Matteo Salvini

“No podem acceptar cap refugiat més”

El ministre de l’Interior italià Matteo Salvini, de 45 anys, parla sobre la falta de disposició per part d’Itàlia d’aproximar-se a la cancellera alemanya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Senyor ministre, la cancellera Merkel voldria retornar a Itàlia els sol·licitants d’asil registrats des d’Alemanya. Hi està d’acord?

—La senyora Merkel va dir que no s’hauria d’abandonar els italians, però cal que els fets ho segueixin. Estem en la segona posició per darrere d’Alemanya quant a l’acollida de refugiats. Aquí ja s’han acumulat més de 140.000 procediments d’asil antics, ja no en podem acceptar cap més. Al contrari: volem cedir-ne alguns.

—Vostè podria contribuir a la fi de l’era Merkel amb aquesta postura.

—Necessitem interlocutors de confiança a Alemanya. Personalment, desitjo que aquí no hi hagi ni una crisi ni una caiguda de Govern. Encara que els nostres plantejaments polítics no estan allunyats només pel que fa a la qüestió dels refugiats, també en mesures econòmiques, en la reforma bancària o en el superàvit comercial.

—Vostè té accés directe a la cancellera?

—No, encara no n’he tingut l’honor. Les meves converses són amb el ministre de l’Interior, Horst Seehofer.

—Vostè parla de conformitat amb Seehofer i amb el seu homòleg austríac. Però tots dos volen enviar refugiats de tornada a Itàlia.

—És veritat. Els dos parlen de defensar les fronteres i rebutjar els qui no tenen dret a asil. Però el nostre objectiu comú no és només imposar a Brussel·les un repartiment dels refugiats, sinó, sobretot, protegir les fronteres exteriors de la UE. De la mateixa manera com funciona amb Turquia al sud-est, hauria de passar d’ara endavant també al sud.

—Això significa que el seu consens amb el ministre de l’Interior alemany es limita a protegir les fronteres exteriors; però què passa amb la intenció de retornar refugiats?

—No necessitem ningú que torni cap aquí. Necessitem gent que abandoni el nostre país.

—Ha tractat aquest tema amb Seehofer?

—No, però el primer ministre Giuseppe Conte té l’ordre d’explicar que el problema d’Itàlia és excessiu, que no tenim necessitat de trasllats. Sobre aquest afer la nostra postura serà inequívoca.

—Dins del Govern italià, qui decideix com es votarà en les cimeres europees?

—El primer ministre Conte.

—De debò?

—Sí. Luigi di Maio i jo estem completament d’acord amb ell. Té el poder de dir a Brussel·les sí o no, participar-hi o alçar-se i desaparèixer.

—Però tothom diu que vostè és l’home que decideix al Govern.

—Em sobrevaloren. Nosaltres no volem exagerar.

—Quina serà la resposta del Govern italià a la manera de tractar el problema dels refugiats?

—Per a la reunió preparativa del diumenge a Brussel·les, nosaltres, els ministres de l’Interior i d’Afers Estrangers i el primer ministre, vam fer un esbós d’un dossier, que té Giuseppe Conte. Però ell no viatja a Brussel·les amb una missió, té carta blanca. Carta blanca també per dir que no.

—Això significa que la decisió encara està oberta?

—Sí. Però, a diferència del passat, l’aprovació d’Itàlia ja no està garantida des del principi.

—Encara queda espai per negociar?

—Estem disposats a negociar. Punt per punt.

—Quant al contingut, com encaixa la seva postura sobre la problemàtica dels refugiats amb els projectes francoalemanys, algunes parts dels quals ja es coneixen?

—Escriure projectes abans que altres països i després enviar-los per e-mail no és el nostre estil a l’hora de treballar. O ho fem junts o no es fa. A més, no m’agrada aquest ordre. S’hi tracta sobretot de les expulsions immediates cap a Itàlia dels qui han arribat originàriament a les nostres costes. I, després, de defensar les fronteres exteriors en el futur. Per a nosaltres l’important és exactament el contrari.

—Quin és el nucli del conflicte?

—Si algú en la UE diu que ara els italians, d’entrada, han d’ocupar-se de tot i després els ajudarem, aleshores jo contesto: primer ajudeu-nos i després ja podrem parlar de la resta, de repartiment, però també de la unió monetària, del deute públic, etc.

—Vostè diu que les ONG han de desaparèixer juntament amb els seus vaixells de rescat de l’entorn de la costa libanesa?

—Sí, completament. Fomenten els traficants d’immigrants il·legals i reforcen l’atractiu d’atrevir-se a llançar-se a la mar.

—I qui ha de fer el treball que no farien les ONG?

—Els guardacostes libanesos, turcs i egipcis.

—Itàlia s’atribueix “l’eix de la voluntat”? Estaria a favor d’instal·lar els primers llocs de control en països dels Balcans que no formen part de la UE?

—Es refereix a crear hotspots no només a Àfrica del Nord sinó també als Balcans? Sí.

—Vostè ha titllat de xerraire el president francès Emmanuel Macron. Què li recrimina?

—Els francesos ens han donat lliçons morals, encara que, segons les estadístiques, fa temps que haurien d’haver-se fet càrrec de més de 9.000 sol·licitants d’asil d’Itàlia. Fins avui dia es concentren a la frontera amb Itàlia, a Ventimiglia, armats. Tenen tot el dret, si s’estan de donar-nos lliçons.

—Sembla com si la UE es presentés a les pròximes cimeres més dividida que mai. El preocupa?

—En els pròxims mesos es decidirà si Europa encara té un futur en la forma que ha tingut fins ara o si se n’ha perdut el sentit. Ja no es tracta només del pressupost dels pròxims set anys. L’any que ve hi haurà noves eleccions al Parlament Europeu. En un any es decidirà si encara existeix una Europa unida o no.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.