Música

Festivern, de la llibertat dels presos a combatre el patriarcat

Amb 15.000 persones entregades, l’edició 2018-2019 del Festivern ha estat marcada per la consagració d’Auxili al festival de referència de l’escena valenciana, les reivindicacions en solidaritat amb els presos catalans i l’exhibició d’una generació de grups amb un potent discurs feminista. Tres dies de fusió musical a Tavernes de la Valldigna (Safor) només condicionats per alguns problemes de so a les dues primeres jornades.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la carpa no cabia ni una agulla. Restava totalment plena. Milers i milers de persones esperaven aquella aparició, que Toni Sánchez, més conegut com a Panxo, agafara el micro. «Corbelles», una cançó de reivindicació de l’esquerra llatinoamericana, inaugurava de manera oficiosa el Festivern de la mà de Zoo. Abans el dancehall influenciat de sonoritats de guitarra dura de Maldats, el metal rigorós d’Inèrcia, el rapcore de Novus Ordo, els versos afilats de Machete en Boca i el reggae canònic d’Adala & The Same Song Band havien fet vibrar els espectadors més matiners de l’esdeveniment musical que té lloc a Tavernes de la Valldigna (Safor) quan el calendari compta els dies per canviar d’any.

L’actuació de Zoo, però, era el tro de partida del Festivern. Malgrat els problemes tècnics i realitzar un concert amb menys força que en anteriors ocasions, la banda va demostrar perquè és l’autèntica referent del panorama musical al País Valencià. Les seues lletres eren recitades com si tractara d’himnes, tal com ells mateixos les defineixen a «Estiu». «Ventiladors», «Carrer de l’amargura», «Faena», «Correfoc», «Vull»... Totes eren cantades a viva veu sense demanar que el públic ho fera. Fins i tot, dues vegades, com en el cas de «Cap per avall», un tema que en paraules de Panxo estava «dedicat al Preparat», és a dir, a Felip VI, i que va repetir-se després que fallara el so. «La repetim perquè volem, no perquè s’haja aturat», va etzibar des de l’escenari.

«Vénen temps complicats i no hem de caure en la indiferència respecte del feixisme», va afirmar sobre la irrupció de la ultradreta al tauler polític espanyol. També va criticar l’empresonament dels diferents independentistes catalans i de rapers com a preludi del tema «Omertà»: «Continuen presos per culpa d’aquests matons amb toga. Jutges que formen part de la repressió d’aquest règim. Va per tots els represaliats, per Anna Gabriel, per Valtonyc, per Pablo Hásel». Unes reivindicacions que van fer-se, a més, en clau d’igualtat a dalt dels escenaris amb l’entrada de Jazzwoman, que va interpretar tres temes, entre ells «Cançons d’ofrena», la seua col·laboració amb Zoo.

Amb el públic totalment entregat, Atupa va agafar el relleu als escenaris durant la jornada inaugural del festival. «Hi ha gent empresonada per la repressió d’un estat de merda», van criticar sobre la situació dels líders sobiranistes internats a la presó de Lledoners. «Quatribarrap» o «A la jugular» foren alguns dels temes més aclamats mentre el grup de Moncofa (Horta) anunciava la publicació d’un nou disc.

Cactus, integrat per músics del Comtat i l'Alcoià, va erigir-se com a grup emergent| Festivern/Adolf Boluda

Provinents de les comarques del Comtat i l’Alcoià, Cactus va presentar la seua candidatura com a grup emergent sense topalls al Festivern. I amb els espectadors a la butxaca amb la seua simbiosi de rap, electrònica, guitarres i veus melòdiques (i més després de la seua versió de «Me la fiques more», dels retirats Orxata Sound System), van realitzar un al·legat feminista. «Demanem que totes les dones alcen la mà. La música serà feminista o no serà», va proclamar Samanta, una de les cantants de la banda. «S’ha de lluitar perquè arribe el dia en el qual no siguen necessaris els punts violeta», va rematar en una jornada clausurada pels ritmes llatins de Las Hijas de la Cumbia i que va comptar amb les lletres mordaces de color morat de Tribade.

Els oriünds de Tavernes de la Valldigna, Metall i So, van obrir les portes del diumenge 30. Ira va continuar la festa amb la música de combat contra el patriarcat. I Buhos va fer les delícies dels assistents mostrant perquè són considerats com el grup revelació. «Qui es quede dret és de Ciutadans», van cridar des de l’escenari la banda catalana per motivar al públic. «Venint al Festivern, hem vist la Guàrdia Civil. Ens han entrat els calfreds de quan ens van atonyinar l’1 d’Octubre», van narrar després de censurar l’empresonament dels referents independentistes catalans.

De la reivindicació pels presos va passar-se al clam feminista. «Les marginades diran més que aquelles que no ho estan. Va per les que resten als màrgens», va expressar Vera Carrión, cantant de Mafalda. La banda valenciana, amb la seua escenografia particular, va realitzar un directe potent clausurant amb «En guerra», erigit en himne contra el patriarcat. Desakato va rellevar-les. Els asturians van realitzar un concert apoteòsic, amb el cantant tirant-se al públic només començar. «Vosaltres teniu la sort de gaudir de l’oficialitat de la vostra llengua. A nosaltres ens diuen paletos per parlar asturià», va criticar. «Els pobles han de ser lliures. Visca el País Valencià i puxa Astúries», va cridar. «Pánico en Frackfurt», va tancar la seua actuació després d’interpretar temes com «Cada vez» o «Cuando salga el sol». El final fou tan intens que, fins i tot, el bateria va regalar al públic les baquetes.

