«Ja podem dir que gaudim d’una escena de rap en català sòlida i potent»

El flamant guanyador de l’última edició del Sona9 va aconseguir encisar el públic amb la força prestidigitadora de les seves rimes. També protagonitza la portada del mes d’agost de la revista musical Enderrock. El grup barceloní, liderat pel cantant de qui pren el nom, ha donat forma a deu temes que colpegen per seva pluralitat. El rap clàssic dels anys 90 és el pilar mestre sobre el qual ha bastit les seves obres, recolzades amb influències del drum’n’bass, el reggae i el trap.

—Per tal que els lectors s’ubiquin, podria aclarir-nos en què es diferencien rap i hip hop?

—El rap és la música i el hip-hop és el moviment cultural que engloba el grafit, el break-dance i el rap mateix. Nosaltres fem rap de la terra.

—Rap de la terra. Podria explicar-nos-ho?

—És el rap que ens fa ser el que som, allò que neix de l’interior de cadascú. És el jo que porto dins. Nosaltres el que fem és donar-li veu i canalitzar-ho en forma de rap en català.

—Quan va començar a rapejar en català l’any 2013 no hi havia quasi bé ningú que ho fes.

—Sí que hi va haver rap en català abans: At Versaris, El Dísop, El Nota... Desgraciadament, mai no es va arribar a consolidar una escena underground catalana, no hi havia continuïtat. Amb tota la humilitat que em correspon, considero que arran del llançament de la meva primera maqueta l’any 2013, Entre druides, l’escola del rap en català es va començar a formar. Ja podem dir que gaudim d’una escena de rap en català sòlida i potent.
­

—Cinc anys més tard, aquesta maqueta té 50.000 reproduccions a YouTube i properament traurà la quarta, Cant de pagès, que barreja el rap ortodox amb drum’n’bass, trap i reggae. Com s’explica aquesta evolució musical i cultural?

—Quan vam començar vam emmirallar-nos fortament en el rap clàssic dels noranta, vam anar creixent a les jam, els micròfons lliures i les festes alternatives. Ha estat recíproc, mentre l’escena del hip hop en català creixia, la nostra música també ho feia. La prova és al nostre darrer àlbum, Cant de pagès, on barregem el rap de sempre amb el trap, el reggae i el drum‘n’bass. Hem obert el ventall. Fa relativament poc vam tocar davant de centenars de persones al Palma Arena de Mallorca i les deu primeres files de gent cantaven totes les cançons. Això fa uns anys era impensable.

—Des que va guanyar el Sona9 el creixement del grup ha estat exorbitant. El Sona9 significa un abans i un després per a Senyor Oca?

—Sí en majúscules. No només en termes de reproduccions a internet i d’afluència en concerts, sinó també en l’àmbit físic. I és que Senyor Oca compta amb en DjGale, encarregat de mesclar i produir; i amb Deps Music, que és corista i també productor. I recentment s’hi han afegit en King Siva al saxòfon i en Miki Grau a la bateria. El Sona9 ens ha obert les portes a un públic nou i per això hi hem sumat nous elements.

—Podríem dir que la música en català, concretament el rap, ha fet forat en un públic nou i heterogeni que abans no existia?

—Abans tocava només el rap i ara, gràcies al Sona9 i a l’àlbum Atomosfera (previ a Cant de pagès) hem obert el ventall de la música catalana. Hem eixamplat el rap de la terra. Si fa uns anys ens haguessin dit que tanta gent a hores d’ara escoltaria Senyor Oca no ens ho hauríem cregut. Hem aconseguit fer rap clàssic amb influències d’altres estils. I això ha fet que hi hagi gent amant del reggae que hagi trobat el seu lloc dins del rap de la terra, com pot passar amb el drum’n’bass o el trap.

—Rapeja en català i és escoltat, també, per públic castellanoparlant. Creu que hi ha algun tipus de fórmula per trencar la frontera lingüística i poder fer-se sentir amb un públic més habituat a parlar en castellà?

—Crec que la llengua no ha de ser un límit sinó tot el contrari. La nostra llengua ha de ser un pont. I això és el que tracta de fer Senyor Oca: crear ponts de connexió amb els seus oients i tant se val quina llengua parlin a casa o al carrer. Nosaltres fa l’efecte que ho aconseguim.

—Les seves lletres no contenen un gran missatge polític. Però mai no ha deixat d’estar compromès amb les llibertats i els drets.

—Jo no puc rapejar sobre política perquè no en sé, per la qual cosa escric sobre el que em neix, el món interior. Tinc una ideologia concreta i la defenso amb fermesa, però no em veig capaç de fer música de contingut polític. La meva forma de posicionar-me és amb els actes.

—Si escoltem el Senyor Oca ens adonem que el concepte del món interior és molt important o, fins i tot, m’atreviria a dir, imprescindible.

—Som els nostres complexos, les nostres virtuts, els nostres problemes... Així doncs, l’ésser com a individu es nodreix del que un duu dins seu i el que expressa. Si tens un món interior complet, tens moltes més possibilitats de viure feliç. Això és el que crec i vull transmetre amb les meves cançons, el cultiu d’aquest món que sovint es troba amagat dins nostre i no vol sortir.

—Cant de pagès, compost per la banda al complet, sortirà a la llum el 12 de setembre. Per què s’anomena així? 

—Cant de pagès és la primera cançó que vaig escriure en català i considero el disc un tribut a la meva primera cançó. Com que va ser l’inici de tot el que tenim ara, hem decidit anomenar-lo així.

—Ens pot fer un petit avançament del que es trobaran els seguidors de Senyor Oca en aquest nou disc?

—Hi trobareu rap clàssic, rap orientat al trap però sense autotune i rapejat a doble ritme i drum’n’bass. Hi col·laboro amb Adala, Homes Llúdriga i Clara Rueda. És una evolució d’Atomosfera.

—Per acabar: no és un bon moment per a la llibertat d’expressió. Com respon Senyor Oca al fet de veure reprimit el dret fonamental d’expressar-se lliurement?

—Seguir fent música i lluitant pels presos polítics. Hem organitzat festes per recollir diners per a Valtonyc i l’Elgio, dos rapers perseguits per les seves lletres. Estem compromesos amb la llibertat i els drets de les persones, no hi renunciarem.