Víctima d’una pneumònia que va complicar-se amb una bronquiolitis, el metge va dir-li que l’hospitalització podia allargar-se tres setmanes. Però la recuperació va ser més ràpida que no s’esperava i una setmana després Héctor Illueca iniciava la precampanya amb la missió de superar el 5% dels vots, un objectiu que li sembla molt factible.
Illueca, actual vicepresident segon del Govern valencià i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, és el candidat d’Unides Podem - Esquerra Unida a les eleccions a les Corts del 28 de maig.
Inspector de treball, molt amic de Pablo Iglesias, la ministra Yolanda Díaz va situar-lo en 2020 al capdavant de la Inspecció de Treball i la Seguretat Social. L’estiu de 2021, però, va retornar a la seua València natal després que Rubén Martínez Dalmau abandonara precipitadament la vicepresidència del Consell per les desavinences constants amb Pilar Lima, la secretària general del Podem valencià.
—Si en juliol de 2021 li hagueren dit que en 2023 optaria a presidir la Generalitat Valenciana, no s’ho hauria cregut.
—I tant que no… Però en els darrers quatre anys, això m’ha passat diverses vegades. No m’esperava ser escollit diputat al Congrés, i encara menys director general de la Inspecció de Treball o vicepresident del Consell. Amb tot, és important que les persones que acudírem a les places per a demanar la democratització del sistema polític i la fi de la corrupció ocupem ara llocs de responsabilitat. Ja sé que a alguna gent això no li agrada, però s’hauran d’aguantar.
—Juan Roig, propietari de Mercadona, forma part d’aquest grup. Amb el seu vot, no hi compte.
—No sé què votarà Juan Roig. En primer lloc, espere el suport dels 340.000 valencians i valencianes que en les últimes eleccions generals [el 10 de novembre de 2019] van escollir la candidatura d’Unides Podem. Jo encapçalava la llista per la circumscripció de València i la seua valentia ha donat resultats. L’aprovació de la llei estatal de l’habitatge, que ha costat molt d’esforç, és una conquesta d’Unides Podem. Després serà l’hora de les comunitats autònomes, les encarregades d’aplicar-la.
—A més de vostè, la secretària general de Podem, Ione Belarra, també ha criticat el “capitalisme despietat” de Juan Roig. Tenen clar que, en un context inflacionista, això es traduirà en vots?
“Per a alguns, el que és bo per a Juan Roig també és bo per a la Comunitat Valenciana”
—No fem aquest discurs en clau electoral. Quan vaig afirmar que les pràctiques abusives en els preus dels aliments —de Mercadona, però també d’unes altres grans superfícies— ofegaven els consumidors i destruïen la producció local, constatava uns fets. El temps ens ha donat la raó: avui hi ha una consciència general sobre els abusos en el preu de la fruita, el peix, la carn o la llet. Hi ha famílies que no saben si l’endemà podran servir un plat de llenties als seus fills i les administracions comencen a fer passes per a esmorteir aquesta situació tan dramàtica. També van dir-nos que no es podien contenir els preus del lloguer i sí que es podrà.
—De la nit al dia, tots els focus s’han posat sobre l’àrea que vostè gestiona. Ximo Puig ha arribat a dir que la pròxima legislatura serà la de la vivenda. On estàvem, en quin punt ens trobem i cap a on hem de transitar?
—Venim de la inexistència de polítiques d’habitatge a la Comunitat Valenciana, de la privatització del parc públic per part del Partit Popular, del malbaratament de recursos i de la degradació de les eines de l’Administració per a tractar de garantir l’accés a l’habitatge. Al llarg d’aquesta legislatura, el Govern del Botànic ha col·locat les bases d’un sistema públic d’habitatge, com en tenim de salut o educatiu. Hem ampliat el parc públic gràcies a l’adquisició de més de 1.200 habitatges —després de dècades sense incorporar-ne cap—, als quals se n’afegiran els provinents de la Sareb, una altra reclamació que havíem fet.
