L'infrafinançament crònic, els excessos dels conservadors durant l'orgia immobiliària i la caiguda d'ingressos per la depressió econòmica havien deixat els calaixos de la Generalitat Valenciana plens de teranyines i de deutes. L'any 2012, en plena crisi financera a la Unió Europea, les tisores s'havien convertit en l'instrument inseparable dels governants que professaven la fe de l'austeritat pressupostària. El popular Alberto Fabra, aleshores president valencià, n'era un dels que hi combregaven. En aquell any, no debades, va promoure un pla d'ajust que comportava una retallada de 440 milions d'euros a la sanitat pública.
Aquesta obsessió per estalviar en atenció mèdica va provocar, fins i tot, l'anunci d'un full de ruta per entregar la totalitat de la xarxa sanitària valenciana a les corporacions privades. La insostenibilitat de la proposta privatitzadora, la qual va ser durament criticada per l'oposició progressista, va avortar-la. La sanitat pública, i la butxaca dels col·lectius més vulnerables, rebrien, però, una altra tisorada. En aquell mateix any, l'aleshores president del Govern espanyol, el conservador Mariano Rajoy, va implementar el repagament farmacèutic als pensionistes i va excloure de l'atenció sanitària les persones migrades.
La mesura semblava estar inspirada en el copagament defensat mesos enrere per Vicente Boluda, president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, un lobby que concentra les grans fortunes empresarials valencianes, i navilier amb interessos arreu dels cinc continents. «En temps de crisi, cal estalviar recursos en tots els àmbits, també a la sanitat o l'educació», proclamava en una entrevista concedida a l'extinta Ràdio 9, així com apostava per contenir la despesa farmacèutica. La fórmula per aconseguir-ho, a banda d'implementar un repagament als fàrmacs, implicava ajustar al màxim les dosis de cada medicament quan s'hi feia el diagnòstic.
En una època en la qual la sanitat s'ha convertit en eix fonamental de discussió pública per la pandèmia del coronavirus, l'empresari valencià ha tornat a causar polèmica. Aquesta vegada, però, pels seus negocis. Segons va destapar eldiario.es, Boluda va cobrar un dividend de 100 milions d'euros des de Luxemburg. La retribució tenia com a origen la firma Boluda Luxembourg, la qual va ser liquidada el passat 24 de març, i va derivar-se a Boluda Fos Corporación SL, domiciliada a les Illes Canàries. Ambdues mercantils tenen com a propietari únic al president del lobby valencià. Tanmateix, el dividend prové d'una altra firma luxemburguesa, Boluda Finance SA, creada l'any 2013 i clausurada també el passat 24 de març. Boluda Finance SA comptava fins a l'any 2018 amb el 100% de les accions de Compañia Canaria de Remolques SA, del grup empresarial de Boluda.
Boluda Fos Corporación SL, empresa que va rebre la remuneració milionària, ostenta sis treballadors i compta amb filials a països de tributació laxa com ara Malta o República Dominicana. La firma, al seu torn, gaudeix del 6,8% de les accions de Ràdio Popular SA. Aquesta companyia és propietària de l'emissora ultraconservadora Cadena Cope. El desembarcament del navilier com a segon màxim accionista de la ràdio dels bisbes va produir-se, segons El Confidencial, per la intermediació del prelat de l'Opus Dei, Claudio Maria Celli. En aquell moment, ambdós formaven part del consell de Transparència de la Santa Seu. Boluda atresora altres inversions en mitjans de comunicació, com ara al diari econòmic El Economista.
«La creació d'aquesta mena de societats és un intent clar de rebaixar la factura fiscal», apuntaven experts en matèria fiscal a eldiario.es en referència a les mercantils de Boluda a Luxemburg. I argumentaven: «El moviment de capitals és lliure. En persones físiques, sí que hi ha més control, per això les grans fortunes utilitzen les societats per a repatriar o treure fons d'Espanya». Altres especialistes tributaris, en canvi, recordaven que Luxemburg té un conveni de doble imposició amb l'Estat espanyol. «L'obertura d'aquestes societats denota que l'empresari vol actuar de manera correcta», rebatien. «Mentre que la immensa majoria dels autònoms i els petits empresaris paguen puntualment els seus impostos malgrat les seues dificultats, grans empresaris d'aquest país continuen recorrent a les filials en paradisos fiscals per a evadir impostos», va criticar aquesta setmana el diputat d'Unides Podem a les Corts Valencianes, Ferran Martínez, en referència a la informació publicada sobre el president d'AVE, qui recentment ha fitxat l'expresident espanyol, Felipe González, com a assessor.
