Judicialització

Els jutges del procés, els únics que es neguen a rebaixar les penes als joves d’Alsasua

El Tribunal Suprem retira l’agreujant de discriminació amb dos vots en contra de dos magistrats que també estan presents al judici del Suprem i que els propers en signaran la sentència.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Nou capítol judicial en el cas dels joves d’Alsasua. Les nou persones que van ser investigades per terrorisme després d’una baralla de bar amb dos agents de la Guàrdia Civil veuran mínimament rebaixades les seues penes.

Concretament, serà eliminat l’agreujant de discriminació i d’abús de superioritat en el cas del delicte d’atemptat contra l’autoritat. També ha estat eliminat el delicte d’atemptat contra l’autoritat per falta de proves. Es manté el delicte de lesions. Els vuits condemnats, per tant, veuen les penes rebaixades a entre un any i mig i nou anys, quan abans havien estat condemnats a entre dos i 13 anys. Una rebaixa podria implicar l'aplicació de beneficis penitenciaris -i per tant la llibertat parcial- d'alguns dels encarcerats. Tres d'ells porten ja més de mil dies empresonats.

Curiosament, dels cinc magistrats que signen la sentència, hi ha dos que han formulat un vot particular. Es tracta de Vicente Magro i Antonio del Moral (a l’esquerra i la dreta en la foto de baix, sense difuminar), que demanaven mantenir l’agreujant de discriminació. Aquests dos jutges han estat presents a la sala segona del Tribunal Suprem durant el judici del procés, i els propers dies signaran la sentència que l’alt tribunal està a punt de publicar.

A la dreta de la imatge, Vicente Magro i Antonio del Moral

El cas Alsasua ha estat un dels més mediàtics els darrers anys a l’Estat espanyol. La presumpta agressió d’uns joves a dos agents de la Guàrdia Civil va comportar la detenció immediata dels presumptes autors. Fins i tot, un d’ells es va presentar voluntàriament a l’Audiència Nacional per donar explicacions, i va ser detingut allà mateix. Des de llavors, les mostres de solidaritat han estat múltiples, però també hi ha hagut casos d’assetjament periodístic i d’assenyalaments que han generat malestar entre la població, que en gran part ha denunciat el procediment judicial des del primer moment per presumptes irregularitats.

Ara, després d’aquest últim capítol judicial, les famílies hauran de recórrer al Tribunal Constitucional abans de poder-ho fer al Tribunal de Europeu de Drets Humans. Tres d’aquests joves ja porten més de mil dies empresonats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.