Alternativa per Alemanya

L'ala més essencialista de l'AfD s'imposa al si de la formació

L’ala nacionalista d’Alternativa per Alemanya guanya el conflicte ideològic en el si de la formació. Persones que havien estat adversaris destacats de la plataforma nacionalista de dreta a l’entorn de Björn Höcke han abandonat la resistència i, per poder fer carrera, s’han aliat amb els seus antics oponents.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquell va ser el vídeo decisiu. Quatre minuts d’imatges de Björn Höcke, líder de la plataforma de dreta nacionalista Flügel (‘ala’) dintre Alternativa per Alemanya (AfD). Quatre minuts de Höcke fent fúting pel fullatge daurat de tardor del seu poble, saludant treballadors i dones, donant menjar a ovelles i escalfant els ànims des de la tribuna: “Quan m’aplaudiu, percebo la passió”, diu Höcke al vídeo.

Pocs dies després de presentar-se el vídeo de Höcke a l’última “trobada de Kyffhäuser” del sector Flügel, on Höcke el va combinar amb un discurs combatiu contra els tribunals d’arbitratge i la junta directiva del seu partit, més de cent membres de l’AfD van prendre la paraula amb una crida anti-Höcke. Rebutjaven aquell “culte a la persona escenificat” i la “crítica divisiva” de Höcke contra adversaris interns del partit, escrivien els membres més moderats. I deixaven clar: “L’AfD no és ni serà el partit de Björn Höcke!”.

Allò era un senyal de revolta? Els signants del text, burgesos-conservadors, finalment es posicionarien contra les diatribes nacionalistes del president del partit a Turíngia i les forces radicals del partit? Encara que ho fessin, ja farien tard. Malgrat que el partit estava vigilat amenaçadorament per l’oficina per a la protecció de la constitució, el sector Flügel operava en bona mesura sense ser obstaculitzat.

Però el text amb prou feines canviarà res. Perquè fins i tot Alice Weidel, líder de l’AfD i presidenta del grup parlamentari al Bundestag —suposadament de tendència burgesa—, fa temps que ha arribat a un acord amb Flügel i Björn Höcke. Entre bastidors Weidel va ordir un pacte de no agressió amb l’home que fa uns anys volia fer fora del partit. A continuació, per primer cop membres destacats de Flügel i amics de Höcke, com l’intel·lectual de dreta Götz Kubitschek, parlen sobre com van convertir la seva antiga adversària en aliada i sobre què esperen de l’acord.

La líder del grup parlamentari està prenent, doncs, un rumb perillós cap a l’extremisme polític que els caps del partit Jörg Meuthen i Alexander Gauland ja havien iniciat. Flügel no està marginat dins l’AfD, sinó que ja fa temps que forma part del corrent majoritari.

Això ho demostra fins i tot aquella crida: entre els més de cent signants –segons dades pròpies, el partit té actualment 36.000 membres– hi trobem gairebé únicament membres de nivell funcionarial mitjà de zones de l’Alemanya occidental. No hi ha polítics destacats de primera línia, de 91 diputats només n’hi ha onze. No és, doncs, una aliança àmplia.

L’acostament d’Alice Weidel a Flügel va començar fa cosa d’un any. Abans era adversària declarada de Höcke i havia iniciat un procediment contra ell a través d’un comitè del partit. Però llavors va prendre la iniciativa i per mitjà d’intermediaris va posar-se en contacte amb Höcke. Des d’aleshores hi ha hagut diverses trobades, sobretot a Berlín, a vegades només amb Höcke i el seu amic i mentor, el propagandista de la nova dreta Kubitschek. A vegades amb un grup més nombrós, per exemple amb la dona de Kubitschek, Ellen Kositza i el líder del partit, Gauland.

Que Kubitschek fes d’intermediari posa de manifest fins a quin punt parlaven de debò els de Flügel. Höcke i el maquinador de Flügel Andreas Kalbitz, de 46 anys, tenen una relació molt estreta amb l’editor, i orienten la seva política a partir dels consells de Kubitschek. Fins ara Kubitschek havia coquetejat amb l’AfD des de la distància. Però ara es veu clarament que hi vol tenir influència i que n’hi té.

El president de l’AfD, Alexander Gauland.

“Hi va haver diverses trobades en un ambient molt positiu i obert”, explica Kubitschek sobre les reunions amb Weidel. No hi van tractar sobre aspectes tècnics concrets sinó sobre “maneres d’actuar i intents de mediació”, qüestions estratègiques molt bàsiques: “On està situat l’AfD en l’espai polític, com es pot mantenir conjuntament la unitat del partit, com fer front a la pressió externa, donar ànim a la base i institucionalitzar el consens?”.

