El passat dimarts 27 de juliol els clients del Mercadona que hi ha a la carretera de Sant Hipòlit de Vic, a la part nord d'aquesta població d'Osona, es van trobar una estampa inesperada. A les portes de la gran superfície, tres-cents ramaders es concentraven i cridaven consignes contra Mercadona. Una trentena de tractors aparcats pels voltants feien la imatge encara més insòlita. Amb aquesta demostració de força convocada per la Unió de Pagesos, volien mostrar el seu suport als ramaders associats a Vaquers d'Osona i a la Cooperativa Plana de Vic, que exigien a Làctia, interproveïdora de Mercadona, que els paguen 37 cèntims per litre. En l'actualitat el preu mitjà és de 33,2 cèntims. Làctia només acceptava incrementar el preu en dos cèntims, un augment que els vaquers trobaven ofensiu. Finalment, a principis d'aquesta setmana, la interproveïdora va guanyar el torcebraç al sector primari. Els productors no van tenir més remei que plegar-se a les condicions de Làctia. O el que és el mateix: vendre a pèrdues.
El d'aquestes darreres setmanes és l'enèsim estira-i-arronsa entre el sector lleter i la resta de la cadena de comercialització. Com molts altres productors primaris, els vaquers han vist com la posició de domini de la gran distribució empeny els preus a la baixa. El preu de la llet, com el de l'oli o la fruita, són un reclam poderosíssim per a les grans superfícies, en tractar-se de productes de primera necessitat. Són, per tant, un ham per captar i fidelitzar la clientela.
A hores d'ara, el 55% de la llet líquida que es consumeix a l'Estat espanyol és marca blanca. I d'aquest 55%, la meitat la comercialitza Mercadona amb la marca Hacendado. Segons el sector, a hores d'ara el 33% de tota la llet que es consumeix es compra als lineals de Mercadona. "La gran distribució, on hi ha Carrefour, Día o Eroski, actua com un càrtel. Però qui té un paper decisiu és Mercadona, per la posició de domini que ha adquirit els darrers anys. Segons els preus que ell marca, segueixen tota la resta", critica Marc Xifra, que és responsable del sector boví de llet de la Unió de Pagesos. Aquesta organització critica que els supermercats d'origen valencià venen el litre de llet a uns preus que oscil·len entre els 0,58 i els 0,62 euros, quantitats que fan que els interproveïdors de l'empresa, per ser viables, paguen uns imports que no cobreixen els costos. "La política de preus baixos pot resultar atractiva per al consumidor, però és fatal per als ramaders i, per tant, també per al món rural", lamenta Xifra, que és copropietari, junt amb el seu germà, de Mas Gener, una explotació que va ja per la quarta generació situada a Riudellots de la Selva.
El risc, a hores d'ara, és que l'escanyament de la gran distribució remate un sector en decadència i que, històricament, ha tingut un pes específic en les àrees rurals de Catalunya. Les xifres sobre el seu aprimament són contundents. De les 1.633 explotacions que hi havia al Principat l'any 2000, el desembre de 2020 se n'havien perdut 1.194, això és el 73,1%. Només el 2020 van desaparèixer 18 explotacions lleteres. Les baixes retribucions que reben els productors expliquen, en gran mesura, aquest declivi. En els tretze anys que van passar entre 2006 i 2018, només en tres exercicis (els de 2007, 2014 i 2017) els ramaders de la llet van tenir un benefici empresarial positiu, segons denuncia la Unió de Pagesos.
Els ramaders es veuen sotmesos a una doble pressió. D'un costat, la gran distribució exigeix preus baixos per atreure els consumidors. De l'altre costat, han experimentat un increment constant dels costos de producció, a causa de les creixents exigències sanitàries i de traçabilitat a les quals està sotmesa l'agroalimentació. A això cal sumar l'increment de preus dels productes amb què s'alimenten els animals. El blat ha augmentat d'un 46%, per un 21% que ho han fet els pinsos. No es pot perdre de vista, tampoc, que a hores d'ara el 70% dels productes amb què es nodreix els aliments són d'importació, el que provoca que els productors d'ací estiguen molt condicionats per les fluctuacions dels mercats internacionals.
En l'actualitat, el preu mitjà de venda en origen a Catalunya (és a dir, el que rep el vaquer) és de 33,2 cèntims el litre, segons les dades de l'Observatori del boví de llet de Catalunya. El cost de produir cada litre, tanmateix, oscil·la entre els 34,2 i els 35,5 cèntims. Per cada litre que ven un productor, perd dos cèntims respecte del què li ha costat produir-lo. És a dir, no és que no guanye diners, sinó que en perd en cada operació. És, al capdavall, una situació molt similar a la que han viscut altres sectors estratègics del país, com ara el citrícola. Segons els càlculs de la Unió de Pagesos, el llindar de rendibilitat (és a dir, el preu mitjà a partir del qual un ramader començaria a tenir beneficis) és de 37,3 cèntims per litre de mitjana, tot i que per al 85% de les granges catalanes la xifra ascendiria fins als 39,5 cèntims. El sector estima que si aquest increment de preu es repercutira sobre tota la cadena -i per tant, també, sobre el comprador- la factura dels consumidors s'incrementaria en 20 euros anuals.
"Els beneficis de la gran distribució van en detriment del món rural i la pagesia", censura Marc Freixa, qui no s'està de recordar que Juan Roig, propietari de Mercadona, és la tercera fortuna d'Espanya. Actualment, l'Alt Urgell, Osona i la Noguera concentren el 39,9% dels caps de vaquí lleter de Catalunya. El 77,5% de les explotacions, a més, tenen menys de 200 animals. Només el 8,3% són macrogranges amb més de 400 vaques. Ara bé, les xifres indiquen que en els darrers anys s'està produint un procés important de concentració. Només 30 productors (el 7,2% del total) produeixen el 44,2 % de la llet de vaca a casa nostra, en una mostra evident de la polarització que ha dut a terme la indústria làctia i la gran distribució.
Des de la Unió de Pagesos recorden que aquesta situació té greus afectacions en l'economia i l'ocupació rural, a la vegada que posa en perill la sobirania alimentària del país per l'abandonament a què es veuen forçats els productors de llet de casa nostra. A més, adverteixen, compromet la decisió dels consumidors a l'hora d'accedir a un producte de proximitat d'un altíssim valor alimentari i de qualitat.
No es pot passar per alt que la Llei de la cadena alimentària de 2013 establia que els productors havien de percebre una remuneració que, almenys, cobrira els costos de producció, circumstància que no es dona en el cas dels vaquers. Per això, i a la vista que aquest setembre es debatrà en el Congrés espanyol la modificació de la llei, la Unió de Pagesos exigeix mesures més contundents i punitives i que el text recollisca la definició específica de la quota de mercat a partir de la qual es considera que hi ha una posició de domini en la cadena alimentària.