El lema “Renovables sí, però no així” s’ha convertit en un crit de guerra habitual a les comarques de l’interior. Abandonades habitualment per les institucions, dessagnades per la despoblació i castigades per la poca rendibilitat de les seues activitats econòmiques tradicionals, com ara l’agricultura o la ramaderia, s’han erigit en l’enclavament predilecte per a la instal·lació de projectes de generació d’energia renovable, siga a través de macroplantes fotovoltaiques o bé siga mitjançant la construcció de grans parcs eòlics.
Els plans de descarbonització de l’economia per mitigar l’impacte de l’emergència climàtica i la crisi energètica derivada de l’agressió bèl·lica de Rússia a Ucraïna ha accelerat una mena de boom que ja anava gestant-se pocs anys enrere. Aquestes explosions de projectes localitzats particularment al món rural ha generat una problemàtica social retratada a pel·lícules com ara Alcarràs o As Bestas, tot i que altres veus han manifestat la necessitat d’aquests ritmes per minvar al màxim les emissions contaminants.
Siga com siga, l’apetit inversor s’ha multiplicat en els darrers temps, com també ho han fet els moviments de protesta, integrats per associacions ecologistes i col·lectius veïnals. Tant al País Valencià com a Catalunya, i també a les illes Balears, s’estan projectant incomptables instal·lacions energètiques renovables rere les quals hi ha grans companyes i figures empresarials habituals de les concessions de les administracions públiques i altres amb visió per detectar els nous nínxols de mercat en una economia en plena fase de reconversió ecològica. Aquests són els rostres que protagonitzen, a grans trets, el negoci de les energies renovables a casa nostra.
Els tentacles del gendríssim valencià
Atitlan Capital és una firma d’inversió fundada per dos extreballadors de la City de Londres, però, especialment, l’instrument financer de Roberto Centeno, amb renom als cercles empresarials i amb atracció mediàtica a la premsa per haver contret matrimoni amb Carolina Roig Herrero, una de les quatre filles del magnat de Mercadona, Juan Roig. Aquesta companyia, no debades, va créixer gràcies a la seua especialització com a pulmó financer de proveïdors de la gran empresa de supermercats, com ara Verdifresh, Naturvega o Dafsa.
Des d’aquests inicis al caliu del gegant de la distribució, Atitlan Capital s’ha expandit per sectors com ara la pesca, la fruita seca, l’oli i la citricultura, així com l’urbanisme, amb la participació en el conjunt d’empreses que ostenten els terrenys fortament cobejats a València del PAI del Grau, una iniciativa immobiliària situada a l’anomenat triangle d’or del cap i casal valencià. Les seues inversions s’han focalitzat també a l’àmbit energètic. Sense anar més lluny, van crear l’any 2019 una mena de hòlding empresarial, denominat Atitlan Helios, per agrupar els seus negocis al sector de l’energia fotovoltaica.
A través d’aquesta firma, han impulsat, del bracet de les mercantils Awergy i Aurea Capital, un macroprojecte fotovoltaic a Monòver (Vinalopó Mitjà). Amb una potència de 116 MW, a finals de gener d’enguany va rebre llum verda gràcies a obtenir una declaració d’impacte ambiental positiva per part del Govern espanyol. Aquesta infraestructura energètica no és l’única prevista a les comarques del Vinalopó per part d’Atitlan: ha plantejat una altra instal·lació fotovoltaica de 88,8 MW al terme municipal de Villena.
La firma del gendre de la quarta fortuna de l’Estat espanyol, d’acord amb la llista confeccionada per la revista Forbes, va patir l’altra cara de la moneda. L’executiu espanyol va emetre a principis d’any una declaració d’impacte ambiental negativa per a la posada en marxa de dues plantes fotovoltaiques de 119,916 MW i 58,794 MW a Oriola (Baix Segura), concretament en els encontorns del paratge protegit de la serra d’Escalona.
Florentino Pérez, l’ombra francesa i el capital qatarià
Florentino Pérez, una figura amb diverses ombres a la seua trajectòria, s’ha erigit a l’Estat espanyol en l’estrella indiscutible del capitalisme d’amiguets. Amb una fortuna estimada de 1.800 milions d’euros, exerceix de president del Reial Madrid i de la companyia constructora ACS. Aquesta multinacional de les concessions públiques va involucrar-se en el negoci fotovoltaic arran d’una conjuntura propiciada per l’aposta governamental per fomentar les energies verdes.
