Arquitecta amb obres farcides de polèmica i neta de l'empresari que va exportar a l'Estat espanyol una de les cadenes de menjar brossa més conegudes, Rocío Monasterio havia escollit l'enclavament propici per difondre el seu missatge xenòfob. Com a dirigent de la formació ultraconservadora Vox, va desplaçar-se fins al centre de menors d'Hortaleza, un barri de la perifèria nord-est de Madrid. L'objectiu d'aquella visita era criminalitzar uns joves migrants marcats per una vida de precarietat absoluta. Monasterio, a imatge i semblança de la ultradreta racista que pobla Europa, adjudicava els mals d'una zona històricament castigada pel consistori madrileny a la presència d'uns migrants indefensos. Era l'estratègia electoral de Vox, qui va irrompre amb potència als passats comicis espanyols. No debades, va situar-se com a tercera força en obtenir 52 parlamentaris.
Un discurs d'odi rendible electoralment que té conseqüències, segons ha denunciat aquest dimecres el ministre d'Interior en funcions, el magistrat conservador Fernando Grande-Marlaska. Agents de la policia espanyola desactivaven al matí una granada d'entrenament que havia sigut llençada al patí del centre de menors d'Hortaleza, el mateix que havia sigut assenyalat per l'extrema dreta Vox. Malgrat condemnar els fets investigats per les forces de seguretat, els ultraconservadors han sigut criticats per les diverses formacions progressistes. Una jornada polèmica per a Vox que coincidia amb la decisió de la Fiscalia de Múrcia, la qual avalava investigar la suposada caixa B dels neofranquistes a l'autonomia mediterrània.
Mentre els ultradretans han experimentat un dimecres per oblidar, el Col·legi Major Rector Peset de València ha acollit una xerrada en la qual s'ha intentat elaborar un manual d'instruccions per entendre i combatre l'auge de l'extrema dreta Vox. Organitzada per Crida contra el Racisme i el Feixisme, el pretext del debat era presentar el nou llibre de l'eurodiputat d'Unides Podem, Miguel Urbán, titulat La emergencia de Vox. Apuntes para combatir a la extrema derecha española (Editorial Sylone, 2019).
«Per contrarestar els discursos feixistes i racistes, és fonamental la creació de teixit social», ha inaugurat Ángeles Pedraza, activista de Crida contra el Racisme i el Feixisme. «Des de Crida contra el Racisme i el Feixisme, hem impulsat una plataforma unitària, plural i transversal com a instrument per combatre amb força els discursos d'odi. Una lluita que s'ha de practicar ocupant espais públics com vam fer a la nostra presentació en Orriols, difonen missatges pedagògics, clars i simples que contraresten les mentides fàcils de l'extrema dreta i construint una xarxa veïnal que responga a les necessitats dels habitants de cada barri», ha assenyalat.
Pedraza, de fet, ha insistit «en la necessitat d'articular moviments socials que emparen les preocupacions dels veïns de cada barri, les quals seran diferents a Patraix, Benimaclet o Orriols» com a medicina per derrotar l'auge ultradretà. «Aquestes forces d'extrema dreta són filles i nétes de la dictadura», ha agregat Llum Quiñonero, periodista, exparlamentària de Podem a les Corts Valencianes, excandidata de Més Compromís a les eleccions espanyoles i autora de l'obra Miquel Grau 53/1977 (Pruna Llibres, 2019). «La transició del franquisme a la democràcia no va ser modèlica. El feixisme, com amb l'assassinat de Miquel Grau, va actuar impunement. Com després ocorreria a la capital del País Valencià amb la Batalla de Valencià», ha recordat.
.jpg)
«No podem deslligar el passat per entendre les forces ultradretanes del present», ha seguit Miquel Ramos, periodista especialitzat a investigar moviments d'extrema dreta. «Ningú té la fórmula màgica per aturar l'ascens de l'extrema dreta, però hi ha pautes que ens poden servir per lluitar contra els intolerants. És imprescindible conèixer els seus orígens, les seues estratègies, els seus discursos i les seues trampes retòriques», ha afirmat. Ho ha exemplificat així: «Hi ha moltes forces polítiques i ciutadans que compren sense saber-ho en el marc discursiu de la ultradreta. Com passa amb els mitjans de comunicació, els quals han contribuït al seu auge». «Més important que si tenen 50, 60 o 70 diputats al Congrés és evitar caure en els seus paranys calculats», ha ressaltat.
