Música

La Raíz s'asseca

Tot i la pluja intensa, les arrels de La Raíz no creixeran. El grup de rock, ska i mestissatge originari de Gandia plega la guitarra, la bateria, els instruments de vent i apaga les seues cordes vocals. Aquest dissabte la banda va actuar per darrera vegada a la Marina Sud de València davant 18.000 persones. Tota una mostra de l'èxit d'una banda que va situar-se entre les més aclamades del panorama rock estatal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

D'aquella actuació, el calendari compta més d'un lustre. Quasi una dècada. A l'Alqueria d'Asnar, una xicoteta població ubicada a la comarca del Comtat, se celebrava un festival que servia per impulsar diverses bandes musicals. Al caliu de l'èxit d'Obrint Pas i la Gossa Sorda, l'escena rock valenciana estava en plena efervescència. Des de les arrels d'aquestes formacions musicals, brotaven molts altres grups que imitaven els seus sons. Era l'època en la qual l'ska amb dolçaina (o sense ella) ho monopolitzava quasi tot. Precisament, al contrari que ocorre en l'actualitat.

Una de les formacions musicals que actuaven aquell dia era La Raíz. La pluja volia impedir-ho, però els organitzadors van trobar-hi una fórmula. El concert es realitzaria a dintre del mercat municipal. En qüestió d'uns minuts, va improvisar-se un escenari. Les parades de fruita, verdura o peix van transformar-se en barres. I La Raíz, va engalipar el públic amb les cançons més vertiginoses, més a contratemps i boges de tota la seua discografia. Era l'època del seu segon àlbum, Guerra al Silencio (2009).

Aquest dissabte, amb un grapat de discs més a l'esquena, la pluja tornava a ser protagonista d'un concert de La Raíz. Si aquell dia la tempesta feia que les arrels de la banda creixeren i es feren més vigoroses, en la passada jornada no hi havia res a fer. Ni una bona dosi d'aigua podia evitar que La Raíz s'assecara. Era la seua última vegada davant dels escenaris. I tot que la gira es denominava «ens tornarem a veure», es produïa l'adéu a una trajectòria prolífica arreu de l'Estat espanyol i, fins i tot, internacionalment.

Com si es tractara d'una metàfora de l'arruixada musical (i també real), els alcoians El Diluvi van ser l'entrant per a un públic que esperava poder gaudir de les melodies dels seus ídols. Uns assistents heterogenis que eren un reflex de l'evolució de la banda: d'estar unida umbilicalment a tota l'escena més combativa a abraçar uns ritmes més assossegats, de protesta més reflexionada, anestesiant l'esperit més rebel i irreverent.

Fotografia d'acomiadament de la banda de Gandia (Safor)| La Raíz

«Entre poetas y presos» va inaugurar un autèntic espectacle musical que anava més enllà de la melodia. Amb un so excel·lent, va realitzar-se un muntatge de llums que estava acompanyat d'unes pantalles que captaven els millors moments de la nit. Com quan l'exvocalista de la Gossa Sorda i actual diputat de Compromís a les Corts Valencianes, Josep Nadal, i una altra veu de l'extinta banda valenciana, Àlex Seguí, van pujar a l'escenari. «Bona nit, País Valencià. Per la llibertat dels pobles», va proclamar Nadal abans que interpretaren «Raíces», una cançó més rap cantada entre els diferents vocalistes d'ambdós grups. Fou junt amb «Respiro» els únics temes que van tocar dels discs més vells.

El repertori, tot i incloure cançons com ara «De mar en mar» o «Noches en Babylon», va girar fonamentalment sobre els seus darrers discs. «Por favor», «Suya es miguerra», «La Voz del pueblo», «Jilgueros», «Zarzuela y Castañuela», «La hoguera de los continentes», «Muérdeles».... Cada tema incrementava la passió d'un públic totalment entregat i que desitjava que aquella nit no acabara mai. «A por la tercera», va expressar el cantant Pablo Sánchez abans d'interpretar «Rueda la corona». Amb crits de «no passaran», el vocalista va recordar les agressions feixistes del 9 d'Octubre i la manifestació contra l'extrema dreta de la passada diada. «Sense la cultura, els pobles estan morts. Visca el País Valencià», va afirmar, tot i que la presència de la llengua pròpia va estar limitada durant tot el concert.

«Nos volveremos a ver» fou la seua última cançó. Un tema que tancava dues hores i mitja de concert. Una melodia que clausurava una carrera musical d'un grup que va donar algun cop d'ull a un possible retorn no molt llunyà. «El públic no pot decidir si tornarem. Tampoc l'actual indústria musical. Només els nostres cors», va confessar des de dalt de l'escenari plegant el micròfon. La Raíz va assecar-se aquest dissabte. Però si el cor batega suficientment sàvia, l'aigua del públic congregat a la Marina Sud de València pot fer tornar a brotar La Raíz.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.