ALERTA ULTRA

Diego Fusaro, l'esquerra espanyola i el cerveser lligat als antecessors de Salvini

El pensador proper a Salvini farà una xerrada a Barcelona en mig d'un context en què tant part de l'extrema dreta com de l'esquerra espanyola el reivindiquen com a referent.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'enfant terrible de l'extrema dreta italiana que sedueix part de l'esquerra espanyolista serà aquest 19 de setembre en una cerveseria de Barcelona. El local el regenta un antic regidor de Vizenza (Itàlia) que havia militat a l'extrema dreta del Vèneto, lligada als orígens de la Lega de Matteo Slavini. També controla l'entitat que organitza la xerrada de Diego Fusaro anomenada 'No només de pa viu l'home. Ser, aliment i producció'.

Sota aquest títol aparentment innocent, s'amaga una de les veus amb més projecció de l'extrema dreta italiana, afí a l'ultradretà Matteo Salvini i habitual a les publicacions de la neofeixista Casa Pound -a imatge de la qual es va crear l'Hogar Social Madrid-. Parla, però, utilitzant una retòrica marxista, amb referents com Hegel o Gramsci que ha fet que el seu principal amfitrió a Catalunya hagi estat la revista El Viejo Topo, que li dedica el número de setembre, el reivindica com a referent intel·lectual, li ha publicat llibres i promociona la seva imminent xerrada a xarxes.

Aquesta capçalera històrica de l'esquerra a l'Estat espanyol ha fet els darrers temps un gir que l'ha dut a un antiindependentisme furibund -qüestió a analitzar en un altre moment- però també a abraçar certes tesis, com les de Fusaro, que l'acosten a posicions roig-i-brunes. Una tendència política històrica que s'ha associat a la combinació de les idees feixistes amb l'obrerisme, fins i tot parts del marxisme. Per entendre aquest fenomen més a fons, és interessant aproximar-se a la 'Història exprés del roig-i-brunisme' escrita per Àngel Ferrero a la revista El Salto (I i II) on es recullen els orígens d'aquesta ideologia arrelats en el nacional-bolxevisme sorgit a la Rússia i l'Alemanya de principis del segle XX i la seva posterior evolució.

Així, Fusaro, que es reivindica marxista, va demanar que a part del Moviment 5 Estrelles i la Lega, a la coalició de govern italiana s'hi sumés el partit d'extrema dreta Fratelli d'Italia o que va demanar prioritzar el vot a Marine Le Pen i el Front Nacional com a mal menor vers Emmanuel Macrón a les presidencials franceses. La seva divisa és clara: davant l'hegemonia liberal, l'esquerra s'ha d'aliar amb l'extrema dreta sobiranista. Tampoc es poden obviar els comentaris que va fer criticant a la capitana del Sea Watch Carola Rackete, anomenant-la "capitana amb rastes filla de papà" o "explotadora inconscient".

Tornant però a l'acte, cal destacar que l'organitza l'entitat Agrocerveart, una organització cervesera donada d'alta per Nereo Garbin. Aquest italià, que fa més de vint anys que viu a Catalunya, és conegut dins el món de la cervesa artesanal per les seves excentricitats. Més enllà d'això, però, Garbin té un passat de militància política a la regió italiana del Vèneto, concretament com a un dels fundadors, el 1987, de la Union del Popolo Veneto. Es tracta d'una de les primeres escissions de la Liga Veneta, partit matriu del que després sorgiria la Liga Nord i finalment la Lega de Matteo Salvini. En una entrevista publicada el 2017 a 'Independenzia Nuova', un mitjà afí als corrents crítics de la Lega, Garbin carregava amb força contra l'independentisme català i Carles Puigdemont.

Afinitats complicades

La proximitat amb què part de l'esquerra espanyola més conservadora veu a Diego Fusaro és un aval a les tesis del filòsof i activista Alexsandr Dugin, amb qui l'italià manté una bona relació. Aquest sosté que, davant l'imperi de la democràcia liberal i el "globalisme", cal potenciar les aliances entre les forces contràries a aquest fet sense importar la seva adscripció política, més enllà de l'extrema dreta o l'extrema esquerra. Posa, per tant, com a prioritat, la defensa de la sobirania nacional i la defensa de valors reaccionaris i l'oposició a l'hegemonia geopolítica dels EUA en favor d'un món multipolar on Euràsia emergeix com un actor de contrapès a occident. És el que Dugin, fundador del partit nacional-bolxevic i un dels pensadors referents de part de l'extrema dreta- mateix denomina quarta teoria política i que, a parer seu, s'obria pas amb el govern populista italià format del Moviment 5 Estrelles -que ell considera d'esquerres-.

En una entrevista publicada a El Confidencial que va despertar polèmica a les xarxes, Fusaro deixava caure afirmacions que el situen com a bon deixeble de Dugin: "molts ximples d'esquerres combaten un feixisme inexistent i accepten el mercat". Més enllà d'idees polítiques, ambdós comparteixen també el fet que els seus darrers llibres a l'Estat espanyol els ha publicat l'editorial Fides, propietat de l'històric dirigent de l'extrema dreta catalana Antoni Llopart, amb passat al neonazi MSR o a Alternativa Europea.

Tanmateix, mentre que a Dugin l'esquerra se'l mira amb distància, Fusaro i els seus tocs antifeministes i xenòfobs són ben rebuts entre sectors de l'esquerra, com el ja esmentat Viejo Topo, opinadors com Daniel Bernabé i Victor Leonore o intel·lectuals propers a Podemos com Manuel Monereo. Tots ells abonen la tesi que l'esquerra ha abandonat la lluita obrerista en favor de lluites "identitàries" com el feminisme, els drets LGTBI. Unes idees que queden especialment recollides al llibre 'La trampa de la diversitat' de Bernabé.

El major exemple de tot plegat és l'article que van publicar Monereo conjuntament amb Héctor Illuesca -diputat d'Unidas Podemos- i l'històric dirigent d'Izquierda Unida Júlio Anguita defensant el "Decret de la Dignitat" de Matteo Salvini al que definien com un exemple del que havia de fer l'esquerra espanyola en clau proteccionista.

Més recentment, i arran de la polèmica per la publicació de l'entrevista a Fusaro a El Confidencial, el periodista Victor Leonore feia un article al digital Voz Populi defensant al polèmic pensador italià enfront del que ell anomena esquerra "pija" o "cool".

Tots ells queden lluny de poder ser encaixats dins l'espectre ideològic roig-i-bru, però marquen una deriva que els podria acostar cap allà. Fusaro, doncs, arriba a Barcelona sota la preocupant doble condició d'abanderat de l'extrema dreta i de certa esquerra que ha decidit que cal jugar en el delicat terreny de joc que marquen els primers.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.