Els clarobscurs del socialista indígena que va transformar Bolívia

Ultracatòlica i opositora ferotge a les polítiques de l'esquerra boliviana, la senadora Jeanine Áñez tenia un somriure de bat a bat a la seua boca. L'Assemblea Legislativa de Bolívia, tot i restar semibuida per l'absència de la bancada progressista, l'havia anomenat presidenta interina del país llatinoamericà. Malgrat que la proclamació havia vulnerat obertament els mecanismes constitucionals, fins i tot per l'accés de la senadora amb la Bíblia en mà a la cambra boliviana, un militar oficialitzaria la seua proclamació: li col·locaria la banda presidencial de l'estat andí.

Aquesta escena, la qual va succeir escassament fa uns dies, mostrava la consolidació momentània d'un colp d'Estat contra el president socialista Evo Morales, qui s'ha vist forçat a l'exili mexicà. La publicació d'un informe de l'Organització d'Estats Americans, una institució desproveïda de neutralitat a Llatinoamèrica, que assenyalava la manipulació de les eleccions a favor de Morales havia sigut la guspira que havia encès les protestes anti-Evo, amb sectors anteriorment alineats amb el mandatari progressista i actualment emprenyats participant-ne. Tanmateix, han sigut els bastions tradicionalment contraris al socialisme bolivià qui ho han capitalitzat, amb la ultradreta imposant el seu lideratge.

L'amotinament de la policia dels estats anti-Evo i el rebuig dels opositors a la convocatòria d'unes noves eleccions, com va proposar Morales, van sumar-se al suggeriment de les forces armades perquè el president plegara. Com el mandatari indígena, altres dirigents del Moviment per al Socialisme (MAS), el partit del mandatari progressista, van renunciar per salvaguardar la seua integritat física arran de la violència terorífica de la ultradreta opositora, la qual s'ha cobrat diversos morts de manifestants contraris al colp d'Estat. Amb Morales apartat pel moviment colpista, EL TEMPS fa balanç del govern del president exiliat, així com retrata l'oposició conservadora, les actuacions autoritàries del darrer representant llatinoamericà del socialisme del segle XXI i els interessos econòmics en joc.

Revolta antineoliberal

Ubicada al centre-oest del continent llatinoamericà, Bolívia era un país amb una bretxa profundament àmplia entre les classes populars i les elits. «Com bona part dels països d'Amèrica Llatina, la Bolívia anterior a Evo Morales tenia un problema secular de desigualtat. Hi ha una classe alta i criolla, que és minoritària, i una baixa i indígena, que és majoritària», explica Gabriel Moreno, professor de Dret Constitucional a la Universitat d'Extremadura, que ha passat part de la seua vida laboral a Bolívia. «Aquesta classe indígena, majoritària a Bolívia, estava fora del procés productiu i de consum», apunta.

«Es tractava d'un règim, que a banda de tenir grans mancances democràtiques, era substancialment racista», agrega Roberto Viciano, catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de València, a més d'haver sigut assessor del procés constituent que va donar-se a Bolívia amb l'arribada de Morales al poder. Un règim que va començar a esquerdar-se per les polítiques neoliberals del president conservador i empresari miner Gonzalo Sánchez de Lozada, qui va privatitzar els sectors estratègics bolivians i va retallar els escassos subsidis existents per a les capes desfavorides.

Aquestes polítiques, en alguns casos aturades com ara amb la victòria indígena a Cochabamba respecte de la privatització de l'aigua, va combinar-se amb plans d'erradicació de la producció de cocaïna i amb un projecte d'exportació de gas a través de Xile. Ambdues mesures van indignar els sectors populars de Bolívia. «La població indígena rebutjava els plans anticocaïna perquè afectava el seu mode de vida, així com la llei d'hidrocarburs perquè reclamaven que l'energia s'emprara per atorgar llum a un país en el qual el 53% de les llars no tenien aleshores electricitat», narra Anna Ayuso, investigadora principal d'Amèrica Llatina al Centre d'Estudis i Documentació Internacional de Barcelona.

