"Los empresos" de Juan Roig

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La campanya del moviment #MeToo, iniciada ara fa tot just un any, va actuar com a esperó perquè milers de dones se sumaren a l'onada feminista que ens amara. A casa nostra, la sentència de La Manada; la persistència de la violència masclista; i el manteniment i agudització de les desigualtats derivades de la crisi econòmica, han despertat la inquietud de moltes dones que fins fa ben poc fugien de l'etiqueta "feminista". I mentre nosaltres -les dones- prenem consciència de l'opressió històrica a la qual hem estat sotmeses, molts homes assisteixen a una transformació social que també els afecta, en la mesura que qüestiona els seus privilegis. De reaccions hi ha per a tots els gustos: en un extrem hi ha qui s'ho mira amb simpatia i expectació; en l'altre, qui manté una actitud a la defensiva; i hi ha, també, qui pretén fer-se el sensibilitzat però no pot evitar, de tant el tant, tindre un rampell de masclisme.

A aquesta última classe sembla pertànyer Juan Roig, qui, per qui no ho sàpiga, és el propietari de Mercadona. Reverenciat per tothom, consagrat en oracle del món empresarial valencià, amo i senyor del sector de la distribució va participar a principis d'aquesta setmana en el congrés de l'empresa familiar que va tenir lloc a València. "Hablaremos de empresarios y empresarias. Habéis visto que he corregido... Es que si no luego te meten en la cárcel", va dir Juan Roig, en inciar el seu parlament, a mode d'ocurrència. Després d'uns riures complaents procedents del públic, va reblar en el clau: "Todas las empresas... y empresos (riures) surgimos de un...". I en aquest punt la intervenció va quedar interrompuda per uns aplaudiments entusiastes. Els qui esperaven un discurs ensopit i gris es trobaren, de cop i volta, amb un stand-up comedy estil Hacendado.

Els comentaris de Roig són dignes d'una anàlisi pormenoritzada. En primer lloc, per la seua menció a la presó, que ens remet a un fals estat de coses en el qual les dones exercim una mena de Santa Inquisició sobre allò diuen i fan els homes. D'acord amb aquesta cosmovisió, els homes són les víctimes d'una turba feminista que els atemoreix. D'ací a l'apel·lació als "perills de la ideologia de gènere" -que amb tanta força i entusiasme s'han encarregat d'alimentar les forces ultraconservadores - no hi ha ni dos passos.

En segon lloc, per la seua al·lusió al llenguatge inclusiu. Fa temps que el feminisme advoca per avançar cap a formes lingüístiques no sexistes, formes d'esmentar la realitat que deixen d'invisibilitzar les dones. Pretendre que el masculí genèric siga universal és no entendre la càrrega simbòlica que amaguen les paraules. Perquè com diu la mestra de feministes Teresa Meana, allò que existeix ha de ser nomenat. Que el senyor Roig vulga ridiculitzar els esforços de les feministes per trencar amb la visió androcèntrica del món amb l'al·lusió a "empresas" i "empresos" resulta, més que desencertat, ofensiu.

La línia que separa la broma de la burla és molt fina i és molt possible que el propietari de Mercadona no fora conscient que amb aquelles al·lusions el que feia era, senzillament, riure's del feminisme. Alguns adduiran que les feministes malinterpretem el missatge de Juan Roig; o que potser el que ocorre és que les feministes no tenim sentit de l'humor. Les feministes, però, sí tenim sentit de l'humor. A voltes fins i tot ens depilem les axil·les i, inclús, han transcendit casos de militants de la causa que han comprat a les seues filles vestits de color rosa amb purpurina.

Juan Roig és un dels personatges públics més notoris del País Valencià. Ha alçat un empori a partir d'un negoci familiar. És, també, l'empresari que més llocs de feina ha creat. Se'l requereix en els cenacles polítics i empresarials. La seua veu és font d'autoritat. Per això fa pena i ràbia veure com algú amb el seu ascendent social aprofita un acte públic per qüestionar el feminisme, com si la lluita per la igualtat fora una anècdota pintoresca. Ja en teníem prou amb els Arturo Pérez Reverte, Javier Marías i companyia. Ell, que tant propugna la "cultura del esfuerzo", hauria de saber que, per més que ens esforcem, les dones continuem estant pitjor pagades i tenim més dificultats que els nostres companys masculins per ascendir en les nostres carreres professionals. Ell, que es vanta d'encapçalar una empresa d'origen familiar, hauria de saber que moltes dones de la seua generació, filles d'empresaris, mai van ser considerades aptes per a les tasques de direcció empresarial que finalment foren adjudicades als fills mascles.

I, amb tot, el pitjor de tot aquest episodi no són les paraules de Juan Roig. El pitjor són els aplaudiments del públic que participava en la trobada de les empreses familiars. Uns riures còmplices que, en última instància, expliquen perquè, en matèria d'igualtat, encara ens queda tant de camí per recórrer. Patriarcat de marca blanca.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Violeta Tena
Violeta Tena

Periodista d'EL TEMPS.