Tavernes de la Valldigna, una població de la comarca de la Safor a tocar dels 20.000 habitants, va tornar a convertir-se durant el darrer cap de setmana en capital musical del País Valencià. Com ocorre des de fa una dècada llarga, el municipi queda absolutament conquerit pels milers de persones que anhelen tenir un cap d'any aborigen al Festivern, una de les cites musicals de referència dels territoris catalanoparlants. El festival, no debades, assegura edició rere edició la combinació desitjada pels joves -i d'aquells que no ho són tant- de festa, concerts i reivindicació.
Enguany, a conseqüència de la celebració dels tres lustres de vida, la diversió s'allargava durant un dia mes. Des del 28 de desembre fins a l'entrada del nou any, prop de 10.000 persones han gaudit d'activitats esportives, iniciatives que maridaven la gastronomia i la festa, i, especialment, d'un cartell que reunia a diversos referents melòdics de l'Estat espanyol. El Festivern, al seu torn, exercia en l'edició 2019-2020 de jutge de la vitalitat dels grups que emergeixen al panorama musical autòcton. Hi servia com a test.
A la jornada inaugural, precisament, hi actuaven algunes de les bandes que intenten fer-se un lloc dintre de l'escena musical autòctona. L'ska intrèpid dels pegolins Reacció i dels algemesinencs Nius de Nit, així com el rap d'interferències pop i reggae de Suu i les melodies urbanes de Lildami, eren la mostra. També grups que una vegada superat el tall per assistir als grans festivals lluiten a poc a poc per poder ocupar la lletra grossa dels cartells, com ara El Niño de la Hipoteca i Funkiwis, qui va realitzar un directe contundent, vibrant i desproveït de tots els complexos. Apel·lant als «somnis com a una de les poques coses que ens poden arrabassar», la banda funk-rock va demostrar que la seua ascensió al panorama estatal no és una qüestió il·lusòria.
La primera nit del Festivern, però, va estar dominada pel metal canyer i directe de Narco, qui va efectuar el seu darrer concert al festival a causa de la seua aturada definitiva. La bogeria de guitarres i cabells menejats al vent per «Suicídate», la seua primera cançó a l'actuació, fou una constant a «Yoni el Robot», «Son ellos» i «Puta policia», la qual van dedicar als joves d'Alsasua empresonats per una baralla de bar. «La hermandad de los muertos», un tema àcid dels sevillans contra la Setmana Santa, fou el clímax de la seua intervenció musical. No debades, el públic va dur com si es tractara de sants a diverses persones fins a l'escenari.
L'apoteosi de Narco va deixar pas als ritmes combatius de Dakidarria, una de les grans revelacions del Festivern 2019-2020. Amb temes vertiginosos i contestataris com ara «En Compostela», «Terra», «A mocedade activa» i «Filosofia incendiaria», van guanyar-se els espectadors, els quals es rendien a l'ska de protesta social dels gallecs. «Venim des de Galícia. I volem cantar una cançó de llibertat i multiculturalitat, de reivindicació de les diverses llengües que hi ha a l'Estat espanyol», van apressar en gallec en defensa de la pluralitat lingüística dels diferents territoris i una vegada havien saludat el Festiven al crit de «bona nit País Valencià».
«Volem llengües lliures, pobles lliures», van exclamar abans de recordar la figura del jove antifeixista Guillem Agulló, assassinat per l'extrema dreta l'any 1993. «Cap agressió sense resposta. Perquè els carrers seran sempre nostres», van proclamar com a preludi «d'As rúas seran sempre nosas!». Un discret Balkan Bomba i DJ Monka seguiren la festa fins a quasi les cinc de la matinada.
Si els gallecs Dakidarria van erigir-se en la revelació de la jornada inaugural, Huntza representaria aquest paper el diumenge 29 gràcies al seu folk desinhibit, alegre, ballador i íntegrament en basc. «No permetrem ni una agressió més. Volem dones lliures», exclamarien com a introducció de «Zer izan». «Avui hem de recordar i demanar una vegada més la llibertat dels presos polítics», sol·licitarien, mentre el públic corejava el càntic de «llibertat, presos polítics!» i es movia de manera desimbolta per trencar barreres lingüístiques. Una bogeria festiva que s'havia repetit a menor escala amb Skakeitan, tot i l'estranya fusió de cançons ska i d'altres d'essència indie-pop.