—Amb què es queda, de tot aquest temps?
—Amb moltes coses. En primer lloc, amb el nostre programa de rehabilitació, el més ambiciós de la història de la Comunitat Valenciana, amb una dotació superior a 140 milions d’euros: hem actuat sobre prop de 100.000 habitatges. Una de les coses que recordaré sempre del meu pas per la política són les visites als barris vulnerables per a verificar l’aplicació del programa de barris. M’hi he trobat gent amb l’empremta de la humilitat a la cara, les dents i la roba, persones que per primera vegada veien que algú es preocupava per elles. Hem destinat una bona part dels fons europeus a millorar les seues condicions de vida.
—Què més?
—El decret llei de tanteig i retracte, que el Tribunal Constitucional acaba de ratificar íntegrament davant l’oposició del PP, que pretenia privar-nos d’ampliar el parc públic. Hem promulgat un altre decret molt important contra l’assetjament immobiliari, amb sancions de fins a 950.000 euros. I després d’una dura negociació amb els nostres socis de govern —particularment, amb el Partit Socialista— també hem ampliat la dotació pressupostària del bo jove fins als 30 milions d’euros. Puc afirmar-ho amb orgull, ni que siga una vegada: les nostres polítiques d’habitatge són una referència al conjunt de l’Estat.
—La primera llei aprovada pel Govern del Botànic fou, en 2017, la de la funció social de l’habitatge. El Constitucional, aleshores sí, va anul·lar-ne cinc punts. En què s’ha traduït aquesta norma?
—Va ser la primera pedra, una llei molt important però amb algunes mancances que hem anat esmenant. En temes d’habitatge, hem avançat molt més en aquesta segona legislatura. Li ho exemplifique amb una dada: en començar la legislatura, el pressupost d’aquesta Vicepresidència era d’uns 100 milions d’euros, i enguany ja supera els 400 milions. Hem situat les polítiques d’habitatge en el centre del programa de govern del Botànic.
—La setmana passada, en una entrevista a EL TEMPS, el candidat del PPCV, Carlos Mazón, assegurava que, si governa, eliminarà la Conselleria d’Habitatge. La considera “grassa” administrativa.
“Alguns silencis em semblen preocupants... Confie que Unides Podem tindrà més força i que, per tant, podrem aplicar la llei estatal de vivenda sense problemes”
—Hi ha sectors de la classe política, de la classe empresarial i m’atreviria a dir que també del poder mediàtic als quals no els agrada que estiguem ací. No els agrada que hi haja una força com Unides Podem, no sols capaç de condicionar les polítiques, sinó de gestionar àrees transcendents com l’habitatge, la transparència i la memòria històrica. El model del Partit Popular ja és conegut, és un partit atrapat per un passat de corrupció. I aquest record és massa recent. El Congrés dels Diputats ha aprovat la llei estatal de l’habitatge que habilita les comunitats autònomes per a regular els preus del lloguer en les zones tensionades i Isabel Díaz Ayuso, la cap de Mazón, no sols ha afirmat que no pensa aplicar-la, sinó que volen aturar-la al Constitucional. Nosaltres arribarem fins a les últimes conseqüències per a regular el preu de l’habitatge i protegir la gent senzilla del nostre poble.
—En cas que es reedite el Botànic, pensa que hi haurà unanimitat per tal d’aplicar aquesta llei?
—Alguns silencis em semblen preocupants... Confie que Unides Podem tindrà més força i que, per tant, podrem aplicar-la sense problemes. Aquesta Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge ja té una diagnosi de quines són les zones tensionades que requereixen una intervenció quirúrgica del poder públic. Tenim l’informe d’àrees de necessitat d’habitatge elaborat per l’Observatori de l’Hàbitat i la Segregació Urbana, un organisme científic i tècnic que nodreix de coneixement, informació i assessorament al Consell.
