A fons

Indústria taulellera, el repte energètic d'alliberar-se del gas

El clúster espanyol del taulell, concentrat en un 94% a les comarques de Castelló i amb una aportació al PIB valencià del 2,7%, va viatjar el passat dimecres a Brussel·les per demanar a la Comissió Europea mesures compensatòries per evitar que la transició verda amenace la viabilitat d'aquesta indústria. Amb una dependència absoluta del gas natural, el taulell s'ha enfrontat durant els darrers mesos a l'escala del preu d'aquest combustible i a una pujada del cost dels drets d'emissions, és a dir, els pagaments efectuats per contaminar amb la seua activitat. Un escenari marcadament advers que se suma al principal desafiament: aconseguir una alternativa energètica al gas natural per complir amb les exigències comunitàries de reducció d'emissions. Encara que s'ha apuntat el biometà, l'hidrogen verd, l'electrificació i la captura de C02 com a solucions, cap d'aquestes noves tecnologies està, de moment, prou madura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Brussel·les, centre neuràlgic del poder a la Unió Europea, s'havia convertit en un dels espais de lluita per la supervivència del teixit industrial valencià. Mentre els sindicats de Ford Almussafes viatjaven a la ciutat alemanya de Colònia per salvar la factoria automobilística, la patronal del taulell es plantava el passat dimecres a la capital comunitària per exigir una transició energètica que no amenaçara la viabilitat del clúster industrial localitzat a les comarques valencianes del nord. Del bracet del lobby italià del sector, el president de l'Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (Ascer), Vicent Nomdedeu, reclamava: «És necessari que, des de la Comissió Europea i els governs nacionals, s'acompanye al sector manufacturer en el seu procés de transició i que s'establisca un marc que permeta concedir ajudes compensatòries a escala nacional per aquells sectors industrials que difícilment puguen aconseguir els objectius fixats per la Unió Europea».

Acompanyats del conseller d'Hisenda, Vicent Soler, del PSPV, i de l'europarlamentària socialista Immaculada Rodríguez-Piñero, ambdues organitzacions empresarials es reunien amb Anna Colucci, directora de Competència i responsable de Mercat, Energia i Medi Ambient, així com entregaven una carta dirigida a la vicepresidenta de la Comissió Europea, Margrethe Vestager, per revisar les directives sobre drets d'emissió i per incloure el taulell en el llistat de sectors que poden rebre compensacions per costos indirectes. Les dues patronals, a més, preparen una altra missiva, firmada pel president de la Generalitat Valenciana, el socialdemòcrata Ximo Puig, i pel seu homòleg a la regió d'Emilia-Romagna, on es convidarà Vestager, en la seua condició de comissària de la Competència, a conèixer presencialment el clúster tauleller de Castelló i de Sassuolo.

L'expedició valenciana a la capital política de la Unió Europea era l'últim moviment d'un sector amenaçat per un desafiament energètic d'elevada magnitud. Dependent absolutament del gas natural per desenvolupar el seu procés productiu, el clúster del taulell s'ha enfrontat durant els últims mesos a una escalada incessant del preu del seu principal combustible i un augment del cost dels drets d'emissió, és a dir, dels pagaments que efectua la indústria per reduir la seua petjada contaminant, una exigència de la política ambiental de la Unió Europea. Dues problemàtiques que se sumen al seu principal repte de fons: aconseguir una alternativa energètica renovable al gas natural per assolir les metes de la Comissió Europea en matèria de reducció d'emissions.