Al País Valencià, per exemple, el magnat madridista va estendre la seua teranyina inversora per les comarques del sud. Zero-E, aleshores filial energètica d’ACS, va plantejar una planta fotovoltaica de 140 MW a Villena (Alt Vinalopó), que va rebre l’autorització del Govern espanyol a finals de l’any passat. Cobra Concesiones, mercantil propietària de Zero-E i anys enrere lligada al hòlding del milionari merengue, va projectar-ne una altra de 100 MW a Castalla (Alcoià), amb la mateixa sort de l’executiu estatal en atorgar una declaració ambiental favorable.
A l’impuls d’una tercera planta en un altre indret de Villena, el Grup Cobra, en aquell moment integrat dintre de la galàxia empresarial de Florentino Pérez, va promoure cinc parcs fotovoltaics a Requena (Utiel-Requena) amb una potència de 36,42 MW, 19,12 MW, 29 MW, 25,75 MW i 19,12 MW. Ara bé, una de les seues grans apostes s’ha desenvolupat a la costa catalana, amb un parc eòlic marí al golf de Roses, que pretén generar 1.200 MW.
Aquest grup empresarial, considerada com la joia de la corona d’ACS, va ser venut de manera dolorosa a la constructora francesa Vinci per 4.902 milions d’euros. Vinci, concessionària del recinte futbolístic de l’Stade de France, és un exemple de la penetració contemporània dels grans fons internacionals i dels petrodòlars. El 3,80% de la companyia, no debades, està en mans de Qatar Holding LLC, una subsidiària del fons sobirà de l’emirat antidemocràtic. El 2,28% de les accions recau en el fons The Vanguard Group, un dels agents econòmics més rellevants del món, i l’1,64% de les participacions són propietat del totpoderós fons d’inversió BlackRock, omnipresent en gran part dels accionariats de les firmes més rellevants del món.
L’omnipresència de les grans energètiques
La multinacional Endesa, propietat de l’Estat italià i assetjada per un reguitzell d’episodis foscos, com ara pràctiques abusives, portes giratòries, polèmiques fiscals i haver encapçalat l’any 2018 les emissions a l’Estat espanyol, és una habitual en el camp de les energies renovables, com ho són la resta de les grans empreses energètiques amb una quota de mercat importantíssima a l’Estat espanyol. La seua filial Enel Green Power España, no debades, impulsa una llarga llista de projectes d’energia eòlica al territori català.
La mercantil ha plantejat la instal·lació d’una desena d’aerogeneradors a la Jonquera, quatre a Capmany o altres cinc entre Capmany i Sant Climent Sescebes, tots a la comarca de l’Alt Empordà. La iniciativa de la Jonquera, per exemple, va rebre a principis d’enguany una declaració d’impacte ambiental favorable. A les terres d’Urgell, van projectar-se altres nou aerogeneradors d’energia eòlica, així com la companyia de capital transalpí va preveure dos parcs més de dotze i deu aerogeneradors a la comarca d’Anoia. Endesa, fins i tot, ha projectat plantes fotovoltaiques a l’interior del País Valencià, concretament a la població de Set Aigües (Foia de Bunyol).
Iberdrola, una altra de les grans corporacions energètiques de l’Estat espanyol, s’ha endinsat en el camp de les energies renovables a través de diverses macroplantes fotovoltaiques localitzades al territori valencià. La multinacional elèctrica, amb un accionariat farcit de fons d’inversió estrangers, compta amb via lliure per a la seua iniciativa de generació de 50 MW a Villena. Tanmateix, no és la seua única petjada fotovoltaica al País Valencià, on preveu engegar una planta de 45,5 MW a Biar i una segona de 49 MW a Alcoi. Les ambicions de negoci amb les energies renovables de la companyia s’estenen per la comarca del Vall d’Aiora i Cofrents, amb dos parcs fotovoltaics de gran dimensió: generaran 200 MW cada un.
Naturgy, amb diversos projectes d’energia eòlica en comarques com la Terra Alta, o Repsol, que s’ha sumat al conjunt de plantes fotovoltaiques previstes a les comarques del Vinalopó amb una que produiria 120 MW, són altres empreses importants que mostren un compromís per les energies netes. Repsol, de fet, preveu injectar 57 milions d’euros en aquesta planta.
L’aspirant a la corona de les renovables
Jesús Martín Buenzas és un empresari que només té una meta des de fa una dècada: ascendir en el sector de les energies renovables fins a ser coronat com a l’emperador espanyol. Per aconseguir-ho, va establir un full de ruta que establia una injecció de 10.000 milions d’euros entre 2020 i 2025 per a disposar de 13.000 MW d’energia verda.