—A la ciutat de València i algunes localitats turístiques de la costa, els joves no troben habitatges de lloguer a preus assequibles. En aquests casos, vostè és partidari d’adoptar mesures maximalistes i declarar com a zona tensionada el municipi sencer?
—Jo soc partidari d’adoptar mesures rigoroses i proporcionades. Les zones litorals i les grans ciutats són les que plantegen més problemes. Efectivament, hi ha una generació de joves que no pot emancipar-se. Un informe recent del Consell Valencià de la Joventut indica que han de dedicar el 64% de les seues retribucions a pagar el lloguer. És completament intolerable que el 86% dels joves valencians tinguen problemes greus per a emancipar-se. Estem a la cua en la taxa d’emancipació juvenil, cosa que interpel·la els responsables públics. Hi ha casos que exigeixen una intervenció rigorosa i proporcional per a poder equilibrar una mica la balança i que no només predominen els interessos dels grans propietaris, els fons d’inversió i les entitats financeres. La gent jove i d’altres sectors vulnerables han de saber que el Govern valencià està al seu costat. Volem garantir el seu projecte de vida.
—Li sembla correcta la xifra de cinc habitatges per a ser declarat gran tenidor, en lloc dels deu que calien fins ara?
—És un gran avenç, perquè això afavorirà de posar molts habitatges en el mercat. Caldrà adaptar-hi la normativa valenciana per a redefinir el concepte de gran tenidor.
—Els particulars que hagen adquirit o heretat cinc habitatges, se’n veuran afectats si els tenen buits la major part de l’any?
—Aquestes obligacions no els afectaran, però no per la quantitat d’habitatges, sinó perquè la naturalesa jurídica de gran tenidor correspon a persones jurídiques que es dediquen de manera professional al mercat immobiliari. Ja hem demostrat sobradament, al llarg d’aquesta legislatura, que les persones que posseeixen cases dedicades a una finalitat social normal, poden estar absolutament tranquil·les. El rovell de l’ou del problema radica en els fons d’inversió i les entitats financeres. La nostra acció legislativa tractarà d’evitar l’ús especulatiu dels habitatges.
—El lloguer turístic, un dels principals usos especuladors, impacta sobre el cost dels habitatges i també, és clar, sobre els lloguers de llarga durada. Les solucions han de ser puntuals en cada municipi o convindria aprovar una llei marc autonòmica?
“Plantegem que no hi haja més del 2% de places turístiques en les zones tensionades. En una de 10.000 veïns, no n’hi podrien haver més de 200”
—A Podem proposem de limitar els apartaments turístics, però no de manera indiscriminada, sinó en les zones tensionades. Com us deia, la intervenció de l’Administració ha de ser proporcionada, quirúrgica, precisa. Plantegem que no hi haja més del 2% de places turístiques en les zones tensionades. És a dir, en una àrea tensionada de 10.000 veïns, no n’hi podrien haver més de 200. Això contribuirà a esmorteir o neutralitzar les conseqüències negatives del lloguer turístic. La societat ja és conscient dels hàndicaps que hi comporta.
—Vostè reclamava, de feia temps, que els habitatges de la Sareb passaren a integrar el parc públic. Ja s’ha anunciat la cessió de 583 vivendes a la Generalitat i Pedro Sánchez ha afirmat que en posarà a l’abast de les autonomies unes 50.000. Si resultava tan senzill, per què no s’havia fet en els cinc anys de Govern progressista a l’Estat?
—Si hi haguera una correlació de forces diferent als governs de l’Estat i valencià, una correlació més favorable per a l’alternativa al Partit Socialista, aquesta mesura s’haguera avançat alguns anys. Siga com siga, la voluntat política de posar les cases de la Sareb a disposició de les comunitats autònomes per incorporar-les al parc públic i transmetre’n la titularitat és un pas de gegant. Nosaltres ho reclamàvem de feia molt de temps, vaig arribar a peregrinar per diferents comunitats autònomes, de colors polítics molt variats, fins que, ara fa un mes i mig, Pedro Sánchez va anunciar en el Senat un acord amb el nostre departament per a una experiència pilot que ara s’estendrà al conjunt de l’Estat.
