Les banderes de lluita sindical, les pancartes tenyides amb logotips del valencianisme cultural i les lletres a favor d'una millora del finançament autonòmic van recórrer el centre de València el 18 de novembre de 2017. Aquella nit gelada de tardor, la qual semblava imitar la històrica manifestació a favor de l'autogovern del 9 d'octubre de 1977, va evidenciar el malestar valencià cap al maltractament sistèmic de l'Estat espanyol. La pràctica totalitat de les forces polítiques, a excepció del PP, les principals organitzacions sindicals, l'associacionisme civil nostrat i, fins i tot, la patronal valenciana va participar d'un clam que mostrava l'emprenyament del País Valencià, l'empipament per convertir-se en una autonomia que amb una renda per sota de la mitjana espanyola contribueix com a rica a les arques públiques estatals i se situa a la cua del pastís autonòmic.
Aquella imatge de Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana, José Vicente Morata, president de la Cambra de Comerç de València, i Eva Blasco, presidenta de l'Associació d'Empresàries i Professionals de València, era simptomàtica. No debades, era inusual la participació dels empresaris valencians en una mobilització amb un caràcter força reivindicatiu. La presència empresarial, tanmateix, no va convertir-se en una anècdota simbòlica. La Confederació Empresarial Valenciana, així com altres entitats patronals autòctones, se sumarien a la cadena humana del 2019 per demanar una reforma de l'actual sistema de finançament autonòmic. Navarro, a l'acte de reelecció com a president de la Confederació Empresarial Valenciana l'any 2015, havia avisat amb la petició de crear un lobby enfront de la «humiliació» de l'infrafinançament.
A principis de 2020, quan la pandèmia del coronavirus no havia trastocat les nostres existències i havia condicionat les nostres vides, l'organització patronal del País Valencià va anar-hi més enllà. De mantenir-se en segon pla i apuntar-se a les mobilitzacions a favor d'un millor finançament autonòmic, va passar a plantejar l'impuls d'una gran manifestació. «Governe qui governe, m'és igual que siga [Cristóbal] Montoro [ministre d'Hisenda durant l'etapa de Rajoy] o [Maria Jesús] Montero [actual ministra d'Hisenda, del PSOE], estic decidit a mobilitzar a la societat civil», va expressar Navarro, qui va puntualitzar respecte de la històrica marxa a favor d'un canvi en el model de finançament del 2017: «Va mancar més pressupost. Avui la faríem millor organitzada». El líder patronal, a més, va prometre una patronal «proactiva i crítica» a Madrid i Brussel·les i amb personal propi per fer lobby per combatre l'infrafinançament, el deute històric de l'Estat espanyol amb el País Valencià i l'actual dèficit d'inversions que pateix el territori. Aquesta tasca de pressió va evidenciar-se, per exemple, l'any 2018 amb diversos actes a Madrid per visualitzar el problema valencià, els quals sovint van organitzar-se del bracet d'UGT i CCOO.
L'actitud contestatària de la patronal valenciana contra l'infrafinançament ha coincidit amb les iniciatives encapçalades per l'Associació Valenciana d'Empresaris, que lidera el navilier Vicente Boluda, i, de manera especial, per part del magnat de l'alimentació, Juan Roig, a favor del corredor mediterrani. «No tindre unida l'Espanya circular a la radial és una bestialitat», va criticar Roig en novembre de 2020 en un acte a València per reivindicar la infraestructura ferroviària. La capital valenciana, tanmateix, no ha estat l'única ciutat que ha acollit un acte de la iniciativa d'AVE. Barcelona, Alacant, Castelló, Tarragona, Reus, Múrcia, Granada, Almeria, Màlaga, Llorca, Cartagena, Los Barrios (Camp de Gibraltar) i La Encina (Villena) han sigut l'escenari d'un clam per erosionar aquesta concepció centralista de l'Estat espanyol que desgranava l'economista Germà Bel a l'obra España. Capital Paris (La Campana, 2011).
El discurs reivindicatiu s'ha combinat amb missatges i pràctica autonomista. «Els valencians patim un gran problema general de vertebració. I la societat valenciana no sé ben bé si vol estar o no vertebrada. Llegisc declaracions d'empresaris d'Alacant que diuen que han d'anar en contra dels interessos de València i de Madrid», va afirmar Navarro en una entrevista a EL TEMPS datada en 2017. En aquell any, precisament, l'empresariat valencià vivia un moment clau per a la seua història organitzativa. Arran de les sospites d'irregularitats que planaven a les patronals provincials d'Alacant i Castelló i l'estrepitós fracàs econòmic de Cierval, va forjar-se la idea d'impulsar una entitat de representació empresarial de caràcter valencià. La Confederació Empresarial Valenciana, encapçalada per Navarro, va consolidar-se com aquesta veu econòmica d'àmbit autonòmic.
