Dreta espanyola

Camps i Fabra van regar amb més d'un milió d'euros la fundació de l'exassessor d'Aznar

Guanyar Alcoi ha denunciat aquest divendres la proposta del PP alcoià d'abonar 3.000 euros a la Fundació Iberoamericana Europa per optar al premi Ciutat Europea del Nadal. Vinculada a exdirigents populars i assetjada per les sospites de corrupció, l'entitat està presidida per l'excap de premsa de José María Aznar, Pablo Izquierdo. Segons les resolucions del DOGV analitzades per aquest setmanari, la fundació va rebre 1.145.032 euros de la Generalitat Valenciana durant l'etapa del PP.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Carregats de regals, i també de carbó pels nens més dolents, els reis mags duen desfilant per les muntanyes que envolten Alcoi segles ençà. La cavalcada de les seues majestats d'orient per la ciutat del Serpis és la primera a datar-se a l'Estat espanyol. I el Betlem del Tirisiti, una representació de titelles d'humor sobre el naixement de Jesús, és un patrimoni cultural únic del País Valencià. Dos elements que converteixen Alcoi en capital nadalenca. Una condició, però, que és insuficient per al PP alcoià.

Amb l'objectiu de convertir la població de la comarca de l'Alcoià en Ciutat Europea del Nadal 2020, els populars han proposat pagar 3.000 euros per optar al premi que atorga la Xarxa de Ciutats Europees del Nadal. Segons ha denunciat Guanyar Alcoi aquest divendres, la xarxa està impulsada per la Fundació Iberoamericana Europa, dirigida per l'excap de premsa de l'expresident espanyol José María Aznar durant la seua etapa de president de Castella i Lleó i exdiputat popular al Congrés Pablo Izquierdo. De les quatre poblacions escollides en 2018, dos estaven governades pel PP (Torrejón i Medina de Rioseco). L'any 2019 només ha estat premiada Majadahonda, també en mans dels populars.

El jurat d'aquest guardó està conformat, entre altres, per l'expresident del Parlament Europeu, eurodiputat del PP i exmembre d'Alianza Popular José María Gil Robles, fill de l'històric líder de la CEDA durant la Segona República espanyola; i pel senador popular Alberto Gutiérrez Alberca, a qui la Fundació Francisco Franco va recordar-li a través de les xarxes socials el seu passat a la formació neofeixista Fuerza Nueva. Al patronat, seu l'advocat Jaime Colón de Carvajal, fill d'un vicealmirall i marqués espanyol, i l'exsenador del PP Joaquín Cotoner.

Assetjada per sospites de presumpta corrupció i esquitxada pels suposats lligams amb l'extrema dreta boliviana, aquesta entitat va obtenir sucoses subvencions de la Generalitat Valenciana mentre governava el PP. Segons les resolucions del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) analitzades per aquest setmanari, la Fundació Iberoamericana Europa va pescar 1.145.032,15 euros de l'administració valenciana per ajudes atorgades en 2005, 2006, 2007, 2011 i 2012, és a dir, durants els executius de Francisco Camps i Alberto Fabra. Tot i que va presentar-se també en 2003, 2008, 2009 i 2010, el Consell va denegar-li les subvencions per no adequar-se els seus projectes de cooperació als paràmetres de l'executiu valencià.

D'aquesta manera, la consellera de Cooperació i Participació, la zaplanista Gema Amor, va concedir l'any 2005 152.645, 59 euros a la fundació relacionada amb el PP per a una iniciativa a realitzar en una comunitat urbana d'Argentina. Amb tot, no va atorgar tota la quantitat sol·licitada, per la qual cosa la Fundació Iberoamericana Europea havia de reformular el pressupost calculat. La situació es repetira l'any 2006 en una ajuda de 297.081,66 euros per a un centre de capacitació professional al Panamà que aprovaria Amor.

Pabli Izquierdo, president de la Fundació Iberoamericana Europa i Ana Botella, que va ocupar el càrrec de vicepresidenta de l'ONG| Los Genoveses

Amb Rafael Blasco, actualment empresonat per robar fons de cooperació, com a conseller de Solidaritat, la Fundació Iberoamericana Europa va aconseguir les subvencions de més quantia. L'any 2007 va obtenir-ne dues: una primera valorada en 303.258,31 euros per un projecte al Perú i una segona de 317.281,75 euros per una iniciativa de cooperació al Panamà. L'any 2011 l'entitat rebria una nova injecció econòmica pública pel concepte «d'immigració, democràcia i desenvolupament» de 40.944,84 euros. Dotze mesos més tard, amb Asunción Sánchez Zaplana com a consellera, la fundació captaria 33.820 euros per la mateixa qüestió.

Al caliu dels diners públics

De la Comunitat de Madrid pescaria més subvencions encara. L'any 2008 el govern de la popular i liberal Esperanza Aguirre atorgaria una ajuda pública de més d'un milió d'euros a l'entitat per diversos programes teòricament de cooperació a l'Amèrica Llatina. Xifrat amb 150.000 euros, un d'ells estaria destinat al dubtós concepte «d'enfortir les institucions del sector empresarial, de líders socials i joves periodistes a Veneçuela», quan aquest país era una de les obsessions del PP pel seu govern marcadament d'esquerres que encapçalava Hugo Chávez.

