Eloísa va obrir els ulls espantada. Activista pel territori, havia estat dormint durant dies al Forn de Barraca, una edificació centenària que estava amenaçada per l'ampliació de la V-21. El Ministeri de Foment, amb l'argument dels embossaments que s'hi generaven en aquesta entrada a València des d'Alboraia (Horta), havia avalat unes obres que arrasarien 60.000 metres d'horta. I que, a més a més, podrien tenir unes conseqüències contràries als objectius buscats. Segons un informe de l'enginyera Nel·la Saborit, implantar un tercer carril generaria un efecte crida. O dit d'una altra manera: hi hauria encara més embossaments de tràfic.
La defensora de l'horta havia decidit que aquella nit s'absentaria de compartir tendes i sacs de dormir junt amb els seus companys de lluita. L'endemà s'havia convocat una jornada de vaga climàtica mundial. I cap dels activistes pensaven que durant un dia de reivindicació contra l'escalfament global, el Govern espanyol del PSOE decidiria iniciar unes obres que beneficiaven un model de transport contrari a les consignes ecologistes.
El soroll de les hèlices d'un helicòpter de la Guàrdia Civil, però, va desmentir aquella sensació. Foment havia acordat demolir el Forn de Barraca de matinada, quan encara el gall no havia avisat de l'adveniment del dia. L'objectiu, segons denuncien des del nounat col·lectiu Forn de Barraca, «era evitar els enregistraments de la demolició». «Volien que no hi haguera imatges ni vídeos dels enderrocaments, ni dels desallotjaments dels activistes mediambientals», asseguren.
Atemorida i nerviosa per l'inici d'aquella agressió sobre l'horta, Eloísa va traslladar-se als camps condemnats a transformar-se en asfalt. «M'havia despertat el soroll de l'helicòpter i vaig apropar-me, de seguida, a la zona del forn», exposa. «Quan vaig arribar-hi, no ens deixaven passar. Vam presenciar des de la distància, sense tenir pràcticament informació d'allò que estava passant, el desallotjament. Fou una situació molt violenta, molt traumàtica».
A l'altra banda de la tanca, Violeta G. Carreño s'havia aixecat de la tenda campanya inesperadament. Carreño dormia junt amb una desena d'activistes que s'havien instal·lat en una parcel·la del Forn de Barraca que no estava afectada per l'expropiació. «Vingueren molt de matí. Nosaltres ens ho esperàvem en coincidir amb la vaga climàtica mundial. Una companya ens va despertar ràpidament per poder actuar», rememora. «Agafàrem com poguérem les nostres pertinences, especialment els sacs de dormir, i caminàrem fins a la zona concreta que no estava afectada per l'ampliació de la V-21. Era una parcel·la que estava dintre dels camps annexos del forn, però que havia quedat lliure del traçat i la zona de reserva de la carretera. Allí ens vam asseure a terra, agafant-nos de la mà. La intenció era allargar l'inici de les obres com més temps, millor», explica.
Els agents de la Guàrdia Civil, els quals no lluïen la identificació necessària que marca la legislació, van entrar per desallotjar els activistes. «Ho feren sense cap ordre judicial. Estaven envaint una propietat privada. Nosaltres teníem el permís del propietari de les terres; la Guàrdia Civil no», s'indigna. «El desnonament fou virulent. Ens aplicaren tècniques d'immobilització pròpies dels antiavalots quan estàvem asseguts de manera pacífica. Volien actuar ràpidament. L'objectiu era que no hi haguera constància gràfica ni audiovisual. Per això, van impedir el treball de companyes periodistes», denuncia. Aquest divendres, de fet, el col·lectiu Forn de Barraca, que aixopluga als defensors del territori que van participar d'aquella lluita, han assenyalat que «la Unió de Periodistes hagué de cridar a Delegació del Govern espanyol a València per garantir que els periodistes pogueren desenvolupar la seua feina sense cap mena de restriccions».
Als activistes, van desallotjar-los un per un. Van arrossegar-los per terra. Sense consideracions. «Amb una actitud violenta», segons recorda Carreño. «A mi, per exemple, em va caure una bossa amb les meues pertinences personals. I malgrat demanar reiteradament a la Guàrdia Civil si podia recollir-la, s'hi van negar. Sort que després uns companys van poder agafar-la», narra. «En aquell moment, ens agafaren pel coll. A una companya, de fet, van provocar-li una lesió a les cervicals. Ara, du un collarí per recuperar-se de la desproporcionada força amb la qual ens van enxampar».
