La setmana passada, Juan Roig va comparèixer davant la premsa per presentar els resultats de Mercadona. Mitjans de tot l’Estat i fins i tot de Portugal (té allà 39 punts de venda) es van desplaçar fins a la seu que la companyia té a Tavernes Blanques, a l’Horta Nord. Convertit en la quarta fortuna d’Espanya, l’expectació pel que poguera explicar Roig era màxima, després d’unes setmanes en què Unides Podem l’ha convertit en el blanc de totes les crítiques. “Se sent un ‘capitalista despietat’?”, li va preguntar un periodista quasi al final de la roda de premsa, en referència als epítets llançats per la ministra Ione Belarra a finals de gener. Abans, altres companys dels mitjans li havien fet preguntes en la mateixa direcció, però cap de forma tan directa. “Em sento orgullós dels meus fets”, va respondre el fundador de Mercadona.
Prèviament, Roig havia explicat que la contribució tributària de Mercadona a les arques públiques havia estat de 2.263 milions d’euros, que s’havien creat 3.000 nous llocs de treball i que ell i la seua dona, Hortensia Herrero, havien invertit 80 milions d’euros en activitats diverses: el Roig Arena, la restauració de patrimoni arquitectònic, Lanzadera...
La roda de premsa havia estat pensada al mil·límetre. Es tractava de donar els resultats: una facturació rècord, de 31.041 milions d’euros i uns beneficis nets de 718 milions d’euros (un 5% més que l’exercici anterior), però també, i sobretot, de subratllar la contribució de Mercadona a la societat. Una mena d’acte de contrició per esvair les sospites d’una part de l’opinió pública.
Al capdavall, Mercadona, líder en el sector amb un 27% de quota de mercat, ha estat les darreres setmanes en l’ull de l’huracà. Especialment Unides Podem l’acusa de ser la responsable, juntament amb la resta del sector de la distribució, dels increments de preus dels aliments de primera necessitat. En la nota de premsa que la companyia va enviar als mitjans es contravenia la màxima segons la qual els titulars redactats des d’un gabinet de premsa han de posar l’èmfasi en els aspectes positius i ignorar els negatius. “Mercadona factura 31.041 milions, un 11% més, i la inflació redueix el seu marge i rendibilitat”, titulava. Les mencions a la reducció del marge i la rendibilitat hauria estat impensable en un altre context.
Un Everest de preus
La casualitat va voler que el mateix dia en què Mercadona presentava resultats, l’Institut Nacional d’Estadística publicara l’IPC corresponent al mes de febrer. Les dades no donen treva a les economies domèstiques: el preu dels aliments van continuar pujant durant el darrer mes. Els aliments van ser el febrer de 2023 un 16,6% més cars que el febrer de 2022. Es tracta del major increment en els darrers 29 anys. Els augments són especialment notables en alguns productes. Comprar un quilo de sucre avui és un 52,6% més car que fa un any. La llet s’ha apujat d’un 33% i els llegums i les hortalisses són un 23,6% més cars.
Supermercats com Mercadona neguen rotundament que hagen aprofitat la conjuntura per ampliar els seus marges
És significatiu, a més, que la majoria de productes de primera necessitat ha incrementat els seus preus des de l’1 de gener d’aquest any, una circumstància que evidència l’impacte limitat que, fins ara, han tingut les mesures de l’executiu de Pedro Sánchez. El Govern espanyol va reduir l’IVA dels productes de primera necessitat des de l’1 de gener passat i durant tot el primer semestre. Així, es va eliminar l’IVA als productes de primera necessitat que fins aleshores tributaven el 4% (això és: pa, farines, llet, formatge, ous, fruites, verdures, hortalisses, llegums i tubercles) i es va reduir del 10% al 5% el de productes com l’oli d’oliva, les llavors i la pasta. A més, va crear un bo de 200 euros per a les famílies amb pocs recursos. Els aliments de primera necessitat, però, han continuat la seua senda alcista.
La dinàmica d’escalada de preus alimentaris a l’Estat no és molt diferent de l’experimentada al conjunt de la Unió Europea. Segons les darreres dades d’Eurostat, el gener passat la taxa harmonitzada interanual va escalar fins al 18,4%. En 14 països, l’increment va ser superior, com ara a Alemanya (20,5%) o Portugal (31,1%). Són xifres inèdites en la història recent del club comunitari i han encès les alarmes sobre els efectes que aquest increment de la cistella de la compra té sobre el poder adquisitiu de les llars, especialment entre aquelles famílies més vulnerables.