Marejada europea
Com a integrant de l'alta burgesia valenciana, l'empresari gaudeix d'un patrimoni de 300 milions d'euros. Boluda Corporación Marítima, la nau insígnia de l'empori empresarial, és un autèntic gegant global dedicat al transport marítim de mercaderies, la gestió de terminals portuàries i al subministrament de combustible, entre altres serveis, que opera en 118 ports. Amb una facturació que supera els 800 milions d'euros, el grup empresarial està present en 29 països d'arreu del món, així com en nou dels deu ports més importants del vell continent. Boluda, fins i tot, va presidir la companyia hídrica Aigües de València, on la seua presència va permetre pacificar el conflicte que hi havia entre els diferents socis de la mercantil durant el canvi de segle. No debades, va regnar una firma aleshores marcada per l'ombra del zaplanisme.
«El seu patrimoni és de bressol, tercera generació dels Boluda i quinta dels Fos. Però ell té el mèrit d'haver-hi polsat l'accelerador a partir dels anys 90, quan va començar una ràpida compra d'empreses amb difícil situació econòmica, la qual cosa va convertir-lo en un expert reflotant companyies en crisi i va encimbellar-lo a l'elit del sector naval internacional», descriu el periodista Rafael Navarro al llibre Los nuevos burgeses valencianos (La esfera de los libros, 2005). Una de les companyies que va salvar durant dècades del naufragi fou Unión Naval.
Aquesta firma, tancada a pany i forrellat l'any 2013, va ser registrada uns mesos més tard per les forces de seguretat a causa d'un presumpte frau al Fons Social Europeu. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola havia detectat una possible manipulació d'una trentena de factures de les drassanes del grup Boluda amb l'objectiu de cobrar de manera indeguda ajudes europees de formació entre 2008 i 2011. En aquell moment, els investigadors xifraven 400.000 la quantitat defraudada. L'Agència Tributària va elevar el frau a 537.120 euros, dels quals 350.000 corresponien a l'impacte sobre els fons públics. La justícia valenciana va processar tres directius, on destacava Alícia Martin, consellera delegada de l'empori empresarial marítim.
Tot i que la secció quinta de l'Audiència Provincial de València va absoldre a dos dels acusats, entre els quals Martin, sí que va condemnar Francisco Tirado, responsable de recursos humans de la drassana, a dos anys de presó per la falsificació de factures amb les quals justificar cursos de formació durant el període 2008-2010. La sala estableix a la sentència que l'empresa va sol·licitar diverses subvencions per a la realització de tasques d'aprenentatge que no van ser impartits, o, si més no, d'acord a com s'havia reflectit als rebuts per part de Tirado.
L'empresa, però, havia acumulat més problemes amb la Unió Europea, els quals havien aturat la seua activitat i, fins i tot, la seua desaparició. Arran d'una denúncia encapçalada pels Països Baixos, l'aleshores comissari europeu de Competència, el socialista Joaquín Almunia, va declarar en 2013 il·legal el sistema de bonificacions fiscals per a drassanes, conegut com a tax lease, i va exigir la devolució de les ajudes tributàries atorgades entre 2007 i 2011 a través d'aquest model. La decisió de les autoritats comunitàries va suposar el naufragi empresarial d'Unión Naval. El Tribunal General de la Unió Europea, tanmateix, va dictaminar a favor de Boluda l'any 2015, ja que va anul·lar la resolució de l'exvicepresident de la Comissió Europea.
Els organismes encarregats de garantir la lliure competència als diferents sectors econòmics tornarien tres anys més tard a posar en dubte els negocis del navilier valencià. En 2018, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència de l'Estat espanyol va emetre un informe contrari a la reserva de bandera en els serveis tècnics dels ports espanyols, és a dir, a la prohibició que les activitats de remolc, practicatge o amarrament siguen prestades per companyies estrangeres. «Es tracta d'una mesura proteccionista contrària al dret europeu», afirmava l'entitat reguladora, així com denunciava que «estiguen en mans, principalment, d'empreses monopolístiques que cobren tarifes excessives». «S'està limitant l'entrada de noves empreses [...] que podrien introduir eficiència i innovació en el sector», afirmava.
«El bon funcionament d'aquests serveis portuaris és un element fonamental en el comerç internacional, que es realitza principalment per transport marítim. No obstant això, en el cas espanyol, la gestió dels serveis tècnic-nàutics presenta un ampli marge de millora. Habitualment són empreses monopolístiques, que cobren tarifes excessives i fixades de forma poc eficient, les que realitzen aquestes activitats, segons reconeix Ports de l'Estat», indicava, així com criticava: «[Aquest sistema] reforça el poder de les empreses que ja estan en el mercat, generalment en règim de monopoli. D'aquesta forma, augmenta el risc de majors preus i pitjor qualitat del servei».
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, fins i tot, censurava una «captura del regulador» per part de les corporacions espanyoles. «El fet que la reserva de bandera s'estiga sol·licitant per la patronal d'empreses instal·lades i que coincidisca amb l'amenaça d'entrada d'empreses internacionals, especialment en el sector de remolcadors, augmenta el risc de captura del regulador. És a dir, que la mesura responga únicament al benefici de les empreses que estan instal·lades en el mercat i no a l'interès general», argumentaven. Només el grup encapçalat per Boluda acapara el 34% d'aquesta mena de concessions portuàries, segons Levante-EMV.