Amb les poblacions indígenes aixecades contra l'executiu bolivià de Lozada, el mandatari conservador va recórrer a l'exèrcit. La repressió castrense va causar 77 morts i 400 ferits, unes xifres que obligares l'empresari a plegar. «Va ser substituït per Carlos Mesa, qui va intentar un diàleg que va fracassar. Mesa, davant el dilema de renunciar o fer sortir, de nou, als militars per aturar les protestes encapçalades pel mateix Morales, va deixar la presidència», exposa. «Emprant un discurs sobiranista, d'inclusió dels pobles indígenes i de recuperació dels recursos estratègics, i amb el suport dels diferents moviments socials, Morales va guanyar les eleccions del 2005», agrega Moreno.

«L'arribada del MAS al govern bolivià va suposar la inclusió dels indígenes en la vida política i social del país. Una de les grans fites aconseguides, a més, fou l'impuls d'un procés constituent que va derivar en la promulgació d'una nova constitució. Es tracta de la carta magna més democràtica que ha tingut mai Bolívia», indica Viciano. «Bolívia ha canviat radicalment amb Morales. D'un país amb uns nivells, fins i tot, elevats per al context llatinoamericà d'analfabetisme i pobresa, s'ha passat a un estat on pràcticament s'hi ha erradicat l'analfabetisme i la pobresa extrema s'ha reduït dràsticament. El llegat positiu és contundent», afirma Moreno.

La transformació de Bolívia, fins i tot, va produir-se en zones més benestants i tradicionalment hostils al MAS, com ara Santa Cruz. «El problema de l'esquerra llatinoamericana és que impulsa polítiques desenvolupistes, les quals creen una classe mitjana que després els gira l'esquena electoralment», assenyala. Per a poder dur a terme aquestes mesures, «Morales va nacionalitzar els recursos naturals». «Ara bé, tampoc va expulsar les empreses. Va instar-les a pagar impostos als beneficis de l'explotació. Amb aquests diners, va reduir la pobresa extrema d'un 30% a un 15% i la pobresa d'un 45% a un 30%. Encara més, l'esperança de vida va incrementar-se dels 64 als 71 anys i el salari mínim ha augmentat notablement», complementa Ayuso, qui destaca també els «encerts» respecte de la producció de cocaïna i el fre a l'extensió de la criminalitat del narcotràfic.

Al mateix temps que impulsava polítiques socials, «va mantenir un creixement econòmic important, a causa de l'elevat preu de les matèries primeres, i va aconseguir un equilibri macroeconòmic rellevant, la qual cosa va permetre a Bolívia continuar les polítiques socials en temps de desacceleració econòmica. També va obtenir una inflació similar a països occidentals», destaca la investigadora. Viciano, però, sí que troba punts febles: «Morales va ser incapaç de transformar aquest model basat en l'extracció de matèries primeres en un sistema econòmic productivista».

«Gràcies a la nacionalització dels hidrocarburs, s'obtenien 75.000 milions de dòlars d'excedents que servien per invertir en infraestructures bàsiques i serveis socials. Era la fase zero respecte d'un programa de canvi que tenia com a horitzó transformar el model econòmic. Els indicadors econòmics acrediten que se seguien les etapes correctes», rèplica Sergio Pascual, membre del consell executiu del Centre Estratègic Llatinoamericà de Geopolítica i exdirigent de Podem. «A parer meu, Morales sí que va errar en qüestions com ara la gestió del referèndum de 2016, el qual va provocar cert distanciament entre alguns dels sectors que van donar-li suport», expressa.

Democràcia erosionada

Aquella consulta, de fet, era el símptoma més evident d'un dels aspectes més polèmics de la gestió de Morales: la concentració de poder. «Bolívia, com bona part dels països d'Amèrica Llatina, compta amb un sistema presidencialista que no ha sabut garantir la successió de poder i, especialment, el pluralisme polític. Morales i el MAS van ampliar les seues esferes de poder en organismes que haurien de ser independents», retrau Moreno. «L'exemple paradigmàtic va donar-se amb la seua postulació a la reelecció en 2019», apunta. «La constitució de Bolívia impedeix a un candidat presentar-se a un tercer mandat. Morales, però, volia perpetuar-se al poder i va promoure un referèndum per modificar aquest article de la carta magna. En aquella consulta, i per un marge estret, la ciutadania va votar en contra de reformar-ho», continua Ayuso. I remata: «Morales no va acceptar el veredicte del referèndum i va recórrer al Tribunal Constitucional».

