Corrupció

Un partit (originàriament) corrupte

Aquest dimarts, quan l'expresident valencià Eduardo Zaplana ingressava en presó, l'Audiència Nacional condemnava els principals capitostos de la Gürtel i al PP «a títol lucratiu». La sentència acredita la comptabilitat en negre del PP des del naixement del partit de la gavina. I relata «un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica, i local»

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Alianza Popular, creada pels vells mandataris del règim franquista, volia espolsar-se de damunt la seua imatge de partit ancorat en la nostàlgia de la dictadura. La formació dretana aspirava a captar electors de centre. I sense una operació política de refundació era impossible. D'aquesta manera, Alianza Popular va convertir-se en el PP. Del lideratge de l'exministre franquista i expresident de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga, va passar-se a José María Aznar, que intentava vendre una postura ideològica liberal. És a dir, allunyada d'un conservadorisme que espantava determinades capes de votants moderats.

Aquell canvi va registrar-se oficialment en gener de 1989. Ara fa 29 anys i pocs mesos. Des d'aquella data, l'actual partit que ostenta el Govern espanyol va començar a finançar-se de manera irregular. O dit d'una altra manera: va comptar amb «una estructura financera i comptable paral·lela a l'oficial existent almenys des de l'any 1989», en paraules de l'Audiència Nacional. Aquest dijous, de fet, en un autèntic dia negre per al PP, el tribunal espanyol ha condemnat pel judici de la trama Gürtel primer època 1999-2005 als principals capitostos de la xarxa corrupta i a la mateixa organització dretana «a títol lucratiu». Pablo Crespo, número dos de la trama i exsecretari d'organització del PP gallec, ha estat condemnat a 37 anys de presó pels delictes de suborn, frau fiscal, malversació, associació il·lícita, manipulació documental i neteja de capitals.

Quan la jutgessa enviava l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball amb Aznar, Eduardo Zaplana, a la presó de manera provisional per ser el presumpte capitost d'una trama de blanqueig de capitals, quan l'exconsellera de Turisme i expresidenta de les Corts Valencianes, Milagrosa Martínez La Perla entrava a la garjola de manera definitiva, el PP rebia un cop encara més dur. La sentència de la primera etapa de la trama Gürtel descrivia «un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica, i local». Encara més, la resolució judicial de l'Audiència Nacional qüestiona, fins i tot, el testimoni del president espanyol Mariano Rajoy, ja que el considera no «suficientment creïble». Rajoy, segons els papers de l'extresorer popular Luís Bárcenas al qual se li ha imposat una condemna de 33 anys de presó, va rebre sobresous en B. Com altres dirigents de la formació conservadora.

La sentència de l'Audiència Nacional acredita la relació que va establir-se en aquell moment entre el PP i el Grup Correa, encapçalat pel capitost de la xarxa corrupta Francisco Correa condemnat a 51 anys de presó pels delictes d'associació il·lícita, suborn, tràfic d'influències, frau fiscal, blanqueig de capitals, manipulació documental i malversació. Aquesta complicitat, a judici del tribunal espanyol, va teixir a Castella i Lleó, la Comunitat de Madrid i diversos municipis de l'àrea metropolitana de la capital espanyola una estructura de col·laboració estable i consistent en la prestació de diversos serveis de les empreses de Correa al PP.

La relació entre la mercantil i la formació dretana va comportar el sorgiment «d'un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional paral·lel a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica, i local. I que van produir-se gràcies a l'estreta i contínua relació amb influents militants d'aquest partit, aquí jutjats, que tenien possibilitats d'influir en els procediments de presa de decisió en la contractació pública de determinats organismes públics que dirigien o controlaven directament a través de terceres persones». De fet, les firmes de la trama van gaudir d'un arbitrari tracte de favor en la contractació pública que va possibilitar que Correa aconseguira quasi 8,5 milions d'euros en adjudicacions públiques entre el 2000 i el 2008.
 

Pablo Crespo, condemnat a 37 anys de presó, i Francisco Correa a 51 per la trama Gürtel. Ambdós són capitostos de la xarxa corrupta. 

Amb l'objectiu d'aconseguir beneficis il·lícits dels contractes, van unflar-se els preus que pagava l'administració contractista. O com diu la interlocutòria: «Va buscar-se l'obtenció de comissions quan l'adjudicatària eren terceres empreses, que després es repartien entre el Grup Correa i les autoritats o càrrecs públics electes corruptes». Correa va obtenir 2.850.000 euros en comissions.

