El minuter del rellotge, d'aquella peça de luxe protagonista en tants sumaris de corrupció, s'aturava a les 8:05 del matí. En aquell mateix moment, diversos agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil es detenien al carrer Pascual i Genís de València, a una via cèntrica amb solera burgesa que retria homenatge al decimonònic polític, advocat i periodista de tarannà progressista. Eduardo Zaplana, expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball durant la segona legislatura del neoconJosé Maria Aznar, era emmanillat pels membres de l'institut armat. Després d'una llarga carrera pública amb línies difuses entre les institucions i els negocis, l'exdirigent del PP perdia, en paraules del periodista Francesc Arabí a Ciudadano Zaplana. La construcción de un régimen corrupto (Foca, 2019), el passaport diplomàtic i la impunitat mercantilista amb el qual havia navegat per les tèrboles aigües de la política valenciana.
Zaplana, en una operació datada en maig del 2018 a l'estressant calendari judicial del País Valencià, havia sigut detingut per cobrar presumptament comissions milionàries a canvi de manipular les adjudicacions dels plans eòlics i de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) per a determinats empresaris, especialment per a la influent i omnipresent nissaga Cotino. La intervenció de la benemèrita, la qual havia aconseguit desgranar amb minuciositat la complexíssima trama que pivotava sobre la concessió d'aquests contractes, era la cirereta del pastís al descrèdit de l'actual sistema de la ITV. Costós per als ciutadans i extremadament rendible per a les empreses beneficiàries, la conselleria d'Economia Sostenible, encapçalada pel valencianista Rafael Climent, ha posat data per a la seua tornada a mans públiques. L'any 2022 el servei serà gestionat directament per la Generalitat Valenciana, complint amb el mandat del II Acord del Botànic.
La gavina empresarial
Al caliu del mantra «d'un liberal per al canvi», l'arribada de Zaplana al Palau de la Generalitat Valenciana l'any 1995 va suposar un trencament abrupte amb la gestió moderadament socialdemòcrata dels executius anteriors del PSPV. L'exalcalde de Benidorm (Marina Baixa) va apostar de manera decidida per augmentar la presència de la iniciativa privada en els serveis públics, la qual cosa va evidenciar-se amb l'augment substancial del pressupost destinat per a concerts educatius, la implantació de concessions sanitàries amb la construcció de l'Hospital d'Alzira (Ribera Alta) i l'impuls de l'anomenat sistema Blasco-Cotino de residències per a persones d'edat avançada.
Un model atractiu per a les firmes que habitualment fan negoci amb els diners públics que s'hi va estendre a la ITV, un servei que generava beneficis a la Generalitat Valenciana des d'una gestió directa, tal com va recordar a les Corts Valencianes l'aleshores parlamentari d'Esquerra Unida, Alfred Botella. No debades, l'any 1997 va produir uns ingressos per a les arques públiques de 37 milions d'euros. «[S'ha efectuat] sense que constara [...] la realització d'estudis [...] sobre les diferents alternatives en la prestació del servei públic de la ITV», va retraure l'Agència Antifrau sobre el procés de privatització en un informe incorporat a la causa judicial d'Erial, en el marc de la qual va acordar-se la detenció de Zaplana.
L'agència dirigida pel prestigiós funcionari Joan Llinares va assenyalar més irregularitats, com ara que «les clàusules descrites en els plecs de la present contractació [en referència a l'externalització de la ITV] s'oposen al necessari compliment dels principis que informen de la contractació pública, la llibertat d'accés a les licitacions, la no discriminació, la recerca de la màxima eficiència en la utilització dels fons públics, la salvaguarda de la lliure competència i la concurrència en la licitació d'empreses». «El procés de contractació va contravenir l'article 14 de la llei 3/1996», va concloure l'organisme fiscalitzador sobre la concessió d'aquest servei a empreses privades. L'oposició d'esquerres va denunciar-hi, en aquell moment, altres ombres, com ara incompatibilitats entre els àmbits de negoci de les concessionàries del servei, així com l'entrega dels contractes a empreses mancades d'experiència en el sector i sense prou capital social, ni la capacitat tècnica necessària.
Les companyies beneficiades, de fet, eren un mapa pràcticament complet de l'empresariat identificat amb el projecte de Zaplana. Dividit en cinc iots, el primer va correspondre a la Unió Temporal d'Empreses (UTE) Valenciana de Revisiones, participada per la família Cotino, la qual està esquitxada, precisament, a l'Operació Erial per suposadament fer pagaments a canvis dels contractes, així com ha estat tacada pel dopatge electoral del PP valencià durant les campanyes electorals dels anys 2007 i 2008. Luis Batalla, patriarca d'una altra grup empresarial implicat en el finançament irregular del PPCV, va obtenir el segon iot junt amb Juan Vicente Ortí, un home de negocis pròxim a la nissaga de la decoració Lladró, els quals van exercir de mecenes del blaverisme. La tercera concessió va ser per a FCC, la qual surt com a donant de la formació conservadora als papers de l'extresorer estatal, Luis Bárcenas, i Aigües de València.
