La plaça Xúquer de València, a tocar de la Universitat Politècnica de València i del Campus de Tarongers de la Universitat de València, és un dels centres neuràlgics de l'oci nocturn juvenil. Al voltant del jardí que exerceix de rotonda i d'espai públic per als vianants a parts iguals, hi ha una destacada concentració de restaurants, els quals s'han convertit en la primera parada d'uns dies de festa que tenen com a estació final els pubs del voltant i les discoteques properes. A l'enclavament, de fet, hi ha una extensa oferta gastronòmica.
Entre bars, restaurants i franquícies, ressalta una cadena de nom nord-americà i que aposta pel monocultiu importat dels Estats Units de l'hamburguesa en detriment de la rica dieta mediterrània. Denominada de The Black Turtle, va ocupar darrerament les pàgines salmó dels diaris. Atitlan va adquirir a finals de novembre l'empresa Cuarta Pregunta SL, propietària de la cadena d'hamburgueses. Amb aquesta transacció econòmica, el fons d'inversió passava a gestionar els nou restaurats que tenia la franquícia arreu del País Valencià, els quals estan situats a València, on hi ha sis, Alacant, Xàtiva (Costera) i Sagunt (Camp de Morvedre).
Aquesta compra, però, no era l'única que realitzava Atitlan. En setembre, adquiria Frutas Romu, una firma dedicada al negoci dels cítrics que compta amb més 1.300 hectàrees cultivades al País Valencià, Múrcia i la part sud-oest d'Andalusia. La febra inversora responia a l'estratègia que des de fa uns anys ha impulsat el grup empresarial fundat per Aritza Rodero, qui va treballar a Londres als bancs Merrill Lynch i Goldman Sachs, i Roberto Centeno, el qual va conèixer Rodero en les citades entitats financeres.
Dels dos fundadors, Centeno ha sigut qui ha acaparat el focus mediàtic. Fill de l'exconseller delegat de Campsa del mateix nom, aquest directiu està casat amb Carolina Roig Herrero, una de les quatre filles del magnat de Mercadona, Juan Roig. Atitlan, de fet, va experimentar un creixement destacable quan l'any 2010 va especialitzar-se a insuflar aire financer a proveïdors de Mercadona. Verdifresh, de l'àmbit de les verdures; Naturvega, qui elabora salses; Dafsa, encarregada de fabricar sucs, i Bynsa, productora de menjar per a mascotes domèstiques, foren algunes de les companyies en les quals actuaren.
En aquella etapa, el vehicle d'inversió cofundat pel gendre de Roig va intentar pujar sense èxit per Ribera Salut, un gegant sanitari amb diverses concessions atorgades per la Generalitat Valenciana del PP. Cinc anys després de perdre la subhasta va llevar-se l'espineta amb l'adquisició d'un percentatge de les accions del grup mèdic privat Nisa, les quals va vendre posteriorment en una estratègia de desinversió en sectors com ara la sanitat o l'hoteler.

Atitlan també va intentar quedar-se amb la gestió de la Fórmula 1, la qual restava en mans de la firma pantalla Valmor, presidida per l'empresari tauleller i oncle de la dona de Centeno, Fernando Roig. Fins i tot, va estar esquitxada en una operació policial contra els negocis de la família Pujol: la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) va registrar la seu d'Atitlan per les inversions immobiliàries conjuntes amb Drago Capital, una mercantil vinculada a Oleguer Pujol.
El fons, però, va canviar d'estratègia. Amb una gran capacitat financera que supera els 1.000 milions d'euros disponibles per invertir, Atitlan s'ha transformat en un gran grup empresarial. Segons les dades oferides a la seua pàgina web, les societats que controla compten amb 2.520 treballadors, tenen una facturació de 437 milions d'euros i un benefici abans d'interessos, impostos, amortitzacions i depreciacions, conegut pel terme anglosaxó d'ebitda, de 92 milions d'euros.
