Cultura

Fermín Muguruza: "Catalunya ha de fer un pas enrere per agafar impuls"

Als seus 55 anys, el músic, cantant i referent cultural de l'esquerra abertzale Fermín Muguruza (Irun, 1963) dirigeix la seua primera pel·lícula d'animació 'Black is Beltza'. Un film que aprofundeix sobre les lluites dels anys 60: el combat contra el racisme, l'ecologisme, la revolució cubana, el pacifisme i, fins i tot, la batalla per revitalitzar la cultura i llengua basca durant la dictadura franquista. EL TEMPS aprofita l'estrena de la pel·lícula a València, al Cinema Albatexas, per parlar amb l'exvocalista de Kortatu i Negu Gorriak sobre aquest projecte artístic, el rock radical basc, la censura, el procés català o la violència d'ETA.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Ahir, precisament, feia 52 anys que van crear-se les Black Panther Party. Una organització que surt a la teua nova pel·lícula. Com també el racisme, la revolució cubana, l'assassinat de Malcolm X... Per què volia contar, de nou, aquesta història al cinema? Abans s'havia dut a les llibreries i, fins i tot, als escenaris.

Quan tens una història per contar no es limita a uns formats concrets. Va sortir en còmic, va eixir també com a exposició, va haver-hi altres activitats paral·leles com un disc, diverses actuacions, la banda sonora de la pel·lícula, fins i tot... Però l'objectiu que tenia sempre era contar aquesta història a través d'un film d'animació. I amb aquesta meta, vaig començar a impulsar tota la resta de creacions artístiques lligades a aquesta història, a Black is Beltza. Una vegada que ho transporte a l'animació, es tracta d'una altra narrativa, la qual implica també música i tot aquest tipus de creacions anteriors. Es recupera l'animació tradicional en 2D, hi ha il·lustracions de l'època que documenten els fets històrics que hi van succeir... L'aportació és un altre tipus de narrativa, de tensió, d'emoció, amb un llenguatge cinematogràfic, d'una pel·lícula d'animació per adults.

-És un retorn a una època combativa de lluita pels drets civils al món? Vietnam, maig del 68, el feminisme, l'ecologisme, el pacifisme, el combat contra el racisme...

Sí, clarament.

-Unes lluites, però, que ara estan més vives que mai. No debades, a l'Estat espanyol la llibertat d'expressió està, almenys, qüestionada amb rapers que han marxat a l'estranger, altres condemnats per cantar, músics investigats per la justícia, piuladors empresonats... Hi havia més llibertat quan vostè recorria els escenaris amb Kortatu?

Per eixir en una entrevista a TVE fa dos dies, han volgut que es demane perdó, que es disculpen, i el periodista s'ha disculpat. Black is Beltza també és això. Són els rapers que han hagut de fugir de la justícia espanyola, que Valtonyc estiga fóra, perquè en cas contrari estaria ara mateix en una presó. Però també són els milers de morts en la Mediterrània. Ara bé, si em parles de censura, crec que acumule una llarga experiència. Molta gent, de fet, no va posar el focus en tot allò que vam patir molts grups bascos. Quan tocàvem en Kortatu, vam tenir concerts prohibits a Madrid, amb Negu Gorriak vam estar deu anys amb un judici amb el tinent coronel de la Guàrdia Civil [Enrique] Rodríguez Galindo [comandament de la Guàrdia Civil que va formar part dels GAL], o quan va sorgir en una gira en solitari amb Manu Chao se'm va prohibir concerts i em volen dur als jutjats, tot i que, finalment, mai no va passar. Però sí que van presentar denúncies contra Soziedad Alkoholika a primers de segle. Ara hi ha més casos? És clar que sí.

-Continue.

Però, compte, no oblidem que el laboratori d'aquesta censura fou el País Basc amb la doctrina de "tot és ETA". Tanmateix, no només estem parlant de cantants. Van tancar-se periòdics com Egin l'any 1998, va clausurar-se Radio Egin, Ardi Beltza, el periòdic Egunkaria l'any 2003... Quan ara es parla que abans hi havia més llibertat, jo dic: «Para, para un poc». Amb la consigna del "tot és ETA", mira tot allò que van fer-nos al País Basc. Ara, però, s'ha ampliat amb la llei mordassa, amb un embogiment que és realment denunciable. Però insistesc: no tapem allò que la història ens ensenya.