Aquests dirigents polítics com ara l'exalcalde de Pozuelo i exparella de l'exministra Ana Mato, Jesús Sepúlveda, «van rebre quantitats de diners en metàl·lic, però també un altre tipus de serveis o regals prestats per diferents empreses d'aquesta trama, com ara esdeveniments, viatges, festes, celebracions, etc. I de les quals van beneficiar-se també els seus familiars en algunes ocasions». Un cas que seria el de Mato. Implicada a la xarxa «a títol lucratiu», segons la resolució, va ser partícip en aquesta condició de viatges i altres serveis abonats per Correa a la seua família xifrats en 27.857,53 euros.

Les comissions cobrades, però, van tenir un altre destí. També van nodrir la caixa B del PP. Siga per pagar actes electorals o amb un objectiu finalista. Les donacions d'empresaris que recullen els papers de Bárcenas «tenien un marcat caràcter finalista, ja que constituïen una manera de pagar favors, o la contrapartida per adjudicacions irregulars de contractes». Amb tot, l'acreditació de la comptabilitat en negre dels populars es jutja en altre procediment. Això sí, l'Audiència Nacional ha confirmat aquesta mecànica de finançar-se irregular per sustentar la seua interlocutòria.

«Existeixen unes anotacions de Bárcenas en les quals es reflecteixen uns ingressos en determinades dates. Posteriorment, aquests mateixos ingressos apareixen en les mateixes dates i amb els mateixos imports en el compte de donatius del PP, en concepte d'ingressats en aquest compte», apunten els magistrats sobre la caixa B, que també confirmen implícitament i de manera tangencial el suposat repartiment de sobresous. «La comptabilitat es duia en simples fulles manuscrites com les corresponents a l'acusat Bárcenas, en les quals es feien constar ingressos i despeses del partit o en altres casos quantitats lliurades a persones membres rellevants del partit, si bé aquests últims aspectes que es descriuen són únicament per precisar el context en el qual es realitzen els fets que són objecte d'aquest enjudiciament, però quedant fora del seu àmbit de coneixement», assenyalen.

La sala, al seu torn, condemna al PP a pagar 133.628,48 euros pels actes duts a terme a Majadahonda i 111.864,32 per altres esdeveniments a Pozuelo. No debades, considera els populars responsables a títol lucratiu de la trama, ja que «van generar-se beneficis econòmics quantificables per al Partit Popular, que consistien en el finançament il·legal d'activitats i diversos actes polítics realitzats en campanyes i precampanyes electorals per als seus candidats, que d'una altra manera haurien sigut sufragats directament amb recursos econòmics propis del partit polític en qüestió».
 

L'amenaça Bárcenas
 

La interlocutòria assenyala a l'extresorer Bárcenas com la peça fonamental de l'entramat de Correa. Els magistrats atorguen un paper central a l'exdirigent popular per la seua capacitat de contactar amb els polítics que convenia en cada cas per aconseguir una determinada adjudicació. «Dels contractes, s'incrementava la quota fixada, que després es repartia entre qui tenia relació en ella, i de la qual el mateix partit rebia el seu corresponent benefici», indica la sentència en referència a la tasca de l'extresorer.
 

L'extresorer del PP Luis Bárcenas ha estat condemnat a 33 anys de presó. 

Tal com va apuntar Correa en les seues darreres confessions, la interlocutòria acredita la seua missió de contactar amb els empresaris. I de comunicar-ho després a Bárcenas, que feia gestions perquè «les adjudicacions caigueren en l'empresari que els interessava». L'exdirigent del PP va nodrir els seus comptes a Suïssa amb els percentatges que obtenia de cada manipulació de licitació. Per aquestes activitats que buscaven l'enriquiment il·lícit de Bárcenas, ha estat condemnada a 15 anys de presó la seua dona, Rosalía Iglesias. El tribunal entén que va actuar en connivència amb ell.

Segons va apuntar eldiario.es, a la cúpula del PP temien una interlocutòria que enviara a la garjola la dona de Bárcenas. Amb l'extresorer canviant el seu posicionament de penedit per un més amable per a determinats dirigents del PP com ara Rajoy, l'entrada en presó de la seua dona podria derivar en noves confessions que afectaren el president del Govern espanyol o altres alts càrrecs del partit de la gavina. De moment, però, ha suposat un sotrac per a la formació conservadora. I més amb el PSOE rumiant una moció de censura i amb Ciutadans embravit en les enquestes i mostrant la seua cara més espanyolista i extremista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.