Oli, llenguats i fruits secs
Per registrar aquestes marques econòmiques, Atitlan compta amb diverses inversions dintre del sector agroalimentari. Del bracet del principal envasador d'oli del planeta, el hòlding portuguès Nutrinveste, el fons cofundat pel gendre de Juan Roig ha impulsat la joint-venture Elaia. Es tracta d'una associació empresarial dedicada a la producció i la venda a granel d'oli d'oliva. Amb més de 15.000 hectàrees cultivades, ostenta plantes i almàsseres a l'Estat espanyol, Marroc i Portugal. D'acord amb la web del grup empresarial valencià, és el primer operador mundial d'oliveres en tanca. Al camp alimentari, suma la firma de comercialització de fruits secs Nutlaia SL i la companyia de restauració Blackrussafa SL.
Centeno, al seu torn, és directiu d'altres mercantils del sector que ha convertit el seu sogre en una de les fortunes més importants del País Valencià i l'Estat espanyol. Ostenta la presidència d'Expanding Possibilites SL, que té com objecte social la fabricació de productes alimentaris per animals de companyia, i de Luca Cierracaminos 18 SL, dedicada a l'exportació de productes alimentaris per al consum animal. Aquesta darrera mercantil és propietat de Futuro Lucas SL, impulsada per l'empresari agroalimentari Johan Allard. El gendre de Juan Roig, a més, és conseller de Computer Associates Spain 21 SL. Està presidida per Félix Eguía, un home de negocis basc que va estar al capdavant de l'interproveïdor de Mercadona Ibersnacks.
Les tres empreses amaguen una particularitat comuna, al marge de comptar amb Centeno en el seu consell d'administració. Totes van estar impulsades per l'alquimista societari Ramón Cerdà Sanjuan, un empresari dedicat a subministrar mercantils que han aparegut en diferents casos de corrupció com ara Gürtel, Brugal o Nóos, així com en jugades farcides d'ombres com ara la construcció de la residència de tercera edat de Xàtiva (Costera).
A banda dels negocis particulars de Centeno, Atitlan controla altres companyies vinculades a la primera part de la cadena alimentària. Sea 8 Porto SL, líder mundial en l'aqüicultura del llenguado, és una de les joies del grup empresarial. Com a filial de la piscifactoria amb plantes a Galícia i Portugal, tenen Aquacria Arousa SL. Al consell d'administració de l'empresa d'Atitlan, s'asseu com a conseller Pablo Cotino, segons el portal d'informació mercantil Empresia. Cotino va ocupar la direcció general de Transports durant els darrers mesos del conservador Alberto Fabra al capdavant de la Generalitat Valenciana. Abans havia comandat Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana en substitució de Marisa Gracia, amb una gestió qüestionada per l'accident del metro de València del 2006.
Febra fotovoltaica
Si l'oncle de la seua dona, el president del Vila-real CF Fernando Roig, ha reactivat durant els darrers anys la seua participació en el negoci de l'energia renovable, el fons cofundat per Centeno i Rodero ha vist en la instal·lació de plaques fotovoltaiques un nínxol de mercat extremadament rendible. De fet, el fons d'inversió ha impulsat els darrers dies la firma Atitlan Helios SL, amb la qual es pretén aixoplugar el magma de societats vinculades a l'àmbit energètic, especialment aquell relacionat amb la llum solar.

Segons la informació estreta dels portals d'informació societària Empresia i Infocif, Atitlan té interessos en les mercantils dedicades al sector energètic Ateles Invest SL, Balaena Invest SL, Bigeye Invest SL, Canis Lupus Invest SL, Carcharodon Invest SL, Cetrocercus Invest SL, Chelonia Invest SL, Corbetti Invest SL, Diceros Capital SL, Dugong Invest SL, Forest Elephant Invest SL, Gorilla Invest SL, Gray Whale Invest SL, Holdco Fv Levante 01 SL, Imbricata Invest SL, Javan Rhino Invest SL, Mountain Plover Invest SL, Pongo Abeli Invest SL, Turisiops Invest SL i Vulgues Velop Invest SL. La xarxa, però, va més enllà. A través de Midco Fv Secundis, administra Berigei Invest SL, Bison Management SL i Kirin Mangament SL. I mitjançant Midco Fv Primus SL, Hippotamus Invest SL.