Segons el sector de la distribució, l’increment dels preus de l’energia, agreujat per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, unit a un mal any de collites, està en l’origen d’aquesta escalada de preus. “Estem davant d’un problema de costos, no de preus. Tenim una pujada de preus en origen del 35%, de preus industrials del 20% i de l’IPC del 15%. Això demostra que tota la cadena i, particularment, la distribució, hem actuat com a dic de contenció. Hem actuat amb la màxima responsabilitat”, assegura Pedro Reig, director d’Asucova (Associació de Supermercats de la Comunitat Valenciana). Segons Reig, l’escalada de preus de la cistella de compra va iniciar-se més tard que l’increment de la inflació, per un efecte de decalatge.
Beneficis sota la lupa
Les mirades, tanmateix, estan posades sobre els grans supermercats. En una enquesta de la Universitat d’Aarhus, a 5.000 ciutadans de 10 països de la UE, el 48% dels enquestats van assegurar que els distribuïdors i fabricants s’estan beneficiant de la situació. “Hi ha empreses que, tot aprofitant la conjuntura, estan augmentant els seus marges, especialment els fabricants d’aliments i les cadenes de distribució”, assegura Rubén Sánchez, portaveu de Facua. “Les companyies de distribució estan traslladant tots els costos a preus i, en alguns casos fins i tot estan anant més enllà. Poden fer-ho perquè la demanda s’està sostenint o bé gràcies als pressupostos públics o a l’estalvi acumulat durant la pandèmia”, critica Carlos Martín, responsable del Gabinet Econòmic de Comissions Obreres.
Els darrers temps, el sindicat treballa en el disseny d’una eina que permeta calcular el marge de cadascun dels agents que intervenen en la cadena. Per elaborar-lo, utilitzen tres fonts de dades: l’Agència Tributària, la central de balanços del Banc d’Espanya i les xifres sobre les cadenes de valor del sector agroalimentari que publiquen algunes autonomies. Les dades preliminars indiquen que, si es comparen les dades de 2019 i 2022, el 80% de l’increment dels beneficis correspon als majoristes, mentre el 20% als minoristes.
Tanmateix, supermercats com Mercadona neguen rotundament que hagen aprofitat la conjuntura per ampliar els seus marges. La companyia valenciana assegura que ha reduït el seu marge en 0,6 punts, la qual cosa situa la seua rendibilitat en el 0,025 euros per euro venut, enfront del 0,027 euros de l’any anterior.
Tant des de Facua com des de Comissions Obreres critiquen la manca de voluntat del Govern espanyol per dotar de transparència les cadenes vinculades a l’alimentació. El Ministeri d’Agricultura, de fet, va deixar de publicar les dades de l’Observatori de la Cadena de Valor fa dos anys, amb la qual cosa resulta molt difícil saber quant guanya cadascuna de les baules que fan possible que els productes vagen des de l’hort fins al plat. “Hi ha un greu problema de transparència que impedeix saber qui està guanyant què”, critica Carlos Martín.
“Caldria que el Govern espanyol —afegeix Rubén Sánchez— actuara com el Govern francès i fera un estudi sobre l’evolució dels marges en tots els sectors. El Ministeri d’Agricultura ni tan sols ha complit el seu compromís de controlar els preus dels aliments als quals se’ls ha reduït l’IVA en el punt de venda. Van dir que ho controlarien a partir de gener, però no han fet pública ni una sola dada. És a dir, que o no ho estan analitzant o no volen que trascendisquen els resultats perquè hi ha un alt grau d’incompliment”. A principis d’any, Facua va denunciar que almenys en 52 productes no s’havia aplicat la disminució de l’IVA decretada pel Govern.
El mirall francès
Així les coses, i a la vista dels innocus resultats de la disminució d’aquest impost, cada volta són més les veus que reclamen mesures contundents. El setembre passat, la ministra Yolanda Díaz ja va suggerir l’opció de topar els preus d’entre una vintena i una trentena de productes de primera necessitat. La seua proposta, tanmateix, va caure en sac foradat.