«El Tribunal Constitucional, en una sentència que mancava de fonament, va permetre que es presentara a una nova reelecció. Aquella jugada va causar malestar entre les bases socials del MAS, algunes de les quals s'havien despenjat del procés de canvi a conseqüència de les errades en la concessió de llicències per a explotacions de cocaïna», crítica Moreno, qui també lamenta que el MAS «impulsara una política de cooptació i control dels moviments socials». «Si Morales s'haguera retirat quan la gent no volia que buscara una nova reelecció, haguera passat a la història com el millor president de Bolívia. D'aquesta manera, la seua imatge s'ha deteriorat», lamenta Viciano, qui denuncia: «Va confondre la majoria democràtica amb la manca de permissivitat per a la discrepància dintre del bloc dels grups socials i polítics que li donaven suport, a més d'emprendre una deriva cap a posicions menys constitucionals i democràtiques».

La resolució de la justícia boliviana, la qual havia allunyat algunes capes socials pro-Morales del projecte del MAS, «va contaminar les eleccions». «Hi havia un problema d'arrel en els comicis: l'oposició denunciava la legitimitat de Morales per a presentar-se», analitza Moreno. Amb aquest clima, van celebrar-se unes eleccions presidencials que han estat qüestionades per un polèmic informe de l'OEA, el qual assenyalava que s'havia comés un suposat frau als comicis. La paralització del recompte al 83% de l'escrutini i que no s'engegara fins 24 hores després són els arguments d'una institució que, segons Moreno, «havia millorat les relacions amb Morales». «És innegable que l'OEA no és una institució neutral, que està plegada als interessos nord-americans. Però, en els últims temps, les polítiques business-friendly del MAS havien apropat postures», opina.

Colpisme conservador

L'informe de l'OEA, el qual va desencadenar el colp d'Estat conra el president Morales, ha sigut qüestionat per fundacions d'investigació progressistes, com ara el Center for Economic and Policy Resarch, amb seu a Washington, i el mateix Centre Estratègic Llatinoamericà de Geopolítica. «L'auditoria de l'OEA induïa a què hi havia frau, encara que no aportava proves. L'estudi es basa en 333 actes impugnades per l'oposició per la seua manipulació, de les quals només 78 han sortit amb errors. Això representa un 0,02% del total de les actes del cens, que són 33.043», contraposa Pascual, amb els arguments dels estudis d'ambdues organitzacions de pensament. «El problema és que no s'ha fet una mostra aleatòria d'aquestes actes, sinó que s'havia agafat aquelles que havien estat denunciades per l'oposició. Aquest mostreig no compleix amb cap protocol. És aberrant», denúncia.

«L'altre argument aportat per l'OEA són els resultats obtinguts una vegada es va aturar el recompte informàtic. L'informe assegura que és inusual que les actes restants registraren un suport de mes del 70% en favor de Morales, però no tenen en compte que les actes que faltaven per incorporar estan en zones rurals, les quals compten amb menys infraestructures de telecomunicacions i, especialment, són bastions del MAS», afirma. «En el referèndum que va perdre Morales, aquestes zones registraven suports de més del 70% a favor de la postura del mandatari progressista», recorda, mentre assenyala que «el propietari de l'empresa encarregada del recompte mostrava a les xarxes el seu suport a l'oposició durant el mateix dia de les eleccions».

La polèmica auditoria de l'OEA generaria protestes que exigien la renúncia de Morales, una demanda a la qual se sumaria alguns sectors tradicionalment alineats amb el dirigent socialista. La deriva profundament dretana i integrista de l'aixecament, però, agafaria força amb l'amotinament de la policia dels estats més conservadors i amb el suggeriment de l'exèrcit cap a Morales, un fet que consagraria el cop d'Estat. Segons el diari mexicà Jornada, tant el comandant general de la policia, Yuri Calderón, com el comandant en cap de les forces armades bolivianes, Williams Kaliman, van ser agregats als Estats Units.