El quart iot era una representació de les classes empresarials valencianes. No debades, hi participaven, encara que de manera minoritària, l'avicultor Féderico Félix -en el despatx del qual va firmar-se l'acord de govern entre el PP i Unió Valenciana l'any 1995-, el president de la Cambra de Comerç de València, Arturo Virosque, i Felipe Almenar, propietari de la constructora Cyes, la qual va aparèixer com a suposada donant dels populars a latrama Gürtel. També integrava Atecsa, una firma que aixoplugava diverses societats, entre les quals apareixia Crespinell SL, propietat de Juan Ramón Ferris Tortajada. Aquest funcionari era considerat per l'oposició d'esquerres com a un presumpte testaferro de l'exconseller condemnat posteriorment per desviar diners de cooperació a la compra d'immobles, Rafael Blasco. A través d'un enrevessat entramat societari, la concessió va estar participada per Maria Consuelo Salom Císcar, fillastra de Blasco. Manuel Palma, exregidor del PP a Paterna (Horta) i empresari automobilístic, va ser un altre dels accionistes de la concessió mitjançant la seua esposa, així com l'exdirector de l'entitat reguladora d'aquest servei al País Valencià, Gregorio Martínez.
El quint iot d'estacions d'ITV va recaure en mans de la CAM, Pavasal -una constructora esquitxada per atorgar suposades donacions a la campanya electoral de l'exalcaldessa de València Rita Barberà l'any 2007- i Gesfesa, Aquesta darrera empresa estava presidida per Federico Ferrando. El seu germà, Rafael Ferrando, va encapçalar la patronal valenciana i ha estat implicat en diverses causes judicials relacionades amb la sortida a borsa de Bankia. D'aquesta associació empresarial, hi van formar part també dos empresaris involucrats en la trama Naseiro: Antonio Magraner i Tomàs Velasco, qui, a més, va integrar la llista Falciani de personalitats amb comptes milionaris ubicats al paradís fiscal de Suïssa.
El mapa concessional de la ITV, tanmateix, va experimentar nombrosos canvis durant les dues dècades d'executius del PP al País Valencià. No debades, s'hi va convertir en un mercat molt apetitós per a grans firmes estatals i estrangeres, que van comprar els contractes a uns empresaris locals delerosos per obtenir beneficis ràpidament. L'exemple paradigmàtic va ser la pilotada de 47 milions d'euros del presumpte testaferro de Blasco i de la fillastra de l'exconseller per la venda de la concessió a la societat de capital risc Dinamia Capital Privado i el fons N+1. Compromís, qui va destapar aquesta suculenta operació econòmica, va denunciar que els beneficiaris només van declarar uns guanys de 14 milions d'euros en la seua comunicació a la Comissió Nacional del Mercat i els Valors.
La «tarifada» dels conservadors
La irrupció d'aquest mercat de compravenda de concessions va produir-se gràcies a les mesures que va implantar la Generalitat Valenciana del PP, les quals incrementaven sensiblement els beneficis de les adjudicatàries. Blasco, malgrat els interessos familiars en el sector, va implementar l'any 2004 com a conseller de Territori i Habitatge la prova de sonometria a través de la Llei de Contaminació Acústica. «Es tracta d'una prova que només estava present al nostre territori i que la Unió Europea considera voluntària. En canvi, Blasco la instaura com a obligatòria creant un mercat captiu per a les concessionàries, ja que si passaves la ITV a Albacete, podies ser sancionat per no gaudir d'aquest element de la revisió», va denunciar el síndic de Compromís, Fran Ferri, durant la roda de premsa en la qual va destapar el negoci dels Blasco amb la ITV. La introducció d'aquesta prova augmentaria la factura per als valencians amb un vehicle dièsel: dels 36,98 euros del 2004 va passar-se als 42,95 euros del 2010.
Segons un informe del mateix Consell del PP, les empreses concessionàries van obtenir «beneficis extraordinaris més enllà del raonable». La sobrefacturació entre 1998 i 2009 va xifrar-se en 317 milions d'euros, amb els quals s'haurien pogut construir 172 línies d'inspecció. Compromís, per la seua banda, va calcular uns beneficis extraordinaris respecte de les previsions del plec de condicions de 317,5 milions d'euros. La sonometria hi va contribuir amb 60 milions d'euros i l'aplicació d'una altra taxa d'emissions amb 123 milions d'euros, la qual va imposar-se per obligació estatal sense que repercutirà en el cànon que les companyies abonen a l'administració valenciana.
Aquests guanys desmesurats van repercutir en la butxaca dels valencians. D'acord amb diversos informes de l'organització en defensa dels consumidors Facua, els habitants del País Valencià van arribar a pagar un 146% més que altres conductors de la resta de l'Estat espanyol. El territori valencià va convertir-se durant un bon grapat d'anys en l'autonomia amb la tarifa més cara de la ITV. Arran d'aquesta situació, el govern del popular Alberto Fabra va congelar les tarifes l'any 2010 i va acordar una rebaixa del 17% l'any 2014. Tres anys més tard, però, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va tombar la decisió.