Així ho resumeix Kubitschek: “Tots els participants estan d’acord que la pacificació del partit és una de les tasques més importants”. Diu que Weidel li va semblar una dona intel·ligent, oberta i culta: “Em sembla que entén què vol dir i fer Höcke”.

La bona sintonia entre Weidel i el radical Höcke ja es palesava en un correu dels temps de Weidel abans de l’AfD el 2013 fet públic per Welt am Sonntag. En el text Weidel ja imprecava, a l’estil de Höcke, contra “pobles aliens a la nostra cultura com els àrabs i els gitanos” i contra els polítics que són “titelles de les potències vencedores de la Segona Guerra Mundial”. Al Bundestag més endavant faria propaganda contra els refugiats titllant-los de “nenes amb vel i apunyaladors finançats”.

Des del seu gir estratègic, Weidel gaudeix del suport de Flügel. Quan a final del 2018 es va fer públic el seu escàndol de donacions, pràcticament cap activista no va tenir una paraula negativa contra la cap del partit i gairebé ningú en va demanar la dimissió. Sense el silenci dels seus antics contrincants molt probablement hauria perdut el càrrec. A la inversa, Weidel també calla quan hi ha crítiques a Flügel.

El sector Flügel no vol parlar d’un pacte, sinó més aviat d’una “corba d’aprenentatge”. Sobre Weidel, entenen això: “Fa temps que sap que el partit no pot treure’s de sobre Björn Höcke i la seva xarxa sense quedar perjudicat”, diu Kubitschek. “I que Höcke, en l’orquestra de l’AfD, toca un instrument necessari”. Weidel està sempre disposada a superar prejudicis, diu l’amic de Höcke. El missatge és clar: els sectors dretans s’han tornat invencibles.

Abans Kubitschek rebutjava Weidel per considerar que cedia massa. Ara Weidel pot fer de ponent a l’“acadèmia d’estiu” de Kubitschek a Schnellroda. “El seu discurs s’hauria d’entendre sobretot a dins del partit com un gest: ens uneixen més coses de les que ens separen”, diu Kubitschek. Weidel s’ha prestat a una abraçada hostil de la qual amb prou feines podrà escapar-se. Apareixent al costat de l’home que intenta embellir intel·lectualment missatges d’extrema dreta, quedarà segellada la incorporació de Weidel al món de Flügel.

El seu portaveu confirma que des de les eleccions al Bundestag hi ha hagut tres trobades amb Höcke. Però que la seva cap hagi tancat un acord és “una afirmació falsa”. La mateixa Weidel diu: “Com a presidenta del grup parlamentari, se m’exigeix amb raó que mantingui una certa neutralitat”. Al grup parlamentari ha intentat “ser integradora” i se’n ha sortit, diu Weidel. I mantenir converses no vol pas dir assumir l’opinió de l’altre. Però sí que significa donar plena legitimitat a l’altre sector: tingui l’opinió que tingui.

Des d’inici d’any l’oficina per a la protecció de la constitució estudia Flügel com un cas sospitós. Se centren especialment en Höcke i el culte a la seva persona; i els serveis secrets també tenen en el punt de mira la trobada de Kyffhäuser d’aquest any. Una decisió d’aquesta setmana es pot llegir com un senyal d’alerta. Els serveis secrets consideren provat que el grup Moviment Identitari és clarament inconstitucional. Diversos activistes de l’extrema dreta, presentats amb estil modern, estan aliats amb l’AfD, sobretot amb la gent de Flügel, malgrat la decisió formal del partit de distanciar-se’n.

Si Höcke i els seus acabessin imposant-se, l’oficina per a la protecció de la constitució no tindria més remei que ampliar la vigilància a tot el partit. El que és més sorprenent és que Flügel està entrant al centre de l’AfD. O el que és el mateix: està atraient la resta de l’AfD.

Als sectors de dreta no tan sols els ajuda que tots els intents anteriors de minimitzar-los fracassessin estrepitosament. La caiguda dels exlíders Bernd Lucke i Frauke Petry i també el fracassat procediment intern de partit contra Höcke han tingut un efecte dissuasori. Però Flügel també té èxit perquè darrerament el grup s’ha professionalitzat, s’organitza rigorosament i s’orienta estratègicament. Ja no vol ocupar les primeres línies de l’AfD, s’estima més actuar des de l’ombra i evita els conflictes públics. Així els crítics tenen menys possibilitats d’atacar-los. Els companys de partit més moderats han desenvolupat fins i tot una certa normalitat: per començar els discursos, a Meuthen li agrada saludar amb to de burla els “estimats mediadors presents”.

