Setmana Guillem Agulló

Guillem Agulló: 25 anys de lluita antifeixista

Aquest dimecres, dia 11 d’abril, es compleixen 25 anys de l’assassinat del jove Guillem Agulló. El crim fou un punt d’inflexió per unir bona part de l’esquerra valenciana contra el feixisme. El judici, però, va mostrar la impunitat de la ultradreta al País Valencià.  Una situació que encara continua viva, tal com es va comprovar amb els atacs violents del passat 9 d’Octubre.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El campanar marcava la una de la matinada. Un jove nascut a Burjassot (Horta), de militància antifeixista i membre de l’organització independentista Maulets, anomenat Guillem Agulló, buscava diversió a Montanejos (Alt Millars). Agulló havia acudit amb els seus amics per gaudir de la festivitat de Pasqua. I, una vegada entrada la nit, va acostar-se a la plaça del poble amb dues amigues. A la zona de festa, però, va topar-se amb altres joves que també havien agafat les piquetes i el sac de dormir. Es tractava d’una colla d’amics que procedien del barri obrer de Marxalenes, a València, de militància feixista coneguda. S’autoidentificaven com a Marxalenes IV Reich, en referència al règim nazi liderat per Adolf Hitler. I estaven relacionats estretament amb el grupuscle d’ultradreta Acción Radical, amb connexions amb l’històric líder d’extrema dreta lligat al negoci dels clubs de cites José Luis Roberto —vegeu número 464.

Aquest grup va increpar Agulló amb intencions violentes. Van considerar intolerable que el jove de Burjassot lluïra al braç un pedaç cosit que deia “Nazis no”. “Els nazis som nosaltres”, van dir-li ràpidament mentre un amic d’Agulló va intentar aturar-los sense èxit. Els cops van succeir-se sense treva. Primer, van agredir-lo amb una llanterna. Després, continuarien amb els punys. Finalment, una navalla va deixar-lo sense vida. Pedro Cuevas, el Ventosa, fou l’artífex. “Arriba España, viva Franco”, van pronunciar com a acomiadament els nazis. Era l’11 d’abril de 1993. Ara fa 25 anys.

L’assassinat va commocionar la societat valenciana. I va deixar en xoc la família. “A casa, nosaltres havíem viscut obertament la ideologia independentista i antifeixista, tot i que sabíem que fora no érem compresos i, per això, ho tractàvem amb molta prudència. Guillem sempre deia que no entenia la seua vida si no era lluitant. I ma mare li deia que havia d’anar amb compte amb aquella gent, que era molt perillosa. Però quan el van matar, fou un colp brutal per a tota la família”, relata Betlem Agulló, germana del jove mort per la ultradreta.

El crim va produir-se en un moment dolç de l’extrema dreta al País Valencià, i també a l’Estat espanyol. “Durant els anys 90, la ultradreta va experimentar una mena de transició entre la que hi havia al règim franquista i la que va començar a nàixer després de la mort del dictador. Al caliu dels canvis a Europa, va importar-se la parafernàlia skinhead, la música anticomunista... València va convertir-se en el centre neuràlgic del nazisme acollint concerts de rellevància europea en Falles”, explica Miquel Ramos, periodista expert en extrema dreta i coautor del projecte crimenesdeodio.info. “València formava part d’un triangle entre Madrid amb Bases Autónomas, Barcelona amb Vanguardia Nacional Revolucionaria i la mateixa ciutat amb Acción Radical. Els nazis eren una realitat al País Valencià. Només calia veure els camps de futbol o barris com ara Russafa”, complementa Anna López, politòloga especialitzada en la ultradreta.

Pedro Cuevas el Ventosa fou l’únic condemnat per l’assassinat de Guillem Agulló| EL TEMPS

“Foren uns anys molt durs. Els nazis havien matat Lucrecia Pérez a Madrid i a Sònia Palmer a Barcelona. La mort de Guillem va produir-se en una època d’efervescència criminal nazi de la qual encara estàvem prenent consciència. Personalment, va afectar-me molt aquell crim. M’identificava molt amb la seua figura”, recorda Esteban Ibarra, del Movimiento contra la Intolerancia. “La seua mentalitat oberta i clarament antifeixista, la seua joventut, la batalla de la nostra família i el seu caràcter tendre i l’estima que li tenien moltes persones van convertir-lo en un referent de la lluita antifeixista”, apunta la seua germana. “Quan mataren Guillem Agulló, va ser com si ens mataren un poc a tots”, agrega Ibarra.

Agulló, tanmateix, va convertir-se en un símbol contra l’extrema dreta més enllà del País Valencià, especialment a Catalunya. “Parlar de Guillem Agulló és fer-ho d’un militant de Maulets, una organització juvenil independentista amb presència a tots els Països Catalans. Quan van assassinar-lo, tot l’independentisme va sentir-se colpit. Va convertir-se en un símbol de l’antifeixisme, de la impunitat de l’extrema dreta a l’Estat espanyol”, assenyala el fotoperiodista especialista en moviments ultradretans Jordi Borràs. “Fa 25 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, però és memòria viva de la lluita contra el feixisme”, reivindica.