Com si es tractara d'una teranyina sense fi, el grup empresarial valencià compta amb sis societats més del sector energètic controlades per Midco Fv Quintius SL: Dendrobates Invest SL, Giant Panda Invest SL, Lycaon Pictus Invest SL, Oliver Ridley Turtle Invest SL, Panthera Tigiris Invest SL i Polar Bear Invest SL. L'esquema es repeteix amb Midco Fv Tirius SL, la qual és propietària de Chimpanzee Invest SL i Marine Iguana Invest SL. Centeno, fins i tot, és representant de la firma Rayuela Renovables SL, amb directius vinculats al fons d'inversió especialitzat en energies renovables que va llençar Alfonso Botín, fill de l'expresident de Bankinter i màxim accionista de l'assegurança Línea Directa. Atitlan, no debades, ha col·laborat com a inversor minoritari en els projectes d'Aleph Capital, la gestora promocionada pel nebot de l'exreferent del clan bancari de Cantàbria.
Senyors de la rajola
L'aposta pel sector de les renovables i les plaques fotovoltaiques s'ha combinat amb un negoci fortament tradicional, com és l'activitat immobiliària. Atitlan acumula diverses empreses dedicades a la compravenda d'edificis, l'adquisició i alienació de valors mobiliaris o la promoció immobiliària. Algunes d'aquestes companyies, a més, presten serveis financers. Segons els buscadors d'informació societària Empresia i Infocif, té interessos en Acrox Capital SL, Ares Proyectos Beta SL, Ares Proyecto Gamma SL, Atitlan Beta SL, Atitlan Harvest SL, Balaenoptera Borealis Invest SL, Beta Partners SL, Enadiz Real SL, Greenler Solutions SL i Tagus Tao SL. El mateix Centeno és directiu, per la seua banda, d'altres firmes immobiliàries com ara Empire Scandinavia Spain SL, Etendard Solution SL, Cerycer Inversioens Inmobiliarias SL i Ciudad Justicia de Córdoba, la qual és propietària del dret d'ús dels terrenys del recinte judicial de la ciutat andalusa.
Tot i comptar amb un gran nombre de societats vinculades al negoci de la rajola, el grup empresarial valencià agrupa les seues inversions immobiliàries en Ares. Segons les informacions facilitades a la seua pàgina web, Atitlan ostenta 200.000 metres quadrats de lloguer, 100 habitatges en promoció i 1,5 milions de metres quadrats de sòl en gestió. Una gran part d'aquestes parcel·les són conseqüència de la seua entrada en NAU, una promotora vinculada a la família Ferrando. Aquesta nissaga va presidir durant més d'una dècada a través de Rafael Ferrando, exmilitant carlista processat en diversos escàndols lligats a la gestió de Bankia i accionista minoritari d'una de les concessions de la ITV que va adjudicar l'expresident valencià Eduardo Zaplana. L'excap del Consell està imputat, precisament, per les suposades irregularitats que van planar en les diferents licitacions.
Gràcies a la seua entrada en NAU, Atitlan ha aconseguit terrenys extremadament cobejats com els del PAI del Grau, ubicat al triangle urbanístic d'or de València. L'adquisició de les parcel·les a través d'una subhasta bancària va estar envoltada de polèmica: l'oferta del fons del gendre de Juan Roig era la més barata i les condicions de la convocatòria van canviar-se una vegada s'havia promocionat la puja pels sòls. A més, els promotors podrien beneficiar-se d'una quitança de les càrregues urbanístiques contemplades arran de l'herència enverinada de la Fórmula 1, un fet marcadament onerós per a l'erari públic valencià. L'associació amb la família Ferrando ha possibilitat, al seu torn, la compra de 80.000 metres quadrats al Parc Central, entre altres actuacions immobiliàries emmarcades en l'urbanisme més depredador del territori.

