Els crítics

Traduir pensament al català

Malgrat les dificultats de tota mena, la traducció d’obres de pensament al català manté el pols. Ho demostren exemples recents com ara la publicació de llibres de Richard Sennett, Joep Leerssen, Enzo Traverso o Wolfgang Streeck.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Cada any es publiquen desenes, centenars, de llibres interessants en les llengües de més projecció, o de més producció, sobretot l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany. En el terreny del pensament, de l’assaig i de les ciències socials, incloent-hi la història, el panorama és atapeït. Una cultura de dimensions reduïdes ha de mesurar bé què incorpora d’aquest cabal de publicacions. Ha de destriar i avaluar adequadament la conveniència, o no, de traduir aquest o aquell llibre. Una tasca àrdua per als editors, sens dubte. que de vegades —no sempre— l’encerten de ple.

Siga com vulga, el que en qualsevol cas s’hauria de traduir de manera sistemàtica, com a fons de cultura a l’abast, serien els clàssics del pensament i de les ciències socials, amb una bona tria també d’obres de referència en el camp de les ciències físiques i naturals. En català s’ha fet això, històricament, en col·leccions diverses —com ara Textos Filosòfics o Clàssics del Pensament Modern. Malauradament, l’ambició de cobrir aquest flanc de la traducció i edició de clàssics del pensament i de la ciència sembla que travessa actualment hores baixes. I tanmateix, és perceptible la necessitat d’una gran col·lecció de clàssics del pensament en català, capaç d’omplir els considerables buits existents.

Però més enllà d’aquesta mancança, i en termes generals, contra la comesa de traduir pensament contemporani al català ­—un cas ben diferent de la traducció de narrativa o de poesia— conspiren dues tendències: la capacitat creixent dels lectors especialitzats d’acudir directament als llibres en versió original —molt accessibles, a més, a través del comerç electrònic— i el declivi relatiu del format llibre com a instrument de transmissió de saber. La primera tendència és real, però no ens hauríem d’enganyar: molt minoritària. La segona seria força discutible, a la vista de la important producció bibliogràfica en els diferents camps del pensament i l’assaig en les llengües de més dinamisme i abast quantitatiu.

Josep Maria Castellet deia, una mica per provocar, que publicar assaig en català és com publicar poesia... Parlava per experiència, en part. Perquè  hi ha una realitat de la qual no es pot fer abstracció. Un cert tipus de llibres són per definició molt minoritaris. No per això perd sentit publicar-los, evidentment. Ni des del punt de vista cultural ni, fins i tot, de la racionalitat econòmica, en molts casos. I de vegades alguns llibres en principi minoritaris fan un salt i s’imposen a un públic molt ampli, per les raons que siga. És una pauta bastant imprevisible, però recurrent. I qui l’encerta i l’endevina rep una recompensa generosa. Ara bé, sol ser l’excepció. Això a banda, la realitat indefugible té a veure amb els grans números. Si l’univers de referència és de 40 milions, un 0,001 % seria encara un contingent apreciable de 4.000 lectors potencials. Si l’univers de referència és de 10 milions, la cosa canvia. Perquè en la hipòtesi del 0,001% hom podria comptar a tot estirar amb 1.000 lectors potencials. Encara així tindria sentit. Però normalment la quota es redueix encara més, a la meitat. I llavors tot esdevé problemàtic.

I, tanmateix, alguns exemples recents, d’aquests dies, indiquen o permeten pensar que la traducció al català de llibres de pensament i assaig —tot i les incerteses— manté el pols. L’editorial Arcàdia, per exemple, acaba de publicar un llibre cabdal del sociòleg Richard Sennett, Construir i habitar. Una ètica per a la ciutat, una mena de summa del saber d’aquest pensador enllà de disciplines al voltant de la ciutat, l’urbanisme, i els seus diversos significats en relació amb els canvis socials, el Zeitgeist i la política. La reflexió sobre l’urbs construïda i la ciutat viscuda ens sol·licita, perquè se situa sovint —si bé es mira— al centre dels conflictes i les perplexitats contemporànies. Un llibre fonamental, ja ho he dit, traduït just in time. Arcàdia ha publicat recentment altres llibres de referència, com De la traïció, d’Avishai Margalit —més actual impossible, perquè tracta sobre la traïció, l’alta traïció, el col·laboracionisme, la traïció a la pàtria, i així successivament— o l’imprescindible Errata. Una vida a examen, de George Steiner, que ha reeixit a recuperar (s’havia publicat el 1999). Són només un parell d’exemples. Per la seua banda, l’editorial Afers ha llançat el llibre del neerlandès Joep Leerssen El pensament nacional a Europa. Una història cultural. Es tracta d’un estudi de quasi 500 pàgines, subtil i erudit, llegidor, d’una gran riquesa de fonts i referències, que introdueix en una història molt més complexa d’allò que volen i diuen les visions simplistes sobre la nació i el nacionalisme. Inclou un prefaci il·luminador a l’edició catalana, on l’autor consigna amb franquesa les seues posicions sobre el nacionalisme “bo” i el “dolent”. 

Hi ha moltes més iniciatives dignes d’esment. De tant en tant grans editorials fan aportacions, com Edicions 62 i la traducció d’obres de Thomas Pikkety. Balandra edicions publicà recentment Els nous rostres del feixisme, d’Enzo Traverso, molt útil per a entendre el puzle populista-neofeixista actual. La Institució Alfons el Magnànim ha posat a punt traduccions significatives com La idea de socialisme, d’Axel Honneth, Populisme, de Cas Mudde i Cristóbal Rovira Kaltwasser, Com acabarà el capitalisme, de Wolfgang Streeck, i La política de l’enemistat d’Achile Mbembe. L’editorial Tres i Quatre ha encetat una agosarada col·lecció sobre marxisme que, més enllà de la recuperació dels clàssics, inclourà títols tan reveladors, mai traduïts tampoc al castellà, com Escrits contra el feixisme, de Leo Löwenthal. L’audàcia i el bon olfacte són fonamentals per reeixir en aquest apartat tan complicat, però indefugible, de l’edició en català.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.