Ascer junt amb el lobby industrial del taulell d'Itàlia i representants polítics valencians fent pressió a la Comissió Europea per facilitar una transició verda que no afecte la viabilitat del sector

La superació d'aquest desafiament energètic és imprescindible per dotar de viabilitat a un sector econòmic concentrat pràcticament a les comarques del nord del País Valencià. Amb una facturació al districte industrial de 5.500 milions d'euros l'any 2019 i una recaptació que depassava el pressupost de la ciutat de València, l'impacte a l'economia espanyola és de 3.800 milions d'euros. O dit d'altra manera: representa el 2,7% del PIB industrial estatal. A escala valenciana, l'aportació del taulell és encara major, ja que abasta el 2,7% del PIB del territori i el 14,4% del PIB industrial autòcton. Un clúster que en 2019 va ocupar 21.000 persones, de les quals, segons un informe de la mateixa patronal taulellera, el 85% comptaven amb un contracte indefinit.

Ancorats al gas natural

A escassos dies que el Vila-real CF es jugara la seua continuïtat en la Lliga de Campions a Bèrgam, concretament al complicadíssim camp de l'Atalanta, el president del club groguet, l'empresari Fernando Roig, encara no tenia la menta capficada en el partit de la competició europea. Com a propietari del Grup Pamesa Ceràmica, un hòlding industrial que fabrica el 16,8% del conjunt de les rajoles espanyoles, va expressar públicament la seua preocupació per l'escalada que des de mesos enrere havia experimentat el preu del gas. «És insostenible», va afirmar el president de la primera productora de recobriments ceràmics d'Europa i sexta a escala mundial. L'increment de la tarifa del gas havia passat de representar un 12% de la factura global de la companyia a un 35%. «La crisi energètica afecta directament als beneficis, els quals no estan creixent al mateix ritme que les vendes, un fet que ens ha obligat ha augmentat el preu dels productes un 25%», complementava aleshores José Manuel Llaneza, director general de la companyia taulellera.

Encara que empreses com ara Grup Pamesa Ceràmica havia pogut suportar l'escalada de la tarifa del gas sense haver de prendre mesures extraordinàries en matèria d'ocupació, altres firmes del sector del taulell havien recorregut als expedients de regulació d'ocupació temporal. La multiplicació per sis del preu d'aquest combustible durant 2021 deixava la indústria taulellera tocada. No debades, el preu mitjà del gas havia experimentat una variació del 295% entre gener i novembre del 2021, així com la factura energètica havia pujat un 263% en aquest mateix període. Segons les dades d'Ascer, la factura energètica sobre el valor de les vendes era del 13% en 2020. Un any més tard havia passat a representar el 37%.

«No ens trobem davant una crisi de demanda com en 2008, sinó de costos. Les vendes en 2021 han registrat una tendència positiva, tant en exportació com en el mercat domèstic, no obstant això, la rendibilitat i l'Ebitda [beneficis abans d'interessos, impostos i amortitzacions] de les empreses cau vertiginosament al mateix ritme que augmenten costos tan vitals per a la nostra indústria com ara el gas», expliquen des de la patronal taulellera, que xifren l'impacte global per al sector en 1.250 milions d'euros de sobrecost. Com a mesures a curt termini per contenir la crisi energètica que afecta el sector, Ascer proposa rebaixar els càrrecs elèctrics, reduir l'impost elèctric i al gas, suprimir l'impost d'hidrocarburs, rebaixar l'IVA als productes taulellers, disminuir els peatges de gas i electricitat, eximir del Fons Nacional de Sostenibilitat de l'Energia al sector o confeccionar l'estatut dels consumidors gasintensius.

La patronal del taulell ha denunciat l'escalada de preus del gas i el seu impacte a una indústria icònica del País Valencià| Europa Press

La llista de demandes de la patronal per aturar aquesta crisi energètica i evitar altres esglais a mitjà i llarg termini inclou la modificació del sistema marginalista elèctric per desvincular del preu de l'electricitat la tarifa del gas o la creació d'una plataforma europea que centralitze la compra d'aquest combustible contaminant. Incrementar la connexió elèctrica amb França, l'augment de la generació d'energia renovable, la inversió en sistemes d'emmagatzematge i el foment dels gasos renovables són altres de les accions que el lobby tauleller reclama a les autoritats espanyoles i comunitàries atès la repercussió de la crisi energètica en aquest sector industrial icònic del territori valencià.