Atitlan, a més, comparteix altres companyies lligades a la família Ferrando, com ara Nuevas Actividades de Desarrollo Urbano SL. En aquesta empresa, exerceix com a apoderat solidari l'exdirector de l'àrea immobiliària de Bancaixa, Manuel Setién Zuriaga, qui va estar processat per les irregularitats en la gestió de Bankia. La presidència de l'empresa recau en Isaleti Valencia SL, de la qual la constructora Gesfesa és sòcia única. Isaleti Valencia SL, de fet, encapçala el consell d'administració de Clubisa SA, on Atitlan gaudeix d'un seient. Amb NAU i Espacios Comerciales del Ensanche SL com a socis únics, també té presència una altra nissaga de la burgesia valenciana: els Gómez-Lechón.
Amb el fons d'inversió traspassant la frontera de l'Estat espanyol per invertir 12 milions d'euros en actius immobiliaris a Portugal, l'adquisició més mediàtica fou la compra de la vella Lubasa, rebatejada després com a Obinesa i actualment denominada Mosaiq. Habitual dels grans projectes impulsats durant els diferents governs del PP al País Valencià, Lubasa va aportar de manera irregular 110.200 euros als populars per a les campanyes electorals de 2007 i 2008. La companyia va rebre entre 2005 i 2009 contractes per valor de més de 77 milions d'euros. Gabriel Batalla, antic administrador de l'empresa, va ser condemnat a abonar 154.500 euros per finançar il·legalment la formació conservadora. L'acord amb la justícia, però, va propiciar que evitara la presó.
La constructora va retornar a finals de l'any passat a mans de la família Batalla, una de les més poderoses de les comarques del nord del País Valencià. Tanmateix, Atitlan va mantenir la seua associació empresarial amb la nissaga en els negocis mediambientals, és a dir, en el sector del tractament dels residus. D'aquesta manera, el fons d'inversió continua tenint interessos en Reciclados Palancia Belcaire, una mercantil encarregada de la gestió de la planta d'Algímia d'Alfara (Camp de Morvedre). La seua gestió estava al punt de mira dels ecologistes per la sobredimensió de les instal·lacions i els nivells de rebuig dels residus tractats. Tetma, concessionària de la neteja viària i d'edificis de nombrosos ajuntaments valencians, i Centre Verd són les altres firmes encara vinculades al grup empresarial connectat familiarment amb els Roig.
El gendre del multimilionari de l'agroalimentació, de fet, ha expandit els seus negocis a mercantils especialitzades en la prestació de serveis financers i gestió de mercantils. Apoderat solidari en Atitlan Loans SL, Atitlan Equity Partners SL, Ares Proyecto Alpha SL, Ares Proyecto Loans SL i Destream 2017 SL, ocupa el càrrec de conseller en Ahorro Corporación Financera Holding SL. Com a conseller d'aquesta companyia, hi ha Jaime García-Legaz, exsecretari d'Estat de Comerç amb el govern del popular Mariano Rajoy i expresident d'Aena, l'empresa pública espanyola encarregada de la gestió dels aeroports. García-Legaz va estar esquitxat per la seua relació amb Francisco Nicolás Gómez, més conegut com al Pequeño Nicolás.
Atitlan va executar l'any 2018 la seua opció de compra per erigir-se en el 40% d'Ahorro Corporación Financiera, un dels grups financers històrics de l'Estat espanyol. La jugada va situar-los amb el mateix percentatge accionarial que la britànica StormHarbour. L'exemple de la dimensió que ha agafat la xarxa empresarial teixida per Rodero i Centeno, mediàtic per la seua relació familiar amb la poderosa nissaga valenciana dels Roig.