Orriols, situat a la perifèria nord de la ciutat, és un dels barris més multiculturals de València. Un indret oblidat històricament pels governs municipals que pateix la sagnia d'un atur insuportable i l'amenaça reiterada de veure a veïns perdre la seua casa. Tot i que la convivència entre diverses cultures regna al barri, l'extrema dreta valenciana ha intentat aprofitar la precarització de les vides de la majoria dels habitants de la zona i l'elevada presència de persones migrants per propagar el seu missatge d'odi i intolerància.
Per aconseguir-ho, formacions neofeixistes van repartir menjar només per a espanyols. O organitzacions ultradretanes com ara Valentia Fórum, connectada al blaverisme irredempt i forces neonazis, han instal·lat casals que serveixen per agitar els discursos xenòfobs i contraris als drets humans. Aquestes accions, com ara les entregues d'aliments discriminatòries, han sigut contrarestades per entitats arrelades al barri. Mentre la ultradreta autòctona va organitzar de manera esporàdica i anecdòtica una aportació de menjar l'any 2014, el Centre Cultural Islàmic realitza trimestralment entregues d'aliments sense posar cap mena d'impediment per ètnia i procedència.
El Centre Cultural Islàmic forma part d'un teixit associatiu que ha convertit Orriols en un barri lluitador, amb exemples com el moviment veïnal o la plataforma Orriols en Bloc, la qual ha aturat nombrosos desnonaments junt amb la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques. Orriols en Bloc és, precisament, una de les entitats integrades en la nova xarxa unitària de València contra l'odi. Denominada Crida contra el Racisme i el Feixisme, va realitzar la seua presentació fa unes setmanes al mateix barri d'Orriols. Actuacions musicals feministes, teatres antiracistes i muixerangues van amenitzar l'emergència pública d'una plataforma àmplia, ja que compta amb l'adhesió de sindicats com ara Intersindical, UGT i CCOO, associacions que treballen pels drets civils com ara CEAR-PV, València Acull oLambda, col•lectius com la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià, entitats com ara el Servei Jesuïta de Migrants o Casa Marroc.
«L'objectiu és impulsar una xarxa entre diferents col·lectius que pose en comú diverses idees per actuar de manera coordinada i unitària contra el racisme i el feixisme a València», explica Jorge Mancebo, portaveu de Crida contra el Racisme i el Feixisme. «Alguns dels promotors provenim de l'experiència de Crida contra el Racisme a les comarques de l'Alcoià i el Comtat. En aquella zona, vam néixer per combatre l'emergència d'un grupuscle neonazi com ara Lo Nuestro. Gràcies a la nostra vocació àmplia i a la suma de diversos partits, entre els quals hi havia de manera fàctica PP i Ciutadans, vam aconseguir evitar la propagació del feixisme per aquelles comarques», indica.
En aquesta ocasió, però, la idea és diferent. «A València, el context no és mateix. Hem optat per deixar a banda els partits i buscar una plataforma àmplia amb la qual poder pressionar a les institucions i a les formacions polítiques quan compren les mesures i els marcs discursius de l'extrema dreta. Amb la creació de casals feixistes, la pervivència de grupuscles ultradretans que actuen amb impunitat i una certa normalització dels missatges xenòfobs, cal unir-nos tots per donar la batalla cultural i respondre de manera unitària, transversal i consensuada», apunta. «El propòsit és desmuntar els marcs de l'extrema dreta, aïllar-los i assenyalar-los. Es tracta, al remat, de deslegitimar la ultradreta», puntualitza.
«Com diu el nostre manifest, l'extrema dreta ja no necessita participar en litúrgies d'uniformes i marxes militars. Actualment, actuen sota un semblant presumptament democràtic per intentar situar les seues accions i declaracions feixistes. S'està produint, tant pels partits polítics democràtics i pels mitjans de comunicació, una normalització del discurs de la ultradreta. Ho estem veient aquests últims dies amb els menors no acompanyats. La gran amenaça de l'extrema dreta és normalitzar el seu discurs, és normalitzar-los com a un actor més», manifesta. I agrega: «No són un actor més. Promouen unes idees contràries a la democràcia i als drets humans. I, per tant, cal assenyalar-los, deslegitimar-los».
Per a Mancebo, l'auge electoral de l'extrema dreta, com pot ocórrer a l'Estat espanyol amb Vox d'acord amb les enquestes publicades arran del debat a cinc de televisió, «té correlació amb l'increment dels atacs racistes al carrer». «L'exemple paradigmàtic ha succeït aquests dies: Vox ha atiat l'odi contra els menors no acompanyats i ultres feixistes han donat una pallissa a menors que hi havia en aquests centres a Saragossa», il·lustra. «L'antisemitisme, que hauria d'haver desaparegut per sempre després de l'Holocaust, torna a créixer, amb resultats terribles. També la comunitat gitana o roma -altra de les principals víctimes de l'Holocaust- torna a convertir-se en blanc de múltiples agressions, producte de la política oficial de diferents governs europeus. De manera similar, la islamofòbia s'ha fet endèmica», adverteix, tal com fa el mateix manifest.
«Desmuntar els seus discursos està molt bé. És necessari replicar amb dades les falsedats que difon l'extrema dreta. En l'actual època de sobreinformació, però, no és suficient contestar amb estadístiques. Quan es desmunta una mentida, la falsedat ja s'ha propagat per la xarxa de manera impressionant i sense que la verificació tinga la mateixa audiència. Per això, cal que s'assenyalen els problemes», defensa. I exemplifica: «Quan diuen que el problema és que una dona llueix vel o no, hem d'assenyalar que el problema és el masclisme». «Cal evitar caure en els seus marcs. Hem de contrarestar-ho parlant dels problemes reals que ens afecten a tots, com ara la pujada dels preus dels lloguers i la precarització de les condicions laborals», afegeix.
Amb la ultradreta amenaçant en les enquestes, Mancebo defensa que «Crida contra el Racisme i el Feixisme ha de ser l'instrument unitari per treballar envers uns punts bàsics que ens permeten mobilitzar a la gent contra el feixisme i evitar que caiguen en la trampa del discurs feixista». I reivindica, a manera de conclusió: «El franquisme ja va pretendre destruir aquest país una vegada. No deixarem que els seus seguidors actuals ho tornen a intentar, restaurant en l'agenda pública debats anacrònics entorn de drets consolidats per a legitimar una política de retallada de llibertats».