La desolació, la incomprensió i la decepció s'havien apoderat de la caserna general del PP al País Valencià. Les tres demarcacions valencianes, convertides durant dècades en un feu inexpugnable dels populars, havien caigut en mans dels socialistes. Una derrota històrica que evidenciava la catarsi dels conservadors a les eleccions espanyoles del passat 28 d'abril. El candidat de la formació de la gavina, Pablo Casado, s'havia deixat 71 diputats respecte dels comicis estatals del 2016. L'estratègia de radicalització del discurs per contenir les fuites de paperetes cap a l'extrema dreta Vox havia provocat que els electors més moderats del PP hagueren escollit l'opció taronja. Amb 57 diputats, la formació d'Albert Rivera es quedava a menys de 10 escons dels populars.
Aquell sotrac a les urnes va provocar un canvi de rumb al discurs de Casado. Per contrarestar l'ascens de Ciutadans, especialment a les zones urbanes, el líder conservador va moderar el missatge. Va abandonar per una qüestió tàctica el marc d'una ultradreta que semblava en ple retrocés pels minsos resultats obtinguts a les municipals i autonòmiques de maig. La intervenció de Casado a la sessió d'investidura fracassada del socialista Pedro Sánchez fou l'inici d'una reconversió avalada per les enquestes. El dirigent dretà creixia als sondeigs mentre Ciutadans i els postfranquistes experimentaven davallades notables. Hi havia creença en la remuntada.
Tot i l'ascens demoscòpic, els conservadors encara eren víctimes de la fragmentació del vot a la dreta. Per contrarestar la divisió del camp electoral que abans havia monopolitzat el PP, Casado va llençar la idea d'impulsar una plataforma unitària de les tres forces de Colón. A imatge i semblança de la candidatura dretana de Navarra, els populars aspiraven a concórrer del bracet de Ciutadans i, fins i tot, dels ultradretans de Vox sota la marca d'Espanya Suma. Es tractava d'una reunificació confederal de l'antiga casa comuna de la dreta. El somni humit de l'expresident espanyol José María Aznar, qui apadrinava amb devoció el moviment.
La proposta, però, va ser rebutjada pels taronges i els postfranquistes. Ambdues s'hi van negar en redó. La fracassada reunificació de la dreta espanyola, des de la més moderada fins a la nostàlgica de la dictadura, va provocar que el PP engegara la fórmula tantes vegades practicada pel PSOE en el camp de l'esquerra: l'apel·lació al vot útil. Una crida a retornar a la vella representant de tot l'arc conservador espanyol que, segons les enquestes, sembla erosionar Ciutadans. Però que s'ha topat amb l'emergència d'una extrema dreta alimentada per la tardor calenta de Catalunya i la progressiva normalització del llenguatge ultradretà, siga en la qüestió territorial com en assumptes socials.
L'existència de dues forces amb potència a la dreta frustra l'anhel de Casado de desnonar Sánchez de la Moncloa. Només una desmobilització de l'esquerra, la qual suposaria una participació electoral inferior al 68%, trencaria l'obstacle de la divisió de l'espai marcadament conservador. Conscient que l'estratègia de fiar la seua sort electoral a la poca assistència a les urnes dels progressistes és com jugar a la ruleta russa, Casado ha insistit durant aquesta campanya per activa i per passiva que l'única alternativa possible al PSOE amb capacitat per arrabassar la Moncloa a Sánchez és el PP. El míting celebrat aquest dijous a València ha sigut l'exemple paradigmàtic. I més en una plaça tan icònica per als populars com ara el País Valencià, amb molts escons en joc.
«Tot allò que no s'unisca al voltant del PP, ho farà al voltant del PSOE. Qui vulga que no governe Sánchez, només té l'opció de votar al PP», ha proclamat. Casado ha insistit: «Qui vulga votar a Vox, votarà per Santiago Abascal. Qui vulga votar a Ciutadans, ho farà per Albert Rivera. Però qui vulga votar al PP, ho farà per Casado i per garantir que Sánchez marxe de la Moncloa des d'aquest mateix dilluns. És un doble vot al preu d'un. Només nosaltres garantim el canvi necessari a Espanya i això no ho dubta ningú». «L'únic vot patriòtic [amb un llenguatge que buscava interpel·lar als votants de l'extrema dreta Vox] és el del PP», ha remarcat mentre a la mateixa hora la ultradreta protagonitzava també a la capital valenciana un míting amb vora 7.000 persones, quan a l'auditori escollit pel PP hi cabien un màxim de 1.200.