—Quin procés s’ha seguit?
—En una primera fase de la negociació, vam acordar amb la Sareb d’estudiar les possibilitats que plantejaven els seus habitatges, o siga, quins de tots reunien les condicions òptimes per a ser posats a disposició de la ciutadania. Van dir-nos que, dels 8.000 que afirmen tenir a la Comunitat Valenciana, n’eren uns 1.700. Els nostres tècnics encara estan inspeccionant-los, però ja han precisat que n’hi ha 583 d’utilitat per a la Generalitat. Amb aquests immobles incrementarem, d’una sola tacada, el 4% el nostre parc públic de vivenda.
—El candidat del PPCV, Carlos Mazón, els acusa de no haver executat ni una sola vivenda pública des de la Conselleria.
—El senyor Mazón hauria d’estudiar una mica més o, si més no, llegir la premsa. Un dels avanços indiscutibles d’aquesta legislatura ha estat la represa de la promoció pública d’habitatges. Feia dècades que no s’encetava una promoció pública, i ara n’hem encetades a Alacant, València i Castelló. El cas més significatiu és el del barri de la Torre [a la ciutat de València], un símbol del model especulatiu i de la corrupció que imperava a l’etapa del PP. Unes estructures de formigó que portaven més de deu anys aturades, a la vista de tothom, que ara convertirem en un niu d’habitatge públic. El 40% dels pisos que hi construirem serà per a la gent jove.
—A més de vicepresident i conseller de Vivenda, vostè ha estat l’encarregat de coordinar les polítiques verdes del Consell. Hi ha hagut moments certament complicats, per exemple a l’hora d’autoritzar les plantes d’energia renovable.
—Hem dut a terme treballs molt importants, com els que han propiciat l’Agència Valenciana de l’Energia. Encara estem pendents d’una reunió per a fer-ne un balanç global, però m’agradaria efectuar una valoració més política. A parer meu, el repte del tercer Botànic serà el de transformar el model productiu al voltant d’una idea molt transcendent a Europa: la planificació. Hi ha molts aspectes que hem de fondre en un projecte de país, a dues legislatures vista. Aspectes relacionats amb la reindustrialització del país, la gestió de recursos hídrics, la gestió de residus, la vertebració del territori… Perquè hi ha una Comunitat Valenciana oblidada, postergada des del punt de vista polític i econòmic, exclosa dels fluxos comercials: la del món rural, les perifèries i les zones desindustrialitzades.
—I què planteja?
—De manera provocadora, podem dir que ens cal una Generalitat republicana, que pilote la transició ecològica i econòmica amb una planificació clara. Ens cal un model productiu que no estiga tan sols al servei de les grans empreses. I tornem a Juan Roig, a les grans distribuïdores, a allò de què “el que és bo per a la General Motors, és bo per a Amèrica”. Per a alguns, el que és bo per a Juan Roig també és bo per a la Comunitat Valenciana.
—Del nou model productiu, se’n parla des de l’arribada del Botànic, en 2015. S’hi ha avançat tan poc? Ara hi ha una aposta més decidida per la innovació, hi arriben empreses capdavanteres de l’economia verda…
—L’estructura productiva de la Comunitat Valenciana és exactament la mateixa que ara fa vint anys…
—… No s’alegra quan els hotels presenten un nivell d’ocupació elevadíssim?
—I tant que sí. El turisme i la construcció són sectors estratègics i ho han de continuar sent. El canvi de model productiu no es limita a fer coses noves ecològicament sostenibles, sinó que també es tracta de fer les coses tradicionals d’una altra manera. És ací on entra en joc la innovació. A la nostra Conselleria hem fet passos per a introduir-hi elements d’innovació, d’economia circular, de nous materials… I en el turisme la innovació és igualment important. En algun moment haurem de plantejar-nos que no sols importa la xifra de turistes que hi arriben, també ha de ser-ho la despesa per visitant, i per això hem de definir uns objectius estratègics que ens facen evolucionar i renovar aquest sector estratègic.