La figura del jove independentista va adquirir encara més força com a referent antifeixista quan es va conèixer la sentència del judici. Assistit per l’advocat i militant històric de Fuerza Nueva, José Morató, Cuevas va ser condemnat a 14 anys de presó. Ara bé, només va complir-ne quatre. La resta dels acusats van quedar absolts. No van investigar-se, tal com demanaven les acusacions populars, les relacions amb Acción Radical. Tampoc les connexions amb el món del futbol. José Manuel Chulià Ferrer, company de grupuscle nazi i amic de Cuevas, havia estat guàrdia jurat de Levantina de Seguretat —propietat de Roberto— i membre de la penya Ultras Yomus del València CF. Ultras Yomus —vegeu número 464— va ser responsable de col·locar una pancarta durant un partit entre l’equip de Mestalla i l’Albacete amb l’eslògan “Guillem, jódete”. El blaver Grup Vinatea, braç nocturn de l’aleshores virulent Grup d’Acció Valencianista —vegeu número 573—, també va realitzar pintades ofensives contra Agulló.

“La sentència, a més, va reduir aquell crim de motivacions polítiques a una simple baralla. Era el mateix relat que certs mitjans de comunicació van promoure. Això sí, quan no intentaven, i encara ho fan, criminalitzar la figura de Guillem”, evoca Ramos. “Teníem moltíssima ràbia, a banda de la tristor i la pena. Però mai vam desitjar venjança. Només volíem justícia. El resultat del judici, però, fou d’una impunitat total. Va evidenciar-se que els feixistes podien fer el que volien”, censura Betlem Agulló. “El desenvolupament, el resultat, les irregularitats i les coses estranyes del judici van convertir Guillem en un símbol antifeixista encara més gran”, expressa Jordi Sebastià, periodista que va cobrir per a EL TEMPS aquell procés, exeuroparlamentari i exalcalde de Burjassot (2011-2014) amb Compromís.

 El crim va provocar una reacció de l’esquerra valenciana contra el feixisme. Agulló va convertir-se en un símbol d’aquesta lluita| EL TEMPS

Del procés judicial, però, va sorgir una experiència d’unitat dels diferents actors de l’esquerra valenciana contra el feixisme que es va consolidar. “L’assassinat de Guillem fou un sotrac molt fort, però va significar un revulsiu. Vam pensar que, si es normalitzava el crim, podia ocórrer qualsevol cosa”, rememora Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i aleshores portaveu de l’acusació popular al judici. “Arran del crim de Guillem, va néixer una xarxa formal o informal de molta gent amb diferències ideològiques que havíem de plantar cara, denunciar els fets i proclamar que ja n’hi ha prou”, recorda. Al procediment, de fet, van presentar-se com a acusacions populars Esquerra Unida, Comissions Obreres, Unitat del Poble Valencià —embrió de l’actual Bloc—, Acció Ecologista Agró, Maulets i l’Ajuntament de Burjassot, llavors en mans del PSPV-PSOE.

Avui com ahir

La pressió de l’opinió pública, en vista de l’escalada de violència feixista, va comportar que l’auge del nazisme a l’Estat espanyol es vera frenat a finals de la dècada dels 90. També el traspàs de militància cap a les noves formacions d’extrema dreta —Democracia Nacional o España 2000— que naixien a imatge i semblança de partits com ara el Front Nacional francès. “La majoria penja les botes i es posen vestit”, exposa Ramos.

Malgrat el pas a la política institucional del gruix de l’extrema dreta valenciana, la Guàrdia Civil va realitzar diverses operacions amb les quals van desarticular-se diferents bandes neonazis força perilloses com els Hammerskin, Blood and Honour o el Frente Antisistema. Aquesta última, ubicada al País Valencià, estava integrada, segons va detallar EL TEMPS —vegeu número 1249— per empresaris, militars i presumptes delinqüents amb antecedents penals. També per l’assassí d’Agulló, a qui l’institut armat va descobrir-li un punyal sense punta. L’entramat ultra tenia connexions, fins i tot, amb els partits España 2000 i Alianza Nacional.

La convivència durant aquells anys de les agressions provocades per aquestes xarxes d’ultradreta amb els atacs vandàlics del blaverisme més virulent van derivar en el naixement d’Acció Popular contra la Impunitat. Integrada pel Movimiento contra la Intolerancia, la Comissió d’Ajuda als Refugiats, SOS Racismo, Ca Revolta, Acció Cultural del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià, Bloc i quasi 40 organitzacions més, va personar-se en l’Operació Panzer, el cop policial que havia destapat la xarxa de negocis suposadament il·lícits al voltant del Frente Antisistema.