A aquestes injeccions públiques, s'hi sumava l'adjudicació de dos centres d'integració de persones migrades per 800.000 euros l'any. Ubicats als municipis madrilenys de Coslada i Alcalà d'Henares, ambdós estan centrats en persones de nacionalitat romanesa. La fundació, en canvi, no té cap presència ni relació amb el país de l'est d'Europa, tal com reconeixia en un article del diari El País. Encara més, van alterar-se els seus estatuts per poder contractar amb l'administració madrilenya pocs mesos abans de sortir públicament els requeriments necessaris per optar al concurs. La resta d'instal·lacions d'aquesta mena eren gestionades per altres organitzacions afins al PP o d'ideari ultracatòlic.

L'Ajuntament de Madrid, al seu torn, va concedir a l'entitat 300.000 euros per dues iniciatives solidàries al Perú i una tercera a una casa d'acollida de la capital espanyola. Les subvencions van aconseguir-se quan Ana Botella, posterior alcaldessa de Madrid, ocupava la regidoria de serveis socials. Botella, al seu torn, va exercir de vicepresidenta de la Fundació Iberoamericana Europa. La muller d'Aznar coincidiria a l'organització amb Luis de Grandes, després diputat del PP i impulsor de la fundació. El popular acudia a les juntes, fins i tot, quan Izquierdo era president. Ho feia com a convidat d'honor, junt amb l'exassessor de Mariano Rajoy implicat al cas Gürtel Gerardo Galeote.

Amb De Grandes ocupant el càrrec de portaveu parlamentari dels populars al Congrés, l'executiu espanyol d'Aznar subvencionaria amb 1,5 milions d'euros la Fundació Iberoamericana Europa. Seria el seu paradís particular de les ajudes públiques: en vuit anys de govern del PP a l'Estat espanyol, n'obtendria 20 milions d'euros. El govern d'Aznar, de fet, va atorgar 2.825.000 euros a l'entitat dintre del paquet d'ajudes al desenvolupament d'Iraq, tal com va desvelar ERC al Congrés. Una subvenció que rebria mentre Izquierdo exercia de portaveu popular a la Comissió de Cooperació i Ajuda al Desenvolupament. Les activitats d'Izquierdo al capdavant de l'ONG també van ser controvertides per carregar, segons la Cadena Ser, despeses a la fundació que cobrava com a parlamentari del PP. Encara més, l'entitat pagava el lloguer del seu pis de luxe, amb una quota de 1.672 euros mensuals.

El popular Luis de Grandes va impulsar aquesta fundació l'any 1981. Fins al 1997, va ocupar el càrrec de president| PP

Tanmateix, i al marge de les injeccions de benzina financera pública, la fundació compta amb més connexions amb el PP. Per l'organització, han passat Antonio Martín Duarte, exassessor de l'expresident valencià Eduardo Zaplana, empresonat provisionalment per presumpta corrupció; l'expresident de Telemadrid, exdirectiu de Telefònica i exvicesecretari general del PP involucrat aleshores al cas Naseiro Arturo Moreno Garcerán; l'actual presidenta del PP asturià Mercedes Fernández o Ángeles Alarcó, parella de l'exministre involucrat en diversos escàndols Rodrigo Rato i expresidenta de Paradors Nacionals.

També han treballat a la fundació l'exsecretària d'Immigració i Emigració de Mariano Rajoy, Maria del Corral, famosa per definir els joves que marxen fora per culpa de la crisi com «aventurers». O José Manuel Peñalosa Ruiz, esquitxat en un presumpte cas de finançament il·legal del PP de Castella i Lleó que va arxivar-se, exdiputat popular i conseller de RTVE, malgrat no comptar amb la titulació necessària, segons va publicar eldiario.es. La fundació també està connectada amb membres de la vella Unió Democràtica de Catalunya.

Taques llatinoamericanes

La Unió Europea, dintre dels programes d'ajuda a la reconstrucció del Salvador després del terrible terratrèmol que va patir en 1998, va adjudicar quasi un milió d'euros a la Fundació Iberoamericana Europa. Tal com va publicar la Cadena Ser, treballadors de l'entitat van denunciar la manipulació de les factures que justificaven les despeses. Un falsejament que, segons van afirmar a l'emissora, s'havia produït sota amenaces. Fins i tot, van assenyalar que Izquierdo s'havia vanagloriat de l'engany a les institucions comunitàries. L'Oficina Europea de Lluita Contra el Frau va investigar aquella presumpta malversació de fons de la fundació. Amb l'ONG del Salvador amb la qual van associar-se mostrant les seues queixes de l'entitat davant dels micròfons, part dels diners van acabar en un fons d'inversió, segons va informar la ràdio madrilenya.

La Fiscalia boliviana, al seu torn, va investigar la fundació per finançar suposadament escamots de mercenaris que volien assassinar el president Evo Morales, tal com van publicar Cuatro i CNN+. La justícia boliviana, a parer dels investigadors, assegurava que l'entitat va injectar diners a través de la Cambra de Comerç de Santa Cruz amb l'objectiu de «desestabilitzar el govern». La quantitat suposadament aportada eren 250.000 euros. L'ONG afí al PP va al·legar que els doblers «només van destinar-los a projectes socials». Ara bé, reconeixia la detenció d'un dels seus membres per aquests fets.

«Va finançar-se l'extrema dreta boliviana», ha denunciat aquest divendres l'europarlamentària d'Esquerra Unida, Marina Albiol, que ha registrat una pregunta sobre el patrocini del Parlament Europeu als guardons nadalencs de la Fundació Iberoamericana Europea. L'enèsim suport públic, com el prestat pel Consell durant l'època del PP, a una entitat marcada per les sospites.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.