—Vostè és un interlocutor privilegiat entre el cap del Consell i la ministra de Drets Socials, Ione Belarra. Ja fa temps que Puig i la patronal turística lamenten l’escassa aportació de l’Estat als programes de l’Imserso. De fet, enguany, la Generalitat hi ha efectuat una aportació addicional de sis euros per visitant.
—El Govern central ha demostrat la seua voluntat política d’ajudar els sectors productius amb desenes de milers de milions d’euros en ajudes. Aquests diners han contribuït a aixecar els diferents sectors productius, turisme inclòs, durant i després de la pandèmia. El gran problema que tenim és que la patronal del turisme no em reconeix com a interlocutor vàlid. Ho han afirmat públicament, han dit que estaven disposats a reunir-se amb el candidat del Partit Socialista [Puig], però no amb mi, una actitud poc democràtica que no accepta la pluralitat de les forces que integrem el Consell. Darrere d’un model productiu, està l’estructura de poder d’un país.
—Siga més precís.
“Quan plantegem mesures que afecten l’estructura de poder, xoquem amb el PSPV. La taxa turística i les energies renovables en són bons exemples”
—Sempre que plantegem mesures que afecten l’estructura de poder, xoquem amb el PSPV. La taxa turística n’és un bon exemple, però també les energies renovables, que necessiten grans extensions de territori i poden impactar molt negativament sobre el territori, destruint paisatges i activitats econòmiques. No volem generar una altra bombolla, sinó democratitzar l’accés a l’energia, posar-la en mans d’un sector públic potent.
—La reforma fiscal és un altre tema que va provocar tensions amb el PSPV. Li n’ha quedat una sensació més agra o més dolça?
—Més dolça! Recorde molt bé el dia en què el candidat del Partit Socialista va fer-ne l’anunci. Va dir que volia una reforma fiscal que implicara una reducció d’impostos per a les classes mitjanes i treballadores. Nosaltres de seguida vam dir que calia complementar-ho amb una pujada d’impostos a les rendes altes. Era la manera d’equilibrar la recaptació i preservar els serveis públics i els drets socials. Finalment, Unides Podem vam aconseguir incrementar l’escala més alta de l’IRPF i operar sobre els trams més elevats de l’impost de patrimoni. El mal sabor de boca prové del pacte al qual van arribar més tard amb Vox i el PP: un afegitó que reduïa els impostos a les empreses. Em va semblar de mal gust.
—Deixant de banda la seua Conselleria, amb la tasca de quina altra es quedaria?
—Amb la de Transparència i Memòria Democràtica.
—L’altra que vol eliminar Mazón. La que ha liderat la coordinadora general d’EUPV, Rosa Pérez Garijo.
—Les dades són concloents. La Comunitat Valenciana ha passat d’estar en el furgó de cua en matèria de transparència a estar-hi al capdavant. S’ha fet un treball que dignifica la societat valenciana, també des del punt de vista de la reparació: centenars de persones han pogut donar sepultura, per fi, als seus éssers estimats. Li agrade o no, Mazón ens haurà de continuar aguantant.
—Abans hauran de superar la fatídica tanca del 5%.
—Continuarem a les Corts, i amb més força encara. No sols estem en condicions de repetir la nostra representació, sinó que podem augmentar-la.
—Millorar el 8,16% dels vots i els vuit diputats de 2019?
“Els únics que estem en condicions de mobilitzar la joventut i incorporar-la a la política som Unides Podem”
—Tenim un potencial de creixement enorme. Som l’única força política del Govern valencià amb potencial de creixement. Amb tot el respecte per als meus socis de govern, Compromís i el Partit Socialista, els únics que estem en condicions de mobilitzar la joventut i incorporar-la a la política som Unides Podem. Agrade o no, la realitat és aquesta, per molt que alguns vulguen reviscolar la vella política del “vot útil”.