El 2016 Meuthen va ser un dels primers del sector moderat que va obrir-se envers Höcke i va assistir a trobades de Flügel. Internament sempre se l’havia considerat un líder dèbil, i més tard va haver de bregar amb un escàndol de donacions. La candidatura a les eleccions europees de Meuthen es va deure al fet que es va estar de criticar Flügel. En contrapartida, Kalbitz va telefonar i enviar missatges a favor de la candidatura de Meuthen. Evidentment, Meuthen veu la situació d’una altra manera: “Mai no hi ha hagut un pacte d’aquesta mena”. Kalbitz va fer campanya per a ell perquè considerava que era el candidat adequat. “Igual que jo vaig fer campanya per a Kalbitz a les eleccions al parlament regional”. I afegeix: “Si Flügel és raonable i es desmarca clarament de posicions extremes, no veig cap motiu per anar contra el grup”. A Flügel, conclou, hi està havent “canvis positius”.

Altres adversaris destacats de la tropa de Höcke també han callat darrerament. Un exemple: Beatrix von Storch. Storch té un “instint exquisit”, diu burleta un membre de la cúpula de Flügel, i segurament pensa en les eleccions a membre de la junta directiva federal de final de novembre. Storch no se n’ha volgut pronunciar.

L’editor Götz Kubitschek.

Darrere la nova orientació estratègica hi ha sobretot Kubitschek, que està en contacte permanent amb Höcke i Kalbitz. L’editor veu Flügel com un “corrent irrenunciable i que marca el rumb”. Però Flügel no encarna tot l’AfD, per tant ha de “treballar necessàriament unir forces amb altres sectors del partit”; segons Kubitschek: “Això només s’aconsegueix si cada sector fa concessions”. I, per sort, Weidel també ho va veure. Per al futur de tot el partit, segons Kubitschek, només hi ha un camí: “A la llarga hem d’aconseguir que el partit pugui participar en negociacions i fer política”. Per a això, diu, l’AfD ha d’estar pacificada internament. A llarg termini “Flügel com a plataforma política dins l’AfD és massa petita”, creu Kubitschek, i afegeix que no pot substituir noves aliances necessàries entre els “professionals de la reconciliació” que hi ha al partit. El paper de Höcke, diu, també ha de canviar, i ha de ser “una figura dirigent que col·labori de manera austera, mobilitzant seguidors i sense que se li reti culte”.

Així l’objectiu queda fixat: Höcke i els seus han de ser un element normal a l’AfD. Ara només cal que el mateix Höcke accepti aquest paper més modest. Si bé últimament s’havia mantingut en un segon pla i pràcticament no havia aparegut a nivell estatal, una vegada rere l’altra perd els nervis en grans actes, com li va passar fa poc a la trobada de Kyffhäuser. Aquest cop la indignació al partit per la seva egolatria va ser tan gran que, pel que sembla, entre bastidors Höcke va esforçar-se per arreglar-ho. Per exemple, va enviar un SMS a Meuthen. Paral·lelament, els seus van difondre que de cap manera no es presentaria a la presidència del partit.

Andreas Kalbitz, que suposadament vol aspirar a presidir el partit, també s’està comprometent: “Al congrés de final d’any no em presentaré com a portaveu federal”, afirma. “Crec que l’actual situació interna exigeix un candidat que sigui percebut com a més neutral i equilibrat del que se’m percep a mi actualment”. La seva premissa suprema és la cohesió i la unitat del partit per obtenir èxits col·lectius. I és que els homes de Flügel ja han pensat un millor candidat: si tot va bé fins al congrés de final de novembre, el líder del partit serà Tino Chrupalla. Aquest home de Saxònia, que va entrar al Bundestag per mandat directe, és el preferit de Gauland. Chrupalla, de 44 anys, pot despertar adhesió en tots els sectors. No és membre de Flügel, però va assistir a la trobada de Kyffhäuser: “Simplement ho volia veure”. Quan van ovacionar a Björn Höcke ell es va quedar assegut, remarca Chrupalla, “aquest no és el meu estil”. A part de l’estil, però, no en critica res més. “No tinc cap problema amb el sector Flügel, entre Andreas Kalbitz i jo no veig diferències de contingut, l’únic és que jo a vegades m’expresso d’una manera una mica diferent”.

Exactament així sonen aquells “professionals de la reconciliació” que segons Kubitschek han de representar l’AfD en el futur. No és cap casualitat, Chrupalla coneix les idees estratègiques de Kubitschek. “Els últims dies hem conversat molt”, diu Chrupalla. I conclou: “Té molt bon judici”.

Traducció d’Arnau Figueras

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.