«Una companya, a més, va rebre cops de puny i puntades de peu dels agents», denuncia. «Ella havia vist com estaven arrossegant sense contemplacions una de les activistes, de més edat i, per tant, aquell mètode policial podia suposar-li unes grans seqüeles. Per evitar-ho, va tirar-se damunt d'aquesta persona. Volia protegir-la i, en certa manera, ho va aconseguir. Ara bé, va ser agredida. Encara més, ara està acusada d'atemptat contra l'autoritat», conta. De la desena d'activistes que hi havia, quatre van ser detingudes, les quals es troben actualment en llibertat amb càrrecs. Sis van patir lesions, com ara fissures, esquinces i contusions.
Mentre una desena dels membres del col·lectiu Forn de Barraca eren desallotjats per les forces de seguretat de l'Estat, tres activistes resistien a la construcció centenària. «Dues persones van pujar a la teulada i una tercera va col·locar-se en un dels balcons de la casa», indica. L'acció tenia dos objectius: ajornar la demolició d'aquella alqueria agrícola, convertida en símbol de la resistència de l'horta envers l'asfalt, i visibilitzar la lluita contra el territori. No debades, la imatge de dos ecologistes amb cartells d'una carxofa que plorava sang pel desnonament en un dia de vaga climàtica mundial transmetia un missatge contundent a l'exterior i, al seu torn, incòmoda per a les autoritats polítiques.
«No sabíem res sobre els nostres companys. A la detinguda per protegir la companya més gran, van deixar-la durant hores entre els furgons policials sense tenir coneixement del seu estat», censura Carreño. I relata: «A nosaltres ens van retenir. Buscaven atemorir-nos psicològicament. En cas contrari, no s'explica perquè la Guàrdia Civil ens deia que una de les persones que protestaven havia caigut de la teulada. Si ho hagueres pensat en fred, t'hagueres adonat que era una mentida, ja que duien arnès i estaven nugats. Però en aquella situació d'ansietat i nerviosisme extrem, ens ho vam creure. I la nostra preocupació, si ja era elevada, ho va ser encara més fins a assabentar-se que s'ho havien inventat».
Quan les parets del forn van enfonsar-se per les trompades de les excavadores, quatre activistes foren traslladades a diferents casernes de la Guàrdia Civil de València. «A una d'elles no se li va donar menjar. Encara més, van negar-li el material higiènic quan estava amb la menstruació», denuncia. «Va haver-hi, en tot moment, un intent de pressió psicològica, el qual estava focalitzat en les dones». «No ens resulta fàcil contar-ho. De fet, volem descansar un poc. Arrosseguem encara problemes psicològics dels esdeveniments», rebla.
Amb l'objectiu de denunciar «les irregularitats que es van cometre per part de les forces de seguretat» i anunciar noves accions, com ara la protesta que van realitzar a l'acte preelectoral del PSOE a València, el col·lectiu Forn de Barraca ha mostrat aquest divendres imatges de les lesions que tenen els activistes. «Va haver-hi un desplegament policial desproporcionat. Hi havia 120 agents, diversos cotxes i, fins i tot, un helicòpter», indicava. «Fou un procés amb moltes irregularitats. Ens desallotjaren d'una parcel·la que era propietat privada i que no estava inclosa en l'expropiació sense cap ordre judicial», exposaven. «Els agents tampoc duien la identificació, tal com marca la llei».
Els defensors del territori, a més, llegien un manifest que assenyalava les múltiples amenaces a les quals s'enfronta l'horta, com ara la construcció de l'accés nord del Port de València, la reactivació de la Zona d'Activitats Logístiques o el nou pla urbanístic d'Alboraia. «Demanem coherència a les autoritats. Només han criticat l'ampliació de la V-21 quan estava al focus mediàtic», afirmaven sobre les declaracions de la vicepresidenta i líder de Compromís, Mónica Oltra, qui va assegurar que «si no treballara contra l'emergència climàtica als despatxos, estaria al Forn de Barraca». «Des dels moviments socials, continuarem defensant l'horta enfront de les infraestructures previstes que poden arrasar més metres quadrats de camps», reivindicaven. Una lluita amb la qual esperen obtenir un resultat diferent que en el Forn de Barraca. A l'edificació centenària, el gris asfalt va imposar-se -trucant de matinada- una vegada més al verd de l'horta.