Balkan Orchestra Paradise van protagonitzar el show de la nit. Integrat totalment per dones, la trompista va fer-se un solo de cap per avall. Encara més, van versionar la «Malaguenya de Barxeta», d’Obrint Pas. «Bubamara» i «Disco Partitzani» van mostrar les arrels balcàniques d’un grup que va precedir als italians Talco, que van practicar el seu ska de vertigen. «La Torre» va tancar el concert dels transalpins que havien engalipat el públic amb «La mano de dios», «Bella Ciao» o «St.Pauli».

El Festivern és més que música. Durant els tres dies hi ha diverses competicions de pilota valenciana, futbol i bàsquet| Festivern/Adolf Boluda

Les madrilenyes Tremenda Jauría, amb un reggaeton feminista d’alt voltatge, també van aconseguir-ho. «No soy tu papi», «Flow partisano» [una cançó amb col·laboració de Panxo], «Esta noche» o «Con tol deskaro» van provocar que cap persona assistent no moguera els seus malucs cantant lletres de lluita contra el masclisme. De fet, Tremenda Jauría va reivindicar l’onada de grups amb aquest discurs per bandera com ara Ira, Machete en Boca o Tribade junt amb un missatge de suport a totes les xarxes feministes i al punt violeta del Festivern. Com van fer-ho, a més, en solidaritat amb les treballadores del festival. «Visca el País Valencià, visca la terra lliure», van cridar citant moviments alternatius del País Valencià com les Falles populars i reivindicant la singularitat d’altres territoris de l’Estat com ara Euskal Herria o Galiza. Jazzwoman, amb una actuació notabilíssima i convertida en figura emergent de l’escena autòctona, i Bart Brown van continuar la festa fins a la matinada.

A només sis hores d’acabar 2018, The Dance Crashers, una formació provinent del Comtat, va iniciar una nit de música salvatge. El seu reggae de dogma jamaicà va comptar amb la col·laboració de l’excantant de La Gossa Sorda, Álex Seguí. Amb accent andalús, la Selva Sur va rellevar-los a l'escenari. I els Catarres, amb temes com ara «Jenifer», van fer botar i cantar a tota la carpa. Malgrat que a l’acordionista se li trencara una tecla. La festa era el bé suprem. Això sí, sense abandonar l’exigència d’alliberar als presos catalans. Amb la bateria com a motor, el públic va proclamar «llibertat, presos polítics» mentre el grup exhibia una pancarta amb el mateix lema. Tot seguit, SFDK va fer les delícies de tots els aficionats del rap, però va mostrar amb «Vamos, Levante» la seua concepció del País Valencià.

Smoking Souls, amb el seu rock lleuger, va actuar com de costum abans de les campanades. I New York Ska-Jazz va estrenar l’any 2019 al Festivern. Un festival que va veure com Auxili, amb una actuació una mica molt més prolongada que la resta, es consagrava encara més al panorama musical valencià. El fenomen es transformava en referent. Amb la carpa plena de gom a gom, no hi havia espectador que no cantara les seues lletres. No importava si interpretaven «L’ona», «Si tu vols», «Instants Cremats», «No m’esperes» o «Dolç atac». Eren recitades religiosament per igual. Encara més, quan Seguí va aparèixer a l’escenari per cantar «Abismes». La seua versió de «Camals mullats», amb Seguí com a veu, fou una mena de traspàs de poders de La Gossa Sorda a Auxili dintre del panorama musical valencià.

Auxili va consagrar-se al Festivern com un dels grans referents de l'escena valenciana| @rovi_9

«Com diuen els companys de la Gossa Sorda, vam fer aquesta cançó per apropar, pese a qui li pese, Catalunya, les Illes i el País Valencià. Perquè, i encara que no vulguen admetre-ho, som una nació», van proclamar abans de tocar «El front». «Per la llibertat de les preses de Catalunya i Euskal Herria, van afegir. Una reivindicació nacional que també va estar antifeixista: «Ara que tornen a tocar de matinada com al 9 d’Octubre. Ara que toquen de matinada quan en Andalusia es colen a les institucions. Ara, cal dir-ho ben fort, com ho diuen els nostres amics del nord: els carrers seran sempre nostres». «País Valencià, país antifeixista», van encoratjar com a preludi de «Pàgines negres». El missatge, però, també estava impregnat de morat: «Cal reivindicar un festival lliure d’agressions masclistes. La revolució serà feminista o no serà». Amb «Hui la liem», clausuraven un concert que els consagra com a relleu a l’escena del País Valencià.

Narco, amb el seu rap metal característic, van demostrar els seus galons dintre del panorama musical de l’Estat espanyol. Iniciant el concert amb «Suícidate», van provocar l’èxtasi del públic amb temes com ara «Son ellos» o «Tu dios de madera». Una altra de les seues cançons crítiques amb les tradicions religioses, «La hermandad de los muertos», va impulsar a diversos espectadors a dur un assistent a mode de pas de setmana santa fins davant de l’escenari.

La Fúmiga, una xaranga que va ocupar el lloc d’un grup cap de cartell, va mostrar amb les seues versions d’Obrint Pas («Del sud», «La flama») i La Gossa Sorda («Aire, «Esbarzers») l’enyorança pels mítics grups que no tornaran. Dj Plan B, amb versions de Zoo o System of a Down a ritme de tralla electrònica, va posar punt final a un Festivern farcit de reivindicacions feministes i pels presos catalans.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.