«Els amotinaments de la policia, i més de la zona de Santa Cruz, no sorprenen. Sí el paper que ha desenvolupat l'exèrcit, ja que Morales havia jubilat els oficials més conservadors i havia promogut altres més afins. Crec que en el seu posicionament ha influït l'experiència de les revoltes de 2003. A conseqüència d'aquelles actuacions, hi ha militars empresonats mentre que Lozada s'ha escapolit de ser engarjolat», analitza Ayuso. «El cop d'Estat, a banda de per l'amotinament policial i el suggeriment militar, ha triomfat perquè, en primera instància, alguns dels sectors socials pròxims a Morales no s'han mobilitzat, com ara la Central Obrera Boliviana», amplia Pascual.

Aquesta confluència de factors ha permès a les forces conservadores accedir de manera inconstitucional al poder i deixant nombroses escenes de violència contra els partidaris de Morales. Una oposició que està representada per l'expresident Carlos Mesa i Luis Fernando Camacho, misògin, fonamentalista religiós que apareix esquitxat en els Panamà Papers i membre d'una nissaga empresarial amb interessos en el gas, els serveis i els segurs. La corporació familiar va perdre quota de negoci quan Morales va nacionalitzar el gas. «Ambdós estan plegats als interessos dels Estats Units, però Mesa té un perfil més moderat», descriu Viciano. «Camacho, conegut com al Bolsonaro bolivià, prové d'una família adinerada de Santa Cruz. Representa els sectors ultraconservadors que sempre han estat en contra de Morales», complementa Pascual.

Camacho, qui s'ha erigit en el líder de la contrarevolució contra Morales per sobre d'altres líders conservadors, com ara Mesa, presideix el Comitè Cívic de Santa Cruz, un grup que aixopluga diverses entitats dretanes  i que està connectat amb la xenòfoba i integrista Unió Juvenil Cruceñista (UJC), de caràcter paramilitar. Segons Clarín, l'empresari va militar de jove a la UJC i forma part de la logia racista Los Caballeros de Oriente. «Organitzacions racistes, com ara aquesta logia supremacista, van impulsar un aixecament contra Morales l'any 2008, el qual va acabar amb l'assassinat de 13 llauradors», explica Pascual. «Es tracta d'una zona en la qual proliferen grups supremacistes», reforça Moreno.

Joc geopolític

Per a Pascual, a més, «hi ha un altre element cabdal dintre de la conformació del colp d'Estat contra Morales: el liti». «Amb la crisi econòmica que apropa, els preus de les matèries primeres no pujaran, la qual cosa pot tenir efectes negatius per a l'economia boliviana. Una desacceleració comportaria, segurament, l'obligació de fer retallades, que poden pagar-les les elits o les classes populars. Amb Morales, s'aplicarien a les elits. I, per tant, no interessa la seua presència al govern. És pura lluita de classes. D'altra banda, també hi ha interessos geoestratègics en joc, com ara amb el liti. Es tracta d'un mineral molt cobejat, ja que s'usa per fabricar les bateries electròniques», exposa.

Tot i concentrar importants reserves de gas, així com de materials com ara l'or, el plom, el coure o el zinc, Bolívia compta amb la reserva més gran mundial de liti, la qual està xifrada en 21 milions de tones. Aquest material, de fet, ja ha generat conflictes al govern enderrocat de manera il·legal del MAS. Després de concedir un contracte a una firma alemanya per a fabricar bateries i un altre a una companyia xinesa per processar aquesta matèria primera, el mandatari va haver-hi de cancel·lar-los. Les protestes dels treballadors del Potosí, que han participat de l'aixecament anti-Evo i que reclamaven que una major part dels beneficis d'aquestes explotacions s'invertiren a la zona, van motivar-ho.

Unes reserves que converteixen Bolívia en una peça anhelada del tauler geoestratègic en el qual lluiten les potències mundials. A excepció de l'estrany moviment de Rússia, només cal veure que països com els Estats Units o Brasil han reconegut l'autoproclamada presidenta, mentre que la Xina, amb importants interessos amb l'enderrocat executiu bolivià, s'ha oposat al colp d'Estat. La jugada contrarevolucionària, no debades, pot decantar una fitxa profundament apetitosa al bloc contrari en la batalla per l'hegemonia que lliuren nord-americans i xinesos. És l'ombra econòmica que sobrevola sobre una successió inconstitucional que ha forçat l'exili del dirigent indígena que va transformar profundament un país anteriorment anegat en la misèria.