Un escenari d'increment dels costos en el procés productiu del taulell que, segons Xavier Molina, catedràtic d'Organització d'Empreses de la Universitat Jaume, «té un impacte preocupant a curt termini, però que, a grans trets, no implicaria un problema en la competitivitat del sector». «El mercat del taulell al qual abasteix el clúster industrial present a la província de Castelló és, principalment, Europa i els Estats Units d'Amèrica, i els nostres competidors, el sector tauleller italià, compta amb les mateixos dificultats de factura energètica. Arran d'aquesta coincidència de costos, no hi ha cap efecte en la posició competitiva, tot que, evidentment, té una repercussió inquietant en el conjunt del sector», desgrana el també autor de l'obra Un model productiu des del territori: cap a la clusterització de l'economia valenciana, editat per la Fundació Nexe.

La crisi diplomàtica i geopolítica a Ucraïna pel xoc d'interessos entre els Estats Units d'Amèrica i els seus aliats de l'OTAN amb Rússia ha afegit preocupació per una possible incidència en la factura del gas, encara que la dependència espanyola del combustible ucraïnès és força menor en comparació a la resta d'estats europeus. «Malgrat aquesta menor dependència d'Espanya, existeix la preocupació que, davant una possible escalada de la tensió entre Rússia i Ucraïna, els preus del gas augmenten encara més si cap», indiquen des d'Ascer, qui completen: «A Espanya, tenim una cistella d'aprovisionament molt diversificada, la qual cosa fa que la nostra situació no siga tan alarmant com pot ser a escala europea o per a altres països. No obstant això, la incertesa i inestabilitat fa que ja vegem un impacte en els preus dels mercats de futurs».

Una vulnerabilitat a qualsevol distorsió en el mercat del gas que prové de l'estructura de consum energètic del procés industrial del taulell. D'acord amb un informe elaborat pel Centre d'Investigació de Recursos i Consums Energètics i la mateixa Ascer, el gas natural acapara el 90% de l'energia emprada, la qual s'utilitza en un 38% per a la cogeneració d'energia i en un 62% per a desenvolupar el procés de fabricació. Si es divideix per les diferents etapes de producció, la cocció s'erigeix en el tram amb més consum energètic, fins a concentrar el 55% d'ús d'aquesta font d'energia bruta i contaminant. L'assecat, en canvi, només necessita el 9% i l'atomització, part en la qual se segmenten les diferents peces, requereix el 36%.

El sector tauleller es juga la seua viabilitat a la reconversió energètica allunyada del gas natural que ha d'anfrontar| Europa Press

«El taulell té una dependència al 100% del gas perquè en tot el procés de producció treballen amb aquest combustible, que aporta l'energia necessària per a dur a terme la part d'atomització, assecar i de coure», ratifica Salva Ferrer, tècnic de sostenibilitat de l'Institut Tecnològic de la Ceràmica, fundat arran d'un conveni entre la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i l'Associació d'Investigació de les Indústries Ceràmiques. «Abans s'empraven altres combustibles. A partir, però, dels anys vuitanta, l'arribada del gas a la província va produir una autèntica revolució energètica. No debades, va començar-se a usar el gas fins que va convertir-se en el combustible predilecte de la indústria. Aquella revolució energètica va contribuir a reduir la petjada d'emissions del sector, ja que el gas era un combustible més net de les energies utilitzades fins aleshores», narra.

Encara que el clúster tauleller ha reduït un 60% les seues emissions des de 1980, la utilització intensiva de gas l'obliguen, segons els paràmetres ambientals de la Unió Europea, a pagar per poder emetre CO₂ a l'atmosfera. «En el nostre procés industrial, necessitem una alta intensitat tèrmica per a coure la ceràmica en els forns, la qual cosa implica un ús intensiu del gas natural. Atès aquestes singularitats energètiques, emetem CO₂ i, en conseqüència, estem subjectes al règim de comerç d'emissions, això és, que hem d'acudir a la compra de drets d'emissió en el mercat», disseccionen des d'Ascer, qui adverteixen de l'escalada del preu dels drets d'emissió de CO₂: «Ha passat de 33,69 euros per tona d'inici de l'any a superar els 85 euros per tona a la fi de 2021 i inici del 2022».

