de batalla ideològica per part de l'expresident neoconJosé María Aznar, Mercadona va contribuir al seu sosteniment amb una aportació de 50.000 euros l'any 2012.
Aquesta injecció de 50.000 euros no seria l'únic desemborsament dinerari del propietari de la principal cadena de supermercats de l'Estat espanyol cap al centre de pensament enquadrat en l'ala més dura de la formació de la gavina. Roig reconeixeria en febrer de 2014 i a preguntes del magistrat de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, haver finançat la fundació aznarista entre 2005 i 2012 amb una segona donació de 50.000 euros.
La confessió va produir-se durant la seua declaració com a testimoni dintre de la causa que investigava el finançament il·legal del PP. Mercadona apareixia, segons constava en els papers de l'extresorer popular Luis Bárcenas, com a presumpta donant de la caixa B del PP, amb una entrega de 90.000 euros en 2004 i una segona de 150.000 euros en 2008, dos anys amb cites electorals a l'Estat espanyol. L'empresari valencià negaria aquests pagaments irregulars als conservadors, alhora que reconeixeria una aportació a Mujeres por África, una fundació impulsada per l'exvicepresidenta espanyola del PSOE, Maria Teresa Fernández de la Vega. El tentacles de Juan Roig.
A la diana de Podem
Amb l'objectiu de marcar perfil propi, Podem ha adoptat darrerament una estratègica discursiva d'assenyalar les grans superfícies com a responsables de la pujada dels preus dels productes alimentaris. Els morats, fins i tot, han personalitzat la seua denúncia en l'empresari Juan Roig, la qual cosa ha provocat turbulències al Govern valencià, ja que ni el PSPV ni Compromís ho comparteixen.
Les invectives de la ministra de Drets Socials, la morada Ione Belarra, contra Roig van obtenir resposta del president valencià, el socialista Ximo Puig: «No entenc aquest atac directe a una empresa valenciana». Joan Baldoví, presidenciable valencià de Compromís, també s'hi va desmarcar mentre demanava mesures concretes envers la inflació: «No és una bona política atacar empresaris concrets».
«Mercadona i, particularment, Juan Roig és un exemple del capitalisme monopolista i desapiadat, ja que aprofita la seua posició de domini del mercat per ofegar els consumidors amb pujades de preus i xafigar els productors», esgrimeix Hèctor Illueca, vicepresident segon de la Generalitat Valenciana i presidenciable de Podem als pròxims comicis autonòmics, per defendre la seua postura. I assenyala: «Aquesta denúncia dels abusos de Mercadona de Podem, amb noms i cognoms, ha evidenciat l'enorme poder de Juan Roig, la seua influència mediàtica i la subordinació de la majoria dels partits polítics als seus interessos». «Sembla haver-hi una mena de por al cacic», agrega.
Les crítiques de Podem contra Mercadona van ser contrarestades per l'ala socialista del Consell amb la instauració del dia de l'empresa. «Rere aquesta defensa dels grans empresaris, com ara Juan Roig, hi ha un intent de legitimar polítiques que afavorisquen les grans empreses perquè puguen condicionar la política econòmica», retrau.
La galàxia empresarial dels Roig
Fill d'un empresari carnisser, el magnat de l'alimentació Juan Roig ha estat envoltat de germans amb la mateixa devoció pels negocis. Si el major, Paco Roig, ha fet fortuna amb la rajola i la construcció, Fernando Roig, s'ha convertit en el factòtum del sector del taulell, fonamental en la vida econòmica de les comarques del nord del País Valencià.
La joia de la corona de l'empori industrial de Fernando Roig, amb qui Juan Roig manté una relació força especial, és Pamesa Ceràmica. Aquesta firma va acaparar en 2021 prop d'un quart del total de la facturació del clúster tauleller, així com va pronosticar per a l'any passat una producció de 168 milions de metres quadrats de taulells pels vora 500 que fabrica el conjunt d'aquest sector industrial.
Gestor d'èxit com a president del Vila-real CF, Fernando Roig posseeix el 9% de Mercadona a través de la mercantil Portovan SL i ha expandit els seus interessos econòmics cap a sectors com ara les energies renovables. Del bracet de la multinacional madrilenya Acciona, va constituir la societat Renomar per optar a diferents concessions eòliques durant els anys de govern del PP a la Generalitat Valenciana. Segons va publicar El Economista, Roig hauria venut a principis d'any la seua part de Renomar. Tanmateix, continua al negoci de l'energia neta mitjançant Med Wing Energy.
En aquest àmbit econòmic també participa un inversor lligat estretament a la família Roig: Roberto Centeno, marit de Carolina Roig Herrero, una de les quatre filles del propietari de Mercadona. Centeno, a través de la firma Atitlan Capital, compta amb projectes d'energia fotovoltaica a Monòver (Vinalopó Mitjà) i Villena (Alt Vinalopó), i va promoure sense èxit dues plantes solars a Oriola (Baix Segura).
Exdirectiu de la City londinenca, concretament a Goldman Sachs, atresora interessos urbanístics al PAI del Grau, localitzat als anomenats poblats marítims de València, junt amb altres empresaris valencians. Els seus negocis urbanístics, segons relata el periodista Javier Alfonso a la seua biografia de Juan Roig, van provocar un distanciament entre el màxim accionista de Mercadona i el seu gendre. Atitlan abans havia actuat comuna mena de pulmó financer de diverses marques proveïdores de la cadena de supermercats.