L’extrema dreta irromp amb força a Espanya i permet un canvi històric a Andalusia

Les eleccions andaluses obren un panorama electoral completament nou a l’Estat espanyol. Afavorit per una participació baixa, l’extrema dreta de Vox entra amb virulència, amb 12 escons, i possibilita una majoria conservadora amb els 26 diputats del PP i els 21 de Ciutadans. El PSOE s’enfonsa al seu feu principal i la coalició entre Podem i Esquerra Unida també perd força.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si la política espanyola sorgida de la crisi econòmica més severa que es recorda ja havia capgirat el mapa electoral preexistent, les eleccions andaluses d’aquest diumenge introdueixen un altre factor desestabilitzador: la formació d’ultradreta Vox fa la seua estrena a una institució amb 12 escons, esdevenint la clau d’un més que probable canvi de cicle al principal feu socialista. La suma dels 26 diputats del PP, els 21 de Ciutadans i els 12 de Vox se situa quatre escons per damunt de la majoria absoluta. Un tomb històric que les tres formacions han donat per fet que es materialitzarà i que propiciarà un canvi de color inèdit a la Junta d’Andalusia. No se sap encara, però, si serà sota la fórmula d’un govern de coalició bipartit o tripartit.

Que hi haurà canvi, però, sembla una evidència. El PSOE és el gran derrotat d’aquestes eleccions. Amb cara de pomes agres, Susana Díaz ha subratllat que es tracta del “pitjor resultat de la història del PSOE andalús” tot i destacar que, malgrat tot, es mantenen com la força més votada a Andalusia. Un detall menor, perquè en 2012 van perdre aquesta posició de privilegi i, no obstant, van poder retenir la Junta. Fent esment al 40è aniversari de la Constitució, Díaz ha anunciat que presentarà la seua candidatura a la presidència perquè vol convertir-se en un “dic de contenció de l’extrema dreta”.

El secretari d’organització federal del PSOE, José Luis Ábalos, considera que la desmobilització de l’electorat socialista obliga a obrir una “reflexió” al respecte. “Una força que se situa al marge dels valors constitucionals acaba d'entrar a un parlament autonòmic”, ha lamentat amb posat luctuós. “Als socialistes ens compet la batalla contra l’extrema dreta, la batalla de la democràcia contra la por”, ha presumit, motiu pel qual ha demanat la conformació d’un executiu “constitucionalista i europeista”. Com la pròpia Díaz, Ábalos ha assegurat que la ultradreta “no pot marcar l’agenda a Andalusia”.

La dreta es felicita

Tanmateix, el cap de llista de Ciutadans no deixa espai per al dubte: els socialistes abandonaran la Junta i hi haurà canvi. Entre crits d’“ara sí, ara sí” i de “president, president”, Juan Marín ha assegurat que aquest 2 de desembre representa “un dia històric que posa fi a 36 anys de governs socialistes”. “Als que viuen dels andalusos de fa 40 anys, se’ls ha acabat el xollo”, ha sentenciat eufòric. I és que Ciutadans no renuncia, ni de bon tros, a liderar el Govern autonòmic andalús. Juan Marín ha comunicat que presentarà la seua candidatura a la presidència autonòmica, cosa que permet intuir que forçara la màquina per tal d’aconseguir la clau de la Junta. 

En la mateixa línia, el president estatal del partit, Albert Rivera, ha emfasitzat que Ciutadans “farà fora els socialistes de la Junta d’Andalusia” i ha advertit que aquest resultat constitueix un missatge nítid al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. “Pactar amb Torra, Rufián i Puigdemont i lliurar-li l’economia a Iglesias, Monedero i Echenique no ix gratis”, ha etzibat. Conjuntament amb Vox, Ciutadans és l’altre triomfador dels comicis, atès que creixen 12 escons, tot passant de 9 a 21. “No hi ha cap motiu perquè Ciutadans no governe Andalusia”, ha remarcat Rivera.

El candidat del PP, Juan Manuel Moreno Bonilla, ha afirmat que “Andalusia vol canvi i el tindrà”, confirmant que, és clar, també presentarà la seua candidatura a la investidura. Vol retenir la presidència davant l’argument que esgrimirà Ciutadans: l’erosió popular, que ha perdut set escons —de 33 a 26— i sis punts en percentatge de vot. “Liderem el centre-dreta”, ha recordat Pablo Casado, el president estatal del PP, que s’ha enorgullit d’haver parlat “sense complexos” a la gent durant les dues setmanes de campanya. “És un fracàs històric de Pedro Sánchez i dels seus aliats independentistes i batasunos, ha opinat Casado. “Sánchez ha de convocar eleccions i assumir el rebuig a les seues polítiques sectàries”, ha conclòs.

 

Malgrat el descens de set escons, el president del PP, Pablo Casado, es mostrava eufòric a la seu estatal del partit. / EFE

“Som un partit regenerador i no allò que ens diuen, hem arribat per a quedar-nos”, ha expressat el candidat de Vox a la presidència de la Junta, el jutge ultraconservador Francisco Serrano, enmig de crits d’“Espanya, Espanya, Espanya”. “Hem recuperat la il·lusió de molta gent que l’havia perduda”, ha reblat. “Som d’extrema necessitat”, deia en un joc de paraules sobre la reiteració de l’apel·latiu “extrema dreta” per part dels seus rivals i dels mitjans de comunicació. “Ha començat la Reconquesta”, ha descrit Serrano en clau estatal.

Ni una sola escletxa

La Junta, de la manera que siga, deixarà de ser governada per l’esquerra. La suma de PSOE i Ciutadans s’ha situat en 54 diputats, un per sota de la majoria absoluta. Davant d’això, l’única opció d’evitar un executiu conservador passa perquè el PSOE i Ciutadans arriben a un acord que situe Juan Marín a la presidència, una jugada rocambolesca que hauria d’incloure l’abstenció d’Adelante Andalucía, la coalició entre Podem i IU, que queda lluny del resultat que van obtenir per separat en 2015. Pràcticament sis punts menys i cinc escons per sota d’aleshores.

De fet, tant el PP com Ciutadans i Vox han destacat que el canvi serà una realitat. Els dos primers no han qüestionat la legitimitat de governar amb l’ajuda o la participació del tercer, un detall que ha irritat José Luis Ábalos, qui no acaba de pair que la dreta espanyola parle amb tanta naturalitat de pactar amb la ultradreta, “cosa que no passa a la resta d’Europa”. Pocs minuts abans Susana Díaz havia demanat, en aquest sentit, de conformar un “cordó sanitari” entre les “forces constitucionalistes” que ature el creixement de Vox als processos electorals que guaiten a la cantonada. Un hipotètic acord a tres bandes entre populars, socialistes i Ciutadans que, tanmateix, els possibles socis no han plantejat.

I és que els resultats andalusos —hi tenen dret a vot un de cada cinc ciutadans de l’Estat— signifiquen un punt d’inflexió evident. El bon estat de salut que ha demostrat tenir la dreta al principal graner de vots de l’esquerra situa els partits progressistes contra les cordes a poc més de cinc mesos de les eleccions europees i municipals. Aquell mateix dia, el 26 de maig, hi haurà també eleccions a 13 autonomies, entre les quals el País Valencià i les illes Balears. “Cal recuperar de nou el sentit comú del 15M i mobilitzar-se al carrer per tal de denunciar el seguidisme que alguns partits faran de l’extrema dreta”, ha apuntat Teresa Rodríguez, la líder de Podem a Andalusia. Des de Madrid, Pablo Iglesias i Alberto Garzón han coincidit en la gravetat del moment. No hi ha per menys.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.