La factura al sector ha augmentat prop del 700%, alimentada, segons l'organització empresarial localitzada a terres castellonenques, per «l'entrada d'especuladors en el mercat de drets, un fet que està unflant els preus». «Hem traslladat a Brussel·les la nostra preocupació i la idoneïtat de limitar l'especulació per evitar que aquest instrument de política ambiental es convertisca en un mecanisme punitiu per a les empreses i fracasse en els seus objectius», afirmen. Els efectes per a la indústria taulellera són elevats: si el preu mitjà de la tona emesa ha experimentat una pujada del 122%, per al sector ceràmic s'ha multiplicat per tres. L'impacte als beneficis d'aquesta indústria s'ha doblat, fins i tot, dues vegades el registrat en l'any 2017 quan el sector representa l'1% de les emissions de C02 d'Espanya.

Alternatives immadures

La necessitat de reduir les emissions per apaivagar les conseqüències del canvi climàtic, fixades en els objectius ambientals de la Unió Europea de retallar-les a la meitat per al 2030 i d'aconseguir la neutralitat climàtica per a 2050, empenta el sector tauleller a la recerca de noves tecnologies i fonts d'energia netes que substituïsquen l'actual consum d'un combustible contaminant com ho és el gas natural. «Els compromisos climàtics marcats per la Comissió Europea obliguen a una reconversió energètica del sector, quan l'optimització en l'ús de combustible és pràcticament total, és a dir, que hi ha poques possibilitats de millorar el procés productiu per consumir menys gas. L'alternativa al gas natural implica rellevar-lo de manera dràstica per altres energies netes o per una combinació d'aquestes. Les millors posicionades, de moment, són el biometà, l'hidrogen verd, l'electrificació o la captura de C02», desgrana Ferrer.

La Generalitat Valenciana, Ascer, BP i ANFFECC van firmar fa unes setmanes una acord per la descarbonització del sector

Segons l'estudi Informe de tecnologies de descarbonització, confeccionat pel Centre d'Investigació de Recursos i Consums Energètics (CIRCE) a encàrrec d'Ascer, cap de les tecnologies en recerca ha obtingut prou grau de maduresa. El biometà, per exemple, s'observa com la via més senzilla cap a la descarbonització i podria contribuir-hi de manera important, en cas d'existir una política de suport al combustible que enderrocara les actuals barreres econòmiques i de competitivitat. Tanmateix, s'avisa que la seua disponibilitat seria insuficient per facilitar una descarbonització total.

«L'hidrogen verd és una de les fonts d'energies que estan millor posicionades dintre d'aquesta terna d'opcions per rellevar el gas natural. De fet, hi hauria la possibilitat de treballar en la introducció progressiva d'aquest combustible en combinació amb el gas. Ara bé, l'hidrogen encara ha de superar diversos interrogants. Una d'aquestes incògnites és que quan empres hidrogen, l'atmosfera del forn canvia», analitza Ferrer, qui afegeixen: «Quan cremes hidrogen, a més, pot crear-se vapor d'aigua, el qual pot danyar el producte final o el refetor del forn perquè tens aigua i es poden condensar els elements que hi tens dintre». «D'acord amb les investigacions realitzades fins al moment, és inviable emprar hidrogen al 100% en el procés d'elaboració ceràmica», afirma.