El debat es va reactivar fa dues setmanes, després que el Govern francès, enmig d’un clima social de descontentament, anunciara que havia arribat a un acord amb les grans companyies de la distribució per tal que aquestes dissenyen una cistella antiinflació. L’acord deixa llibertat a cada empresa per triar els productes. La mesura persegueix mitigar la inflació dels productes alimentaris, que el febrer passat es va encimbellar fins al 14,5% i va acompanyat d’un estricte control per part del Govern per tal que la mesura no acabe perjudicant els productors.
Carlos Martín: “Hi ha un greu problema de transparència: no sabem qui guanya què”
La mesura, però, ha estat rebuda amb indiferència pel sector socialista del Govern espanyol. La màxima de Luis Planas, com la de la ministra d’Economia, Nadia Calviño, és que la competència entre supermercats funcionarà i el mercat s’autoregularà. A Espanya cinc companyies copen al voltant del 40% de la distribució: Mercadona (27%), Carrefour (9,8%), Lidl (6%), Dia (4,4%) i Eroski (4,3%).
“Som partidaris d’aplicar la Llei de comerç, intervindre els preus de productes bàsics o controlar els marges, o bé totes dues coses”, assegura Rubén Sánchez, que recorda que mesures d’aquest tipus ja es van aplicar durant la pandèmia en el cas de les mascaretes. “Són mesures complicades, però el Govern ha d’estar per a això: per posar-se al costat dels consumidors i protegir-los”. “Ens cal un control de marges a l’estil francès i fer un seguiment empresa a empresa”, afegeix Carlos Martín, el qual es mostra molt crític amb l’actuació del Govern. “S’ha demostrat que hi ha mesures que tenen efectes positius, com l’aplicació de l’excepció ibèrica. Ací, però, la part socialista del Govern ha optat per posar-se de perfil. La impressió és que el Govern ha abandonat el pont de comandament”. Per a José María Álvarez Coque, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Politècnica de València i expert en economia agrària, el gran risc de topar els preus de determinats productes és que això acabe repercutint negativament sobre els preus que reben els productors o bé que tinga com a conseqüència que la gran distribució opte per aprovisionar-se de països tercers.
La fitxaautonòmica
Governs autonòmics com el valencià ha optat per moure fitxa a la vista de la inacció de l’executiu de Pedro Sánchez en aquesta matèria. Des de fa uns mesos, Ximo Puig negocia amb la distribució per tal d’habilitar un xec de 30 euros per alleugerir el pes que la cistella de la compra té per a les economies domèstiques de famílies que no perceben altres ajudes. Segons va avançar la setmana passada El Confidencial, l’Administració es faria carrer del 95% de les ajudes (valorades en uns 15 milions d’euros). L’altre 5% l’aportarien els mateixos supermercats.
A Espanya cinc companyies copen al voltant del 40% de la distribució
“El consumidor donarà la benvinguda a qualsevol mesura que alleugerisca els preus, com va passar amb la benzina. Ara bé, la proposta de Ximo Puig és una solució des dels pressupostos públics, amb la qual cosa se suavitzaria l’impacte a l’alça per als consumidors, però les empreses vorien maquillats els seus preus i no perdrien res”, avisa el responsable de Facua. “És en el marge de les empreses on cal posar el focus”, avisa Carlos Martín.
Per a José María Álvarez Coque estem experimentant la “lentitud de l’ajust”. Els preus dels fertilitzants i l’energia han baixat de forma considerable en els últims mesos, però els preus dels aliments continuen creixent. “En termes econòmics ho denominen histèresi: quan hi ha un xoc i el sistema s’expandeix, després la contracció és lenta. Això passa molt en el mercat de productes alimentaris, en bona mesura perquè el mercat està controlat per un oligopoli on hi ha poca competència. Els preus pugen molt ràpidament, però requereixen molt més temps per baixar i normalitzar-se”. Asucova estima, de fet, que durant l’estiu els preus en els supermercats haurien de normalitzar-se. És, però, un pronòstic. Només el temps dirà si l’encerten o si bé la cistella de la compra continua sent una llosa per a les economies familiars. Potser alguns supermercats hagen de canviar el seu lema de “Sempre Preus Baixos”, per “Sempre Preus Alts”.