A la posició monopolística, se sumen les ombres laborals acumulades en les seues empreses de remolcadors. El Tribunal Suprem va reconèixer l'excés d'hores i la manca de descans dels treballadors de la mercantil Boat Service, del grup Boluda. La sentència va donar-se gràcies a una denúncia col·lectiva de la Confederació General del Treball (CGT), els quals assenyalaven que la sentència «reflecteix la il·legalitat de la pràctica de Boat Service (Grup Boluda) consistent en què els treballadors efectuaven 2.894 hores de treball presencial a l'any, aconseguint les hores anuals de treball a computar -incloses les presencials- a 3.934 hores».
Onada portuària
Gràcies a la seua condició de monarca del transport marítim de mercaderies, l'empresari va entrar l'any 2004 al consell d'administració del Port de València. Ho va fer com a representant de la Cambra de Comerç. Posteriorment conservaria el seient com a president d'AVE. La consideració d'aquesta entitat com a un lobby econòmic i no com a una patronal formal, així com els interessos de Boluda a les terminals valencianes, va plantejar dubtes sobre la incompatibilitat del navilier com a membre del consell d'administració del recinte portuari.
La llei de Ports, tal com estableix l'article 30.4, fixa que «no podran formar part dels consells d'administració de les autoritats portuàries els propietaris, socis, consellers, directors, gerents, càrrecs de confiança, o directius en general de societats o empreses que presten serveis o desenvolupen activitats en el port, la concessió, autorització o contractació del qual siga competència o corresponga subscriure a l'autoritat portuària». I només contempla una excepció: «Llevat que ostenten una representació empresarial electiva d'àmbit estatal, autonòmic o local». Tot i que la Generalitat Valenciana va incloure AVE en aquesta categoria, la normativa estatal semblava qüestionar la presència de Boluda a l'òrgan de decisió portuari.
L'empresari navilier, com a membre de la comissió delegada per al Seguiment del Pla Estratègic 2001-2020 del recinte portuari, va abstenir-se de votar la nova versió de l'ampliació del Port de València, que contempla, entre altres instal·lacions, la construcció d'una terminal de creuers. La incompareixença en la votació va produir-se perquè el projecte preveu ubicar la infraestructura en les velles drassanes de Boluda, les quals ostenta en règim de concessió fins a l'any 2027. Segons va estimar la mateixa autoritat portuària, el cost de rescatar-la seria de poc més de quatre milions d'euros. El recinte portuari i l'empresari van acordar la reversió a canvi d'atorgar-li una altra concessió administrativa de 4.700 metres quadrats per 35 anys. El patró marítim té previst edificar en aquell espai les seues oficines.
Segons va publicar eldiario.es, el rescat s'hauria pogut aprovar a cost zero. La llei 2/2011 de ports contempla que les concessions caduquen per «la falta d'activitat o de prestació de servei, durant el període de sis mesos, en el cas d'autoritzacions, i de dotze mesos en el cas de concessions». I, en el cas de les drassanes de Boluda, l'activitat va aturar-se l'any 2012. L'empresari, tal com va denunciar Compromís, va beneficiar-se d'una operació similar durant el mandat de Rafael Aznar al capdavant del Port de València. L'autoritat marítima va pagar 1,17 milions d'euros al navilier per la reversió de l'Escola d'Aprenents. «L'escola va tancar en 1994 i fins a 2000 no va tenir activitat», va criticar el diputat valencianista al Congrés, Joan Baldoví.
De la llotja del Bernabeu a la corona espanyola
Malgrat ser un dels naviliers més poderosos del planeta, Boluda és conegut popularment per presidir el Reial Madrid de manera breu entre gener i maig de 2009. Una etapa que va estar marcada per les polèmiques declaracions abans d'una eliminatòria de la Lliga de Campions que l'equip blanc jugava contra el Liverpool, així com per la seua imputació per irregularitats en una assemblea del club de la capital espanyola. Absolt d'aquells fets, recentment va admetre el seu desig de tornar a la llotja del Santiago Bernabeu com a president del Reial Madrid.
El navilier, amb amics i companys de falla com ara el propietari de Mercadona, Juan Roig, compta amb una profunda relació fraternal amb un antic habitual de la grada VIP de l'estadi madridista: el monarca emèrit Joan Carles I. Aficionats a la caça i als bous, ambdós van compartir un cap de setmana al xalet que ostenta a Navaixes (Alt Palància) l'any 2018. En aquella trobada, també va estar-hi present la parella de l'empresari marítim, Esther Pastor, qui va ocupar la secretària autonòmica d'Organització, Relacions Institucionals i Coordinació de la Generalitat Valenciana durant l'etapa d'Alberto Fabra, del PP. L'època en la qual el magnat del mar va apostar pel repagament farmacèutic.