Els crítics

Músics contra porres

La violència policial contra el referèndum va provocar una reacció contundent del món de la música. Artistes de tots els territoris, de la resta de l’Estat espanyol i, fins i tot, internacionals van mostrar a les xarxes el seu rebuig a la repressió espanyola. L’artista islandesa Björk va dedicar-hi una cançó. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Puntades al cap. Persones grans arrossegades a estrebades. Cops de porra que deixen bretxes al cap. Samarretes destrossades. El referèndum català del passat 1 d’octubre va estar tacat de sang. La repressió del Govern espanyol de Mariano Rajoy contra les urnes va deixar més de 800 ferits i va evocar l’etapa dels grisos. Sí, quan una jove Maria del Mar Bonet va fer-se popular amb la cançó “Què volen aquesta gent?”, un himne de la lluita per la democràcia i les llibertats; com “L’estaca”, de Lluís Llach

A les 12:55 de l’1 d’octubre, aquest mateix cant va sonar a Twitter. “Què volen aquesta gent?”, escrivia la mateixa autora de la lletra. Llach, el creador del tema emprat darrerament per denunciar l’actuació policial contra els preparatius de la votació catalana, també es manifestava a la xarxa de l’ocell blau. “Neofranquisme pur. Era això”, piulava adjuntant-hi un vídeo d’una càrrega policial. 

La reacció de dues icones del nostre panorama musical no era anecdòtica. Al contrari. Era la tendència del món musical aquell diumenge. Tant valia que la banda o el músic fos català, valencià, balear, espanyol o d’un altre Estat del món. La música utilitzava la paraula per contrarestar la violència policíaca contra les urnes. Amb Llach, per la seua condició de diputat de la coalició independentista Junts Pel Sí, com un dels més actius a la xarxa, d’altres referents de l’àmbit musical nostrat mostraven el rebuig a la repressió. Manel, la banda referència del pop català, cancel·lava la seua actuació a Gandia  (Safor). “Ens venia molt de gust baixar, i som conscients que teníem un compromís amb les festes majors de la ciutat, però tenint en compte les escenes de violència policial que hem viscut avui a Catalunya, creiem que no és pertinent pujar a un escenari i presentar el nostre espectacle. Tampoc ens veiem amb cor de fer-ho, esperem que ho entengueu”. Txarango, el grup que ha compost la cançó pel “Sí” al referèndum català denominada “Horitzó”, també suspenia el seu concert. 

El cantautor Roger Mas i la cantant de trap Bad Gyal criticaven en Twitter l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Núria M. Graham, que començava aquell diumenge amb la piulada “Bon dia! A votar! Ni un pas enrere”, repiulava tots aquells tuits que mostraven la repressió de l’Estat espanyol contra els ciutadans catalans que acudien a votar. Judit Nedderman, Pau Llonch, Francesc Ribera Titot, Sanjosex, Mazoni o Carlos Sadness eren altres artistes catalans que deixaven a les xarxes els seus missatges contra l’actuació policial. 

La denúncia de la resposta espanyola al referèndum, tanmateix, no era exclusiva dels músics catalans. Al País Valencià, alguns dels membres més destacats del panorama musical també hi deien la seua. “Aquesta és la seua democràcia”, censurava Xavi Sarrià en una piulada que contenia un vídeo de les agressions policials. “Vergonya de policia rebentant col·legis i pegant a la gent. Autèntiques forces d’ocupació estrangeres”, deia en Twitter l’ex-cantant de la Gossa Sorda, Josep Nadal

La cantant mallorquina Maria del Mar Bonet 

El cantautor Borja Penalba, però, anava més enllà. “El Rei s’amaga. El PSOE agonitza. La premsa menteix. El PP hostia a la classe obrera. Avui finalitza La Transició. Espanya ha fracassat”, teclejava. Ricardo Romero El Nega apuntava en la mateixa línia: “Mai vam ser independentistes, però ens van ensenyar a ser demòcrates i a defensar el que és just”. Una afirmació que era només el preludi d’un bon grapat de piulades i repiulades contra la violència de la policia espanyola. “La realitat supera la Transició”, rematava el cantautor de Xàtiva (Costera), Feliu Ventura

Fins i tot, grups d’un estil menys reivindicatiu i combatiu com ara La Habitación Roja hi deien la seua. “No a la violència i a la repressió policial. Que s’ature aquesta vergonya. #NoEnElMeuNom Lamentable”, piulava la banda pop que canta en castellà, però que va néixer a l’Eliana (Horta). D’altres músics valencians com ara Mireia Vives, Pau Alabajos o Cesk Freixas també censuraven els fets a Catalunya. Com, al seu torn, les bandes Auxili, Smoking Souls i Atupa

La brutalitat als col·legis electorals tenia resposta des de la resta de l’Estat espanyol. “Avui he vist la Policia Nacional rebentar portes de col·legis per estudiar una mica més i canviar de professió”, criticava amb ironia en Twitter Julián Saldarriaga, del grup indie Love of Lesbian. El cantant Ivan Ferreiro també tenia paraules contra les imatges de votants ferits al Principat. “Sent tristesa i vergonya”, deia a la xarxa de l’ocell blau. Fermin Muguruza, un dels històrics del rock radical basc, feia seguiment a Twitter de la jornada històrica a Catalunya, però denunciava les actuacions de la policia espanyola. “En fi... Catalan@s, vull que sapigueu que a Madrid som much@s l@s que creiem en el dret a decidir dels pobles. #NoEnElMeuNom”, piulava el compte oficial d’Ska-p, tot i no estar actius als escenaris. 

La reacció del món de la música, però, traspassava fronteres. “El govern madrileny confronta la situació de Catalunya en tota mena d’aparells antidisturbis. Que votin”, piulava el cantant de Franz Ferdinand, Alex Kapranos. Ara bé, era des d’Islàndia d’on provenia la crítica més particular de la música. La cantautora Björk piulava “per Catalunya” amb un vídeo de la seua cançó “Declare independence”. Una ullada de la multiinstrumentista als partidaris del nou Estat a Catalunya i una mostra de solidaritat amb els ferits per les càrregues de la policial. Músics contra porres. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.