Com a manual per entendre l'emergència i la idiosincràsia de Vox, Ramos ha citat l'obra de l'eurodiputat d'Unides Podem, així com ha realitzat un cant a l'optimisme de la voluntat assegurant que «al País Valencià hi ha coses que s'estan fent molt bé darrerament». «Amb tota la humilitat i sabent que ningú té varetes màgiques, la meua intenció ha sigut elaborar uns apunts de combat per comprendre millor el fenomen de Vox. Sense tenir-ne uns coneixements adequats, és impossible i inútil actuar», ha indicat Urbán, adscrit al corrent anticapitalista d'Unides Podem i responsable de Memòria Històrica dels morats.
«Vox s'emmarca dintre d'una onada global reaccionària. Aquest moviment s'estén al llarg del món, ja que passa des de la ultradreta present a Europa, els Estats Units de Donald Trump i la Turquia d'Erdogan fins al Brasil de Jair Bolsonaro, l'actual govern d'Índia i les Filipines de Rodrigo Duterte», ha enumerat, abans de matissar: «Es tracta d'un moviment heterogeni que, fins i tot, condiciona les polítiques dels partits d'extrem centre». «Les mesures repressives d'Emmanuel Macron respecte dels jupetins grocs en són un exemple», ha mencionat.
Des d'un prisma tècnic, el dirigent morat ha evitat qualificar de «feixistes» aquestes forces polítiques per les seues diferències amb els moviments totalitaris sorgits durant la dècada dels anys 30 del segle passat. Això sí, ha acceptat l'etiqueta de «postfeixistes», tal com els defineix en les seues obres l'historiador italià Enzo Traverso. «Vox no és el mateix que el Front Nacional de Marine Le Pen o la Lliga de Matteo Salvini. L'extrema dreta espanyola té més similituds amb Bolsonaro o Alternativa per Alemanya: són extremadament neoliberals en aspectes econòmics i marcadament ultraconservadors en qüestions socials i morals», ha detallat. I ha puntualitzat: «Vox no és un partit antiestablishment. És una formació que està contra les elits polítiques, no les econòmiques. Té un discurs que pot seduir els votants desencants amb un sistema polític erosionat pel descrèdit».
«Per entendre Vox, cal viatjar fins a la transició, la qual va efectuar-se sota un mant d'impunitat del franquisme. Un fet que va provocar l'existència d'una dreta a Espanya no democràtica. Als anys 80, s'hi descrivia l'espai conservador amb la concepció que UCD era un partit de centre, Aliança Popular de dretes i Fuerza Nueva com a l'única formació nostàlgica de la dictadura», ha desgranat. «Això és fals: totes tres responen a una determinada etapa del franquisme. Fuerza Nueva representa la primera part de la dictadura, Aliança Popular a l'etapa en la qual va haver-hi petites reformes oberturistes i UCD al tardofranquisme», ha replicat.
Unes sigles que van confluir en l'embrió del PP. «Posteriorment, les tres formacions acabaren integrant-se al futur PP. Cal tenir en compte que Manuel Fraga [exministre franquista i fundador d'Aliança Popular] deia que a la dreta seua només hi havia la paret. D'aquesta manera, es crea la casa comuna de la dreta espanyola que es manté unida durant els mandats de José María Aznar, però que experimenta una radicalització amb l'arribada a la presidència espanyola del socialista José Luis Rodríguez Zapatero. Aquesta deriva extremista acabarà per conformar-ne amb el temps una escissió ultraconservadora», ha relatat.
«La dreta espanyola té una cosmovisió patrimonial del poder. Si no està al govern, qualsevol executiu es converteix en il·legítim. I com a mostra d'això, hi ha les mobilitzacions que van realitzar-se contra el matrimoni igualitari, la reforma de l'Estatut de Catalunya, l'avortament o la llei de memòria històrica. Com a fet inèdit en els països del nostre entorn, la dreta espanyola s'hi llença al carrer quan perd», ha ressaltat. «Amb aquesta estratègia, el PP va promoure tot un entramat civil neoconservador, amb entitats com ara Hazte Oir o la mateixa FAES», ha remarcat.