Fill d’una nissaga d’empresaris, concretament dels fundadors de la Sepúlveda, una firma històrica d’autobusos de la Comunitat de Madrid i Castella i Lleó, va saltar a la fama arran de contraure matrimoni amb María Ángeles Pérez Sandoval. No debades, es tractava de la filla del magnat de la construcció i d’ànima madridista Florentino Pérez. A la boda, hi va acudir una àmplia mostra dels representants polítics i empresarials de les classes dirigents espanyoles.
Els anells, però, només van durar cinc anys col·locats als seus dits. A pesar dels tres lustres de la separació, Martín Buenzas continua sent conegut per aquella efemèride amorosa, la qual cosa encara li provoca molèstia. L’exemple del trencament sentimental amb aquella etapa és quan el nom de la seua empresa, Capital Energy, va estampar-se a la samarreta de l’Atlètic de Madrid, rival etern dels merengues. A la seua firma, ha comptat amb directius provinents de petrolieres saudites.
La filial de Capital Energy, Green Capital Energy, té presència al territori valencià amb una planta de 320 MW a Monòver. L’any 2021, a més, va anunciar una inversió de 100 milions d’euros al País Valencià, que es traduïen en dos parcs eòlics a les comarques del nord i una instal·lació fotovoltaica a Aiora. Els seus interessos, tanmateix, traspassen el riu Sénia, ja que ha presentat al Ministeri de Transició Ecològica un projecte de parc eòlic marí per a generar 510 MW a la costa de l’Alt Empordà.
La partida eòlica de Fernando Roig
Gestor d’èxit com a president del Vila-real CF, Fernando Roig s’ha convertit en els darrers anys en l’autèntic factòtum del taulell valencià. La seua nau insígnia al sector, Pamesa Ceràmica, acaparava l’any 2021 quasi un quart del total de la facturació del clúster industrial localitzat a les comarques valencianes del nord. Encara més, la companyia de l’empresari groguet va estimar que l’any passat produiria 168 milions de metres quadrats de taulells dels prop de 500 que fabrica el sector.
Amb un reguitzell de controvèrsies i causes judicials arxivades al seu currículum, Roig va apostar fa lustres per diversificar la seua cartera empresarial amb les energies renovables. Del bracet d’Acciona, va impulsar la mercantil Renomar, transformada amb el pas del temps en l’operadora eòlica més gran del territori valencià i amb un benefici net de 12,47 milions d’euros l’any 2021. No debades, la firma explota 13 parcs eòlics que sumen una potència de 493 MW de potència, els quals estan ubicats entre les comarques valencianes del nord i la demarcació de València.
A principis d’enguany, tanmateix, l’industrial tauleller va vendre la seua part de Renomar a Acciona, segons va publicar El Economista. Tot i aquesta operació, Roig participa encara en el negoci eòlic amb la firma Med Wind Energy, que comparteix amb l’empresari energètic Francisco Fenollar. Med Wind Energy compta amb set parcs eòlics en tramitació, que s’ubicarien a les comarques dels Ports i l’Alt Maestrat. Es tractaria de la instal·lació de 57 aerogeneradors que implicarien una inversió econòmica que fregaria els 154 milions d’euros i generarien 196,65 MW.
La petjada de la família Entrecanales
Instal·lada des de fa lustres al selectiu borsari que aixopluga les 35 empreses més grans de l’Estat espanyol, Acciona és una companyia dedicada a la promoció i gestió d’infraestructures que va néixer un mes abans de la instauració de la Segona República espanyola sota la denominació Entrecanales y Távoras S. A. D’origen andalús, la companyia acumula episodis ben foscos a la seua història. Segons va publicar La Marea, l’antecedent d’Acciona va emprar en una obra encarregada per l’Ajuntament de Sevilla, governat llavors pels colpistes, persones que havien estat empresonades per les tropes feixistes.
Els primers 250 engarjolats per les forces reaccionàries i antidemocràtiques van ser ubicats al camp de concentració El Col·lector, tal com va definir-ho el sanguinari general Queipo de Llano en l’acta de creació. En aquest emplaçament, de fet, Acciona disposa en l’actualitat d’una nau. La relació entre la companyia i el règim franquista va quedar palesa quan el 18 de juliol de 1969, a l’aniversari de la subversió antidemocràtica contra la legalitat republicana, va atorgar-se la Gran Creu de l’Orde Imperial del Jou i les Fletxes a José Entrecanales, avi del comandant contemporani de la multinacional amb presència a 65 països, José Manuel Entrecanales.