-Seguim amb la música. Què queda del rock radical basc que Kortatu i Negu Gorriak van representar? Hi ha hereus d'aquests grups?

Per seguir amb el fil de Black is Beltza, en la pel·lícula allò que estem intentant denunciar és la censura que hi havia als anys 60 i reivindicar la llibertat d'expressió. També estem donant un colp d'ull a la música de la dècada dels 60, a tota la lluita cultural que va haver-hi durant tots aquells anys, incloent-hi el País Basc. Aquesta lluita cultural i musical està reflectida en un moviment previ denominat Ez Dock Amairu [una mena de grup cultural que incloïa diverses bandes que buscaven revitalitzar la cultura basca, força reprimida pel franquisme], que després és l'espurna perquè sorgisca el rock radical basc. No es tracta, per tant, d'un naixement espontani.

-Explique-ho.

Hi ha una tradició de lluita, de complicitat. I si abans calia passar els discos de Mikel Laboa il·legalment per poder escoltar-los, després surt el rock radical basc amb un altre tipus de discurs. I posteriorment ha continuïtat amb una altra generació. S'editen molts discos en basc i sorgeixen moltes bandes. Surt Negu Gorriak, BAP!, Anari, entre altres, o més tard Su Ta Gar. Amb el nou segle, també neixen noves propostes que empren l'èuscar. Totes aquestes bandes noves són el llegat del rock radical basc, a banda del circuit musical que obre el rock radical i de la banda sonora d'un moviment de resistència que va crear-se durant aquella època.

 

Cartell del film d'animació de Fermín Muguruza

-Black is Beltza és també un relat cinematogràfic d'aquelles lluites culturals i musicals que van anticipar el rock radical basc, per tant.

La pel·lícula intenta narrar com la gent d'aquell període estava disposada a jugar-se-la pels seus ideals. Des d'un boxejador com Mohammed Ali fins als cantants o els escriptors. Tota la gent estava implicada en una lluita. En una lluita que aleshores era contra l'imperialisme, el capitalisme... El gran reflex de tot plegat era la guerra del Vietnam. Cineastes com ara Gillo Pontecorvo que dirigeix la Batalla d'Alger, escriptors com Guy Debord amb l'obra La Societat de l'Espectacle o músics com ara Otto Redding, que reconeixia la importància de Malcolm X o Martin Luther King. En el viatge a Algèria, tenim també Cheikka Remittí, que és considerada com la padrina de la música RAI.

-Quins lligams hi ha, però, entre aquests fets i tot allò que ocorre al País Basc?

Situem els bascos en aquest context. Són els anys en els quals les comparses de gegants pateixen la censura, ja que no se'ls permet ballar. És una censura racial perquè no se'ls dóna permís, insistesc, per ballar. Tots aquests elements em permeten contar una història, un thriller guerriller, en el qual tenim una trama musical de la qual forma part el mateix argument de la pel·lícula. Després, el mirall actual pot enfocar-se de la manera que es vulga. Black is Beltza existeix a causa d'aquesta persecució ideològica, pels presos polítics bascos dispersats, pels presos polítics catalans, per la repressió l'1 d'Octubre contra la gent que votava, per la transformació del sistema capitalista convertint-se en un turbocapitalisme... És per tots aquests fets i per explicar l'origen d'unes resistències, que aleshores estaven unides, tot i no existir internet, que naix el film.

-Agafant el fil que ha proposat de la persecució ideològica. La criminalització dels CDR, la marxa de dirigents polítics fóra de les fronteres de l'Estat espanyol, l'empresonament de líders civils per convocar manifestacions, polítics engarjolats, acusacions d'adoctrinament per defensar el català... S'ha copiat el relat i la reacció de la maquinària estatal que va emprar-se anys enrere contra l'independentisme basc?

Quan va tancar-se Egunkaria, el país que més va donar suport, a banda dels mateixos bascos, fou Catalunya. Recorde que vaig participar-hi en moltes concentracions i aleshores gent provinent de Catalunya ens deia: «Estem ací per vosaltres. Açò realment és una injustícia. Però sabem que pot arribar un dia en el qual també ens pot passar a nosaltres». Aquell laboratori de la repressió que va aplicar-se al País Basc s'està copiant per a Catalunya. I és realment indignant tots els fets que has enumerat. Compte amb amics personals, a més, que han fugit del país, com ara Anna Gabriel. Si no estiguera fora, ara mateixa estaria a la presó. Al seu torn, també és profundament indignant que amb el canvi de govern a l'Estat no s'haja produït una ràpida modificació de la manera d'actuar i que hagen dit: «Tot açò s'ha acabat. Tota aquesta gent ha de sortir al carrer». Després ens parlen de la separació de poders, però a l'Estat espanyol és realment un acudit.

