En la batalla cultural i ideològica que es lliura a l'Estat espanyol, la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials, més coneguda per les sigles de FAES, ha ocupat un paper d'empentar la societat i les deliberacions públiques cap a posicionaments extremadament conservadors i ultraliberals. Com a laboratori d'idees vinculat al PP fins a l'any 2016, s'ha convertit en els darrers temps en el refugi de l'ala exacerbada dels populars. Al seu patronat, no debades, està present l'encara diputada al Congrés per la formació de la gavina i marquesa ultraliberal, Cayetana Álvarez de Toledo; l'exministre d'Interior i peça determinant de l'engranatge ultracatòlic espanyol, Jaime Mayor Oreja; l'exconseller de Sanitat a la Comunitat de Madrid i cervell de la privatització sanitària madrilenya, Javier Fernández-Lasquetty; o Maria San Gil, expresidenta dels populars al País Basc i membre de la plataforma Unión 78, encarregada de convocar la manifestació a la plaça Colón contra la concessió dels indults als dirigents polítics i civils empresonats pel referèndum de l'1 d'octubre.
Al capdavant d'aquesta fundació, la qual s'ha convertit en el seu joguet ideològic per influir en els posicionaments del PP i de la ultradreta Vox, ha estat d'ençà que va abandonar la primera línia de la política l'expresident José María Aznar. El patronat de FAES, no debades, recentment va subscriure íntegrament les paraules de l'exmandatari espanyol contra l'alliberament dels presos catalans mitjançant la mesura de gràcia dels indults: «És un dia trist per a Espanya. El dia en què el Govern ha aprovat indultar als autors d'un colp d'estat contra l'ordre constitucional, la unitat d'Espanya, la continuïtat històrica de la nació espanyola. Un dia de gran humiliació per als ciutadans que creen en la llibertat, la llei, la seguretat i la democràcia. No es pot indultar als que no respecten les regles del joc i que a més diuen que les seguiran sense respectar».
Tot i les referències en aquestes paraules de respecte a la legislació, FAES ha incomplit des del 2017 la seua obligació de presentar cada any en el registre de fundacions els seus comptes, segons ha denunciat aquest divendres el senador de Compromís, Carles Mulet. A través d'una pregunta parlamentària, el representant valencianista va demanar al Govern espanyol accedir als comptes de la fundació FAES. «Segons la base de dades comptables del protectorat de fundacions del ministeri de Cultura i Esports, la fundació FAES té dipositats els comptes de l'exercici 2003 al 2017. Els comptes de l'exercici 2018 es troben pendents de dipositar per al protectorat de fundacions del ministeri de Cultura i Esports en el mencionat registre i els comptes de l'exercici 2019 no consten com a presentades», ha respost l'executiu espanyol després d'una llarga batalla parlamentària de Mulet amb reiterades sol·licituds.
«La llei 50/2002, de 26 de desembre, de Fundacions, estableix que en els sis mesos següents al tancament de l'exercici, [les fundacions] han de presentar els seus comptes al Protectorat de Fundacions. Així doncs, la Fundació FAES estaria incomplint la llei des de 2018 com que no va presentar els comptes corresponents a 2018, 2019 i 2020», ha denunciat la coalició valencianista. En la documentació facilitada des de l'executiu espanyol a la cooperativa política, s'aporten els comptes del 2016 i 2017, amb els quals es permet conèixer l'estat de les finances d'aquest ariet neoconservador de l'Estat espanyol. D'acord amb la memòria registrada per FAES, l'entitat accentuadament dretana va obtenir unes pèrdues de 137.507,36 euros en 2016, inferiors al desajustament comptable acumulat en 2015 que va ascendir a 581.859,72 euros. En aquell exercici, la fundació aznarista va percebre 1.659.524,08 euros d'ingressos, els quals es distribuïen, a grans trets, en 162.500 euros de promocions, patrocinadors i col·laboradors, 1.497.024,06 euros per subvencions, donacions i llegats, així com 167.329,48 euros classificats en altres ingressos de l'activitat. El gruix dels costos va concentrar-se en el capítol de personal, amb 988.767,74 euros, i els denominats com altres despeses d'activitats, les quals van suposar un desemborsament de 798.055,01 euros.
Com a fundació encara relacionada formalment amb la formació de la gavina, les seues arques van pescar 966.765,06 euros en subvencions públiques per a una entitat defensora d'una versió assilvestrada del lliure mercat. Va rebre, de fet, 458.686,56 euros pel pla director de cooperació espanyola a fundacions dependents de partits polítics, 480.936 euros pel funcionament i activitats d'estudis i desenvolupament del pensament polític, social i cultural, 15.000 euros en concepte de celebració d'activitats divulgatives, 9.941,17 euros per edició de revistes culturals i 2.201,33 euros per promoure la cultura de la defensa, una quantitat inoculada, precisament, pel Ministeri de Defensa. Per la via d'entitats privades, va percebre 530.259 euros. En la memòria del 2016, aquestes donacions privades no estan desglossades. EL TEMPS, però, va desvelar com entre 2012 i 2015 FAES va beneficiar-se d'injeccions efectuades per Mercadona, el gegant alimentari de Juan Roig; ACS, la constructora del president del Reial Madrid, Florentino Pérez; el gegant tecnològic Google, el BBVA, Banc Santander o la tabaquera Philip Morris. Els comptes del 2016, però, sí que reflectien convenis per 100.000 euros amb el Banc Santander o per 25.000 euros amb Google.
A l'exercici 2017, atès la desvinculació del PP, FAES va reduir sensiblement la captació d'ajudes públiques. Segons els comptes facilitats al senador de Compromís, Carles Mulet, l'entitat ultraliberal només va pescar 25.519,9 euros de les administracions públiques. Les aportacions provenien del Ministeri de Cultura, amb 9.019,10 euros per l'edició de revistes culturals; la secretaria d'Estat per a la Unió Europea, amb 15.000 euros per la celebració d'activitats divulgatives; i el Ministeri de Defensa, amb 1.500 euros per promoure la cultura de la defensa. Tant en 2016 com en 2017 l'administració estatal estava governada pel PP. En el curs econòmic 2017, FAES va contrarestar la pèrdua de les injeccions públiques amb un augment de les donacions privades, les quals equivalien pràcticament als diners deixats d'ingressar amb el divorci formal amb els populars. Sense estar desglossades, les ajudes privades van ascendir a 1.029.200,46 euros.
Els comptes d'aquell any van ser positius amb un excedent d'11.391,58 euros. La fundació aznarista va obtenir uns ingressos per valor d'1.232.219,56 euros, distribuïts, a grans trets, en 177.500 euros per promocions, patrocinadors i col·laboradors, així com 1.054.719,56 classificats com a subvencions, donacions i llegats. FAES, a més, va aconseguir augmentar les entrades dineràries en concepte d'altres ingressos d'activitats fins als 189.508,38 euros. Les despeses de personal van reduir-se a 662.495,75 euros i els costos per activitats també van disminuir fins a situar-se en 690.608,10 euros. L'actiu total del darrer exercici en el qual estan dipositats els comptes de FAES era de 821.496,03 euros. Les finances d'un dels actors de la teranyina neoconservadora existent a l'Estat espanyol.