L'entramat ultraconservador, el qual havia rebut l'afecte de les subvencions públiques dels governs autonòmics en mans dels populars, va començar a distanciar-se una vegada va accedir Mariano Rajoy a la Moncloa l'any 2011. «Rajoy no va poder complir amb les promeses fetes des de l'oposició i la pressió del moviment feminista, per exemple, va forçar la dimissió de l'aleshores ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, qui va guardar al calaix la seua reforma regressiva de l'avortament. Això va provocar l'empipament d'uns sectors del PP que s'hi negaven a moderar-se. Unes faccions que van situar-se cada vegada més al marge dels populars fins al punt d'escindir-se», ha apuntat.
Vox, tanmateix, no emergiria fins a quasi un lustre després. Ho faria en les eleccions andaluses del 2018, on aconseguiria irrompre amb 12 diputats. «En aquell moment, hi ha un context especial que beneficia la formació d'extrema dreta. Al mar de fons del malestar dels sectors més ultraconservadors amb el PP, se suma l'escenari d'una dreta realment dividida entre els populars i Ciutadans, així com la incorporació per part d'aquestes dues forces de polítiques pròpies dels ultradretans. Només cal recordar com el PP va jugar a ser el Front Nacional a Badalona i Vitòria amb Xavier García Albiol i Javier Maroto. També la introducció de Vox al tauler polític per part de Pablo Casado, quan el partit no tenia cap mena de representació, i l'apel·lació de la socialista Susana Díaz al vot de la por contra l'extrema dreta van ajudar perquè entrara», ha indicat.
«L'extrema dreta espanyola ha mostrat la seua vertadera naturalesa amb el seu pacte de govern amb PP i Ciutadans en Andalusia. Tot i que van condicionar l'acord a la retirada de la llei de memòria històrica, l'eliminació de les subvencions a les associacions feministes i facilitar els noms dels migrants que acudeixen a la sanitat pública, no s'ha fet res d'això. En canvi, s'ha suprimit l'impost de successions, el qual afecta els rics», ha exposat. «La vertadera cara de Vox és el seu programa econòmic, amb baixades d'impostos als qui més tenen i privatitzacions en educació, sanitat i pensions. Hi ha molts rics que ho han comprès. El problema és si amb la seua guerra cultural foraden en capes baixes de la societat», ha advertit.
Amb una exposició que ha desmuntat l'atribució de culpes a l'independentisme com a factor d'impuls de l'extrema dreta espanyola i ha desgranat la seua estratègica discursiva, Urban ha insistit que les principals armes per combatre Vox «és conèixer-los a fons, fer autocrítica i evitar caure en les seues trampes». «Des del meu punt de vista, els cordons sanitaris s'han demostrat inútils. Contribueixen a presentar com a víctima l'extrema dreta, la qual cosa els ofereix protagonisme. A Europa, s'ha demostrat», ha argumentat, així com ha criticat «la fascinació de certa esquerra, com en Alemanya, per assumir els postulats de la ultradreta». «Fer això és caminar cap a l'autodestrucció», ha alertat com a missatge a les veus esquerranes que han aplaudit pensadors d'extrema dreta.
«Un govern integrat pel PSOE i Podem és un bon antídot contra l'ascens de Vox?», han preguntat des del públic. «Un executiu entre el PSOE i Podem, el qual no és d'esquerres si el PSOE ostenta la majoria, compta amb moltes dificultats de sortir bé. El preacord entre ambdues forces fa referència a l'estabilitat pressupostària, és a dir, exemplifica com l'executiu tindrà les mans nugades per fer polítiques fiscals expansives. A més, la votació de la mordassa digital, més enllà de la controvèrsia sobre la nostra abstenció en un decret que restringeix la llibertat a la xarxa, evidència com el PSOE pot pactar polítiques amb la dreta, malgrat tenir un acord amb Unides Podem. Això és molt perillós: entregaria l'oposició en safata a Vox, que podria aprofitar-ho per créixer», ha plantejat mentre atenia amb interès el conseller d'Educació, Cultura i Esports, el valencianista Vicent Marzà.
El diputat al Parlament Europeu, amb tot, no ha volgut ser pessimista. «Per evitar la decepció d'un possible govern entre el PSOE i Unides Podem ha d'haver-hi una esquerra política i social fora de l'executiu que pressione, així com una mobilització social extraordinària que contrareste els atacs de la dreta i la CEOE», ha demanat, mentre recordava que «crear teixit social és important». «La principal política antifeixista actual és reforçar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca», ha indicat. I ha finalitzat: «Cal seguir l'exemple dels pensionistes: estiga qui estiga al govern cal mobilitzar-nos al carrer pels nostres drets».