-Faria un concert com aquell que va realitzar a Herrera de la Mancha a Lledoners, on estan empresonats la msjoria dels dirigents independentistes?

Crec que la iniciativa, en aquest cas, hauria de sorgir dels mateixos músics catalans. Si organitzaren un esdeveniment així, i volen que participe, doncs seria una qüestió de mirar agendes. Però, per descomptat, que estaria al seu costat. Ja ho vaig fer en el Camp Nou, quan va fer-se aquell macrofestival impressionant o quan vaig estar-hi a la vespra de l'1 d'Octubre com a teloner de David Fernández i Anna Gabriel, durant la campanya pel sí en el referèndum.

Fermín Muguruza durant la gravació del disc Nola? Irun Meets New Orleans (2015)| Fermín Muguruza


-Que va significar, precisament, per a vostè l'1 d'Octubre i la posterior declaració d'independència?

L'1 d'Octubre fou per a mi el dia de la República Catalana. Que de facto existisca o no és una qüestió de forma. Al seu torn, fou el dia de la dissolució de Kortatu l'any 1988. Això, de fet, és també Black is Beltza: votar i que t'atonyinen. I que, al remat, molta gent a la qual van atonyinar, poguera votar.

-Té enveja del moment que viu Catalunya respecte del projecte independentista basc?

No, el País Basc experimenta una altra situació. Jo em sent part del moviment català i al País Basc hi ha un context diferent amb un procés de pau pendent i amb un canvi que s'està donant a Nafarroa. Sí que m'agradaria, però, que arribara el dia de votar la independència. Abans es parlava de la basquitis i ara es fa de la catalanitis, però crec que cap dels dos termes responia a la realitat.

-Fou un error la violència d'ETA? Si l'objectiu era aconseguir la independència, la perspectiva atorga avantatge al camí pacífic de Catalunya, que no va viure com el País Basc una etapa de plom i sang.

Des del País Basc, es va combatre la repressió franquista amb les armes. I per a mi, fou perfectament lícit. Fou lícit aleshores i des d'una perspectiva històrica també ho considere. Fins a quan fou lícit? És la clau de volta de la qüestió.

-Tornem a Catalunya. Quin diagnòstic fa de l'actual moment del procés independentista?

De vegades, cal fer un pas enrere per agafar impuls. De fet, vaig dir-ho a Crític, en una altra entrevista que van fer-me. Molts van contestar-me per Twitter: «No, Fermín. Ni un pas enrere, ni per agafar impuls, tal com deies a 'Gora Herria'». Però aturem-nos, reflexionem. En aquella cançó, jo ho deia per alguna cosa. Era una frase de Fidel Castro, una persona a la qual també li faig un homenatge a Black is Beltza. Aquesta frase, la d'un pas enrere per prendre impuls, va dir-la Castro. Primer, va esmentar que «un pas enrere, solament per prendre impuls». Ara bé, quan va venir el període especial va dir que «ni un pas enrere, ni per agafar impuls». I tot el món li deia: «No, Fidel. De vegades, cal prendre un pas enrere per prendre impuls, que vas dir-ho tu». Crec que Catalunya necessita això: fer un pas enrere i agafar impuls.

-Que li suggereixen aquests noms? Primer, Carles Puigdemont.

[Silenci] President electe de la República Catalana que està a l'exili. No és de la meua corda, però, una persona que felicita Israel. Ara bé, el reconec com a president de Catalunya a l'exili.

-Íñigo Urkullu.

Lehendakari de l'autonomia basca subordinada a l'administració espanyola.
 

L'exvocalista de Kortatu i Negu Gorriak a un concert celebrat en Bilbao l'any 2016| Fermin Muguruza

-I Iñaki Ezquerra [fundador del Fòrum d'Ermua i que va oposar-se a l'activitat cultural de Fermín Muguruza].

No sé qui és.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.