Les mobilitzacions del professorat, lluny d'apagar-se, s'intensifiquen i, a més, es descentralitzen. Aquest dijous, tres centenars de mestres i professors de les Terres de l'Ebre i de les comarques nord de Castelló s'han trobat amb l'objectiu d'unir forces en la lluita per una educació pública de qualitat i en català.
L'acció ha consistit en una baldanada popular al punt on el riu Sénia uneix tots dos territoris. L'acció reivindicativa ha obligat a tallar momentàniament la nacional 340. Allà el personal educatiu del nord i del sud han fet evident que, malgrat els diferents partits que governen les distintes fronteres administratives, l'atac que rep l'educació pública és comú. Avui és la novena jornada de vaga indefinida al País Valencià, mentre que a Catalunya, avui la jornada de mobilitzacions se centralitzava, precisament, a Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Amb aquesta trobada s'ha volgut visibilitzar que tant a una banda com a l'altra del riu es comparteixen les mateixes problemàtiques (sobrecàrrega de feina, ràtios excessives, manca de recursos, burocràcia inútil i salaris insuficients...) i, per tant, les mateixes reivindicacions de millora de les condicions laborals per tal de revertir aquesta situació i millorar la qualitat de l'educació pública.
En l'acte, els docents catalans i valencians han denunciat «la falta de voluntat negociadora reiterada de les dues administracions, fet que està provocant una situació de bloqueig sense precedents». La reunió d'ahir de la Conselleria d'Educació amb els sindicats va acabar ahir amb una portada de la responsable de la Generalitat, dotze minuts després d'iniciada la reunió. Les negociacions entre el principal sindicat català, USTEC, i el Departament d'Educació també va acabar ahir sense acord.
A la trobada, que ha estat organitzada per les assemblees de centres dels Ports, l'Alt Maestrat, Baix Maestrat, Plana Alta i Terres de l'Ebre, els participants han manifestat la seua sensació de «viure un moment històric». «Es tracta d'un conflicte que transcendeix la dimensió laboral i passa a ser part d'un problema social més ampli, en què està en joc la defensa dels serveis públics —han explicat—. Tenim la determinació de seguir lluitant, de no defallir, de no renunciar a res fins que les conselleries facen els deures i s'arribe a uns acords amb cara i ulls».