—Les enquestes no són tan optimistes com vostè, amb Unides Podem.
—Les enquestes són una eina d’intervenció política. D’algunes, ni en sabem l’empresa.
—O siga que superaran el 5%. S’hi jugaria els dos braços.
—Aquests dubtes han circulat amb una finalitat d’intervenció política per part de determinats partits i mitjans. Per sort, en democràcia el veredicte no el donen els mitjans de comunicació, sinó la ciutadania.
—A València, molta gent tem que la llista d’Unides Podem —que ja no aconseguí representació en 2019— evite un tercer govern progressista. Hauria calgut esprémer les opcions d’acord amb Compromís i presentar-se units —com a Torrent, Gandia, Elda o Crevillent— fins al punt de renunciar a Pilar Lima com a candidata? N’era el gran obstacle.
—L’últim baròmetre municipalde la ciutat de València anticipa clarament l’entrada d’Unides Podem. Serà una força decisiva perquè hi haja aquest tercer govern progressista, plenament alineat amb el de la Generalitat...
—… Perdone, i d’on li arribaran els vots? De Compromís? Del PSPV?
—Dels ciutadans. El resultat de 2019 fou una anomalia històrica. A València sempre hi ha hagut espai per a una esquerra com la que avui representa Unides Podem.
—En 2011, aquest espai tampoc no va obtenir-hi representació. I l’alcalde actual, Joan Ribó, l’ocupa en bona mesura.
—En absolut.
—En què s’hi diferencien?
—Podria citar les polítiques d’habitatge municipals, que són inexistents…
—… En el mandat anterior, amb Podem a la Regidoria de Vivenda, encara ho van ser més.
—Jo no jutge això. Vostè m’ha preguntat per Ribó i jo constate la carència absoluta de polítiques d’habitatge a València. Com a veí, sé com seria d’important que Unides Podem tornara a ser decisiu en la ciutat. Dit això, ens hauria agradat sumar esforços, però d’altres han rebutjat qualsevol possibilitat d’unitat. Ara cadascú ha de mobilitzar les seues bases.
—Tornem a la política autonòmica: enyora Mónica Oltra?
—No, no... Però reconec la seua tasca política, ha sigut una personalitat important en la política valenciana i li desitge el millor.
—Ha afirmat que, sense ella, la coalició Compromís ha passat a estar controlada pels sectors “conservadors”. Joan Baldoví és conservador?
—És obvi que avui Compromís està hegemonitzat per sectors més conservadors. Alguns sectors volen fer d’aquest espai polític una cosa semblant al que va ser Convergència i Unió en Catalunya. Em sembla obvi. El Compromís de Mónica Oltra no és el Compromís de Joan Baldoví, això ho sap tota la Comunitat Valenciana.
—Però quines parts del discurs de Compromís li evoquen CiU?
“Alguns sectors de Compromís volen fer d’aquest espai una cosa semblant a CiU”
—Només dic que Compromís ara té una hegemonia diferent. Això es nota en les qüestions que van sorgint… Quan hi va haver la polèmica a propòsit de Juan Roig i les grans superfícies, qui primer va eixir a criticar la nostra denúncia pública va ser Baldoví. I quan es va produir el debat sobre la llei del “solo sí es sí”, Compromís va mantenir una posició equidistant que més endavant, afortunadament, ha reconduït…
—Pel que comenta, diria que el PSPV i Compromís estan ideològicament més a prop que Compromís i Unides Podem?
—Sí.
—Ho diu molt convençut.
—No en tinc dubte. Nosaltres hem mantingut una posició rebel, de defensa dels interessos populars. Tothom ha pogut constatar-ho. Volem governar des de l’esquerra, i això sovint suposa confrontar amb el poder.
—Era director general amb Yolanda Díaz. Ha parlat amb ellaen els últims mesos?
—Parle amb Yolanda Díaz, però les meues converses amb ella són una qüestió absolutament privada.
