Urbanisme

Una quitança a l'herència enverinada de la Fórmula 1 per al gendre de Roig

Aquest dijous el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de València, el socialista Vicent Sarrià, va presentar la proposta provisional del PAI del Grau, un projecte urbanístic en el triangle d'or de València. Amb la propietat del 40% dels terrenys, una aliança entre diversos senyors de la rajola i el gendre de Juan Roig aspiren a exercir d'urbanitzadors. Un PAI que contempla una càrrega urbanística de 40 milions d'euros provinent del circuit de Fórmula 1 i que els constructors hauran d'assumir. Amb tot, el consistori admet que no podrà cobrar-ho tot als futurs urbanitzadors. La rebaixa de la factura està assegurada.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Era l'època en la qual els preus de l'habitatge viatjaven en un bòlid de carreres. El País Valencià, i la seua capital, vivien absorbits en una bombolla de projectes megalòmans encapçalada per l'alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá, i pel president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. Una festa inacabable que necessitava el vertigen d'uns dels espectacles automobilístics més vibrants del planeta. D'aquesta manera, Camps va impulsar l'arribada de la Fórmula 1 a València. I va fer-ho amb la promesa que la cirereta del pastís a anys de balafiament i aparença «no costaria ni un euro als valencians».

La jugada per complir amb aquella afirmació tenia com a punt central el projecte urbanístic que s'impulsava a l'anomenat triangle d'or de València, ja que per aquests terrenys discorreria també la cursa automobilística. Amb la pastilla de sòl ubicada a la façana marítima, a cavall entre els barris del Grau i de Natzaret, el consistori del PP pretenia construir un Programa d'Actuació Urbanística (PAI) amb 3.000 habitatges. Es tractava, segons s'afanyava a criticar l'esquerra durant aquells anys, del paradigma de l'especulació.

Aprofitant que el circuit de la Fórmula 1 estaria a la mateixa zona que el megaprojecte, Barberá i Camps van firmar un conveni amb el qual la corporació local assumia el cost -xifrat en 40 milions d'euros- d'edificar el traçat. Al seu torn, l'ajuntament imposava aquelles càrregues urbanístiques als constructors que desenvoluparen l'anomenat PAI del Grau. Una jugada a dues bandes que intentava mostrar que no es gastava cap euro de l'erari públic.

Tot el pla, però, va enfonsar-se al mateix ritme que va esclatar la bombolla del totxo. La societat que havia d'urbanitzar, que aixoplugava diversos promotors valencians de solera, va fer fallida. Els bancs, com a creditors, van quedar-se amb les pastilles de sòl. Uns actius tòxics que erosionaven els seus balanços. No debades, el mercat de la rajola estava totalment enfonsat. Però la recuperació de l'apetit inversor pels actius immobiliaris va provocar que el pool bancari propietari dels terrenys i l'administrador concursal organitzaren una subhasta l'any passat. El guanyador fou Atitlan Capital, un fons d'inversió dirigit per Roberto Centeno, el gendre del president de Mercadona, Juan Roig.

L'elecció a favor del fons vinculat a una de les famílies valencianes més poderoses va causar polèmica. L'administrador concursal va canviar les condicions de la subhasta una vegada oberta la convocatòria pública. A més, l'oferta d'Atitlan era la més barata. Amb tot, va valorar-se que era l'inversor més solvent de tots els que van presentar-se. Atitlan, junt amb el fons britànic Hayfin Capital, adquiria el 40% dels terrenys del PAI del Grau a través de la mercantil Valeree Reoco. Amb una gran part del sòl del projecte en el seu poder, la firma del gendre de Roig aspira a ser la urbanitzadora a través de la fórmula d'Agrupació d'Interès Econòmic.

Mapa del projecte urbanístic| Ajuntament de València

Un PAI que l'Ajuntament de València, a través de la regidoria d'Urbanisme que dirigeix el socialista Vicent Sarrià, ha començat, precisament, a reactivar. Tot i que Atitlan Capital encara no és l'urbanitzador, la seua posició privilegiada respecte de la propietat del sòl i la intenció del consistori d'executar el projecte per gestió indirecta li atorguen totes les paperetes perquè aconseguisca el seu propòsit.

Si com tot indica, acaba construint el projecte redissenyat per l'arquitecte José María Tomás, esquitxat pel malbaratament de Fira València, els constructors s'haurien d'enfrontar a unes càrregues urbanístiques valorades en 110 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 40 milions provindrien de l'herència enverinada de Camps i Barberá amb el circuit de la Fórmula 1. Ara bé, el gendre de Roig i la resta de senyors de la rajola podrien aconseguir una rebaixa considerable de la factura.

Segons expliquen fonts municipals a aquest setmanari, «només serà cobrable als constructors la part d'infraestructura útil del circuit que empren per a dur endavant el seu projecte urbanístic». «Si és fa un ús, diguem-ne, del 70%, doncs eixa seria la quantitat de la inversió que aplicaríem als inversors. La nostra intenció és poder cobrar el màxim possible dels 40 milions d'euros, però sabem que és complicat i ho hem de justificar tècnicament molt bé», complementen des de l'Ajuntament de València. «En cas contrari, els propietaris podrien acudir als tribunals, on tindríem a priori totes les de perdre», rematen.

Amb aquests obstacles per aplicar als constructors les càrregues completes del conveni firmat entre Camps i Barberá, i més tenint en compte que pocs elements del circuit serien utilitzables per al plantejament urbanístic, una rebaixa de la factura està assegurada. O dit d'una altra manera: el gendre de Roig i els constructors que s'han associat amb ell com ara Martinavarro i Francisco Martínez s'estalviarien una part considerable de l'herència llegada pels dos exdirigents populars. Una quitança per a uns inversors que preveuen guanyar 300 milions d'euros amb el PAI.

Aquesta situació comportarà que els diners no abonats pels urbanitzadors del projecte siguen assumits per l'ajuntament. Amb la Generalitat Valenciana negant-se a perdonar els 40 milions d'euros al consistori perquè suposaria un forat econòmic dintre dels comptes de l'Entitat d'Infraestructures de la Generalitat, el consistori hauria d'afrontar un pagament extra producte del llegat dels governs locals i autonòmics del PP. Un forat econòmic més com a conseqüència de la ressaca de la festa de velocitat i megalomania de la Formula 1 a València.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.