L'informe de la patronal taulellera i del CIRCE suma més inconvenients de l'hidrogen verd: la manca de competitivitat econòmica fins al 2050, la disponibilitat elevada per no tenir una elevada capacitat de transport fins a la mateixa data o la necessitat d'incentivar-lo amb inversions públiques per fer-lo viable com a vector energètic. «Encara està en fase d'investigació. Es requereix una adaptació del procés industrial ceràmic per usar-lo i analitzar la seua influència en la qualitat del producte», assenyala l'organització empresarial del sector. Antonio Turiel, investigador del CSIC, tanmateix, va indicar en unes jornades sobre els reptes energètics del taulell que era «l'única alternativa raonable a mitjà i llarg termini».

L'electrificació també estaria envoltada de desavantatges, com ara la manca de disponibilitat tecnològica madura per poder electrificar el procés de producció, la necessitat de realitzar un canvi tecnològic radical que requeriria una inversió industrial molt important que minvaria la competitivitat i l'insuficient subministrament elèctric per cobrir la demanda sectorial. La captura de CO₂, però, sí que tindria punts positius: «Si supera les barreres tecnològiques, pot ser una alternativa en 2030 sempre que existisquen possibilitats en Espanya per a l'ús i emmagatzemament del CO₂ capturat», expressen des de la patronal a partir de l'estudi del CIRCE. Ara bé, són escèptics perquè «els sistemes de captura existents en el mercat no són adequats per captar el CO₂ en el taulell», atès que les concentracions de CO₂ en els corrents de gas estan molt diluïdes.

«El problema més gran és que no hi ha alternatives a curt termini que permeten substituir al gas natural en el procés productiu i el ritme que ha marcat Europa per a descarbonitzar la indústria és irreal i no es pot complir», denuncien des del lobby industrial del taulell, qui van reclamar a la Comissió Europea en la reunió del dimecres passat «establir un marc de treball dins de les directrius d'ajudes d'estat que permeta als estats membres fer costat econòmicament als sectors industrials que difícilment poden escometre la seua descarbonització a mitjà i llarg termini; i, d'altra banda, configurar un marc dins de les directrius d'ajudes d'estat que permeta als estats membre subvencionar les tecnologies verdes a aplicar pels sectors en el trànsit des que siguen tècnicament viables fins que siguen econòmicament viables».

A pesar de la immaduresa de les alternatives, el sector tauleller ha efectuat passos per intentar complir amb la reconversió energètica, com ara amb l'acord firmat entre BP, Ascer i l'ANFFECC, una altra organització empresarial que aixopluga a industrials del taulell, amb el suport de la Generalitat Valenciana. «L'objectiu és identificar conjuntament sinergies i oportunitats de col·laboració i explorar i desenvolupar en un futur solucions tècniques que permeten a BP subministrar hidrogen verd i biometà a les empreses que formen part d'Ascer i ANFFECC, per a una futura substitució del gas natural en els nostres processos. Comptar amb la planta de BP a la nostra província i a escassos 30 km de la majoria de les plantes industrials és un avantatge competitiu i una font de possibles sinergies», sostenen des d'Ascer. «Tot i que aquesta reconversió energètica és un autèntic repte, pot suposar una oportunitat per crear al voltant del clúster tauleller una indústria vinculada amb noves tecnologies energètiques», apunta Molina.

Amb 60 taulelleres com ara Pamesa, la qual ha declinat respondre les preguntes d'aquest setmanari sobre el repte energètic del sector, impulsant el projecte d'una fàbrica 100% elèctrica a Vila-real (Plana Baixa), l'Institut Tecnològic de la Ceràmica ha engegat diversos projectes per al sector amb el finançament de la Generalitat Valenciana i, més concretament, de l'IVACE, com ara l'Hipercarbònic o l'Energètic, en el qual des del punt de vista experimental, s'assagen diverses estratègies d'optimització i augment de l'eficiència energètica del procés de fabricació ceràmic, però on també es pretén anar més enllà amb la proposta d'alternatives basades en nous processos productius. «Esperem que les iniciatives de recerca compten prompte amb fons europeus. És fonamental apostar per la investigació per dotar de futur al sector tauleller», expressa Ferrer. Sense nous descobriments, no debades, s'albira complicat superar l'enorme repte energètic que enfronta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.