Els advertiments, mostrades de manera clara al seu acte electoral en València, eren producte de l'inesborrable experiència a les urnes dels comicis espanyols del 28 d'abril. En aquella cita electoral, el PP va ser víctima d'un sandvitx. D'una banda, la ultradreta Vox va pescar en els votants més ultraconservadors dels populars; d'altra, Ciutadans va aconseguir arrossegar cap a la papereta taronja els electors urbans, juvenils i moderadament més centristes que conservava el partit de la gavina. Les fugues per les dues bandes van costar-li el pitjor resultat de la seua història: 66 escons.
Aquest diumenge, però, Casado ha frenat la sagnia. Impulsat per l'enfonsament catastròfic de Ciutadans, qui ha passat de 57 escons a comptar-ne escassament 10, els populars han aconseguit retornar 644.905 a la casa gran de la dreta espanyola. Un augment de paperetes que li ha permès situar-se amb 88 diputats a la Cambra Baixa, és a dir, 22 més respecte dels comicis del 28 d'abril. Això sí, lluny de «l'empat tècnic» que brandava Casado als mítings i amb el qual somiava per convertir-se en alternativa real a Sánchez. L'aspirant conservador, de fet, ha tornat a firmar un altre episodi negre en la història del PP: ha obtingut el segon pitjor resultat en uns comicis estatals de tota la biografia política dels populars.
Si dècades ençà el PP tenyia de blau bona part de la geografia electoral de l'Estat espanyol, aquesta nit només ha aconseguit imposar-se en Galícia, Cantàbria i Castella i Lleó. Encara més, segueix sense aconseguir cap diputat al País Basc, única autonomia en la qual el trident de Colón no obté cap representant. Tot i treure un escó més i superar en vots els seus competidors a l'espanyolisme conservador, la situació no és molt millor a Catalunya. Al Principat, els populars són quinta força per darrere d'En Comú Podem, Junts per Catalunya, el PSC i ERC. A les Illes Balears, en canvi, han sumat 16.141 sufragis més que l'altra cita electoral espanyola, la qual cosa ha suposat desbancar Unides Podem de la segona posició i obtenir el segon escó per l'arxipèlag balear.
Malgrat distanciar-se de 36 diputats, els populars tenen l'alè de la ultradreta Vox al clatell. No debades, la formació d'extrema dreta ha superat al PP en autonomies com ara Múrcia. També en demarcacions electorals com ara Huelva, Almeria, Cadis i Sevilla. Una amenaça que, tot i no ser quantitativament tan rellevant en escons com va ser Ciutadans en les passades eleccions espanyoles del 28 d'abril, pot afectar en major grau el missatge polític dels populars. En la resta de països europeus amb presència destacada de l'extrema dreta, com ara França o Itàlia, les formacions conservadores clàssiques han sigut presses del marc discursiu que imposa la ultradreta. Fins i tot, han acabat engolides: els electors prefereixen sempre l'original a la còpia.
El PP, de fet, ja va ser víctima d'aquesta estratègia mefistofèlica durant la campanya electoral del 28 d'abril. En aquell moment, Casado va comprar, si fa no fa, la radicalitat discursiva de Vox en matèries com ara la qüestió territorial o, fins i tot, envers els fenòmens migratoris. Això sí, sense propugnar una política tan agressiva i contrària als drets humans elements com planteja la formació nostàlgica de la dictadura. Amb 52 escons a la Cambra Baixa espanyola, Vox podrà condicionar amb més força el PP, el qual es veurà obligat a fer equilibris per seduir els votants hooligans que han escollit la papereta d'Abascal i conservar els sufragis recuperats després d'una infidelitat temporera amb Ciutadans.
Entre les qüestions que poden emprar els postfranquistes de Vox per erosionar la base electoral dels populars, hi hauria la conformació d'una Gran Coalició bipartidista, ja que atorgaria als ultradretans la condició de principal partit opositor. Aquest pacte, característic de la resta de països europeus, sembla força complicat. Ni que siga amb una coalició blaneta, tal com va alertar reiteradament Unides Podem. La possible abstenció de Casado en una investidura de Sánchez a canvi de mesures ortodoxes en economia i de disciplina a Catalunya pareix descartada. O, si més no, així ho ha indicat el líder conservador una vegada s'ha conegut l'escrutini. «El PP és incompatible amb Sánchez», ha afirmat. Tot i que Casado ha expressat que «calia veure què plantejava Sánchez» i que els populars «exerciran la seua responsabilitat perquè Espanya no pot estar bloquejada», des del partit han insistit que l'abstenció tècnica està tancada.
Mentre els conservadors neguen una entesa, a través de diferents fórmules, amb el PSOE, els populars hauran de batallar en diversos territoris per evitar l'auge fulgurant de la ultradreta, com ara al País Valencià. Aprofitant la catarsi de Ciutadans, Vox s'ha col·locat com a tercera força a l'autonomia valenciana, amb set escons. Només a un del PP, qui aconsegueix 84.441 vots més respecte de les passades eleccions estatals d'abril. Unes xifres que converteixen els ultraconservadors i xenòfobs en el principal soci de la formació de la gavina a l'hora dels futurs pactes a la dreta que puguen donar-se al País Valencià.
«Hem demostrat que l'única alternativa a Sánchez som nosaltres. Hem demostrat que l'única alternativa al socialista Ximo Puig és el PP», ha afirmat de manera exultant la líder del PP, Isabel Bonig, la qual no estava acompanyada de la cap de llista per València, Belén Hoyo, ni per altres candidats rellevants de la llista al Congrés, com ara Luis Santamaria. «Vox ha aconseguit créixer, ja que és l'únic partit que suma vots junt amb el PP. Però nosaltres seguim sent la casa gran, la referència del centredreta», ha indicat una Bonig eufòrica per l'extrapolació dels resultats a uns comicis valencians, on s'imposaria la dreta a les forces botàniques. Una alegria, però, que amagava l'angoixa d'observar Vox de ben prop. Al clatell.