L'escena nacional també tindria la seua dosi de protagonisme durant el segon dia de concerts amb la intervenció del rap rebel de Tesa, els endimoniats ritmes d'Arsènic i el rock indefinit del Tio de la Careta. Hard GZ, amb el seu estil particularment mestís, encapçalaria junt amb el reggae desmembrat cap a sonoritats pop de Green Valley les tendències musicals més actuals. Portobello i Nonai Sound tancarien un dia considerat com a aperitiu d'un dilluns carregat de referents a l'escaleta del Festivern.
A dos dies de l'entrada de l'any nou, el reggae barrejat d'intromissions rocksteady d'Skabidean & The Black Birds, el rap agressiu d'Aner i la vitalitat melòdica de Pepet i Marieta serviria de motivador per a una jornada extremadament intensa, la qual tindria la seua versió més metal amb Soziedad Alkoholica. Si els bascos feren vibrar la carpa amb clàssics com ara «Tijera contra papel», Boikot obriria la caixa de pandora de la festa sense final amb himnes com ara «Hasta siempre». Encara més, impediria que qualsevol espectador es quedara reclòs a la barra amb les sonoritats balcàniques de «Bubamara» i «Ska-lashnikov», així com faria gaudir els seus seguidors més joves amb els temes recents de «Jarama» i «Hablarán las calles».
L'esperit revolucionari seguiria viu amb Ebri Knight, qui registraria la seua candidatura a ocupar progressivament la lletra grossa de diversos concerts. Temes com ara «Campesino», «La voz dormida» o «Vientos del pueblo» serien acompanyats de missatges contra la criminalització dels menors no acompanyats, records del poeta Miguel Hernández, reivindicacions de la figura d'Agulló i referències a les situacions de Xile, Bolívia i Veneçuela. «Contra la repressió i les forces d'ocupació, les quals també estan representades pels Mossos d'Esquadra», cridarien mentre el tempo vertiginós de les seues melodies impregnava els cossos del públic. «Per la llibertat dels presos», cantarien en homenatge als dirigents independentistes de Catalunya empresonats.
Amb ritmes mestissos i marcadament menys contestataris, Oques Grasses exhibiria al Festivern la seua potencialitat i la seua capacitat d'arrossegar públic més enllà, fins i tot, del circuit català. «Més likes», «In the night» o «John Brown» serien alguns dels temes més aclamats, tot i que seria «Sta guai» una de les lletres més triomfals. El rap de combinació amorosa i reivindicava d'Atupa i la festa incontrolable de les emergents Maluks clourien una nit d'autèntica disbauxa a Tavernes de la Valldigna.
La bacanal festiva trobaria continuïtat hores més tard amb Pirat's Sound Sistema, qui van haver-hi de llogar un taxi des de Tarragona per poder arribar al Festivern a conseqüència de problemes amb la caixa de canvis del seu cotxe. «Ens hem quedat sense cotxe, però hem llogat un taxi que ens ha costat una pasta per poder estar amb vosaltres. Amunt Festivern!», clamarien només estrenar la darrera jornada del festival. «Com diu aquesta cançó, tots els policies són uns bastards. Contra la nacional, contra la Guàrdia Civil, contra els Mossos d'Esquadra», van proclamar de manera introductòria a «Fuck the police».
«Per totes les àvies i els avis. Per totes les tietes i tiets. Pels pares i mares. Per tots els atonyinats durant el referèndum de l'1 d'octubre. Contra l'Estat espanyol. Perquè amb el PSOE no es pacta. Perquè amb els carcellers no s'acorda res», van expressar en referència a la probable abstenció d'ERC per investir el socialista Pedro Sánchez com a introducció del single «Octubre», elaborat per recordar les víctimes de la brutalitat policial durant la votació de l'1 d'octubre. Una cançó que junt amb «Lletres de colors», «Remena», «Digues que faràs» o «bombes» aconseguiren omplir més de mitja carpa quan el rellotge marcava solament les sis de la vesprada.
Aquest ambient d'anhel festiu també hi estaria present durant les actuacions de Pupil·les, Senyor Oca i Def con Dos, qui combinarien clàssics de la banda com ara «Agrupación de Mujeres Violentas», «Ultramemia» o «Fin de siglo» amb nous temes, com per exemple «Zombi Franco» i «Mamarrachismo power». «Contra el terrorisme domèstic», expressaria la banda estatal.