Armes confiscades durant l'Operació Panzer per part de la Guàrdia Civil. Aquella batuda policial va provocar que l'Acció Popular contra la Impunitat es personara al procediment judicial com acusació popular| EFE

“Ens trobem que hi ha una sèrie de partits i entitats que, sistemàticament, són víctimes d’atacs de violència espanyolista als nostres béns immobles i que les forces de seguretat no obrin cap investigació, ni se’ns comunica res per part de cap tribunal o de la Fiscalia. Per una qüestió de defensa pròpia i dels drets més elementals, ens coordinem per agrupar-nos”, relata Gisbert, que va actuar també com a portaveu d’aquesta plataforma. Acció Popular contra la Impunitat estava coordinada per un equip professional d’experts en diferents àmbits, com ara l’advocacia i la investigació privada.

Al contrari que les bandes Hammerkin i Blood and Honour, els membres del Frente Antisistema foren absolts. “Una de les meues primeres intervencions al Parlament Europeu fou alertar que un altre grupuscle feixista, en el qual estava involucrat l’assassí de Guillem, quedaria impune”, lamenta Sebastià. La sensació d’impunitat va repetir-se en la passada manifestació de la Comissió 9 d’Octubre a València. Membres d’Ultras Yomus i d’altres grupuscles d’extrema dreta van protagonitzar diversos aldarulls que van acabar en agressions i violència física. “És vergonyós que els mateixos grups que insultaven el meu germà als estadis ara estiguen relacionats amb les agressions del 9 d’Octubre”, denuncia Agulló. De moment, hi ha 18 detencions i entitats com Acció Cultural del País Valencià es presentaran com a acusacions populars, després que ho hagen fet les mateixes víctimes.

“Igual que amb la manca d’investigació sobre les connexions amb determinats alts contactes a Panzer, el fet més greu del 9 d’Octubre fou la deixadesa de les forces de seguretat. No em cansaré de repetir-ho: tant la policia com la Delegació del Govern espanyol no van garantir el dret a manifestació”, critica Gisbert. “Al País Valencià perviu la presumpta relació d’aquests grups amb la policia nacional, i no s’han investigat les connexions amb determinades empreses i els gimnasos en els quals es formen”, adverteix López. “Per fer aquesta tasca, és necessària una Fiscalia de Crims d’Odi amb prou pressupost”, defensa Gisbert.

Després dels aldarulls del 9 d’Octubre i la intimidació feixista realitzada per membres d’España 2000, com ara Roberto, al domicili particular de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, milers de persones van sortir als carrers de València contra el feixisme a finals de novembre. Una pressió que va desmuntar el propòsit del mateix partit d’extrema dreta de rebentar el passat Aplec del Puig, protagonitzat pel Bloc i per Esquerra Republicana del País Valencià.

La impunitat de l'extrema dreta va mostrar-se durant la manifestació del 9 d'Octubre. Membres dels ultres del València CF i d'altres grupuscles va protagonitzar aldarulls que van derivar en agressions físques, com la que es pot veure a la imatge| Miguel Lorenzo. 

“Segons tots els informes Raxen que publiquem cada any, el País Valencià continua tenint una posició destacada en agressions feixistes. Continua existint el triangle Madrid-Catalunya-País Valencià”, alerta Ibarra. De fet, noves organitzacions com ara Lo Nuestro, lligades a exmembres dels Hammerskin —vegeu número 1.723—, han estat relacionades amb diverses agressions durant els darrers anys al territori valencià i a Múrcia. “Com que encara se’n donen d’agressions d’aquestes, són necessaris reconeixements de símbols com ara el de Guillem. La declaració institucional de 2016 a les Corts Valencianes, firmada per tots els partits, per condemnar el crim i la creació d’uns premis anuals en el seu honor en són un exemple”, apunta Ramos.

Precisament, diverses entitats van impulsar una campanya perquè Agulló compte amb un carrer a València. La intenció era que es convertira, sota l’aixopluc de la seua figura, en un homenatge a totes les víctimes de crims d’odi. L’Ajuntament de València, amb tot, ha optat per dedicar-li un passeig central al Jardí de Vivers. “No és ni una plaça, ni una avinguda, ni cap carrer principal. És un reconeixement de segona que es fa d’amagat. A Catalunya es dignifica la memòria de Guillem sense complexos”, censura la seua germana, que agraeix l’esforç dels impulsors de la campanya.

Aquestes mateixes organitzacions, però, han convertit el 25 d’abril d’enguany —dia en el qual es commemora la derrota d’Almansa de l’any 1707 a mans de les tropes borbòniques— en “un homenatge particular a Guillem Agulló i en un reconeixement, a través de la seua persona, de totes les víctimes de la intolerància, de les ideologies d’odi i d’exclusió”. La memòria de Guillem Agulló, d’un símbol de l’antifeixisme, ben viva 25 anys després del seu assassinat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.