De l'immens llegat que va deixar l'assagista, intel·lectual i pensador Joan Fuster, hi ha l'activisme racionalista de pensar el País Valencià. De manera exclusivament laica, defugint de doctrinarismes i amb una actitud militant de convertir l'escepticisme en mètode d'anàlisi dels fenòmens, el filòsof nascut a Sueca (Ribera Baixa) va defensar per damunt de totes les coses la virtut del debat, de contraposar arguments i raonaments, de crear incomoditat, així com d'obrir discussions necessàries que ajudaren a construir des d'una òptica nostrada el país.
Aquesta màxima de reflexionar sobre el conjunt del territori valencià, de fer-ho des d'un prisma autocentrat i amb la consciència inquieta de generar confrontació dialèctica, d'agitar el debat de les idees, està recollida a l'obra Notícia del País Valencià, coeditada per Balandra Edicions i la Institució Alfons El Magnànim, amb la col·laboració de la Càtedra d'Economia Valenciana de la Universitat Politècnica de València. Escrita per l'economista Nèstor Novell i l'urbanista Josep Sorribes, dues de les grans figures intel·lectuals de les últimes dècades al País Valencià, pretén complir, precisament, amb el manament fusteria d'imaginar el País Valencià, de contraposar-lo a l'espill econòmic, social, cultural, identitari, polític o territorial. Una obra totèmica filla del llibre Nou viatge pel País Valencià (Publicacions de la Universitat de València i Institució Alfons el Magnànim, 2017), la qual va erigir-se en un manual indispensable per conèixer amb profunditat la salut del territori valencià.
Amb la voluntat manifesta de fer coincidir la publicació amb el centenari de la mort de Fuster, ambdós pensadors valencians han presentat aquest dimecres a la llibreria Fan Set de València l'obra acompanyats de la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, de Compromís; el director de la delegació valenciana del diario.es, Adolf Beltran; la responsable de Balandra Edicions, Àfrica Ramírez; i de l'exalcalde de València pel PSPV entre 1979 i 1989, Ricard Pérez Casado. Una jornada que s'ha transformat en apologia, en paraules d'Amigó, de «pensar el nostre país des de múltiples perspectives».
L'ombra del pensament de l'assagista de Sueca ha planat, de fet, durant tota la presentació per l'entrada de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, fins al punt que Beltran ha expressat que «si hi ha dos autors fusterians, aquests són inequívocament Novell i Sorribes». «Ho són perquè tenen interioritzada la idea fusteriana de fer país, de treballar per construir-lo, de qüestionar-se les coses, d'apel·lar a la societat valenciana, en definitiva, de no viure en la genuflexió permanent», ha argumentat. «L'altra raó per qualificar-los de fusterians és la seua pretensió d'analitzar el país de manera enciclopèdica. S'ha de recordar, tot i que no és massa conegut, que Fuster fou director de l'Enciclopèdia Valenciana. Al contrari de l'actual deriva de l'assaig valencià d'especialitzar-se en un camp concret, els autors aposten per una visió i una anàlisi integral, del conjunt del País Valencià. De fet, i d'aquesta manera reforcen la seua qualificació de fusterians, busquen amb el seu llibre l'obertura del debat, fer una invitació a la conversa sobre aquelles qüestions públiques que ens preocupen i ens inquieten», ha radiografiat.
«Mostren una decepció amb la política més gran de la meua, però aquest posicionament és molt interessant perquè ambdós autors mai perden la seua posició crítica», ha expressat el periodista, qui ha assenyalat que «sense Fuster, no estaríem ubicats en les mateixes coordinades d'anàlisi». «Va obrir unes perspectives que han marcat com pensem el país i han evitat que quedem oblidats en la història», ha indicat, per sostenir que en cas que el pensador de Sueca seguira en vida, «hauria canviat d'opinió respecte d'algunes qüestions que va escriure en el seu moment».
Amb aquesta conversa tan fusteriana, era inevitable que l'assumpte de la identitat, de la construcció nacional del País Valencià, no surara, ni emergiria a la presentació de l'obra. «Els autors exhibeixen una preocupació sobre la qüestió nacional, sobre els Països Catalans», indica el periodista, per reivindicar: «Enguany que se celebren els quaranta anys de l'Estatut d'Autonomia Valenciana, del qual ens va quedar una sensació d'haver estat estafats, crec que cal valorar l'autogovern que tenim, com s'ha fet camí, i s'han generat unes realitats polítiques i socials. I més quan molts d'aquells que van fer-lo, o no el farien en l'actualitat, o el configuraren pitjor». «Els valencians sempre hem tingut una posició incòmoda nacionalment. Som un país que mai ha estat independent, ja que primer va néixer al si de la Corona d'Aragó i, més tard, vam ser incorporats dintre d'un Estat espanyol centralista i borbònic», ha assegurat.
