Ençà i enllà

Quan la repressió carrega les urnes

L’1 d’octubre començava, al barri de Fort Pienc de Barcelona, amb una desproporcionada càrrega de la Policia Nacional contra els votants de l’Escola Ramon Llull de Barcelona. Gent arrossegada per terra, urnes requisades i pilotes de goma. Un cas paradigmàtic del que va passar a molts col·legis electorals de Catalunya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’Escola Ramon Llull és de les més fotogèniques de Barcelona. Amb la façana principal mirant al carrer de Consell de Cent, entre Marina i Sardenya, l’escola té un estil neoclàssic i tons taronja que la fan una de les preferides per rodar anuncis de televisió. Però no va ser aquesta la raó que va atreure set furgones de Policia Nacional a quarts de vuit de l’1 d’octubre. Hi havia dotze urnes, i això era un tresor per als cossos i forces de seguretat de l’Estat. I hi ha un gran pati —l’escola ocupa tota l’amplada d’una illa de l’Eixample—, que està envoltat de reixes que el separen del carrer de Consell de Cent i de la façana lateral del carrer de Sardenya. Això oferia un avantatge a la policia que els veïns concentrats per entrar a votar no imaginaven; i els membres de les meses electorals tancats a dins no sospitaven.

A les 8.05 hores, les set furgones de Policia Nacional, que havien aparcat en un lateral del carrer de Marina arrancaven motors i aparentment es distanciaven de l’escola. Però a les 8.22h la Policia Nacional havia reubicat els vehicles i s’acostava a l’escola des del carrer de Marina, cap a l’entrada principal de Consell de Cent. Tres centenars de veïns els esperaven per no deixar-los passar. En aquell moment un dels Policies Nacionals es va situar al centre d’una primera fila d’antidisturbis i va dir en castellà: “Bon dia, senyors! El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha comunicat que no es poden celebrar, celebrar, eleccions [sic]. Per tant, ara accedirem al col·legi i retirarem les urnes. D’acord?”. I tot seguit, als seus: “Columna, passem!”. 

La primera càrrega a aquelles hores (8.23h) seria el primer test per mesurar els límits i les forces dels resistents. Van cedir un metre però no gaire més. D’una manera excepcional en aquestes situacions els senyals de silenci de la majoria (“Ssst”) feia callar les veus rebels cada vegada que començaven a cridar individualment “Volem votar” o “Fora les forces d’ocupació”. Un “Ssst” absolutament majoritari feia tornar el silenci per demostrar el seu pacifisme als escuts de metacrilat que els empenyien. La càrrega cedia. Però la tensió, no. 

[VÍDEO] Antidisturbis de la policia espanyola a l'Escola Ramon Llull de Barcelona, entre Consell de Cent i Marina pic.twitter.com/bWiIuvLnOq

— El Temps (@ElTemps_cat) 1 d’octubre de 2017

I tornava 25 minuts després, a les 8.50h. La policia guanyava terreny. Malgrat això, els crits eren “Per què ho feu?” i “Només volem votar”.

Davant l'Escola Ramon Llull / Jordi Play

Tornava la calma tensa i semblava evident que esperaven a l’obertura del col·legi electoral per atacar més decididament i travessar la porta. 

Van tocar les 9 i l’escola no s’atrevia a obrir per por de provocar una càrrega policial per accedir a l’entrada principal. 

En la següent mitja hora les càrregues es repetien i la policia mantenia la tensió agafant d’un en un veïns resistents i els arrossegava fins a una altra banda: amb contundència i violència

Però a les 9.27h es va fer evident que els policies no entren per la porta. Les càrregues a la façana principal de l’escola van distreure els veïns de l’altre front que deixava al descobert el pati de la Ramon Llull: la reixa lateral del carrer de Sardenya. Per aquella banda van entrar sense gaires entrebancs la policia en un pati que estava totalment indefens, perquè no s’havia permès l’entrada als veïns. En aquell moment, els membres de les meses i els apoderats que eren presents al col·legi electoral pròpiament dit van decidir obrir la porta del carrer i tancar-se al col·legi electoral pròpiament dit. Ho explicava un dels apoderats en representació de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Marc Carrasco: “Per accedir-hi, la policia va saltar les tanques, el barri, pel carrer de Sardenya. El que hem fet llavors és obrir les portes perquè el màxim de gent possible pogués fer tap aquí i protegir el col·legi electoral però ha estat molt precipitat”. La Policia Nacional ja dominava tot l’espai. Des de Consell de Cent, més policies, carregats amb bosses per ficar-hi les urnes, també saltaven la tanca per l’altre extrem. 