—Parlen amb assiduïtat?
—Parle amb ella quan ho he de fer.
—Li ha demanat que no faça campanya per Compromís?
—Nosaltres hem construït una via tan ampla com ha estat possible i confiem en els nostres militants i simpatitzants per a fer la campanya electoral. A partir d’ací, aspirem a rebre el suport dels nostres referents: Ione Belarra, Irene Montero, Enrique Santiago, Alberto Garzón, Pablo Iglesias i, òbviament, Yolanda Díaz.
—No s’imagina Díaz demanant el vot per a Compromís, doncs.
—No em preocupa la manera d’enfocar la campanya d’unes altres forces. La meua preocupació és que els nostres militants i simpatitzants estiguen mobilitzats i esperançats.
—També és molt amic d’Iglesias. Fins i tot més.
—De fa molt.
—Tan amic que ell ha dit que no s’imagina un valencià votant algú que no siga Héctor Illueca.
—Procure parlar amb tots i, després de tants anys, puc afirmar que mantinc una bona relació amb tots dos. Podríem qualificar-la d’amistat.
—I què pensa en veure Iglesias opinant sobre tot, impulsant una televisió, participant en tertúlies radiofòniques, marcant la línia de Podem… No creu que un polític que ha ostentat tanta responsabilitat hauria de fer un pas al costat i no generar conflictes?
—Qui marca la línia en Podem és Ione Belarra i els seus òrgans de direcció. Ignorar la tasca que estan fent és una falta de respecte.
—Ell es posiciona cada dia sobre qüestions polítiques de màxima actualitat. És normal?
“PSPV i Compromís estan més a prop que Compromís i Unides Podem”
—Una cosa és què diga ell, i una altra, qui marca la línia política del partit, que és Ione Belarra i els òrgans col·lectius de direcció. Pablo Iglesias representa una cosa molt important: l’Espanya rebel. Representa el que va ser un moviment d’impugnació molt fort d’una generació de joves que volia canviar el país i ha tingut una transcendència enorme en la política espanyola. M’atreviria a dir que és el personatge polític més important des de la Transició. Ara està dedicat a allò que més li agrada: la comunicació. I fa molt bé. És molt important que en l’espai públic hi haja veus que defensen idees d’esquerres, republicanes i que qüestionen l’statu quo. Això fa ell, i jo espere que no calle mai.
—És positiu per al conjunt de l’esquerra, i en concret per a Unides Podem, aquesta sobreexposició?
—Siguem honestos. Els mitjans de comunicació són l’actor polític fonamental de la política actual. Aprofite l’entrevista, per cert, per a recomanar un llibre, La era del conspiracionismo, del meu bon amic Ignacio Ramonet, on exposa la tesi dels mitjans com a actors polítics que intervenen en la política. És molt important que a l’espai públic s’escolten veus que plantegen idees diferents.
—Acabem. Què li diria a un elector valencià que dubte entre les paperetes del PSPV, Compromís i Unides Podem?
—Li diria que la Comunitat Valenciana pot canviar Espanya, però que, per aconseguir-ho, ens cal una nova correlació de forces. El pròxim Consell ha de ser capaç de presentar, a l’inici de la legislatura, una proposta de reforma constitucional que convide el conjunt de l’Estat a dialogar sobre el model territorial o el problema del finançament, que convide el país a dialogar sobre l’evolució de l’Estat autonòmic i la necessitat de transitar cap a un model federal, integrant les comunitats autònomes en la direcció política de l’Estat. Hem de convidar el país a dialogar sobre l’article 136 de la Constitució i la Llei d’estabilitat pressupostària, que laminen l’autonomia pressupostària de les comunitats. Necessitem un Consell amb una correlació de forces diferent que transforme el model productiu i integre els sectors productius, les pimes, els autònoms, els treballadors assalariats, l’economia social… Necessitem el seu suport per a seguir la senda que hem traçat i aprofundir en les transformacions.