L'apel·lació al denominat vot estratègic ha sigut una constant: «Si votem igual com vam fer-ho el 28 d'abril, tindrem el mateix resultat. Aleshores la dreta va reunir més vots, però la fragmentació de l'espai del centre i de la dreta ens va penalitzar en escons». «Sánchez ha naufragat i la seua única taula de salvació és la fragmentació del vot de centredreta», ha ressaltat a l'Oceanogràfic de València, com si es tractara d'un capità d'un vaixell farcit de fuites pel seu flanc més radical. «Ciutadans i Podem han anunciat que investiran Sánchez, mentre que l'existència de Vox és aplaudida pel PSOE per dividir l'espai de la dreta», ha assegurat. «El vot útil és el PP. Votar qualsevol altra opció és votar Sánchez», ha reforçat la líder del PP valencià, Isabel Bonig.
El dirigent conservador, amb la intenció d'allunyar-se del fantasma d'un suport extern al PSOE que podria engreixar la bossa electoral del partit postfranquista d'Abascal, ha explicat que «amb Sánchez no tenim res a fer». «Som l'oposat a Sánchez, l'alternativa a Sánchez. Aquells que li guanyarem i el tirarem de la Moncloa», ha proclamat de manera inflamada. «No som comparsa de ningú», ha agregat per consolidar, per si no havia quedat nítid, el missatge que volia transmetre. Una reclamació del sufragi útil que ha estat combinada en un equilibri discursiu entre un espanyolisme desacomplexat, tot i que allunyat del radicalisme ultradretà de Vox, i la defensa del currículum de gestió econòmica del PP. «Patim una crisi econòmica com un pi. El PP ha de guanyar el diumenge per emprendre les reformes necessàries amb les quals aturar la crisi econòmica», ha etzibat.
Mentre els populars junt amb Ciutadans aprovaven una moció de Vox a l'Assemblea de Madrid per il·legalitzar els partits independentistes, Casado ha criticat que «Ximo Puig pactara amb els independentistes a la Comunitat Valenciana, els quals defensen els fantasmagòrics Països Catalans». El líder popular, de fet, ha assegurat que «el PSOE havia pactat amb els independentistes a Galícia, País Basc, Catalunya i les Illes Balears». «Fins i tot, ha integrat a la Chunta Aragonesista en l'executiu autonòmic d'Aragó!», s'ha indignat, associant partits amb sensibilitats territorials diferents dels postulats criminalitzats de la independència i una vegada havia censurat «les reunions de Sánchez amb [el president Quim] Torra» per estar esquitxat al sumari dels CDR. «No s'entén Espanya sense el Regne de València. València no és apèndix de res», ha exaltat comprant el missatge i els termes del blaverisme.
Amb una defensa d'entitats anticientífiques en matèria lingüística com ara Lo Rat Penat, el dirigent de la formació de la gavina ha destacat el llegat de l'exalcaldessa de València Rita Barberá, així com s'ha compromès «a reformar el sistema de finançament». «No pot continuar aquest greuge», ha assenyalat, al seu torn, que denunciava que «Puig i els barons socialistes no convoquen manifestacions per reclamar una reforma del finançament d'ençà que Sánchez està a la Moncloa». Casado, a més, ha promès impulsar el Corredor Mediterrani, una solució per a la crisi de la factoria Ford en Almussafes (Ribera Baixa) i «protegir els agricultors amb acords comercials que exigisquen les mateixes condicions fitosanitaris a tots els productes», malgrat que els populars han avalat aquest tracte comercial internacional sense sol·licitar-ho.
«Que mal dormirà Ximo!», ha expressat per ressaltar la feina de Bonig denunciant les suposades irregularitats en les ajudes rebudes per dues empreses del germà del president valencià. «Puig ha de donar explicacions, ser transparent i assumir responsabilitats polítiques per complir amb la mateixa vara de mesurar que va imposar al PP», ha agregat Bonig, qui ha criticat «el cosmopolitisme de [Mónica] Oltra [vicepresidenta de la Generalitat Valenciana] per tancar la seua campanya electoral a Madrid». «Nosaltres no som cosmopolites. Nosaltres defensem la Comunitat Valenciana», ha proclamat després de criticar «l'esgotament del Botànic», així «com el procés de catalanització» que viu el País Valencià arran de la declaració del Bloc -avançada per aquest setmanari-, en la qual demanava l'amnistia per als presos catalans.
«Els valencians no necessitem un president que mire a terra. Volem un president que ens mire als ulls i ens diga que estarà amb aquesta comunitat en matèria d'infraestructures i finançament», ha indicat María José Català, portaveu dels populars a l'Ajuntament de València, comparant Sánchez i Casado. «Volem un president que no tinga amnèsia», ha demanat Belén Hoyo, cap de cartell dels conservadors per la demarcació de València. Unes alabances contínues a Casado que busquen reanimar un PP angoixat per la fragmentació de la dreta espanyola. La nostàlgia dels temps feliços del bipartidisme i el monopoli al camp conservador, força present.