“Llavors —continua Carrasco— ens hem tancat al col·legi electoral i cada president de mesa agafava la seva urna amb les dues mans ben fort. Mentrestant, sentíem els cops contra aquesta porta d’entrada, que ha quedat esbotzada. Tots els que hi érem dins, interventors i membres de la mesa, ens hem posat a cantar l’himne de Catalunya. Fins que finalment han entrat i ens han arrancat les urnes de les mans perquè tots les tenien ben agafades com a símbol”. 

Davant l'Escola Ramon Llull / Jordi Play

Els policies que eren dins del pati, efectivament, escometien a cops de mall la porta d’un magatzem i la porta del col·legi electoral. 

Toni M., president d’una de les meses, assegura que era una calma molt tensa. El col·legi és un semisoterrani i unes finestres altes deixen veure, des d’una perspectiva de contrapicat, els peus dels policies anant de banda a banda. Els crits de la gent els arriben des de Consell de Cent. Els cops de mall els ensordeixen. Una dona trenca a plorar. 

Un cop a dins, tots dos reconeixen que la policia no fa servir “violència extrema”. Però ells només ofereixen la resistència de subjectar les urnes, que sí que els arranquen amb agressivitat. “No hi ha hagut cap incident especial. Males maneres, sí. Cops per poder accedir ràpidament a les urnes, però no es pot dir que hi hagi hagut cops de porra”. 

Ens arriben imatges d'agents de la policia espanyola arrencant urnes de les mans dels apoderats de l'escola Ramon Llull pic.twitter.com/GeczR1lYun

— El Temps (@ElTemps_cat) 1 d’octubre de 2017

 

En acabar sembla que volen aprofitar el temps: identificar la gent i cercar més objectes perillosos (urnes?) però la pressió exterior potser els fa plegar: “Quan han agafat totes les urnes, han fet un ràpid escorcoll per tot el col·legi. Semblava que volien escorcollar la resta d’estances però ho han fet ràpid”, diu Carrasco. I afegeix: “Hi ha hagut un moment que ens han arrambat a les parets, com si anessin a identificar-nos un a un. Ens han filmat ells, amb el seus mòbils i altres aparells, però no ens han fet identificar finalment. Han marxat i ja està”.

Davant l'Escola Ramon Llull / Jordi Play

La Policia Nacional no va saber retirar-se discretament. La marxa de les furgones policials pel carrer de Sardenya es va interrompre amb tanques procedents d’unes obres municipals properes. Tres testimonis presencials van explicar a EL TEMPS que les tanques les havien començat a instal·lar manifestants sospitosament aïllats que aquestes fonts identificaven com a “policies de paisà”, “gent amb tota la intenció de justificar una reacció de la policia”. 

És en aquest moment que la Policia Nacional va començar a disparar les armes de pilotes de goma, l’ús de les quals es va prohibir a Catalunya arran del cas d’Ester Quintana, que va perdre un ull per l’impacte d’un d’aquests projectils. Un dels ferits del carrer de Sardenya —segons diverses informacions— tenia una ferida semblant. Un altre, pel que va poder comprovar EL TEMPS, presentava un impacte darrere del cap; un tercer presentava una contusió a l’esquena i un quart, un mallorquí de nom David, una altre a la cama. Ell explicava a EL TEMPS com havia anat: “Estàvem asseguts al terra de manera molt pacífica i tranquil·la i, en aquell moment, la Policia ha començat a carregar fortament: no treien la gent a pes sinó que li estava pegant. Tot d’una també han començat a disparar pilotes de goma. Una d’aquestes pilotes ha ferit aquí un noi de manera, sembla, que bastant greu. Hem anat a ajudar-lo i he sentit soroll molt fort i molt de dolor a la cama”. 

 

En una retirada entrebancada d’uns cinc minuts es van arribar a sentir una vintena de trets. 