La família Entrecanales, integrada per cinc germans amb presència a la gran firma constructora, ocupa les primeres posicions dels més rics de l’Estat espanyol amb un patrimoni estimat de 6.605 milions d’euros. La companyia de la nissaga, no debades, va assolir uns beneficis nets l’any 2021 de 332 milions d’euros. A pesar d’haver nascut com a constructora, Acciona fa temps que ha penetrat en el camp de les energies renovables. Sense anar més lluny, va impulsar en 2008 tres parcs eòlics a Catalunya. Els tribunals, però, van declarar una d’aquestes infraestructures energètiques com a il·legals l’any 2012.
Al País Valencià, va projectar un complex fotovoltaic a la comarca d’interior del Vall d’Aiora i Cofrents i va anunciar l’any 2021 l’impuls d’un parc solar amb una extensió equivalent a 600 camps de futbol a Toro, una xicoteta població de poc menys de 300 habitants de l’Alt Palància. En aquesta comarca, precisament, ostenta en exclusiva quatre infraestructures eòliques, a les quals s’han de sumar les deu com a accionista de Renomar. A través de la seua filial Desarrollos Renovables Eólicos y Solares, ha promogut dos parcs solars a Morella, als Ports.
Alcarràs sense ficció
La campaneta de l’estrena a borsa entre el gran selectiu espanyol va sonar en octubre del 2020. Solaria, una empresa nascuda l’any 2002 per a la promoció d’energia renovable, culminava la seua escalada al mercat de valors amb la seua entrada a l’Ibex-35. Aquella fita marcava la consolidació d’una empresa que registraria en els nou primers mesos de l’any 2022 un benefici net de 69,7 milions d’euros. Fundada per la família Díaz-Tejeiro, que va exercir d’arrendadors de Podem, està participada per grans entitats financeres, com ara Deutsche Bank o Crédit Agricole, i per fons d’inversió de la dimensió planetària de BlackRock.
La firma, amb una llarga cartera de projectes d’energia neta, va acaparar els focus per plantejar dos parcs fotovoltaics a Alcarràs (Segrià), popular per haver estat l’escenari d’una pel·lícula que relatava, justament, com el boom de les renovables amenaça la vida tradicional dels municipis agrícoles. Aquest complex fotovoltaic pretén generar 230 MW. A Catalunya, l’empresa atresora iniciatives d’energia neta que sumen 580 MW, dels quals 150 ja han estat validats per les administracions amb una declaració d’impacte ambiental favorable.
Els grans”convidats” de la febra energètica
El boom de les renovables a les comarques valencianes i catalanes ha comptat amb altres actors econòmics importants. A l’Alt Vinalopó, un dels indrets on s’ha concentrat aquesta festa de les energies verdes, s’han anunciat projectes per part d’empreses com ara Hive Energy, propietat de la portuguesa EDP i amb una iniciativa fotovoltaica de 49 MW a Beneixama, o mercantils participades per Bankinter, que aspira a aixecar dues plantes fotovoltaiques de 27 MW i 33 MW. Aquesta comarca també ha seduït l’alemanya Abo Wind per a posar en marxa un complex fotovoltaic de 65 MW. A no gaire lluny d’aquestes contrades, a Biar (Alcoià), ha posat els ulls la britànica Esparity Solar.
Renovalia, una empresa que va ser propietat del fons voltor Cerberus fins a l’any 2019 quan va vendre-la al capital italià F2i, ha centrat els seus esforços inversors a l’interior de la demarcació de València, amb tres projectes d’energia neta. L’empresa Grenergy, propietat de David Ruiz de Andrés, que ocupa la posició 119 en la classificació dels més rics a l’Estat espanyol, busca instal·lar diversos parcs fotovoltaics per generar 32,6 MW a Aiora i la castellonenca Valfortec disposa de projectes d’energia renovable d’una dimensió rellevant a les comarques del nord del País Valencià.
Nearco Renovables, amb diferents infraestructures projectades d’energia verda a les comarques catalanes; el gegant públic noruec Statkraft, el qual impulsa un megaparc fotovoltaic a la Plana Baixa i un complex eòlic al Segrià, i Siemens Gamesa, una de les multinacionals referents del camp de les renovables, arredoneixen una llista d’inversors d’un mercat en ple creixement. De capital majoritàriament alemany, Siemens Gamesa atresora diverses iniciatives de parcs d’aerogeneradors a la comarca de la Segarra.