Comunicació

Quan els mitjans problematitzen la migració

La irrupció de la ultradreta al tauler polític espanyol va contaminar l'agenda dels dos partits conservadors. Fins i tot, hi havia el temor que les postures xenòfobes monopolitzaren el debat dels passats comicis espanyols, valencians, municipals i europeus. Amb l'objectiu d'analitzar la cobertura mediàtica durant les campanyes, l'Observatori Sense Tòpics va elaborar un informe que ha sigut presentat aquest dijous per CEAR-PV i la Unió de Periodistes. L'estudi, redactat pel periodista Miquel Ramos, atorga un suspens a la gran majoria de mitjans de comunicació per realitzar un enfocament «de problematització de la migració».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Andalusia va aixecar totes les alarmes. Espanya deixava d'estar vacunada contra el virus feixista. Amb 12 parlamentaris, l'extrema dreta Vox irrompia al tauler polític andalús i preparava la seua carrera cap al Congrés. Una emergència ultradretana que contaminava el discurs del PP i, en menor mesura, de Ciutadans. I que amenaçava en col·locar les seues propostes xenòfobes com a eix de debat durant la llarga cursa electoral espanyola, valenciana, municipal i europea. No debades, l'atracció mediàtica de Vox podria ampliar el seu missatge contrari als drets humans i a la protecció dels col·lectius més vulnerables.

Amb la intenció d'analitzar com tractaven els principals mitjans de comunicació valencians i estatals el fenomen migratori, l'Observatori Sense Tòpics va impulsar un segon estudi anomenat Migració i Asil a les Campanyes Electorals: Anàlisis del discurs als mitjans de comunicació. Impulsat per la Comissió d'Ajuda al Refugiat al País Valencià (CEAR-PV) en col·laboració amb la Unió de Periodistes, conclou que «les notícies i opinions amb un enfocament de problematització de la migració o amb un tractament sensacionalista han sigut habituals durant la campanya».

El redactor del document, el periodista i expert en moviments ultradretans Miquel Ramos, agrega a l'anàlisi que «en alguns casos, les notícies sobre persones migrants o refugiades durant la campanya han continuat relacionant amb fets delictius o alarmistes, fomentant de manera interessada un ambient d'inseguretat ciutadana». «Les polítiques migratòries i l'asil han estat tractades en moltes ocasions en termes de seguretat i utilitarisme, vinculades al mercat laboral o a les pensions», adverteix. «Aquests discursos són molt perillosos. Què fem quan el nostre mercat de treball no requeresca la mà d'obra més precària a la qual estan sotmesos el col·lectiu migrant?», ha preguntat a la presentació de manera crítica Ramos.

Tot i que, «en gran mesura, alguns mitjans han prestat molta atenció a Vox» i «han servit d'altaveu de les seues propostes que giraven al voltant de l'expulsió de persones migrants, criteris de preferència nacional o de xoc cultural», altres mèdia han complert amb la guia elaborada per CEAR-PV per escriure sense tòpics dels fenòmens migratoris. I, fins i tot, sense emprar una visió caritativa, també rebutjada a l'informe de l'observatori. «Hem trobat exemples de bones pràctiques en notícies i mitjans sobre la migració i asil, en informacions amb un enfocament de Drets Humans tenint en compte diferents fons», indica l'estudi.

L'anàlisi mediàtica, al seu torn, destaca com alguns mitjans han cobert de manera crítica, amb veus expertes, dades i perspectiva de gènere «declaracions i mesures polítiques referides a les dones migrants per considerar-les sols com a mares i criadores i plantejant accions instrumentals per qüestions econòmiques o demogràfiques». En contrast, però, s'ha detectat una major «estigmatització» i «criminalització» en la cobertura informativa «de les persones migrants i sol·licitants d'asil». «Ha sigut principalment a les referides als menors no acompanyats, als manters o a la població musulmana, associant-les, en moltes ocasions, a successos i fets delictius, el que ajuda a fomentar els prejudicis racistes i xenòfobs, particularitzats en l'augment de l'aporofòbia i la islamofòbia».

Jaume Durà, de CEAR-PV; Noa de la Torre, de la Unió de Periodistes; el periodista Miquel Ramos, i la tècnica de CEAR-PV Marta Pérez durant la presentació de l'informe aquest dijous a l'Octubre Centre de Cultura Contemporànea| CEAR-PV

Com han insistit en els darrers informes publicats per aquest col·lectiu, «la tònica habitual ha sigut l'absència de protagonisme de les mateixes persones migrants o refugiades en la campanya electoral i en la majoria d'informacions». «Així i tot, alguns mitjans de comunicació han donat veu a les persones migrants, refugiades i a organitzacions socials, un exemple del que considerem una bona pràctica», s'assenyala a l'estudi. I s'agrega: «També s'han publicat alguns articles sobre el dret a vot de les persones migrants i refugiades, les mesures polítiques que reclamen respecte a les seues situacions, i les seues preocupacions davant l'auge dels discursos i partits xenòfobs. Una bona praxi que també recollim i reivindiquem en aquesta investigació».

L'expert en moviments ultradretans que ha elaborat el document ha sigut més crític amb «la terminologia ambigua» que han emprat diversos mitjans de comunicació per definir les forces d'extrema dreta xenòfobes. «Adjectius com ara populistes, euroescèptics, extremistes, euròfobs o sobiranistes han servit per definir partits racistes d'ultradreta i, fins i tot, formacions tan allunyades ideològicament com ara Unides Podem i Vox, amb posicionaments antagònics sobre el respecte als drets humans», ha apuntat Ramos, qui ha detectat una minimització de la difusió de la desinformació a les xarxes, tot i practicar-se aquests mètodes per part de comptes vinculats a òrbites contràries als drets de les persones migrants.

«Els mitjans de comunicació i els periodistes tenim un paper fonamental en evitar que el virus de la xenofòbia es propague. Hem de ser conscients de la nostra responsabilitat», ha advertit, mentre Jaume Durà, portaveu de CEAR-PV, destacava el paper d'aquestes eines per lluitar contra els discursos racistes. «Aquest informe s'ha elaborat dintre del projecte Alça la Veu, que busca combatre la xenofòbia i detectar la seua expansió», ha explicat. «És essencial tenir presents informes com aquest en una època d'irrupció de partits que defenen certs discursos d'odi», ha ressaltat Noa de la Torre, presidenta de la Unió de Periodistes. «Els periodistes ho hem de tenir molt present», ha insistit.

Com també ho ha fet Marta Pérez, qui ha col·laborat en l'elaboració de l'informe i ha comparat els programes polítics i els discursos de les diferents formacions polítiques durant les dues campanyes electorals d'enguany. «Vox ha distorsionat el missatge sobre les persones migrants al qual estàvem acostumats a escoltar a partits de drets com ara Ciutadans i el PP. Han anat més enllà», ha indicat. Uns discursos profundament contraris als drets humans que tenen el seu espill als mitjans de comunicació. «Els periodistes», segons ha recordat una altra vegada Ramos, «tenim molta responsabilitat sobre si contribuïm a fomentar els missatges de l'odi o ajuden a desmuntar-los».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.