 

A la recerca de col·legi electoral 

Un cop es va constatar que era impossible votar a l’Escola Ramon Llull, va córrer la veu que podien anar a votar a qualsevol col·legi electoral perquè s’obria un cens universal que compartirien tots els centres. Des de la Ramon Llull la gent es va dirigir cap a l’Escola de Fort Pienc, davant de l’Estació del Nord d’autobusos; a l’Escola Mireia, al carrer d’Ausiàs March a tocar del passeig de Sant Joan; a la dels Encants, al carrer de Cartagena amb Consell de Cent o a l’Escola Tàbor, a Cartagena amb Provença. Al cap d’una hora, la cua a l’escola Tàbor deixava bocabadat: s’estenia al voltant de mitja illa de l’Eixample barceloní, fent Ausiàs March fins a la cantonada, baixant el carrer Roger de Flor i voltant fins a la meitat del carrer Alí Bei. Res comparat amb la cua de Fort Pienc que feia una volta més llarga que tota la volta completa a una illa de l’Eixample. 

els serveis d’emergències s’emporten un dels ferits per pilotes de goma al carrer de Sardenya de Barcelona / Jordi Play

Les cues a les escoles Tàbor i dels Encants no eren tan llargues, però la gentada que esperava per entrar-hi era creixent pels continus problemes amb les connexions d’internet, la qual cosa entrebancava el registre. 

Després de votar a l’Escola Tàbor, cap a les 14 hores, Jordi i la seva mare, Montse, explicaven a EL TEMPS que feia més de vuit hores que s’estaven davant del Col·legi electoral: “Hem arribat aquí —diu el Jordi— a dos quarts de sis de la matinada per protegir el col·legi, tal com havien demanat les organitzacions cíviques. Érem al carrer quan, abans de les 9, han passat unes set furgones de la Policia Nacional, que ens han obligat a desagrupar-nos per deixar-los passar pel mig del carrer. Però no han baixat”. Per la proximitat a l’Escola Ramon Llull, probablement, les set furgones que temporalment havien marxat d’aquell indret, abans de tornar-hi. 

“Més tard, vora les 11 —explica la Montse—, han tornat a passar furgones de policia, ara més de set però un altre cop sense aturar-se ni baixar, i ens han desfet la cua que havíem anat formant, la qual cosa ens ha obligat a reagrupar-nos una altra vegada”. 

Els policies nacionals entren al pati de l’Escola Ramon Llull saltant la reixa. Prèviament hi havien llançat a dins dues bosses amb logo de la Policia Nacional per tal de ficar-hi urnes o paperetes / Jordi Play

Després van ser els problemes de connexió del col·legi mateix allò que endarreriria la votació. Finalment, a les 14 hores Jordi i Montse van sortir triomfants, puny en alt i entre aplaudiments, que celebraven tant l’expressió de la felicitat dels votants com per l’escurçament d’una cua eterna. 

L’escola dels Encants, quatre carrers més avall, vivia els mateixos problemes de connexió i espera en aquells moments. El president d’una de les meses, Quim Gestí —en la vida quotidiana, professor de grec d’institut i d’universitat— ho explicava a EL TEMPS amb detall: “Ens hem trobat amb un problema d’infraestructura clar. Sembla que en tota aquesta zona —i l’Escola Ramon Llull també m’ho ha confirmat— estava alterada la xarxa, de manera que no hem pogut connectar-nos a la xarxa de l’escola, com seria preceptiu. Hem hagut de posar els nostres mitjans. Jo, en el meu cas, el meu mòbil, que permetia oferir xarxa a tres ordinadors. Un cop fet això, la cosa encara s’ha complicat més perquè la pàgina que s’havia fet per la votació —que passava a ser de registre únic—, ha estat hackejada constantment. Començàvem a votar i després que votaven quatre persones es penjava. Hi tornàvem i una altra vegada el mateix”. 

Gestí especula que “hi devia haver una veritable guerra de hackers de l’Estat i de la Generalitat per espatllar-ho i resoldre-ho perquè cada mitja hora ens feien arribar noves IP per poder despistar els pirates”. D’aquesta manera han anat trampejant fins que cap a les dues han decidit “fer-ho manualment perquè la desesperació de la gent era enorme”. Afirma que “s’han apuntat els DNI i, quan hi ha hagut xarxa ho hem fet de manera telemàtica”.

A les 8 de la nit el col·legi dels Encants va tancar i “una persona de l’administració” va passar a buscar l’acta dels resultats. Només cinc minuts abans havia sortit, com una de les últimes persones a votar, un dels ferits, al matí, en les càrregues de l’Escola Ramon Llull. Entre aplaudiments dels presents.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.