Reversió botànica
Amb la Generalitat Valenciana en mans de l'esquerra, el conseller Climent va aprovar l'any 2018 una reducció de les tarifes que seguia la senda marcada per l'anterior executiu del PP. Aquesta mesura, tanmateix, va topar-se amb l'oposició de l'Associació d'Entitats Concessionàries de la Comunitat Valenciana per a la Inspecció Tècnica de Vehicles (Aecova), qui va presentar un recurs al TSJCV. L'alt tribunal valencià va donar la raó a la patronal de les concessionàries a principis d'enguany, amb la cosa obligava al tripartit d'esquerres a fer marxa enrere. El Consell progressista va reaccionar amb un recurs al Tribunal Suprem, el qual encara està pendent de resolució. Encara més, Climent va aconseguir l'eliminació de la prova de sonometria l'estiu passat després de quatre anys de resistència de l'ala verda dels valencianistes.
Paral·lelament a l'abaratiment de les tarifes, i atès que les concessions finalitzen l'any 2022, el departament d'Economia ha engegat la reversió del servei. Ho ha fet després de rebre un informe de la consultora lleonesa Nuve Consulting que assenyala l'eficiència de la gestió pública per sobre del model privat. No debades, conclou que amb un model de gestió directa l'administració valenciana ingressaria l'any 2026 39,2 milions d'euros, mentre que amb una nova concessió obtindria 19,2 milions d'euros i amb una pròrroga de l'actual sistema 7,6 milions d'euros. El document també apunta que durant el període 2021-2026 la gestió pública reportaria a l'erari de la Generalitat Valenciana 207,4 milions d'euros. En cas d'adoptar-se un sistema privatitzat, els guanys per a l'administració pública serien de 108,3 milions d'euros. L'extensió dels contractes només aportaria 66,9 milions d'euros.
«L'informe d'aquesta consultora externa ho ha deixat ben clar: el model públic és molt més eficient que el sistema concessional. D'aquesta manera, i atès que al II Acord del Botànic va fixar-se com a objectiu la reversió de la privatització del servei, la conselleria d'Economia, tal com estableix aquest document, ha engegat un procés de reversió que consta de tres fases. Entre 2021 i 2022, estarem a la fase de preparació, en la qual caldrà desenvolupar una sèrie d'accions, com ara fer inventari de les estacions, impulsar una estació pública a Torrent que ens servirà de pilot del futur model d'inspecció i realitzar un esborrany del conveni col·lectiu. L'any 2023, de fet, i dintre de l'anomenada fase de consolidació, elaborarem el conveni col·lectiu definitiu dels treballadors que subrogarem, entre altres qüestions. I entre 2024 i 2026, en la fase d'expansió, es construiran les noves estacions previstes», desgrana a EL TEMPS el conseller Climent, qui agrega: «Es crearà una nova societat mercantil per prestar el servei de la ITV de manera directa». Per a l'impuls d'aquesta firma de capital públic, l'IVACE destinarà 60.000 euros.
Aquesta entitat depenent de la conselleria d'Economia serà l'encarregada, de fet, d'impulsar un nou model amb el qual, segons Climent, «es pretén guanyar qualitat, competitivitat i eficiència». «Amb la gestió directa, busquem un sistema que tinga com a prioritat la proximitat dels clients. Volem que entre el 90% i el 95% de la població del País Valencià realitze un trajecte inferior a 30 minuts per passar la ITV. Per aconseguir-ho, llevarem les actuals estacions mòbils i les substituirem per altres de fixes. N'edificarem de noves a Torrent, Xiva, Guardamar, La Vall d'Uixó, Sant Joan d'Alacant, Calp, Novelda, Guadassuar, Alcalà de Xivert i Benlloc», complementa.
Per a impulsar la reversió, la nounada empresa pública haurà de subrogar els treballadors. «Amb els treballadors, la nostra intenció és bastir un conveni col·lectiu que homogeneïtze les condicions laborals. L'objectiu és homogeneïtzar a l'alça per garantir unes bones condicions als empleats de les estacions de la ITV», assegura, així com creu que «hi ha marge per baixar les tarifes atès l'eficiència del model públic». «Ara bé, cal ser realistes. Hem de completar aquest llarg procés de reversió abans de veure quin marge tenim per abaixar els preus. S'ha de tenir en compte els costos de manteniment i el cost d'homogeneïtzar les condicions laborals», afirma.
«L'estudi ha mostrat com el model de gestió directa, de gestió pública, és més rendible, a més, que ostenta una major qualitat i comptarà amb tarifes inferiors respecte de les implantades pel sistema que va escollir el PP. La reversió és millorar en eficiència, qualitat i competitivitat», insisteix. Un procés amb el qual el Botànic tornarà al punt inicial de dècades ençà, és a dir, quan la Generalitat Valenciana obtenia ingressos públics per gestionar la ITV. «Hi ha autonomies, com ara Andalusia, que obtén per privatitzar per una qüestió purament ideològica i no atenent a les dades», reforça, per recordar: «A la conselleria, els calaixos on estan els documents de l'adjudicació de l'executiu del PP segueixen precintats». La petjada persistent de Zaplana, del businessman de la formació de la gavina.