Nativa, integrada per diversos excomponents de La Raíz, faria gaudir als antics seguidors de la formació musical valenciana abans de les campanades. I més amb la interpretació de «Noche en Babylon», un dels clàssics de la banda que va deixar fa uns mesos els escenaris. A ritme de sonoritats electròniques i amenitzat per la presentadora de televisió Nerea Sanfe, el públic donaria la benvinguda al 2020.
Un any que començaria amb el folk mestís i d'homenatge permanent al cantant alcoià Ovidi Montllor del grup El Diluvi, qui mostrarien la seua progressió a l'escena musical en el moment en què una carpa plena de gom a gom cantava a viva veu «I tu, sols tu». Encara més, la seua actuació al Festivern els consagraria entre els referents de la plural escena musical del País Valencià.
«Visca la terra i visca la militància», proclamarien paral·lelament a la interpretació de temes com ara «Respira» o «Tremole». També expressaren el seu suport als ultres d'esquerres del Rayo Vallecano després de ser sancionats per exhibir una pancarta que qualificava de nazi un jugador de l'Albacete de conegudes simpaties ultradretanes i demanarien la llibertat dels presos catalans. Al caliu d'aquest esperit feminista, alegre i combatiu actuaria Xavi Sarrià i el Cor de la Fera, els quals engaliparien al públic amb un concert vibrant, contundent i, fins i tot, carregat de màgia.
Amb un començament poètic per l'elecció de la sentimental «L'esperança entre les dents», l'excantant d'Obrint Pas retornaria al públic a la primera dècada dels 2000 amb temes de la mítica banda valenciana com ara «La flama», «Caça de bruixes», «El circ dels invisibles», «La vida sense tu» o «Si tanque els ulls». Unes cançons que mesclaria amb el seu repertori actual, com ara «Atrevir-te», «A ple pulmó», «Quan ens tornem a abraçar» o «Renaixem».
«Avui vull fer un homenatge a la gent senzilla que ha mantingut la nostra llengua. Vull recordar com la música en la nostra llengua ha pogut arribar-hi fins al dia d'avui gràcies a la gran xarxa de casals i ateneus que va crear-se», va reivindicar, en intervencions en les quals el cantant restava visiblement emocionat. «Vull felicitar el nou any a tots aquells que lluiten contra el feixisme, contra la repressió, contra la precarietat, contra l'homofòbia, contra el racisme, contra el masclisme», expressava. «Bon any també als presos polítics i als exiliats. Bon any a aquells que lluiten pel territori, com vam fer amb el Forn de Barraca. Bon any per tots aquells que batallen contra el despoblament, pels drets socials, pels drets dels migrants. Bon any a tots vosaltres. Sou la resistència del País Valencià», va clamar abans de tocar «Ingovernables».
Sarrià va aprofitar l'ocasió per recordar, a més, el treball de la mestra i activista lingüística Carme Miquel, recentment desapareguda. «En homenatge als joves d'Alsasua i del mestre Íñigo Muguruza [el qual va faltar fa uns mesos], tocarem Sarri, Sarri», va exclamar com a presentació de la popular cançó de Kortatu. L'exvocalista d'Obrint Pas s'acomiadaria del públic amb la cançó «Yallah Yallah Ramallah», del cantant basc Fermin Muguruza, de fons.
Si el músic valencià va lluitar contra l'enyorança de les bandes desaparegudes rescatant temes d'Obrint Pas, la Fúmiga va preservar aquest combat amb les seues particulars versions de les cançons d'èxit de grups com ara Zoo i la Gossa Sorda. Aquesta banda va tenir una bona acollida entre el públic. En els seus popurris melòdics, sonaren, fins i tot, clàssics de l'indie espanyol. La Fúmiga, tanmateix, oferiria un vessant festiu amb «Rumb a la vall», la cançó promocional del Festivern interpretada conjuntament amb El Diluvi.
Com mana la tradició, el festival tindria la seua darrera sessió a càrrec de DJ Plan B. A tall d'alquimista dels sons electrònics i del remix, destaparia la bogeria a la carpa fins a pràcticament veure el sol. Un final apoteòsic per a una edició de clam plurilingüe.