«Amb la constitució com a una autèntica organització empresarial que abasta el conjunt del territori valencià, la patronal ha evolucionat en la seua mirada, la qual s'ha convertit en inexorablement autonòmica. Quan tens una mirada des del conjunt del territori, és més fàcil establir comparacions amb les altres comunitats, i atès la situació d'infrafinançament que experimenta el País Valencià, és plenament normal que sorgisca un discurs reivindicatiu contra el centralisme i per visibilitzar el problema valencià», analitza Aida Vizcaíno, sociòloga i professora de Ciències Polítiques a la Universitat de València. «Aquesta mirada autonòmica de la patronal ha provocat que, almenys des d'un punt de vista simbòlic, s'atorga una major importància a la demarcació d'Alacant. S'albira, ni que siga de manera incipient, una voluntat vertebradora», complementa.
Aquesta mirada autonomista s'ha combinat amb uns missatges crítics amb el procés recentralitzador que experimenta l'Estat espanyol d'ençà de l'arribada del neoconservador José María Aznar a la Moncloa. «Cal aprimar estructures de l'Estat central. S'ha de revisar algunes qüestions en les autonomies, però també i sobretot, en l'estructura central. L'eix de Madrid encara pesa molt a l'hora de prendre decisions», va afirmar Navarro en maig de 2020 en una entrevista a EL TEMPS. «Cal més descentralització. En aquest país no tot pot girar al voltant de Madrid. El que no pot ser és que el corredor mediterrani passe per Madrid. Hem de reflexionar a aquest respecte: per què no una descentralització del Senat o dels òrgans del poder judicial?», va reforçar en aquella conversa.
Tot i que l'organització empresarial valenciana s'ha desmarcat de la crítica al dumping fiscal que practica Madrid, el qual s'ha convertit en una mena de paradís fiscal espanyol, el líder patronal va mostrar-se durant la setmana passada molt dur amb el discurs que ha practicat la presidenta de la Comunitat de Madrid i representant de l'ala trumpista del PP, Isabel Díaz Ayuso. «Em fa la sensació que a Madrid últimament està sorgint un nacionalisme preocupant, que em preocupa tant com l'independentisme de Catalunya», va avisar Navarro en una entrevista concedida a l'agència de notícies Europa Press. «Em preocupa que a Madrid es genera aquesta antítesi amb Catalunya. No s'ha d'oblidar que Espanya és un país amb diferents comunitats autònomes, amb diferents visions i cadascuna per descomptat pot defensar allò que considere, però dins de la lògica, i també recordant que Madrid és molt important», va afegir. I va ironitzar per criticar que Madrid «estiga emprant la comunitat com a ariet d'oposició al Govern [espanyol]» i «actue a la contra» del consens autonòmic en els plans de desescalada per a Setmana Santa: «Últimament a Madrid crec que tenen un sistema mètric diferent, no usen el decimal, per descomptat».
«Cada vegada s'està evidenciat amb una força més gran l'estructura radial de les infraestructures a Espanya, així com els efectes de la recentralització que va impulsar Aznar i que cap govern central ha intentat revertir. Aquest element, junt amb l'existència d'un executiu a Madrid caracteritzat per un discurs altisonant i victimista, provoca que el líder dels empresaris valencians puga realitzar aquesta mena d'afirmacions crítiques. La complicitat que ha trobat amb Puig, qui s'ha convertit per la seua imatge moderada i transversal en interlocutor habitual de l'empresariat, també reforça que la patronal valenciana siga més procliu cap aquests discursos», expressa Guillermo López, analista polític i professor de Periodisme a la Universitat de València. «El tarannà de Navarro, qui ha apostat pel diàleg constant amb els sindicats i amb un Consell, el qual teòricament està allunyat de les seues concepcions ideològiques, ha permès una major interrelació entre els discursos del món econòmic i de l'àmbit polític. Això, junt amb la mirada autonòmica que atorga l'impuls d'una organització que represente el conjunt del territori, provoca que la patronal siga més favorable a practicar aquestes declaracions», indica Vizcaíno.
Aquest discurs patronal connecta amb la tossuda realitat econòmica valenciana: sense una reforma del sistema de finançament, l'autonomia juga amb un desavantatge notable per competir amb la resta de pols econòmics espanyols en un context continu d'acumulació de recursos per part de Madrid. «El gir autonomista i reivindicatiu que s'aprecia amb més força des de fa uns anys per part de la patronal valenciana és el símptoma d'una conscienciació lenta i progressiva del desigual repartiment dels recursos a Espanya enfront de pols econòmic com ara Madrid i, en menor mesura, Barcelona», raona Blanca Nicasio, professora del departament de Ciències Polítiques, Ètica i Sociologia de la Universitat Cardenal Herrera, ubicada a València. «Hi ha un malestar evident a l'Espanya perifèrica enfront del centralisme que ha practicat Madrid, però també un empipament emergent en l'anomenada Espanya buidada, que es detecta amb força a demarcacions provincials com ara Terol, Sòria o Jaén», amplia. I tanca: «A la patronal valenciana, saben que la batalla del finançament i les inversions és clau per a l'economia valenciana, especialment en aquest context advers per als interessos valencians de repartiment dels recursos a Espanya».