«Els plats trencats de la crisi de l'independentisme català l'acabarà pagant la llengua comuna que els valencians compartim amb catalans i balears, així com els mateixos valencians i balears», s'ha incorporat l'exalcalde Casado, qui ha criticat els atacs del president d'Aragó, el socialista Javier Lambán, contra el català de la Franja de Ponent: «Intenta dialectalitzar el català, considerar-lo una llengua exclusiva de la part oriental d'Aragó en un exercici d'analfabetisme». «Parlar del País Valencià», ha prosseguit, «és un tema complex». «Com deia Josep Vicent Marquès, som un país perplex», ha referenciat, per preguntar-se: «Som una tribu que ocupem un territori i anem tots al nostre aire? Hi ha una tornada encara més forta a la província?».
Amb una intervenció plena de referències al procés convuls de la transició, a la concentració geogràfica del blaverisme i on ha exaltat el compromís per la llengua, la llibertat i les ganes per convocar a tothom en la feina de construir el País Valencià com a subjecte polític dels autors, l'antic batlle socialista de València ha criticat les «províncies com a element de despersonalització, que busquen aniquilar la nostra identitat». «A l'obra, s'aborda el paper dels mitjans de comunicació en el foment del marc provincial. Els autors, de fet, mostren la seua posició contrària a les províncies», ha insistit, per recalcar que aquesta obra constitueix «el millor homenatge que podria tenir Joan Fuster en el seu centenari».
«Hi ha una gran hipocresia en aquells que diuen no ser nacionalistes, però practiquen un nacionalisme banal espanyol», ha incorporat Novell, que ha explicat: «El llibre naix després dels coneixements adquirits en el procés de configuració de l'anterior llibre, quan vam viatjar per tot el país, vam parlar amb moltíssima gent, vam visitar les nostres ciutats. En principi, volíem fer una reflexió del país més curteta, tot i que també de certa densitat. Quan teníem embastat el projecte i després dels suggeriments del director del Magnànim, de Vicent Flor, vam acabar de veure que calia una obra d'alta divulgació, que superara els treballs sectorials i abordara una visió conjunta del País Valencià». «Es tractava, en paraules de Fuster, de fer un exercici de trencament de la somnolència dels valencians, d'entendre d'on venim, de les dificultats de crear el país, del fracàs de les nostres classes dirigents, per exemple, amb la desaparició del sistema financer valencià», ha afirmat.
Una obra de visió panoràmica que, segons ha insistit Sorribes, està creada per «incitar a la reflexió, a la crítica, a la discussió en un país mancat de debats, com ara el generat sobre l'arc mediterrani entre l'economista Jordi Palafox i el geògraf Josep Vicent Boira, que va quedar-se només en dos articles». «És un llibre honest perquè només té una voluntat: ser útil per debatre que som i que volem ser. Naix d'una combinació entre el pessimisme de la raó i l'optimisme de la voluntat, la qual és necessària si observes l'escenari de la realitat, amb el castellà, per exemple, avançant cada vegada més», ha expressat amb cert to de lament i d'amargura. Tot un precedent de la seua crítica mordaç al paper de la classe dirigent valenciana: «En aquest país, hi ha una gran dimissió de les elits, de la universitat, on no passa res mai; de la classe empresarial, que ostenta un caràcter especulatiu; i dels governants. Hi ha responsables amb noms i cognoms». «La Generalitat Valenciana, per exemple, amb la seua actitud de no molestar, de no fer soroll», ha anotat.
«Si poguera opinar Fuster, no faria cap any per dedicar-lo a la seua memòria. Era contrari a sacralitzar», ha retret seguint aquella filosofia de l'escepticisme i el dubte com a mètode canònic que defenia la personalitat intel·lectual del pensador valencià. «És necessari obrir debats, discutir sobre els afers públics i les qüestions que afecten el nostre país. Debatre, per cert, per decidir si volem avançar, com sembla, cap a ser una regió amb forta personalitat o, en cas contrari, erigir-nos en un país dintre d'un estat de pràctica confederal», ha tancat per plantejar el dilema d'identitat que afronta en el futur immediat el País Valencià.